Cova Calitra i Cova dels Mangotxos. Montsià

17 de març de 2019 

Una altra aproximació a la zona més meridional del Montsià, entre els termes d’Ulldecona i Alcanar, per descobrir elements patrimonials i naturals de la nostra estimada serra. 

La ruta, com en altres traçats que he penjat, és en bona part del seu recorregut “fora sender”, i per tant cal bona dosi de intuició, roba resistent a les punxades i moltes ganes de descobrir racons, que amb el pas del temps han perdut els camins d'accés entre la densa vegetació. Cal seguir, insisteixo, el recorregut marcat al track, que us aconsello baixar amb tots els punts originals per no perdre el traçat. Difícil!!

Cova Calitra

Aproximació:  Des de la N-340 a l'alçada de les Cases d'Alcanar, pugem pel camí asfaltat de davant de Can Conill, al mateix entrador de les Cases, per l'esquerra d'una botiga de mobles tancada, en direcció a la serra i amb el barranc de Sant Jaume a la nostra esquerra. El seguim 1,14 Km fins a una cruïlla on a una esplanada podem deixar el cotxe.

Dificultat: Difícil. Bona part del traçat és “fora de sender”…

Desnivell: Uns 1000m. acumulats

Durada: Unes 6h. 10 Km.

Itinerari: Des del cotxe seguim la pista principal fins al segon entrador de la dreta que puja cap al Racó de la Mina entre finques de tarongers i oliveres. Quasi al fons de la raconada trobem un sender a la dreta que remuntem fins al sender de la Serra de la Punta que prenem cap a l’esquerra. Pocs metres més endavant ens separems del camí per la dreta per visitar el bonic cocó de la Marranyana. Petites obres d’art dels nostres avantpassats per recollir l’escassa aigua de la serra.

Entrador del Racó de la Mina

Sender al Racó de la Mina

Racó de la Mina

Cocó de la Garranyana

Un altre cop al sender, i just abans d’una pronunciada corba a l’esquerra, i abans d’una zona força empinada, prenem un corriol per la dreta marcat amb alguna fita que ens baixa al llit del barranquet i ja trobem a l’altre vessant la Cova Calitra. De molt poca profunditat però amb una boca molt gran, la fa força espectacular. Per les restes que s’hi troben, allí cerca recer algun rapinyaire.

Cova Calitra

Per la dreta de la boca cerco un pas per anar guanyant alçada, per entre vells i empinats bancals d’oliveres, intuint el millor pas per pujar camp a través.

La remuntada em porta a trobar el Bassot de Badoc, a la lloma de la Moleta, per on transcorre el camí que la remunta. Segueixo el sender carener, per la dreta i trobo les restes de dos casetes també a mà dreta.  Arribo a la cruïlla amb el lligallo de Roca Roja. A l’esquerra el povet del Navarro (conegut com de Badoc) i a la dreta les restes de la caseta. Ara cal seguir el lligallo en direcció a Roca Roja, per la dreta.

Bassot de Badoc 

Caseta a la Moleta

Caseta a la Moleta

Povet del Navarro

Caseta del Navarro

Al coll, deixem a la dreta les restes d’una gran corralissa i pugem fins a la bifurcació del lligallo i del sender al Racó dels Mangotxos, marcat amb una gran fita de pedres, partició de termes.

Bifurcació del Lligallo de Roca Roja

Tornem a deixar la placidesa de les senderes i seguim amb l’aventura de la recerca. Per l’esquerra de la fita, sortim a la punta d’una carena que puja directa des del fons del barranc de Roca Roja, i entre vells bancals, guiats per alguna fita i pels passos més evidents comencem a perdre alçada. Val com a referència una petita bancalada ampla, com una ereta, que destaca al mig de la baixada. Seguim davallant i quasi als pins que hi veiem al fons anem girant cap a l’esquerra per trobar el barranquet que portem paral·lel per la dreta. També hem de cercar un petit cingle a l’altre costat del barranquet on ens hem de dirigir. Per un pas còmode d’un bancal perdut creuem el barranc i remuntem uns metres fins als peus del petit cingle on trobem la també petita però preciosa cova dels Mangotxos. Només fa uns mesos que l’amic Joan Bta. Beltran, d’Alcanar, ens comentava la existència d’aquesta petita cova, de camí a la cova del Valent. Una petita entrada amb una obertura al sostre i les restes d’un tancat de pedra al davant, la trobem al mig de dos petits cingles, d’accés “complicat”.

