Barraques de Les Serres. Freginals

8 de novembre de 2015

De la ma de l'amic Sisco Accensi, del centre d'estudis els Pedrenyers del Montsià, bon coneixedor de las Serra, i dins la programació anual de sortides de Terres de Cruïlla, vam tenir l'oportunitat de conèixer un aspecte molt interessant del nostre territori: la construcció de pedra en sec.

Disseminades per tot el terme de Freginals, i de fet per tota la nostra comarca trobem desenes de mostres d'aquest tipus de construcció: les barraques. De funcionalitats, formes i tipologies molt variades, i que juntament amb els marges i altres elements constructius suposen un magnífic llegat dels nostres avantpassats, en la seva lluita constant per ensinistrar la natura i fer dels montes, planes i barrancs llocs cultivables i accessibles, amb construccions perfectament integrades al medi, que hauríem de saber posar en valor, i fer el possible per conservar-les a pesar del progressiu abandonament del camp. 

Barraca de Joaquim Miralles

Serveixi aquesta  humil publicació per homenatjar als seus constructors, i per encoratjar a les administracions i particulars a conservar-les, respectant la sabia filosofia d'integració que els nostres avantpassats van saber aplicar, per poder deixar-les, també nosaltres, com a llegat cultural i patrimonial de futures generacions.

Aproximació: la ruta descrita surt del poble de Freginals, comarca del Montsià.

Dificultat: Fàcil, tot i que en algun punt per arribar fins a alguna barraca es surt del sender bo i s'ha de progressar per algun corriol una mica perdut.

Desnivell: Uns 300 metres acumulats. 

Durada: Unes tres hores comptant parades a les barraques. 8 km. aprox.

Itinerari: Sortim de Freginals des de davant del moli d'oli de la Cooperativa, resseguint la carretera TV 3317 en direcció a Sta. Bàrbara i Ulldecona. Passem per sobre de l'AP7 i uns metres més endavant deixem la carretera i entrem per la dreta a unes finques perdudes, en direcció nord-est, a trobar uns marges baixets que configuren els amples bancals. Al frontal d'un d'aquests marges ja veiem la primera barraca, completament integrada al marge. Estem a la partida dels Boixets, a la zona anomenada: Pou de Bertomeu. El propietari és Bartolomé Subirats.

Barraca del Pou de Bertomeu

Al marge superior i una mica cap a l'esquerra, dins la mateixa partida i la mateixa finca, trobem la Barraca de Paca la Morena, en molt bon estat de conservació.

Barraca de Paca la Morena

Seguim en direcció nord-oest fins al final de la finca treballada i baixem per un sender un altre cop cap a la carretera. Abans d'arribar-hi, el sender transcorre paral·lel a aquesta i ens deixa a un ample i asfaltat camí, que ens porta cap a la Cantera de Freginals. Per accedir pugem per l'ample camí a la dreta, deixant la pista per on anàvem. En unes ziga-zagues pugem fins a la cantera abandonada, on encara es poden veure traces de l'activitat d'extracció de la preuada pedra, en explotació fins a finals del segle passat. Pugem entre les lloses de la pedrera per trobar al capdamunt dels darrers talls a la roca la sendera que ens portarà a travessar tota la serreta sempre en direcció nord-est.

Cantera de Freginals

Poc després de la cantera i a tocar del sender, a una punta de marge trobem la Barraca de Maria Ramona Margolí, integrada a una punta de marge, amb la curiositat de tenir l'entrada a un metre del terra.

Barraca de Maria Margolí

Seguim el sender, ample i trescat fins a un pinaret, on gira cap a l'esquerra. Uns metres més avall i a l'esquerra trobem la Barraca de Vicent Sales, a la partida de les Serres. Preciosa construcció rodona, amb una llosa a la punta de la cúpula.

Barraca de Vicent Sales

Tornem al sender i seguim baixant, girem a la dreta i uns metres més endavant torna a trencar a l'esquerra, el sender ens hi porta. Uns tres o quatre bancals més avall trobem la Barraca de Joaquim Miralles, molt semblant a l'anterior, potser obra del mateix constructor, aquesta té una mena de contrafort a l'esquerra de la porta d'entrada.

