Fonts de Canet lo Roig. Maestrat.


28 de maig de 2017

El calendari de sortides de Terres de Cruïlla del 2017 ens porta a visitar Canet lo Roig, aquest preciós racó del Baix Maestrat carregat d’història i de patrimoni, i en aquest cas els seus “camins d’aigua”: fonts, sénies i safareigs, llegat d’àrabs i romans, que des de llavors i fins ara perviuen al seu paisatge.

Font de Vilagròs

L’itinerari que proposo i que podeu trobar com sempre al track, té un traçat circular per fer a peu, que surt i torna al poble visitant bona part d’aquest patrimoni, i del nucli vell de la vila. Al track també he deixat marcat el camí per accedir a la Font de Vilagròs, que es pot fer si es vol amb cotxe ja que queda una mica apartat de la localitat. Així vam fer l’itinerari i així us el deixo per si us vé de gust visitar-lo. 
També deixo els waypoints de l’Ermita de Sta. Isabel, la Sénia de Marimón, i el Calvari, fora de l’itinerari però de visita “obligada” per acabar de gaudir de la jornada.

Aproximació: Des del mateix poble de Canet lo Roig.

Desnivell: uns 100 m. positius.
Dificultat: fàcil
Durada: Uns 12Km (9 a peu)

Itinerari: sortim des de la plaça de la Bassa, a l’extrem nord de la localitat, ben aprop de la Font del Prigó de la Capelleta, primera mostra d’aquest camí d’aigua. 

Font del Prigó de la Capelleta

Sortim en direcció oest des de la plaça i al segon trencall a l’esquerra  baixem entre horts cap a la partida dels Barrancs. Ara trenquem cap a la dreta fins una altra cruïlla de camins. Novament per l’esquerra baixem fins a la Font del Pou dels Barrancs.
Unes escales ens baixen fins al brollador de la font, al costat uns vells safarejos, una gran pica tallada en roca i una bassa a la part inferior del bancal ens dónen pistes de la importància d’aquesta font en altres temps.

Les Moles de Xert

Font del Pou


Bassa de la Font del Pou


Safareigs de la Font del Pou

Tornem fins a la bifurcació anterior i seguim en direcció oest. Més endavant girem a l’esquerra per baixar entre finques d’oliveres, per passar per davant d’una granja i arribar a un camí que ara seguirem per la dreta. Pocs metres més endavant i a una finca a l’esquerra del camí podem gaudir d’una altra de les joies de Canet: les seves oliveres mil·lenàries. Aquí trobem l’Olivera de les Quatre Potes guardonada com la millor olivera monumental del 2016 per l’AEMO (asociación española de municipios del olivo). Un extraordinari exemplar d’olivera farga, retorçada sobre sí mateixa i suspesa per quatre potes, amb una edat aproximada de 1100 anys, amb una volta de canó de 5,70m. Un monument de la natura, senzillament espectacular!!

Farga de les Quatre Potes



Seguim el camí principal en la matixa direcció fins a un trencall secundari per l’esquerra, que també entre oliveres ens torna a deixar a un altre camí principal que seguim ara en direcció sud-est i que després d’uns revolts ens deixa al llit d’un petit barranc, a la Font de les Fontanelles. Una bòveda de mig punt integrada a un gran marge arrecera la deu d’aigua, que es canalitza per omplir un abeurador i acaba a una basseta a la part baixa de l’empriu.

Les Fontanelles


Bassa de les Fontanelles

Seguim pel camí principal, creuem un camí esfaltat, i seguim recte fins a un trencall secundari per l’esquerra que ara cap al nord ens porta novament a la vora del barranc de la Fonteta. Abans i a l’esquerra podem veure una sénia, una mostra del patrimoni etnohidràulic, com tantes de les que trobem pel terme, de les anomenades sénia de sang, de tracció animal. En aquest cas de pou elíptic, que encara conserva la cadena dels cadups, la roda i l’engranatge i fins i tot la perxa de fusta on s’enganxava l’animal.

