Cova Terrera i cova d'en Gerret. Mola de Catí. Els Ports

16 de setembre de 2018

Una nova visita a al Mola de Catí, plena de racons per descobrir i gaudir dels Ports.  Aquesta vegada pujo amb l'objectiu de trobar algunes de les coves que s'amaguen per les barrancades i crestes del seu extrem més oriental, a cavall entre Llinars i el Mascar.

Cova Terrera

Cova d'en Gerret

Aproximació: Cal pujar per la carretera de Caro des de Roquetes, i un cop superat el Portell, prendre la pista de la dreta que va a la urbanització de Caro. Passada aquesta, i a la bifurcació entre la pista a Fredes i a l'ermita del Port, prenem per la dreta aquesta segona opció. Al proper encreuament tornem a prendre la pista de la dreta cap al Mascar i a pocs metres la de l'esquerra. Poc més avant, al proper encreuament, a la dreta trobem una amplia esplanada on podem deixar el vehicle.

Encreuament pista a la Mola i Font del Mascar

Desnivell: Uns 600 metres acumulats.

Dificultat: moderada fa referència al fet de trescar la carena oriental de la Mola per senders poc marcats, amb alguna fita de pedres i molta intuició. Compte!!

Durada: 4h 30' (comptant parades) uns 10 km.

Itinerari: Som a una bifurcació de la pista, on per l'esquerra pujariem a la Mola, seguim recte creuant el barranquet de la Vallfiguera. A l'esquerra veiem un antic xalet forestal i entre frondosos til·lers bords i castanyers, darrera una tanca a la dreta, un preciós xalet de mitjans del segle passat. 

Preciós camí entre til·lers i castanyers

Xalet forestal

Xalet al Mascar

La pista segueix recte fins a morir a una esplanadeta al llit del barranc del Mascar d'on brolla la font. Més amunt per un sinuós corriol vora el cingle podriem arribar fins a la surgència del Mascar, un espectacle de pedra tosca, molses i avellaners, molt digne de visitar després de fortes pluges per on l'aigua brolla en una potència extraordinària des de les entranyes de la Mola.

Font del Mascar

Pugem per un sender que creua el barranquet uns metres abans de la font i comencem a remuntar per l'altra vessant. M'entretinc cercant l'anomenada cova de les Aranyes, segons un catàleg espeleològic que vaig consultar, sense èxit. Sense tenir moltes referències, és com cercar una agulla en un paller. 

Sense deixar el sender principal que remunta a estones fort, i quasi dalt de la Mola, a l'esquerra del sender trobem la cova dels Pensaments, també anomenada del sender del Mascar. Una curiosa entrada en forma de porta arrodonida dóna pas a una amplia sala, amb una gran finestra a l'exterior de cara a llevant, que als matins il·lumina bona part de la cavitat.

Pugem uns metres més amunt fins a assolir la carena i trobem un petit indicador metàl·lic que ens marca per la dreta a la Pedrera del Gall. 

Cova dels Pensaments

Cova dels Pensaments

Indicador a la Pedrera del Gall

Ara planejant avancem carenejant cap al nord. A uns esplanada hauriem de prendre un corriol marcat amb alguna fita de pedres cap al nord resseguint la mateixa carena. Al track veureu que avanço uns metres més cap a la Pedrera per veure de trobar una altra de les coves del catàleg esmentat. La cova del Gallo, que també queda a la llista dels pendents. Caldrà cercar més detalls de la seva ubicació. Torno, fora sender, fins a la mateixa carena de la Mola que mira cap al Mascar i el barranc de la Vallfiguera. La tardor fa acte de presència i algun rovelló treu el nas entre els boixos. Anem trobant fites de pedra que ens acompanyen, i pals de formigó a ran de cingle. Les vistes de Roca Campanari, Roca Puça, la Tossa de la Reina, la Barcina o Caro, són fantàstiques. 

Tossal de la Reina i la Barcina

Roca Campanari i Roca Puça

Per l'esquerra tenim un barranquet tributari del barranc de Casserres. A una zona bastant despoblada de vegetació on un gran pedregal baixa cap al barranquet comencem a davallar en sentit oest (seguiu el track, perquè no hi ha sender), i a mitja alçada entre la carena i el fons del barranc, en una raconada completament tapada per grans boixos trobem la boca de la Cova Terrera.  També coneguda com a Cova de l'Instint, és una petita cavitat que s'ha fet servir com a corral i que encara conserva les restes d'un mur de pedra en sec per tapar l'entrada. Es tracta d'un tub d'uns dos metres d'alçada  que entra uns 30 o 40 metres cap a l'interior, amb el terra completament cobert de terra i argila. Cap al final es va estretint i acaba en un petit i estret pou on es poden veure les úniques formacions de la cavitat.

Cova Terrera

Boca de cova Terrera

Part final de la cova

Petit pou final

Tornem  fins a la carena i la resseguim en la mateixa direcció que portavem fins a un collet que ens separa d'un esperó rocós a 1214m d'alçada. Cal grimpar-lo o rodejar-lo per l'esquerra, ja que per la dreta s'obre un cingle bastant alt, als peus del qual ens espera el proper objectiu. Per arribar-hi cal baixar uns metres més en el mateix sentit que carenegem cercant per la dreta un baixador que ens deixa als peus del cingle. El seguim en direcció contraria i veiem també entre densa vegetació com, sota mateix de l'esperó de roca, una gran boca s'obre cap a l'interior. Som a la Cova d'en Gerret. L'entrada és impressionant ja que la cavitat té unes dimensions més que considerables. 

Boca Cova d'en Gerret

Uns 25 metres d'amplada i uns 6 d'alçada. Al fons s'obren fins a tres petites entrades amb vistoses formacions, i per la seva part més a l'esquerra trobem l'entrada a una altra gran sala, que requereix de material per assegurar-se i progressar per un caos de grans blocs. Al centre de la sala hi ha un petit embassament d'aigua. Molt de compte en aquesta part que presenta petits pous entre els blocs, que poden ser força perillosos, si no es va degudament assegurat. 

Entrada a la sala interior

Espectaculars formacions a la sala interior

Espectacular en conjunt!!!

Tornem, desfent el mateix camí que ens ha portat a la boca, novament a la carena, i pocs metres més endavant trobem un collet per on arriba un sender que puja del Mascar i va cap a Llinars. Si seguissim la carena poc més endavant trobariem el Coll de Llinars, per on transcorre el GR 7. Prenem el senderó, marcat amb una fita de pedres en baixada, per la dreta per retornar a la pista que hi transcorre pel fons de la vall. En trobar-la, per la dreta, anem en direcció sud, cap al Mascar. 

Senderó al collet

Pista Mascar-Llinars

Quan tornem a trobar casetes i xalets d'aquesta zona, i a l'esquerra, veiem les restes enrunades d'un vell maset i poc més endavant un pou. Deixem també a l'esquerra, el GR 7 que ens portaria al refugi de la UEC i seguim per la pista. Uns metres més endavant deixem la pista per un corriol a la dreta que ens portarà a l'esplanada on tenim el cotxe. Una blaveta encuriosida em segueix pel llit del barranquet de la Vallfiguera.

Maset enrunat al Mascar

Pou al Mascar

Blaveta

Per acabar de completar la sortida uns convido a seguir un tram la pista que remunta des d'aquí a la Mola. A una corba molt tancada en pujada, i a la dreta podem visitar les restes del Pou de Pau. 

Pou de neu de Pau

Un altre dels grans pous de neu que hi havia en aquesta zona dels Ports de Tortosa, i que en altres temps abastia de gel als pobles de la vall de l'Ebre.

Salut i muntanya!!!

                    

Powered by Wikiloc