La Foradada per la Campana. Montsià

12 d'octubre de 2018

Després d'un estiu potent, es suavitzen les temperatures i torna a apetir pujar al Montsià. Aquesta vegada per un dels pujadors clàssics, La Campana. Un curiós bloc de roca que té la forma del batall d'una campana invertit. Com dic, una de les pujades més clàssiques per accedir a la Foradada des de la Ràpita, però de traçat exigent pel fort desnivell, i poc trescat des que no hi ha ramats per la serra, especialment el tram de sender de les "Faixes".


Aproximació: Des del km 1069 aproximadament de la N340, un camí esfaltat remunta cap a la serra el línia recta, és el camí de Codonyol. Creua el barranc en una forta corba a la dreta i a la següent bifurcació prenem el camí de l'esquerra, que pels pins de Manolo, i amb el barranc de Codonyol a l'esquerra va remuntant cap al corral de la "Gossera", donant la volta en el sentit de les agulles del rellotge a la Mola Piluca. Davant mateix del vell corral, a un apartador a la dreta deixem el cotxe.

Desnivell: Uns 1200 m. acumulats

Dificultat: Moderada. Fort desnivell

Durada: 3h 30' aproximadament comptant parades. 7,5 Km. 

Itinerari:  Seguim uns metres per la pista que ens ha pujat fins al corral. Per la dreta una pista puja dalt a la Mola, seguim recte. La pista gira cap a l'esquerra entre oliveres amb cordes amarrades a les soques. Deixem la pista per l'esquerra, entrant a una finca, i guanyem el bancal conreat més elevat, resseguint-lo en direcció sud. Al final del bancal trobem el sender que comença a remuntar la serra. A pocs metres trobem una bifurcació marcada a la roca, per l'esquerra aniriem a la bassa de Montero, i a la via Ferrada del Racó dels Melos, seguim per la dreta. 


Al costat d'un petit pi a la dreta surt un corriol que ens portaria cap a la base del Cingle Roig, i a la Mola Plana, seguim recte pel sender més evident, que comença a guanyar alçada pel vessant esquerra del barranc d'Aiguassera. Aviat trobem la Campana, abans i per la dreta unes vistes espectaculars del Cingle Roig. Superat el monòlit rocós el sender es fa més empinat i exigent.

Cingle Roig

La Campana

Mola Piluca

Arribem a la sendera de les Faixes, que ressegueix tot el vessant litoral de la serra a una alçada d'uns 500 o 550 metres. La prenem cap a la dreta. 

Sendera de les Faixes


Pantà de la Sardina

En altres temps, quan nombrosos ramats de bous o cabres poblaven la serra aquests camins eren amples, estaven nets... ara només l'esforç d'alguna entitat excursionista per mantenir senders els fa mínimament transitables. Aviat trobem el Pantà de la Sardina, on encara es veu grabat al ciment el dibuix de la "sardina" que hi van fer en construïr-lo. A tocar del cingle i a la part superior del pantanet, la Font de la Piqueta. En altres temps també, els he conegut plens d'aigua, pantà i font. Ara no hi ha ni gota a cap lloc.


Font de la Piqueta

Pantà de la Sardina

Barranc d'Aiguassera

Seguim el traçat del sender de les Faixes que en direcció nord ens porta cap a la Foradada. Abans però, parem a fer la visita a la cova del Portell, que ens queda a l'esquerra, sota un petit cingle rocós. 
La petita cavitat  té una sortida uns metres més avall, de la boca principal i una espècie de xemeneia a una petita sala interior que surt a la part del Portell. De xicuelos, quan les fonts encara rajaven, pujavem amb els amics per pasqua i feiem la vida a aquesta cova, dormint amb sacs distribuits pel terra de la balma. Fent un foc arrecerat i torrant botifarres i corder a la “tela metàl·lica” que portavem enrotllada a la motxilla i que deixavem amagada, per a una altra ocasió. Recordo una nit de boira, que a 4 o 5 metres de la boca de la cova, per la sendera, van passar una rabera de 20 o 30 bous "mascles", que feien feredat!



