Tossal de la Nevera. Catí

16 de desembre de 2018

L’any 2018 s’ha declarat la Pedra en Sec com a patrimoni inmaterial de la humanitat per la UNESCO. Finalment s’ha reconegut el coneixement relacionat amb la construcció d’estructures arquitectòniques, de les més senzilles a altres de força complexes, apilant i encaixant pedres sense utilitzar cap altre material que la pròpia pedra, esdevenint un veritable art. Coneixement que s’ha trasmés des de la prehistòria al nostres dies i que posa en relleu la prefecta relació que s’estableix entre l’home i la natura, en perfecta simbiosi i sostenibilitat.

Tossal de la Nevera

Prop de casa, a les serres del Montsià i de Godall trobem nombroses mostres d’aquest valuós llegat, però sense cap mena de dubte, per gaudir a fons d’aquest patrimoni que ens han deixat els nostres avantpassats, i on trobem exemples espectaculars és sens dubte al Maestrat. Potser en part degut a la seva particular orografia i vegetació, més aviat escasa, podem gaudir de grans barraques i de diferents tipologies i usos, de marges interminables que solquen quilòmetres de muntanya, assagadors, pous, neveres… un catàleg interminable.

Us proposo una “barreja” d’itinerari per pujar a un dels cims més carismàtics de l’Alt Maestrat: el Tossal de la Nevera, combinat amb la visita a molts d’exemples singulars d’arquitectura de pedra en sec, que anirem descobrint al nostre pas. 

Aproximació: des de la població de Catí, prenem la carretera que puja al santuari de l’Avellà, la CV-1270, que després de 5 km i en creuar un túnel ens deixa al Santuari de l’Avellà. Seguim per l’esquerra fins a una esplanada on podem deixar el cotxe. 

Dificultat: moderada

Desnivell: Uns 1700m. acumulats

Durada: Unes 6h. 17,5 Km.

Itinerari: sortim de l’esplanada, i passem per davant del vell Mas de la Farola, deixem a l’esquerra una sèrie de cases adosades que formen part d'un conjunt d’allotjaments rurals. Al final del “carrer”, trobem el sender que caldrà seguir planer, deixant a la nostra dreta el barranc de l’Avellà. El sender baixa per creuar la capçalera d’aquest barranc i segueix ara remuntant un barranc subsidiari, pel seu vessant esquerre fins a assolir el Coll de Campanarets. 

Mas de la Farola

Barranc de l'Avellà

Coll de Campanarets

Cap a l’esquerra s’obre el barranc de la Tova que baixa fins a Catí, recte un sender ens portaria fins a una preciosa barraca, però trenquem cap a la dreta i prenem un sender en forta pujada cap a la serra dels Campanarets que tenim ara al davant. A trams el sender està format per escales fetes amb tronquets subjectes al terra per facilitar l’empinada pujada. Al final d’aquesta, però encara per sota de la carena, prenem uns antics bancals cap al sud-oest per un sender planer. Cal anar vigilant perquè a la nostra dreta aniran apareixent exel·lents exemples de barraques, més grans, més petites, al marge, fins i tot un povet encastat a un marge, on es pot recollir aigua. 

Pujada a Campanarets

1a barraca a Campanarets

Interior

restes d'una barraca al sender

2a barraca a Campanarets, datada l'any 1933

Interior amb foc al terra

2a barraca Campanarets

3a Barraca al marge

4a barraca Campanarets

Detall sostre

Gruix de les parets


Povet al marge


Al final d’aquest tram dels Campanarets arribem a la carena del Tossal, al seu extrem nord. Per davant tenim uns 2,5 km de carena completament pelada, i solcada de marges interminables i nombroses petites barraques de pastor que els devien servir per aixoplugar-se. 

Carena i Tossal al fons

Passador de bestiar a un marge

1a barraca carena

2a barraca carena

restes 3a barraca carena

marges quilomètrics

4a barraca carena

5a barraca carena


Carena i Campanarets al fons

Les vaques pasturen la carena indiferents a la nostra presència… cap al final de la carena el sender, sempre a tocar d’una tanca per la dreta, va guanyant alçada per assolir la punta del Tossal de la Nevera de 1285 m. La panoràmica de 360º és espectacular, des de la serra d’Irta, la mar, Montsià, Moles de Xert, Turmell, Els Ports, la Mola d’Ares… el Penyagolosa. 
Deixem el vértex, baixant de cara a Catí, que tenim a llevant. 

Cim del Tossal de la Nevera

Catí, i Montsià al fons


Un senderó ens permet perdre alçada ràpidament i tornant cap al nord-est trobem les restes d’una antiga barraca assolada adosada a un cingle, i una mica més avall la Nevera Vella, que dóna nom al Tossal. 
A uns 1170 m d’alçada, es tracta d’una gran nau excavada al terra per conservar la neu, amb el sostre parcialment assolat, encara conserva la boca superior des d’on es pot apreciar el treball de construcció de tan gran estructura, amb les escales adosades a la pared per on davallaven fins al fons. Davant la nevera i també protegit per una petita cabana de pedra en sec està el povet de la Nevera Vella. 

