Cova dels Àngels
4 de gener de 2017
Començo l’any amb una sortideta curta que feia molt temps que volia
repetir. Recordo que fa més de 30 anys
de la meva primera visita en companyia del meu pare, i llavors ja em va semblar
un paratge fascinant. Ara, després d’haver vist i conegut molta muntanya i
molts indrets espectaculars, em segueix meravellant aquest racó del Port: la
font i cova dels Àngels, un lloc ple de màgia i encant.
Aproximació: Des del pantà d’Ulldecona, un cop passat el pont girem a
la dreta i pugem per la pista de la Fou fins a l’àrea recreativa del barranc, a
uns 8’5Km. A l’àrea de pícnic podem
deixar el cotxe.
Recorregut: Tornem a agafar la pista per la que hem vingut, en direcció
oposada i desfem camí uns 500 m. fins a una corba a la dreta, on veiem una
caseta forestal i un entrador a l’esquerra de la pista.
Prenem l’entrador i després de saltar una cadena baixem per una pista antiga fins al llit del barranc. El creuem i continuem per la pista per la riba oposada, remuntant fent ziga-zagues en suau pujada fins al final d’aquesta on trobem un xalet forestal.
Per la part del
darrera de la casa surt un sender que puja fins a uns dipòsits d’aigua per
abastir el xalet. Seguim per la dreta dels dipòsits per una sendera per on
transcorre un tub que alimenta els dipòsits i que neix precisament al lloc que
volem visitar. Després d’una curta pujada, el sender s’estabilitza a uns 650m d’alçada i va faldejant, en direcció
nord, els cingles rogencs de la Mallada de Valldabella a la nostra dreta. Per l’esquerra transcorre el barranc de la Fou, la Moleta de l’Àliga, i més enllà, treu el cap la
Malladeta i el coll de la cova Roja.
Moleta de l'Àliga
Mallada de Valldabella
Malladeta i Coll de Cova Roja
El sender ens condueix a una raconada, que en pujada, ens deixa a la
vora d’un vell bassi, ara buit, que s’alimentava de la font. Donant la volta
per l’esquerra a la paret de tosca que ens queda enfront, plena de falgueres i
per on regalima aigua per tot arreu, arribem a l’entrada de la cova dels
Àngels. Des del bassi , al racó d’enfront, i a la mateixa paret de tosca hi ha
tallades a la pedra unes escales rudimentàries per accedir també a la cova però
us desaconsello pujar-hi perquè si està molt humit una mala patinada ens podria
ocasionar un lamentable accident innecessari.
Bassi Cova dels Àngels
Les parets estan carregades de sinuoses formacions i pujant al replà de
la font trobem una gran colada per on regalima aigua i les bassetes que, dins
la cova, conformen la font. Raconets plens de columnes, soques de velles heures
remuntant la vertical per anar a trobar la llum, els voltors solcant les alçades
amb el seu planejar pausat, el verd dels ufanosos boixos contrastant amb els
cingles vermellosos... un espectacle!!
Tornem al sender que ens ha pujat a la cova i pocs metres més avall
veiem un ramal que surt per la dreta i el seguim. Aviat trobem una bifurcació
on girem cap a la dreta una altra vegada.
Per arrodonir la curta sortida us proposo seguir aquest sender uns 600
metres. En suau i mantinguda pujada anem guanyant una mica més d’alçada. A la
nostra dreta segueixen els alterosos cingles, que en alguna balma amaguen
petites surgències d’aigua que s’esmuny de la paret i que es recullen en
petites basses argiloses. A un revolt a la dreta del sender, veurem a la nostra
esquerra un petit ressalt rocós que esdevé una excel·lent balconada a tota la
vall de la Fou, i des d’on podem contemplar l’estret de la font del Teix,
l’imponent Morral del Catinell al fons, i el Turmell a la seva esquerra. Cap al
darrera la Mola Aixada ens observa des de l’immens monocle del Pont Foradat.
Catinell
Mola Aixada
Racó Cova dels Àngels
El sender puja cap a la Punta de
la Puça, pels bancals de Sarpas i enllaça amb el PR-C 85 que puja pel Barranc
del Racó del Tabac. Però aquesta opció la deixo per una altre dia i desfent
camí pel mateix sender torno cap a la Cova dels Àngels. En arribar a la
bifurcació que hi hem trobat agafem el rafal que baixa, per la dreta cap al
barranc de la Fou i donant amples voltes arribem fins a la pista.
Pista de la Fou
Toll dels Sabaters
Ara anem cap
a l’esquerra, pista avall i en un fort revolt, on un pont ens porta a l’altra
riba del barranc, veiem a la dreta el Toll dels Sabaters. Curiosos i lleugers
insectes que tenen la facultat de caminar sobre l’aigua. A l’estiu aquest
indret convida a fer un refrescant bany a les seves transparents i fredes
aigües.
Uns metres més endavant retrobem
l’àrea de lleure de la Fou.
Salut i muntanya!!
Powered by Wikiloc
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada