Cova de la Cantarella

25 de febrer de 2017

Aquesta cova ha estat un os dur de pelar. Feia més de 10 anys que li anava al darrera, i han calgut al menys 6 intents per trobar-la, La mala ubicació de la cova al mapa de Piolet, em va portar els primers anys a cercar molt lluny de la situació real. Més tard, gràcies a les indicacions de Joan Moisés vaig anar pentinant tota la zona en dura batalla amb la "malea", sempre armat en guants i tisores de podar, per obrir-me camí, cap a la base dels escarpats cingles de la zona.

Per fi, i gràcies a les indicacions de Joan, del guiatge expert de l'amic Antonio i la companyia del seu fill Pau, aconseguim la que per mi ha estat una de les fites més importants dels darrers anys al Montsià: localitzar la cova de la Cantarella, també coneguda com la cova del Test. 

M’imaginava, per unes fotos fetes fa almenys 20 anys, de Joan, una mena de forat no molt gran a la base d'un cingle... Ens han sorprès les dimensions de la cova, amb una gran sala plena de formacions malmeses pel pas dels anys i la gent, antigues colades fòssils, i la famosa Cantarella: un cul de càntir, situat a la part més fonda de la sala i mig enganxat a les pedres del terra per la pròpia formació calcària de l'aigua que en altres temps devia recollir, gota a gota, l'aigua que s'escolava del sostre, per tal de poder beure algun pastor de la serra. 

Aproximació: Pugem pel la Martinenca en busca del Mas de Lluco, un metres més amunt prenem el camí de la dreta, el Camí dels Bandolers en direcció nord i el seguim un quilòmetre aproximadament fins a un replà on es creuen diferents camins, podem deixar aquí el cotxe.

Dificultat: Alta! L'accés a la cova, com es pot deduir per la introducció que he fet, és molt difícil: per un terreny complicat. molt exposat en fort pendent, i per corriols de porc senglar... Compte si voleu provar de trobar-la. Fins al sender que va a la Font del Bassiol o a la cova de l'Hedra, és fàcil, i potser la sendera més "amable" per pujar a aquesta zona del Montsià, força feréstega. 

Desnivell: uns 700 m. acumulats

Durada: unes tres hores. 5’5km.

Itinerari: Des del cotxe prenem el camí que puja decidit cap a la serra. A la dreta del camí ample apareix un sender poc marcat que va cap al barranc de la nostra dreta, baixa al fons per creuar-lo i puja per l’altra banda. Davant tenim com a referència les restes del Mas de Vilero. 

Mas de Vilero

Seguim remuntant aquest caient de la lloma fins a ser al capdamunt. Ara el sender, perpendicular a la serra, planeja i puja seguint el crestall. A l’esquerra tenim el gran barranc del Bassiol i a la dreta el racó de les Ferreries on podem distingir, lluny, les restes del Mas del Llop o la caseta de Paletes. En suau pujada anem guanyant alçada. Pel crestall de la dreta distingim algunes cavitats, que algun dia aniré a investigar... 

El tram final s’enfila més decidit fins arribar a l’encreuament amb el sender que va a la font del Bassiol, a l’esquerra, o a la cova de l’Hedra, a la dreta. 

Al fons  del barranc del Bassiol, distingim el sostre de l’antic mas dels Bardins, completament col·lapsat per la vegetació. 

Mas dels Bardins

Uns petits narcisos  i algun lliri blau, ens indiquen que la serra reneix de l’hivern i ja té ganes de primavera.

El nostre objectiu el tenim enfront: al mateix crestall de la lloma per on hem pujat, s’eleven abruptes dos o tres faixes de cingles. Hem de guanyar la base del més alt. 

Cova de l'Hedra

Accés

Aquí comença la part realment complicada: no hi ha sender i la malesa ens barra el pas; només les traces de corriols de porcs senglars ens deixen petites escletxes entre el coscoll i les argelagues per remuntar. A la base del primer cingle cal anar per la dreta per salvar el primer esglaó. Un cop dalt, superem el segon anant per l’esquerra del ressalt, cara sud, on la vegetació més baixa ens permet avançar...

Un cop a la base del tercer, i més alt, cal tornar cap a la dreta per bordejar la base de roca i “emprendre” un flanqueig difícil entre arbusts molt alts i tancats d’arçot i coscoll cap a una clariana, al costat de quatre o cinc pins. A l’esquerra el cingle, a la dreta i a sota, ens queda la cova de l’hedra.

Cal fixar-se, mirant al cingle de la dreta, en un punt on el cingle perd la continuïtat, per on sembla que es podria accedir. Fa una raconada molt arbustiva: és on està la cova.

Accedim a dures penes al mateix racó entre grans roques i al davant, darrera d’una espessa vegetació, entre grans margalloneres i arítjols, s’obre la boca, en pendent avall, de la cova de la Cantarella.

Les dimensions de la sala principal són prou considerables. Antigues restes de formacions, molt malmeses decoren totes les parets. Velles colades fòssils ens parlen de milers d’anys de feina de l’aigua amb el seu degoteig constant. Algun foc fet a l’interior i el fum que en desprenia tinten també algunes parets en tons sinistres... Al fons de tot de la sala, entre pedres, encara hi ha el cul de càntir, que li dóna nom a la cova. Mig enganxat a la roca per efecte de la calç, devia recollir l’aigua que gotejava del sostre.

Finalment, i després de molts anys... l’hem localitzat.

Tornem a la clariana amb el pins per fer un mos i festejar la troballa. Desfem el difícil camí fins a retrobar el sender, i seguint-lo en direcció oest, completem la sortida visitant la font del Bassiol, que ens regala un cop més la seva aigua fresca i cristal·lina per apaivagar el calor d’aquest matí quasi primaveral.

Salut i muntanya!

                   

Powered by Wikiloc