Travessa integral nocturna al Montsià

22 de juny de 2018 

Ja feia temps que li anava darrera a una sortida integral pel Montsià, resseguint tot el crestall de la Serra. Uns amics, també engrescats amb la idea, van afegir la cirereta de fer-la nocturna. Ens hem estalviat la calorada d'aquestes dates i li hem afegit l'encant de fer una travessa nocturna, que perd el valor panoràmic però té el valor afegit de poder gaudir d'una visió nocturna de tota la comarca del Montsià. És fa dura de trescar per la quantitat de desnivell acumulat, però l'experiència és molt bonica. L'hem plantejat des de les Cases d'Alcanar fins a Amposta, resseguint sempre el fil de la carena.

La Torreta, cim del Montsià

Aproximació: es requereix disposar de dos vehicles per fer la combinació de tornada, un a les Cases i l'altre a Amposta. Veieu els punts de sortida i arribada a Wikiloc.

Desnivell: Fort!! 2200m. acumulats

Dificultat: Moderada, donada la llargada de la ruta i el desnivell.

Durada: Unes 8 h. 22km aproximadament.

Itinerari: Sortim des de les Cases, a la vora d'un pavelló cobert, i creuant la nacional 340 prenem una pista que s'enfila fins a la Punta de la Serreta, on hi trobem les restes d'un búnker molt gran excavat sota terra, amb llargs passadissos. Per un sender remuntem la Punta fins al vèrtex geodèsic, que passem de llarg i remuntem tota la Serreta, per anar a buscar la carena de la Serra del Fandango. 

El sol cau per darrera de la Cogula

Vèrtex de la Serreta de la Punta

Búnker de la Punta

Les Cases d'Alcanar queden endarrere

La colla al Búnker de la Punta (Foto Sisco Moya)

Abans, a un coll, creuem la sendera dels Bandolers. A la dreta deixem el racó de Cova Calitra i a l'esquerra el racó de la Mina. Més tard el sender passa a tocar, per l'esquerra, del Cocó del Blanco de Cella, i empalma amb el sender que puja des de Poblat íber de Sant Jaume-Mas d'en Serrà. El seguim en direcció nord-est fins al Maset de Badoc, on també trobem el sender que puja al Montsià per la Moleta. En direcció nord anem a trobar la Roca Roja, el primer gran ressalt de roca que ens situa a la cresta principal de la serra. 

Una tímida lluna en quart creixent ens ajuda a progressar però ja es fa necessari l'ús dels frontals. Encara que un dels intergrants de la travessa, l'amic Josep, amb un ADN molt "fréstec", després d'haver passat més de mitja vida voltant per aquests rodals, no necessita per a res el frontal. En tota la nit! Les adaptacions d'algunes espècies al medi són fascinants. Un susurrador de mifes i mussols, amb qui a més, es comunica. No deixa mai de sorprendrem.

Fàbrica del ciment

Bassa de Tabola

Des d'aquí i sempre al fil de la carena es succeeixen els colls i cims: el Molló, Comares o Moletons, Coll de Carrasqueta, Portella Blanca i Conillera, Molacima... fins al cim del Montsià: La Torreta o Pare Pasqual, de 765 m. Parem a recuperar forces i a gaudir del paisatge nocturn, on els pobles il·luminats  són els protagonistes. 

Lo Molló (Foto Sisco Moya)

Portella Conillera, Molacima (Foto Sisco Moya)

Josep Vinyes al cim!

(Foto Josep Vinyes)

(Foto Sisco Moya)

Intercanvis (Foto Sisco Moya)

Estem a la part més elevada de la carena i seguím trescant entre colls i cims: un pujar i baixar constant que va afegint desnivell acumulat a les cames. Ja perdem la noció de l'espai a les fosques, i l'esglaó més important que ens queda: la Portella Alta, la intuïm a tots els colls per on passem, i el "catxondeo" i les bromes encara duren ara. Faixes Tancades, Trencada, Tenda... i la Foradada. No el més alt però si el més visitat dels cims del Montsià. Parada obligada per fer un traginyol i gaudir de la sempre fascinant vista nocturna de la Ràpita, acaronada pels Alfacs.

La Portella Alta. O no.       (Foto Sisco Moya)

Foradada (Foto Josep Vinyes)

Foradada (Foto Sisco Moya)

Pel Portell davallem cap a Mata-redona, a estones tapada per una boira baixa que puja del vessant marítim. Pugem novament, pel sender del Pla de Roures, que deixarem a la dreta i ens enfilem per guanyar el Molló dels Tres Termes, i seguir carenejant la part més septentrional de la serra. 

Mata-redona

Molló dels Tres Termes   (Foto Sisco Moya)

A l'esquerra deixem el Pic d'Andara i a la dreta el Bosc de Miralles, i per sender molt estret, tapat pel coscoll, arribem al Pas d'Andara, la collada que ens deixa al cim més al nord del Montsià: Cedrilles. Passem per l'antic corral arrecerat contra els cingles i comencem a davallar fort fins al Corral de Mussenyes i el coll de les 7 Piques. 

Corral de Cedrilles

Montsianell

El cansament i les hores es fan notar, però encara queda el darrer esglaó, la cirereta del pastís: El Montsianell, que coronem pel sender que també el careneja de sud a nord. La darrera baixada, potent, ens fa perdre els darrers 300 metres de desnivell i ens deixa entre tarongers. El camí d'una finca ens deixa, després de creuar el barranc dels Núvols, al Camí de Tapa, al començament de la urbanització Favaret d'Amposta, on tenim l'altre cotxe.

Una travessa potent, amb força desnivell acumulat i amb l'encant de fer camí per la nit, gaudint de la fresqueta. Us animeu?

Bona travessa!!!

                      

Powered by Wikiloc