Puig de l'Àliga. 100 cims

21 de març de 2016

Aquesta vegada fem una sortida pel Garraf, pel seu extrem més occidental. Seguint el rastre dels 100 cims de la FEEC, pujarem al Puig de l’Àliga, turó de 460 metres que es troba entre els municipis d'Olèrdola a l'Alt Penedès i de Canyelles al Garraf. 


Aproximació: des de Sant Miquel d’Olèrdola, petita població al sud de Villafranca del Penedès, prenem la BV-2443, que pel costat de la C-15 va guanyant alçada enfilant-se cap al Conjunt Monumental d’Olèrdola, format per restes de l’edat del bronze, restes romanes del S II aC, restes medievals del castell del S X i l’esglèsia romànica de St. Miquel. Un espai carregat d’història que es pot visitar. Aquí deixarem el cotxe. 



Durada: Unes 2h. 
Dificultat: fàcil. 
Itinerari: Sortim del parking per una pista en direcció est, vorejant les restes de la muralla romana, i ens dirigim cap al Pla dels Albats per visitar les restes medievals de l’esglèsia de Santa Maria, que evidencien l’existència de un nucli de població, extramurs del castell. Entorn la capella es troba la necròpolis, amb prop d'un centenar de tombes antropomorfes del mateix tipus que es troben a l’interior del recinte. Les sepultures estan excavades a la roca i moltes d’elles pertanyen de neonats i infants: són els albats (nadons morts abans de rebre els Sagraments o tenir ús de raó), nom que ha donat origen al topònim de l'indret. 



Tornem a la pista per la que anàvem i anem donant la volta al turó que sustenta el castell i l’esglèsia de St Miquel. Es pot apreciar fins a quin punt es tracta d’un lloc estratègic al estar protegit per un cingle en quasi tota la seva circumferència.


Resseguint la pista passem pel Pla del Romaní i arribem a la urbanització Daltmar. La pista desemboca a un dels seus carrers que seguirem, vorejant el fondo de l’Obaga, que ens queda a l’esquerra, i que va pujant cap a l’aresta de la serra de la Cogullada. Un cop a l’aresta trenquem pel carrer Puig de l’Àliga, a la dreta per anar carenejant primer per carrer asfaltat, i després per pista, en direcció sud-oest. A la dreta deixem la Penya de l’Escofet, un petit turó on hi ha el pou que subministra l’aigua a la urbanització. Arribem a un coll en una bifurcació, a la dreta una pista baixa cap a la urbanització, seguim per l’esquerra i anem donant la volta en sentit horari al nostre objectiu, en lleugera pujada. Ja tenim al davant el collet i si ens fixem a la dreta de la pista veurem un corriol, que talla en busca de la carena directament. Pugem i ja veurem al davant el vèrtex geodèsic del Puig de l’Àliga, 464m, i una gran creu de ferro, una mica més enllà una torre de guaita forestal. La pluja fa acte de presència i ens priva de les vistes que han de ser espectaculars: el Garraf i la propera Penya del Papiol cap al nord-est, Canyelles als nostres peus i Vilanova en direcció a la costa, la gran plana del Penedès cap a ponent amb el Montmell com a teló de fons... 



Deixem el cim i continuem carenejant en la mateixa direcció que portàvem fins al coll de l’Àliga, a uns 500 m. del cim, on trobarem una bifurcació. Seguint cap a l’esquerra pugem fins al Turó de les Tres Partions coronat per una antena de comunicacions, punt de confluència dels municipis de Castellet i la Gornal, Olèrdola i Canyelles. Tornem a la bifurcació de pistes i abans d’arribar trenquem a l’esquerra per un corriol que ens portarà un altre cop a la pista, ara seguim per la pista de la dreta que baixa directa cap a la urbanització. Seguim el carrer Canyelles fins al final, per la part esquerra, alta, de la urbanització. Ara agafem una pista/camí, que baixa cap al nord-est, fins a trobar la carretera d’accés a la urbanització. La seguim cap a l’esquerra, uns 300 m, i després d’un parell de corbes agafem un corriol que deixa la carretera per la dreta en direcció als antics forns de Can Castellví, empalmem amb una pista que resseguim cap a la dreta pel fons de la vall. A dalt a l’esquerra deixem Can Castellví i la capella de Santa Llúcia. 



Més endavant veiem un corriol a l’esquerra que baixa fins a la font de l’Avellaner. Al cingle del davant veiem les balmes de Cal Ximet, uns abrics de grans dimensions que es devien fer servir antigament com a habitatge i per als ramats. 



Seguim per la pista, deixem a l’esquerra el pujador de Cal Ximet, i seguim pel llit del barranc, a l’esquerra trobem un altre sender que ens portaria a la font de l’Ametlló, abans, també a l'esquerra del camí una barraca de pedra en sec de grans dimensions també ens crida l'atenció, i al capdamunt del cingle s'entreveu l'abric de la font de l'Ametlló.



Uns metres més endavant una pista comença a pujar per la dreta, una cadena barra el pas però la seguim en suau pujada. A una ampla corba cap a l’esquerra, la exuberant vegetació de la raconada ens marca el punt on es troba la font de l’Alba, a l’esquerra del camí. Un bon lloc per fer un descans. 


Seguim pujant i abans d’arribar al coll, a pocs metres de la font, seguim un sender que trenca a la dreta i que pel mig d’un bosquet fent ziga-zaga ens deixa en poca estona a la carretera d’accés al castell. 
Arribats al castell i al pàrking, us recomano la visita al complex (consulteu horaris i preus) . És curiosa també la visita a les sitges medievals que hi ha seguint un sender a la dreta de la porta d’entrada, per la part exterior del recinte. 



Una excel•lent passejada pel Garraf, per assolir un cim emblemàtic de la zona, i una interessant visita a la nostra història. 

Salut i muntanya!             

                      
Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Teixeda de Cosp. Cardó

Les Mirandes. Sostre Comarcal del Montsià. Els Ports.