Restes de barraca al Tossal

La Nevera Vella

Interior

Nevera Vella

Boca de la nevera


Povet de la Nevera Vella

Un indicador ens mostra el camí per anar a trobar el proper objectiu, resseguint el contorn de la muntanya, sense perdre apenes alçada, la Nevera del Mas de la Serra. Entre les parets d’una vella caseta baixen les escales per baixar a la nevera, en aquest cas excavada a la part de fora de la construcció i també de grans dimensions. Des de la mateixa nevera baixem uns quant bancals per anar a visitar les restes del Mas de la Serra. A la llinda de la porta del gran mas podem llegir 1720, possiblement l’any de la seva construcció. Un gran mas, avui refugi del bestiar, que devia treballar tota aquesta zona, amb tota la vessant de la muntanya, des de la carena del Tossal fins al fons del barranc, solcada de vells bancals. 

Indicador a la Nevera Vella

Nevera i Mas de la Serra

Nevera del Mas de la Serra

Accés a la nevera

Nevera

Indicador al Mas de la Serra

Era empedrada del Mas de la Serra

Mas de la Serra

Interior, xemeneia

Mas de la Serra

Barraques del Mas de la Serra

Sortint de davant del mas prenem el camí cap al coll de la Selleta, que ens separa del barranc del Bosc. Al coll prenem el sender cap a llevant per remuntar la lloma dels Blaios, on trobem una gran bassa d’aigua. Poc després passem a tocar d’un gran clar, a la nostra esquerra, on tornarem per seguir la nostra ruta. Sense deixar el sender comencem a davallar cap a l’est, amb l’objectiu de visitar el proper mas de la Serrada, o de la Serrà, com l’anomenen a Catí. Pel camí també veurem la bassa i el proper pou del mas. El bancal de dalt del mas és una gran era on devien batre els cereals, on encara hi descansa el rodet. El mas també de grans dimensions i amb nombroses dependències i corrals, també es va estimbant amb el pas dels anys. Una vella i enorme carrasca esgallada es vol barrar el pas de tornada cap a la lloma dels Blaios. 


Bassa a la lloma dels Blaios

Bassa de la Serrada

Mas de la Serrada

Era del Mas de la Serrada

Carrasca del Mas de la Serrada

Povet del Mas de la Serrada

Interior

Un cop al clar, saltem una tanca per al bestiar i creuem tot el clar amb la intenció de baixar pel barranquet del Bosc i arribar al fons del barranc de la Tova per visitar la Font del Fenassar, i remuntar cap a la barraca del Catxo. 

Clar a la lloma dels Blaios, passador de bestiar

Però com sovint passa, les nostres intencions malauradament es disolen i es queden en intencions. Una batuda de senglar a la zona del barranc ens trenca els plans i ens obliga a desfer camí fins al coll de la Selleta, per no posar-nos en perill “real”. La serreta de dalt i tot el barranc estan infestats de caçadors amb cridaneres armilles, i grans estols de gossos nerviosos amunt i avall, ens fan desistir. 
Des del Coll remuntem, fora sender, fins al sender que ens ha portat pels Campanarets, amb relativa facilitat perquè com he comentat tota la carena està pràcticament pelada de vegetació. Descartem també el sender que davalla des del coll cap al barranc, també per raons de seguretat. 
Un cop al coll de Campanarets, trobem el mateix panorama. Tota la carena de davant cap a la lloma del Fenassar, també és plena de caçadors apostats. Ara la batuda està al barranc de l’Avellà, per tant descartem també el sender inicial i tornem carenejant per la lloma del Fenassar, també pelada i que ens deixa a la vista de tots els caçadors. Resseguim la malmesa pista que solca la lloma fins al vell prigó que assenyala el camí que baixa fins al santuari de l’Avellà, punt de partida. 

Prigonet de l'Avellà

El santuari, a 950m. d’alçada i a la serra de Prunelles o d’En Celler, és un petit nucli on hi trobem l’ermitori de la Mare de Déu de l’Avellà, que data de 1545, amb la seva doble espadanya, l’interior completament decorat amb frescs datats el 1737 i realitzats per Pasqual Mespletera, de Sant Mateu. A l’exterior, la miraculosa font de l’Avellà, amb els tres brolladors i els dos majestuosos xops que vigilen l’entrada. 

Rentadors de l'Avellà

Ermita de l'Avellà

Font de l'Avellà

Ermita de l'Avellà

Xops monumentals

Espadanya

Interior del santuari

La Font de l’Avellà, d’aigües sulfuroses, va provocar l’aparició de diferents equipaments turístics: fonda, casa de banys, planta embotelladora i més recentment apartaments turístics. 


Paisatges de pedra en sec!!!


                     
Powered by Wikiloc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada