Ruta interpretativa dels Maquis a la Tinença de Benifassà

13 d’octubre de 2018

La Pobla de Benifassà, en temps de Maquis...

Els passats 12 i 13 de maig d’aquest any es van portar a terme les Jornades dels Maquis a la Tinença de Benifassà, organitzada per l’Associació de veïns i propietaris de la Pobla de Benifassà, amb un èxit de participació sense precedents a la Tinença, que deixa palès l’interès que genera aquesta temàtica, encara viva en el record de molta gent de la zona, 75 anys després. Durant les jornades vam assistir a les excel·lents ponències d’experts com Josep Sánchez Cervelló de la URV, Clàudia Ruiz Auladell, periodista o la ponència del Dr. Raül González Devís, on va presentar el seu darrer treball “Maquis i masovers. Entre la resistència i el terror”. De la mà de l’historiador Joan Bta. Beltran, membre de l’Associació, també vam fer una petita aproximació a alguns del escenaris d’aquells tristos succesos, que van marcar, a foc, tot un territori.


Mesos més tard, i també sota l’acurada organització de l’Associació de veïns i propietaris de la Pobla de Benifassà, portem a terme una sortida a fons pel territori, fent la Ruta interpretativa dels Maquis a la Tinença de Benifassà. D’alguna manera vam posar sobre el terreny, tota aquella informació que s’ens va transmetre a les Jornades. 

Part de la ruta trancorre per terrenys de propietat privada, i per tant cal ser molt curosos i respectuosos amb el medi, i procurar no sortir dels camins i senders. Vull agrair a l’Associació, l’oportunitat que ens han brindat de descobrir aquesta pàgina dramàtica però alhora apassionant de la nostra història recent.

La Ruta parteix de la Pobla, on podem deixar els vehicles a l’entrada o a la sortida de la població, en aparcaments acondicionats.


Desnivell: 1200 m. acumulats

Dificultat: Moderada

Durada: 9h, comptant parades d'interpretació i dinar. Uns 18Km.

Itinerari: Sortim de la plaça i avancem uns metres pel carrer Major en direcció oest, per situar-nos al davant d’una antiga casa del poble, on el guia, Joan B. Beltran ens explica que aquesta casa va ser una mena de cuartel de la Guàrdia Civil, on es retenien els detinguts abans de ser enviats a presons com la de Morella, de trist record per la brutalitat de la repressió que s’hi impartia.

Acollida dels participants a la Plaça Major

Casa-cuartel de la Pobla

Baixem per un carreró cap al barranc de la Font que transcorre per la part sud de la població. Passem per davant dels rentadors i prenem una pista que remunta per l’esquerra. Un sender que surt també per l’esquerra de la pista, ens permet tallar camí i retrobar la mateixa uns metres per damunt. Seguim en direcció oest per la pista principal passant a tocar del Mas de la Caritat, amb els cavalls pasturant entre la boira, i de la capelleta de la Font de la Caritat. A banda i banda grans bancals d’ametllers i conreus ens van acompanyant mentre ens endinsem pel Camí de Morella, cap a la serra que tenim a ponent. La pista presenta alguna bifurcació però anem sempre per l’esquerra fins on acaba el camí. A la nostra dreta veiem la caseta de Pau, i uns metres més amunt ja som al Mas de la Pastora.

Safarejos de la Pobla

El campanar de l'Assumpció

Mas de la Caritat


Caseta de Pau

Encara en peu però en un estat bastant precari, el Mas de la Pastora conserva el mas, la pallissa i uns corrals davant de l’era. Ens expliquen que tot i que el famòs Maquis Florencio Pla Meseguer, llavors Teresa, coneguda com la Pastora, va ser un temps pastora del bestiar d’aquest mas, el topònim es refereix a la familia dels propietaris i no a Teresa. 