Moleta del Pinxo des de l'ereta

Racó dels Mangotxos

Cova dels Mangotxos

Restes d'animalons a la cova dels Mangotxos

Mirador de Trampa

Des de la mateixa entrada de la coveta, per l’esquerra, un pas delicat ens permet sortir del cingle i, sempre fora sender i en direcció nord,  anar a la recerca del fons de la raconada. Trobarem un dens bosquet de pins al que haurem d’accedir per visitar les restes d’una antiga caseta completament enrunada primer, i uns metres més avall, i completament envaïda per la vegetació, la caseta de Molanes. Un curiós exemple d’adaptació al medi, ja què a diferència d’altres masets del Montsià, i segurament per raons pràctiques, en lloc d’una cisterneta dins la caseta, trobem una “engerra”, un gran càntir que recull l’aigua de la puja de la teulada de la caseta. Petites perles del Montsià. 

Caseta al racó dels Mangotxos

Caseta de Molanes

Sortim de la caseta entre la densa vegetació del petit bosc i anem a trobar una zona més neta per poder anar guanyant alçada en direcció nord-est. Entre vells bancals trobo una antiga piqueta de filat, però ni rastre de la barraca. Segueixo pujant per algun còmode corriol i m’apropo a veure les restes d’una altra vella caseta, que em surt al pas per l’esquerra. Uns metres més amunt i ja trobo el sender del Racó dels Mangotxos, que prenc cap a l’esquerra per visitar els voltants del Maset de Saqueta, a la recerca, una vegada més, de la Font de l’Espallut, i ja en van moltes. Començo a pensar que la insistent sequera dels darres anys, o vés a saber, potser l’han estroncat i no hi ha ni rastre. La visita em serveix almenys per veure les restes d’una barraca de filat i la seva piqueta, a pocs metres del Mas de Saqueta. Aquest sí, amb cisterna.

Piqueta de filat

Caseta al racó dels Mangotxos

Barraca de filat de Saqueta

Piqueta de filat de Saqueta

Mas de Saqueta

Cisterna del mas de Saqueta

Un altre cop al sender, però ara ja de baixada, torno a trobar el lligallo de Roca Roja, i prenc un altre cop el sender de la Moleta. Uns metres més endavant del Bassot de Badoc, deixo un moment el sender per l’esquerra per arribar al cim de la Moleta, amb unes precioses vistes del Racó del Ninyo, la Punta de la Banya…

Torno al sender que a estones en fort pendent va perdent alçada. Ara deixo novament el sender per la dreta i baixo als peus d’un petit cingle, que amaga una bonica balma.

Cim Moleta

Racó del Ninyo

Moll del Ciment

Balma al sender de la Moleta

Balma del sender de la Moleta

Novament al sender segueixo baixant fins a la bifurcació del Camí dels Bandolers, a tocar d’una gran torre d’alta tensió. 

Per la dreta, el camí dels  Bandolers va baixant per arribar a la raconada del primer barranc.

Cingleres

Camí dels Bandolers

A la dreta i dalt destaquen uns cingles, a la part superior d’uns bancals molt estrets i empinadíssims. El mateix dia de la sortida al Racó del Ninyo, el Joan també ens va parlar d’una curiosa balma als peus d’aquests cingles, protegida per una paret de pedra en sec. Per tant deixo novament el sender i pujo decididament per una zona de lloses molt empinades que em porten als bancals. Una vegada més al·lucino amb el treball d’aquella gent que per guanyar un pam de terreny a la serra era capaç de fer aquestes obres d’enginyeria. Bancals de poc més d’un metre i mig entre marges de més de dos metres, i el traçat impossible d’un pujador per a l’animal, des dels bancals més baixos fins a la part superior… una meravella. Tristament una meravella completament abandonada i perduda entre el garric i pins, que van guanyant terreny, i tombant marges. Entre aquest caos de vegetació i alts marges, alguns bancals per sota del cingle, trobo la balma que ens comentava el Joan, protegida per una petita paret de pedra en sec, segurament refugi del mateix pagès. Després de la visita a aquest racó, de difícil accés, torno a baixar al sender que em porta fins a la cruïlla amb el sender de la Serra de la Punta. 

Balma empedrada

Bifurcació a la Serra de la Punta

Ara el segueixo de cara a la mar, fins al trobar el corriol, que per la dreta em baixa a la Mina del Rei, per on entre tarongers novament i deixant el Mas d’en Serrà a l’esquerra, torno al cotxe.

Serra de la Punta

Baixada a la Mina del Rei

Bona descoberta.

Salut i muntanya!!!

                  

Powered by Wikiloc