GR 92 Etapa 1. Portbou - Llançà

1 d'agost de 2016

1a etapa del GR 92, sender del Mediterrani, que transcorre per l’extrem de llevant de la Serra d’Albera, la punta més oriental del Pirineu, a tocar de la frontera amb França.

Sortim de Portbou, lloc fronterer estratègic històricament, que encara conserva la immensa estació de tren, escenari de cruents episodis la segona meitat del segle passat. Abans de sortir fem una visita al memorial de Walter Benjamin, a l’extrem sud-est de la cala que conforma Portbou, a tocar del petit cementiri arrapat al penyasegat que es precipita a la mar. Un petit homenatge a la gent que, com ell, no van poder arribar a assolir la llibertat.

El punt de sortida el situem al costat de la platja, a una plaça on trobem els primers indicadors de l’itinerari que cal seguir, en direcció sud cap al nostre objectiu: Llançà.

Dificultat: Fàcil

Desnivell acumulat: 600 m aprox.

Durada: Entre 3 i 4 hores. comptant parades. Uns 11 km.

Itinerari: Sortim de la plaça de davant de la platja, segunit la N-260 en direcció sud fins a una pujadeta indicada que ens porta a la confluència dels carrers La Barca i Muntanya. Emprenem un carreró costerut sense sortida, entre velles cases que ja es converteix en sender i que va remuntant el caent del turó que tenim al davant. 

En bona pujada passem per sobre d’un túnel de la N-260 i arribem, pujant, al costat d’una edificació que deixem a l’esquerra i ens deixa a la N 260 a, que agafem per la dreta i resseguim un kilòmetre aproximadament, fins a una pronunciada corva a l’esquerra. Al final d’aquesta veiem una altra vegada el sender que segueix enfilant-se al turó decididament. Val la pena mirar cap enrera i gaudir de l’espectacular vista de la immensa estació de Portbou, la seva cala i port, la esglèsia de Santa Maria que llançá el seu imponent campanar cap al cel.

Estem al Coll del Frare, la vista de la costa que s’estén als nostres peus és impressionant, a la nostra esquena queden els darrers contraforts del Pirineu que busquen decididament el mar. I el darrer gran bastió abans de trobar-lo, la Torre de Querroig, domina alterosa aquesta zona fronterera de l’Albera.

Torre de Querroig

Resseguim la cota 200, planejant  els contorns de la serra. Una vegetació arbustiva sense apenes cap arbre deixa constància de la duresa del terreny i la força de la tramuntana que també forma part d’aquest paisatge.

Pla de les Vaques

Arribem a pla de les Vaques, trenquem cap a l’esquerra i emprenem la baixada cap al poble de Colera que ja tenim als nostres peus. Després de tornar a travessar la N 260, entrem al poble per la seva part més elevada, estrets i costeruts carrers ens porten a les portes de la petita esglèsia de St Miquel de Colera. 

Colera

Segim baixant fins al llit del barranc de la Riera de Molinàs, que en aquest punt configura també el carrer del Port, que deixem a la nostra esquerra. Passem per sota les vies del tren i pel costat del camping St Miquel tornem a emprendre el sender que s’enfila fins al coll de Sant Antoni, la darrera pujada de la jornada. A partir d’aquí anem en baixada decidida a trovar el mar. 

Coll de St Antoni

Passem per sota de les vies un altre cop i sortim directament a la platja de Garbet, una llarga platja que convida a fer un descans i un cabussó, per gaudir de les fredes i transparent aigües de la Costa Brava. A l’exterm sud de la platja tornem a trobar el sender que ara dibuixa el contorn  de la platja, entre espectaculars penyassegats per anar a trobar el cap Ras. Passem abans a tocar de la petita platja del Borró, veiem també les restes d’antics búnkers que defensaven aquesta part de la costa i que trobarem sovint al llarg de les etapes de tot el GR 92 català. Arribem  fins a la punta del Cap Ras, i resseguint la linia de costa, la cala Bramant i la Punta de la Figuera.

Platja de Garbet

Platja del Borró

Cap Ras

Sortim a una altra gran cala, amb la concorreguda platja de Grifeu. Podem dir que hem arribat a la “civilització”, perquè a partir d’aquest punt ja no deixem les urbanitzacions de xalets que arriben fins el mar, només el camí de ronda que estem seguint marca el límit, sovint finíssim, entre les edificacions i la vora del mar. 

A la nostra esquerra deixem la punta de Sant Jordi amb un altre gran búnker a ran de mar.

Punta de St Jordi

Port de Llançà

Entrem al port de Llançà pel seu extrem septentrional, després de creuar la riera de Llancà. Al començament del passeig marítim trobem el colorista monument a Pere Calders, estiuejant habitual d’aquesta vil·la marinera. El passeig ens porta fins al port i al ressalt del Castellar, antic illot a la punta del port, que al llarg de la història ha estat utilitzat per diferents civilitrzacions, com certifiques les nombroses restes que s’hi han pogut trobar: des de l’època del Bronze, els romans, la torre de vigilància medieval, o els més recents búnkers de meitat del segle passat.

Recomano fer una visita al poble de Llançà, 2 o 3 kilòmetres cap a l’nterior, seguint la Gi-612. Entre el port i el poble trobem, a la nostra esquerra, l’antiga Capella de la Mare de Déu del Port. Construïda al S XVII per Joan Tesserres, després de sobreviure a un fort temporal en alta mar, en agraïment a la Mare de Déu. Adosat a la capella hi ha l’antic cementiri de la vil·la.

Mare de Déu del Port

Un cop dins a l’antiga vil·la closa de Llançà, val la pena visitar la plaça Major, amb la imponent portalada de l’esglèsia de St Vicenç, l’antiga torre romànica del segle XIII, el Palau de l’abat adosat a l’esglèsia, o l’espectacular “arbre de la llibertat”, un gran plataner al centre de la plaça que van plantar el 1870.

Bona travessa!!

                       

Powered by Wikiloc