Senderes

Us proposo un interessant itinerari que ens acosta a un dels atractius de la Vall de Cardó: les Ermites. Bastides a principis del segle XVII per monjos Carmelites, amb el Monestir al centre de la Vall, van ser refugi de nombrosos eremites que es van consagrar a la contemplació i la oració, fins a principis del segle XIX, que la desamortització de Mendizabal els va expropiar els terrenys, i es va reconvertir en un magnífic balneari, aprofitant les seues aigües. Nivell: Moderat, uns deu kilòmetres comptant anades i tornades... Temps: Unes quatre hores comptant les parades. Itinerari: Sortim de davant del Balneari i desfem camí per la carretera fins a l'ermita de Sant Elíes o del Borboll. Aquí agafem el sender que ens ajuda a remuntar tota la vall de de Sant Roc. Trobarem les ermites de Sant Josep i de Sant Roc, amb les seues fonts. Continuem pujant pel sender fins a la Cassola del Diable. Un interessant circ calcari on hi podem trobar un antic forn de quitrà. Qu

24 d'agost de 2014 És un d'aquells indrets del Montsià que m'agrada revisitar periòdicament, per la pau que s'hi respira, i per tractar-se d'un barranc que encara conserva bona part de la seva vegetació, regalant-mos uns raconets molt autèntics. Cocó de Cansalada S'hi pot accedir des de les Ventalles, pel camí que porta directe com un fil, al Barranc de l'Astor. Seguim per la dreta la pista principal quasi bé arrecerats a la serra. A pocs metres ja verem l'entrada evident de l'ampli barranc a l'esquerra. Està senyalitzat però ens barra el pas una cadena. També hi veurem el cartell d'una bassa de bombers. A pocs metres a la dreta hi ha un entrador on podem deixar el cotxe. Horari: 2h 30min. aprox. Distància: 7'26 Km. Desnivell acumulat : 600 mts. Dificultat: Senzilla I tinerari: Emprenem la pista que s'endinsa al barranc pel costat de finques curosament treballades. Anem guanyant alçada moderadament. Si ens fixem pod

A cavall entre la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre, la Serra de Cardó ens ofereix un bon grapat de raons per visitar-la. La seua vall amagada ha estat al llarg de la seua història refugi de pastors, de bandolers, de frares, de turistes de balneari, d'empreses d'embotellar aigua... i darrerament, d'excursionistes a peu o en bici. I m'ha sorprés molt gratament la darrera incorporació: tornen els pastors amb afany de recuperar la cabra autòctona d'aquella zona. Es tanca el cercle, tornem als inicis i als aprofitaments ancestrals. La vall té, com deia, molts atractius per patejar-la de dalt a baix: moltes ermites, vells testimonis de quan el monestir de Cardó estava ben viu. Nombroses fonts i camins, de quan la gent que anava al balneari es passejava per la vall assaborint les seues aigues sanadores; més tard al obrir la planta embotelladora, la majoria d'aquestes fonts es van segellar per tal de "preservar" la seua puresa, i al seu lloc van insta

30 de gener del 2014 Preciosa sortida al Port de Paüls, per assolir dos de les puntes més emblemàtiques d'questa zona: La Punta de l'Aigua de 1083m i el Tossal d'en Grilló de 1071m. Horari : Unes 5 hores, 12,5 km. Desnivell acumulat: 2100 m. Dificultat : Moderada, donada la distància i en desnivell. Itinerari: Sortim de davant del cementiri de Paüls per la pista de la dreta que anirem seguint tota l'estona, deixant a la dreta diferents  ramals i l'indicador del GR 171 per on tornarem.  S'acaba la pista un cop passat el Bc i la Font del Llop. Ara cal seguir la sendera que en pujada continuada ens portarà remuntant el Bc de l'Escudelleta, entre bosquests i tarteres fins al Coll de la Gilaberta , el cami éstà molt fressat i no té pèrdua.  Des del coll i en direcció sud agafem un corriol que ens porta cap a la Punta de L'Aigua de 1083m. Excel·lent mirador d'aquesta zona dels ports, especialment de Roques Benet, sota la constant vigilància