Cova del Portell

Tornem al sender i fem els pocs metres que ens separen de la Foradada.
Un altre món en termes muntanyencs, passem de la pau i tranquilitat més absolutes, al trepidant anar i venir de gent de la Foradada. Selfis impossibles, gossos solts i amarrats, gent, calçats inimaginables, postureig d'anar per casa, crits, rialles i algun plor. Tots amb el propòsit de captar la imatge i donar fe de que ho han aconseguit. Alguns amb molt de seny i molts amb poc civisme... l'altra cara de la moneda d'una muntanya, que sembla ser que està de moda. Abans de sortir per cames del petit circ del Montsià, una ullada al forat de la Foradada, una petita cavitat a la mateixa finestra de la badia, que és un bon termòmetre de l'estat de la qüestió. Efectivament, es compleixen les tristes previsions i el nivell de merda (deixalles) del forat creix a un ritme exponencial... Fugim.

La Foradada

Cova de la Foradada


Baixem per un altre dels clàssics: la cresta de la Canícia. Ressegueix una carena lògica que remunta directíssimament dels del Mas de la Canícia, passant per la Mola Plana i el Palleret fins a la Foradada.
Des de la petita esplanada de la Foradada,  mirant cap a Amposta, veiem el corriol que baixa fort i dóna la volta al massis de roca de la Foradada encarant-nos al Palleret. Sembla que travessem una porta màgica, perquè deixem enrera l'enrenou de la multitut en qüestió de cinc minuts, i retornem a la pau. Ara carenejant, i a estones desgrimpant, ràpidament perdem alçada resseguint l'aresta. per la dreta deixem el corriolet, molt perdut, cap al Cingle Roig. 

Lo Palleret

La Foradada

Lo Castell

A mitja alçada a un sortint rocós, s'obre una bonica finestra natural que enmarca el Castell, el magnífic i inexpugnable massís de roca que ens queda a l'esquerra, a l'altra banda del Barranc dels Coloms. Seguim baixant i cap al fons del barranc abans esmentat. s'entreveu sota d'un cingle el Pantà dels Coloms. A un collet trobem per l'esquerra la sendera que ens hi portaria, al pantà o seguint cap al nord, per la base del Castell, cap al Cocó de Jordi. Abans de pujar a la Mola Plana, per la dreta, busquem sense èxit la sendera cap a la base del Cingle Roig... queda pendent tornar a recuperar-la. 

Lo Castell per un forat!

Desde la gran esplanada de la Mola Plana arribem fins al seu extrem més meridional, passant pel costat de les restes d'una vella barraca, per tal de veure el traçat d'aquesta sendera que comentava que està molt perduda.
Tornem al sender que creua la Mola i emprenem l'empinada baixada cap al coll que ens separa del Monte Torrero, la darrera elevació de la cresta abans de baixar cap al Mas de la Canícia. Al coll i a la dreta, visitem l'antic cocó de Minguilla, que en coherència amb la resta de la serra també està completament sec. Comencem a baixar pels vells bancals d'oliveres, fora sender, cercant el pas més evident per arribar al fons del Racó de Mamadits, a les terres treballades i al camí d'accés a la raconada. A la vora del camí veiem les restes d'un gran forn de calç. Creuem el barranc i entre oliveres anem a cercar el Cocó de Marian, aquest més cuidat i reparat encara conserva aigua. 

Cocó de Minguilla

Forn del Racó de Mamadits

Cocó de Marian

Cocó de Marian

Uns metres més endavant trobem el camí del barranc d'Aiguassera, que remuntem per la dreta, tornant a guanyar alçada. Al punt on assolim el llit del barranc, entre grans parets de roca, el camí es torna sender i remunta cap a la finca de la Merala. Aquesta finca sempre dóna goig de veure, neta i arreglada. Clar exemple de la feina dels nostres avantpassats d'esgarrapar metres als barrancs, per tal de plantar una altra olivera... 
Tot i tractar-se d'un sender habitual per pujar cap al Montsià, no hem de perdre de vista que estem a una finca privada que cal respectar, apreciar i agraïr.
Passat lo racó de la Merala, a l'altra banda del barranc veiem la cova de Laureano. 

Cova de Laureano i Cingle Roig

La Santa

Seguim pujant per passar a tocar de la caseta de la Santa. Un altre referent d'aquestes raconades de monte per als muntanyencs de la zona. 
Retrobem la pista que puja a Mola Piluca, i uns metres més avall, enfront del corral de la "Gossera", el cotxe.


Salut i Montsià!!!

                       
Powered by Wikiloc



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Teixeda de Cosp. Cardó

Les Mirandes. Sostre Comarcal del Montsià. Els Ports.