Sénia de sang


Baixem paral·lels al barranc, creuem un altre camí asfaltat i poc més endavant creuem també, per sota, la carretera d’accés al poble. Aviat arribem a la Font de la Roca, al vessant dret del barranc. Possiblement aquí estava el primer assentament del poble per les restes arqueològiques que s’han trobat. Uns safareigs i el brollador de la font, amb inscripcions del 1915, conformen l’indret. Aquesta font de vila abastia d’aigua potable al poble fins a principis del S. XX. A la part baixa de la font i al llit del barranc em sorprén la gran quantitat de Cua de cavall (Equisetum telmateia), amb propietats medicinals.

Font de la Roca

Inscripcions a la Font de la Roca


Safareigs Font de la Roca


Cua de Cavall

Tornem cap al pont  de la carretera deixant a la dreta una altra sénia. La creuem per sota un altre cop i enfilem direcció nord cap al poble, que rodegem per la part de ponent. El camí ens porta a l’altra font de vila: la Font de la Canal, també acompanyada d’uns safareigs recentment restaurats i d’uns abeuradors tallats a la roca.




Canet lo Roig

Safareigs Font de la Canal


Font de la Canal

Pugem cap al nucli urbà, per on hem començat l’itinerari, la plaça de la Bassa, i per la dreta pugem al nucli històric del poble. Passem per un pas porxat que ens permet visitar el perímetre de la imponent esglèsia-fortalesa de Sant Miquel Arcàngel, bastida sobre una antiga esglèsia del S XIII. Destaquen els matacans sobre les altes façanes, el pas de ronda a la bòveda i les dos portes d’accés, gòtica i renaixentista.

Nucli antic canetà


Sant Miquel Arcàngel

Portal renaixentista

Portal gòtic

Matacans

Uns carrers més avall, al del Planet del Roig, trobem l’antiga presó, “Depòsito de detenidos”, d’origen medieval.
Pugem novament cap amunt i davant la façana de l’esglèsia, al carrer Escola veiem La Capella dels Piquers o Palau dels Capellans, antiga capella d’un palau de nobles construida el 1518. 

Presó

Palau dels Piquers

Inscripció a un càrreu de St. Miquel

Tornem a la plaça de la Bassa per agafar els cotxes i desplaçar-nos fins a la Font de Vilagròs, que queda uns 3 km.  apartada del poble. 
A la vora del camí, en una petita esplanada, trobem l’antiga Font de Vilagròs. Una preciosa font d’origen romà protegida per una bòveda de canó. Als càrreus de l’estructura es poden contemplar inscripcions romanes que simbolitzen victòries i representacions antropomòrfiques. Des del davant de la font surt un sender que ens porta, paral·lels al barranc, fins a la gran bassa de l’Aljub de Vilagrós.

Font de Vilagròs

Inscripcions a la font


Aljub de Vilagròs

Per arrodonir la jornada de Terres de Cruïlla a Canet lo Roig organitzada per l’associació Cultural Canetana “Lo SuaBe”, l’associació d’Ames de Casa ens ofereix un excel·lent arròs de germanor a l’ombra de l’arbrat de l’ermita de Sta. Isabel, a un quilòmetre al sud del poble. Aprofitem per visitar l’ermita de Santa Isabel, d’origen medieval i la que considero com a catedral de les sénies del Maestrat, la sénia de Marimón. Adosada a l’estructura de l’ermita, estem davant d’una estructura monumental de pedra en sec, amb un pou de més de 12 metres de profunditat i uns 7m de diàmetre. Una petita barraca de sostre de bòveda comunica amb l’interior del pou per una finestra. Un obra d’art de l’enginyeria etnohidràulica.

Ermita Sta. Isabel


Sénia de Marimón

Espectacular detall de la sénia

Bassa de la sénia de Marimón

Acabo la visita a Canet  apropat-me a l’ermita del Calvari, dalt d’un petit turó a tocar de la rotonda d’entrada al poble. Completament enrunada i abandonada encara conserva detalls del seu esplendorós passat al segle XVIII. D’una sola nau, encara es poden observar restes de decoració en alguns pilars i es pot intuïr  la riquesa del magnífic retaule presidint l’ermita.

Lo Calvari




Agraïments a l'associació "Lo SuaBe" pel seu guiatge expert.
(info: canetloroig.net)

Descobrint patrimoni, salut i muntanya!
                     
                    
Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Teixeda de Cosp. Cardó

Les Mirandes. Sostre Comarcal del Montsià. Els Ports.