Barraca de Joaquim Miralles

El sender ara planeja i uns cent metres més endavant trobem la Barraca de Xuxim, propietat de Joaquim Gausachs. Aquesta és força interessant perquè a la dreta de l'entrada hi ha una gran llosa de roca que baixa fins a tocar la barraca. Allí en una mena de recollidor, tallat a la roca es condueix l'aigua de pluja que recull la llosa fins a una cisterneta a la que s'accedeix des de l'interior. A la part de darrera podem veure el gran contrafort que subjecta l'estructura i que li dona l'aspecte de tenir dos pisos. Recordem que parlem de pedra en sec, pedra sobre pedra, sense fer servir cap tipus de material per unir-les... al llindar es veu el no. 165, que fa pensar que casetes i barraques devien estar numerades, tot i estar disperses per la serra.

Barraca de Xuxim

A la mateixa alçada, pocs metres més endavant trobem la Barraca d'Elma, propietat de Jaume Fabregat, a la mateixa partida de les Serres. De construcció molt similar a l'anterior, també per la part de ponent es poden veure fins a dos pisos de contraforts. Aquesta té el 166 al llindar i l'any 1906, possible any de la seva construcció. Sorprén la perfecció del tallat de la pedra que li dona una curvatura perfecta.

Barraca d'Elma

Seguim ara pujant, per trobar la carena de la serreta,  a la dreta deixem les restes d'una caseta i  en uns metres, deixem momentàniament el sender i per la dreta, baixem uns quants bancals per veure una altra barraca, la de Monllau. Aquesta, alineada a un marge,  té la particularitat de tenir el llindar fet en pedres adovellades, a diferència de la majoria de barraques de la serra, on el llindar és una llosa plana. La funció d'aquesta, desconec si des de la seva construcció, o posteriorment, és la de cocó. El seu interior és una cavitat tallada també a la roca per recollir l'aigua.

Caseta enrunada a les Serres

Barraca de Monllau

Cocó de Monllau

Un altre cop al sender principal, el resseguim en la mateixa direcció que portàvem. Després d'un bosquet de pins comença a baixar decidit cap a l'extrem nord-est de la serreta, i quasi bé a la base, a un petit encreuament de camins i a l'esquerra, trobem la Barraca de Isidro Accensi, o Isidro l'Ampostina. De bona mida i també força ben conservada.

Barraca d'Isidro l'Ampostina

Des de darrera la barraca prenem un corriolet que per un tros perdut i sense perdre alçada, cap al final d'un estret bancal, ens deixa al davant d'una altra barraqueta curiosa, molt baixeta i integrada al marge completament. Per entrar-hi t'has d'arrossegar per terra i dins es fa més gran. Segurament devia ser una barraca de filat, un art de caça consistent en una fina xarxa al voltant d'una pica d'aigua que es podia "desparar", i atrapar els ocells que hi anaven a veure, estirant una cordeta des de dins la barraqueta, a pocs metres de distància.

Barraca de marge

Ara cal anar baixant bancals per l'extrem de la finca. A l'esquerra s'obre un petit barranquet  que haurem de creuar per un estret corriolet entre la malesa, per anar a trobar la darrera barraca de la jornada. La Barraca de Juanito de la Melosa, propietat de Josefina Salvadó. També de grans dimensions, al seu interior hi trobem un "armari"allindat, segurament per desar aliments o estris. Ens comenta l'amic Sisco que va ser habitada fins fa molt poc per l'oncle Juanito. Lamentablement, la seva part nord s'està ensorrant, i si no es posa solució no tardarà molt temps en caure completament.

Barraca de Juanito la Melosa

Detall de la cúpula

Interior

Tornem per on hem vingut i de nou creuem el barranquet, ara però no remuntarem bancals sinó que resseguirem planejant el bancal, per on hem sortit del barranc, en direcció est. Passem novament per davant d'una caseta enrunada i acabem sortint a un ample camí, paral·lel a l'autopista, que seguirem en direcció sud, 1,5 km aproximadament, fins al pont de l'autopista que tornarem a creuar per retornar al poble.

Caseta assolada

Una excel·lent visita patrimonial!!!

                      

Powered by Wikiloc