Castellet de Banyoles. Tivissa

27 de juliol de 2018

L'estiu passat ha estat rigorós, a dies va resultar inviable fer una ruta de muntanya per la forta calor, però sempre  queda l'opció de fer turisme patrimonial pel nostre territori, deixant per a un altre moment menys extrem, les rutes senderistes. Així, el passat 27 de juliol vaig fer turisme amb cotxe, amb l'aire acondicinat a "tota castanya", per paliar els 36 graus de l'exterior, per diferents indrets emblemàtics de la Ribera d'Ebre i Priorat.  


Un convido a fer una visita al jaciment íber del Castellet de Banyoles, a Tivissa. 

El Castellet de Banyoles és un dels jaciments ibèrics més importants de Catalunya, no tant per la qualitat de les restes sinó per la informació que ens aporta, ja que ens permet interpretar l’estructura interna i la vida d’una gran ciutat d’època pre-romana. 

Illa d'edificis del poblat

Aproximació: A la C-12, entre Ginestar i Móra la Nova trobem l’entrador de la C-44 en direcció a Tivissa. Al punt quilomètric 24 aproximadament trobem indicat l’entrador al Castellet. Podem deixar el cotxe al costat d’un curiós edifici i arribar passejant fins al poblat.


Està situat en un punt estratègic de control del riu Ebre de primer ordre, dalt d’una terrassa elevada de forma triangular, aïllada per un cingle al seu extrem oest i pels barrancs de Banyoles al sud i del Molló al nord, i pel vèrtex est del triangle que conforma el turó, la única entrada al recinte.
Es desconeix el moment en que es va bastir la ciutat ilercavona. Es creu que al segle III aC, però s’han trobat ceràmiques d'una època anterior, de mitjans del S IV aC.

L’entrada al recinte entre dos excepcionals torres pentagonals, també fan del Castellet de Banyoles un jaciment  únic a tota la península ibèrica amb aquest tipus de construcció. Així com també la gran extensió del jaciment, unes 4,4 hectàrees de terreny, que ens fa pensar en una gran ciutat, amb una estructura urbanística caracteritzada per tenir un gran espai central sense construccions i una densa trama urbana al voltant, organitzada en carrers i barris, amb una tipologia d’edificis variada, i fins i tot amb un sistema de clavegueram.

Entrada al poblat, a la dreta restes de l'antic clavegueram de la ciutat

Les peculiars torres pentagonals de l'entrada

Cròquis de les torres (panell informatiu)

Cases adjacents a l'entrada

Comparat amb altres jaciments el del Castellet és enorme


Als volts del 200aC es va produïr un primer abandonament del recinte demostrat pels nivells de destrucció i incendis localitzats, així com també hi ha constància d’una reconstrucció i ocupació important a l’època romano-republicana, cap al 100 aC. Les posteriors explotacions agrícoles han arrassat les restes d’aquesta darrera fase de la ciutat ilercavona.

La troballa del famós tresor de Tivissa, també fan únic l’indret. Un conjunt de peces votives de plata: quatre pàteres, onze vasos i braçalets, trobats el 1927, que es troben exposades al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona.

Tresor de Tivissa (Foto del Museu d'arqueologia de Catalunya)

Les darreres excavacions han descobert dos barris de cases a la part nord del recinte, separats per un àmple carrer. Un d’ell format per cases amb pati interior amb una superficie propera als 300m2. Es pot interpretar que devien ser les residències de la èlit del poblat.

Cases de l'elit del poblat, amb pati interior.


El Castellet: bastit entre els segles XIV i XVII, és una construcció defensiva aïllada per un fossat tallat a la roca. Construït per encàrrec de la ciutat de Barcelona per controlar el riu i desviar el transport de cereals d’Aragó, per camí terrestre fins a Hospitalet, i allí per via marítima fins a la ciutat Comtal, evitant així el pagament d’impostos a Tortosa. També pot correspondre  a algun tipus de construcció militar o de guaita d’època moderna, així com la existència de trinxeres de la Guerra Civil, del 1938 en plena Batalla de l’Ebre.

Restes del castell


Darrera la paret s'aprecia el fossat.

Les vistes des del castell són excepcionals: del riu, i als nostres peus, les illes del Molló i de Magrinyà, de la serra de Cardó i Rasquera, cap al sud, de Benissanet i les Serres de Cavalls i Pàndols a ponent, i de les Móres i la Serra del Tormo cap al nord. Un paisatge fabulós!

Illa de Magrinyà

Illa del Molló


Cardó

Benissanet i les Serres de Cavalls i Pàndols

Móra d'Ebre i Lo Tormo

Un passeig per la història!!

(Info extreta dels panells informatius del jaciment i de la web: catalunya.com i del MAC Barcelona)





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Les Mirandes. Sostre Comarcal del Montsià. Els Ports.

Teixeda de Cosp. Cardó