Mas de la Pastora

Mas de la Pastora

Pallisa 

Mas de la Pastora

Porta de la Pallissa


Relats dels fets al Mas de la Pastora

Des del mas, baixem per un bancal cap al fons del barranc, abans trobem un sender que comença a remuntar-lo per la dreta. Entre un frondós bosc anem remuntant el barranc de l’Avellanar, atents a trobar a la dreta del sender una fita de pedra que ens assenyala un corriol per la dreta que ens deixa en poca estona a la Teuleria. Un magnífic forn que encara conserva en prou bon estat la seva base que per la seva part nord i al baixant del barranc, trobem la boca per on s’alimentava el forn. Prop, un pou proporcionava l’aigua  al petit complex industrial que ben segur que abastia de teules, tant als masos propers com a la mateixa Pobla. En aquest escenari es va produïr la humiliació de la Pastora a càrrec del tinent Mangas i alguns guàrdies i sometents, obligant-la a boca de canó a despullar-se per comprovar el sexe de Teresa que tot i ser un home tenia una malformació a l'organ sexual, que els seus pares van aprofitar i van presentar al fill com a dona, donant-li el nom de Teresa, per deslliurar-lo del servei militar. La humiliació a que el van sotmetre provocà juntament amb els fets del Cabanil, la decisió de Florencio, de “tirar-se al monte” i formar part del Maquis, amb el nom de Durruti.

Boca del forn de la Teuleria

Pou de la Teuleria

La Teuleria

Forn


Tornem al sender que segueix remuntant el barranc, travessem una portella i pugem fins a les grans bancalades del Mas de Sinfores, amb grans basses on abeuraven els ramats, i on trobem també la pista d’accés al mas. El mas queda al sud, sobre un tossalet, i a la vora d’un cingle. Encara en peu gràcies a l’esforç de mantenir-lo dels propietaris, però també en un estat bastant precari. Tenim la sort de comptar amb la presència dels propietaris que ens ensenyen les diferents estancies de la vella masada, i amb el testimoni directe del Sr. José Querol Meseguer, fill de José Querol Estupiña amo del mas, que va viure en la propia carn la repressió de les “Contrapartides”, essent ell encara un xiquet. Les contrapartides eren guàrdies civils disfressats de maquis, que anaven pels masos demanant suport i ajuda, i als qui hi accedien a ajudar els detenien per col·laboració amb el Maquis, sovint amb el penós final de l’aplicació de la Llei de Fugas, consistent en detenir els masovers col·laboracionistes portar-los a algun descampat allunyat i solitari, i deixar-los anar lliurement, per assassinar-los fredament per l’esquena. Despreciable… El Sr. José ens explica, en llàgrimes als ulls, com van detenir a tota la seva familia i els van abocar, a ell i els seus germans, tots nens, a una vida de misèria i penúries…

Tancat al camí de Sinfores

Bassa de Sinfores al Coll

Mas de Sinfores

Mas de Sinfores

Testimoni d'altres temps

Relats del Maquis, del Sr. José Querol Meseguer

Mas de Sinfores

Corrals de Sinfores

"La mosquera"

Camagrocs a assecar

Sinfores

Seguim la ruta resseguint la pista d’accés al mas. Encara a pocs metres dels grans bancals del mas, i a la dreta de la pista veiem les restes de la teuleria del mas de Sinfores, i a l’esquerra i uns bancals més avall, cap al barranc de les Codines, el pou del mas. Seguim uns metres per la pista fins a una corba forta a l’esquerra. Per la dreta s’obre un barranc per on transcorre el sender que seguirem, aigües amunt per la mateixa llera, entre preciosos exemplars d’aurons que ja comencen a empal·lidir, canviant el verd tendre per intensos ocres i granes… 

Teuleria de Sinfores

Cap al Trinquet

Pou de Sinfores

Pou de Sinfores

A l’esquerra s’aixeca el tossal del Trinquet, pugem per la dreta del barranc per anar a trobar els primers bancals del Mas del Cabanil.
Una gran masada completament en ruïnes, pel pas dels anys i dels tristos aconteixements que s’hi van viure l’hivern del 49.

“ Especialment contundent va ser l’escomesa al Mas del Cabanil (La Pobla de Benifassà) el 4 de febrer de 1949. L’ús de foc de morter, així com la durada de dos dies de l’atac per part de la Guàrdia Civil, comandada pel tristament famós tinent “Mangas”, fruit de la resistència dels guerrillers.  Aquests en veure’s assetjats mataren el confident Manolete, que acompanyava i feia de guia a la guàrdia civil. Aquest va ser desertor del Maquis arran de l’assalt al Mas del Guimerà, al Portell, el 26 de maig de 1946, on moriren els maquis Antonio, Nieto i Andrés, i ell s’entregà, passant a ser confident i informador de la benemèrita. 
L’assalt al Cabanil, culminà amb la mort dels maquis Ventura i Cristino i amb la detenció i posterior execució a Paterna, del tio Pito. El propietari del mas, Francisco Gisbert també va ser detingut i mort de manera irregular, per part de la Guàrdia Civil. 
La versió oficial de la època sobre la mort dels maquis, certificada per un metge, va ser d’hemorragia pleural i pericardíaca...”
(font: “Maquis i masovers”, de  Raül González Devís, i les explicacions del guia Joan B. Beltran)

