Barranc de la Carbonera. Montsià

24 d'agost de 2014

És un d'aquells indrets del Montsià que m'agrada revisitar periòdicament, per la pau que s'hi respira, i per tractar-se d'un barranc que encara conserva bona part de la seva vegetació, regalant-mos uns raconets molt autèntics.


Cocó de Cansalada

S'hi pot accedir des de les Ventalles, pel camí que porta directe com un fil, al Barranc de l'Astor. Seguim per la dreta la pista principal quasi bé arrecerats a la serra. A pocs metres ja verem l'entrada evident de l'ampli barranc a l'esquerra. Està senyalitzat però ens barra el pas una cadena. També hi veurem el cartell d'una bassa de bombers. A pocs metres a la dreta hi ha un entrador on podem deixar el cotxe.

Horari: 2h 30min. aprox.
Distància: 7'26 Km.
Desnivell acumulat: 600 mts.
Dificultat: Senzilla

Itinerari: Emprenem la pista que s'endinsa al barranc pel costat de finques curosament treballades. Anem guanyant alçada moderadament. Si ens fixem podem veure un cocó magnífic a la part esquerra de la pista, a tocar d'un maset enrunat, lo cocó de Cansalada. Al final de la pista trobem la bassa dels bombers i al costat mateix un maset encara prou en peu,  on podem veure encara la típica disposició de les casetes que hi ha per tota la serra: el corral i a dalt la pallissa, i  a l'altra banda la xemeneia, la cisterna...




Poc abans del final de la pista, a la dreta surt una sendera que seguirem i ens conduïra per la banda dreta del barranc cap amunt. Girem fort a l'esquerra i passem pel llit del barranc, hem canviat de vessant ara anirem força estona per la banda esquerra. Si seguiu el track podreu veure a l'esquerra del camí un altre cocó prou ben conservat a l'esquerra de la sendera i al costat de les runes d'una caseta. El camí a estones planeja i a estones s'empina, quasi bé sempre a la sombra de carrasques i cirerers de pastor, que fan la passejada molt agradable. Al costat d'un maset tombat bastant gran, a l'ombra d'un pinaret, la caseta de l'Úrsula, trobem una bifurcació. Seguirem cap a la dreta per visitar el cocó de Xaparro. Poc abans d'arribar a la bifurcació el camí que hi porta, els ofereix una bona perspectiva de la Rocassa. Un imponent cingle que de ben segur que deu fer servir algun rapinyaire per fer niu.

Cocó de Cocul


Caseta d'Ursula

La Rocassa

Un cop desviats a la dreta el camí torna a tocar el llit del barranc i reprén la pujada per la dreta. Al cap de poca estona ja trobem la indicació a una llosa, del cocó. Ens desviem a la dreta del camí i anem cap a una raconada. Un barranquet que s'enfila de valent per anar a buscar el Mas de Comú. Al cap de poc metres i excavat a la raconada trobem el Cocó de Xaparro. Un bon lloc per referescar-se i gaudir una estona del silenci del Barranc.

Cocó de Xaparro

Desfarem el camí un altre cop fins a la caseta de l'Úrsula i ara agafarem el cami que s'enfila cap a la dreta, tal i com baixem. Puja decidit entre bancals que en altres temps devien estar ufanosos fins a trobar, prop d'un cingle el Maset de Guash, el camí el bordeja per la dreta i segueix enfilant-se cap a la carena, que ja està ben prop. 

Maset de Guasch

Després de planejar una estona retrobem el camí que va per dalt, davant mateix de la porta de l'antic Corral de Cabassers. A partir d'aquí no deixem el camí que des del cocó està senyalat en pintura verda i groga i que de no deixar-lo ens portaria fins al refugi del Bc. de l'Astor.
Passem a tocar de la caseta i el cocó del Rossellà, d'obligada visita, i seguim baixant seguint la carena en direcció oest. 

Corral de Cabassers

Cocó del Rossellà

Caseta a la carena de la Mola de Lletí

Trobarem una cruïlla. A la dreta, seguint les marques va a la mola de Lletí i al Bc de l'Astor. Nosaltres seguirem cap a l'esquerra, per la que ens porta directament cap a la pista, passant pel barranc de Lletí. Un cop a la pista seguirem per l'esquerra fins al cotxe. 

Que xaleu!


                             
Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Les Mirandes. Sostre Comarcal del Montsià. Els Ports.

Teixeda de Cosp. Cardó