Mas del Cabanil

Detalls del Cabanil

Detalls del Cabanil

Cisterna del Cabanil



Senyals de trets a la cisterna del Cabanil



Maset adjunt al Cabanil

Acabada la visita a les restes del Cabanil, passem pel coll proper on l’Associació ens brinda un frugal avituallament, per reposar forces i gaudir de la conversa amb la gent.

Un excel·lent company de ruta

Dinant i gaudint de la companyia

En aquest punt prenem el GR7 en direcció nord-est, per una vella pista. En passar pel Coll de l'Aguila deixem a la dreta una gran bassa. El camí ens condueix fins a un clar on trobem la Barraca del Cuixonet, a l’esquerra del camí. Una excel·lent obra de pedra en sec, en perfecte estat de conservació. Uns metres més endavant, passada una cadena,  trobem el Pi del Cuixonet, un arbre monumental que donada la seva formació molt ramificada, mai va ser considerat apte per aprofitar la fusta de la soca i va ser sempre descartat de ser tallat, i que sortosament ha arribat fins als nostres dies, per poder-lo gaudir.  
La pista comença a davallar suament i a la bifurcació prenem el ramal de la dreta, deixant el GR i en direcció sud-est, fins a un ampli coll despoblat de vegetació que ens regala une s precioses vistes de la vall de la Pobla de Benifassà. Al turó de la dreta resta amagat el corral de la Pastora, on passava llargues temporades Teresa Pla Meseguer, encara amb aparença de dona, abans de passar al maquis, pasturant ramats per aquestos montes. 

Bassa del Coll de l'Àguila

Barraca del Cuixonet

Pi monumental del Cuixonet 

Solcant el cel

A les envistes de la vall de la Pobla 

Ara per sender, comencem a perdre alçada en direcció nord-est. A un revolt del sender passem a tocar de la Barraca del Mal Pas, i el sender, sempre en baixada, pren direcció a ponent. A un bosquet trobem l’espectacular forn de calç de la Monja, un dels més grans que he vist mai!. El sender segueix baixant cap a la vall fins arribar al mas de l’Obaga. A la vella era, on encara hi ha el corró, el co-propietari del mas que també ens acompanya, el Sr. Ruan Gisbert Juni,  ens explica anècdotes i detalls de la dura vida dels masovers de la Tinença en aquelles dates tant difícils. 

Barraca del Mal Pas

Forn de calç de la Monja

Mas de l'Obaga

El Sr. Ruan comentant la vida al mas

Mas de l'Obaga

Pou del Mas de l'Obaga

Safareig de l'Obaga

Per darrera del mas el sender ens porta  fins al povet del mas i un antic safareig a tocar, i segueix davallant cap a les fèrtils planes al peu de la serra, on aviat creuem un pista i per un antic camí de carro, entre vells ametllers guanyem terreny cap a la Pobla, passant pel Coll de la Mola del Mas d'en Riera. Trobem la pista encimentada que puja per l’esquerra cap al Boixar, i davalla plàcidament cap al poble. 

Coll de la Mola del Mas d'en Riera

Arribant a la Pobla

Cementiri de la Pobla.

Un cop al poble pugem fins al cementiri per retre un petit homenatge als caiguts, tant pels fets del Cabanil, com a masovers i veïns de la Pobla que van passar per aquell mal tràngol.

Moltes gràcies Joan pel teu expert guiatge, i per compartir els teus inesgotables coneixements!

Una sortida imprescindible per als que ens estimem, tant la Tinença, com la nostra història i patrimoni. 


Salut i muntanya!!

                       
Powered by Wikiloc

1 comentari:

  1. M'apassiona el tema del maquis. És per això que m'he llegit la ruta i l'he trobat espectacular. Però ja s'ha fet. Seria possible rebre informació de si en feu un altra? Moltes gràcies.
    Sóc Llúcia Ventura

    ResponElimina