Senderes

Carros de Foc

2011-08-03T14:45:00.000-07:00

La travessa Carros de Foc, cobreix una de les zones més ben conservades i de més bellesa dels Pirineus, el Parc Nacional d’Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici, l’únic Parc Nacional del territori català. Aquesta zona singular es troba a confluència de les comarques dels Pallars, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran.

La Carros de Foc neix a partir de les visites de cortesia que es fan els guardes d’un refugi a un altre. L’any 1987 se’ls acudi la idea de visitar tots els refugis en menys de 24h, i al passar pels diferent refugis s’avisava a la resta per radio dient que havien passat els carros de foc. El que va ser un joc dels guardes dels refugis es va acabar institucionalitzant, i l’estiu de l’any 2000 es va convertir en una de les travesses més populars i conegudes del Pirineu.

També coneguda com la Travessa dels Refugis o Le Tour des Encantats, es tracta d’un recorregut circular passant pels 9 refugis del Parc Nacional: Josep M. Blanc, Colomina, Estany Llong, Ventosa i Calvell, Restanca, Colomèrs, Saboredo, Amitges i Mallafré, cobrint una distància d’uns 60 Km i superant uns 9200 m. de desnivell acumulat.

Font: http://www.carrosdefoc.com/

Evidentment aquesta travessa es pot fer per lliure, però el més recomanable és acollir-se a l’organització de la Carros de Foc. Això implica fer la reserva amb suficientment temps d’antelació per poder escollir lliurement els refugi on pernoctar i per tant, fer-se una planificació acurada de la ruta. Amb el preu entra material divers, informació i un plànol 1:25.000 exclusiu de la travessa d’Alpina, a més de les reserves i els mejars que s’hi vulguen contractar. També es disposa d’una mena de forfet que cal anar segellant a cada refugi per deixar constància del nostre pas, en acabar i amb tot el forfet degudament segellat et donen un regal, sol ser una camiseta, conmemoratiu de la travessa.

Hi ha dos modalitats: La Open, en la que cada participant empra el temps que vol, començat des de qualsevol dels refugis i tornant en el sentit que es vulgue al mateix punt de sortida. I la modalitat Sky Runner. Només apta per a gent molt preparada, i en la que es tracta d’assolit la fita en tant sols 24h.

No hi ha una senyalització unificada de la travessa però en tot moment, i amb l’ajut d’un bon mapa, es segueixen senderes molt marcades. Només cal tenir en compte i respectar els horaris dels refugis. El recorregut és el marcat a totes les guies, però també n’hi ha d’alternatius per a gent que vol una mica més “d’aventura”. A més es poden complementar les etapes assolint alguns dels cims més emblemàtics del Parc: Peguera, Montardo, Subenuix, Contraix...

En el meu cas vaig plantejar un recorregut en sentit horari de cinc etapes i quatre nits, l'agost del 2009.

1a etapa, Mallafré- J.M. Blanc: Després de deixar el cotxe a Espot, Pugem amb taxi fins a l’estany de Sant Maurici. Començo la travessa des del refugi Ernest Mallafré, on recullo tota la documentació. Per la collada de Monestero.

Complemento la etapa amb l’ascensió al Pic de Peguera, de 2982m. (100 cims). Des del coll de Monestero es gira al SW i es segueix un sender pel mig de la pala, S’avança sota la cresta fins a meitat de pala, on unes fites indiquen la canal per arribar fins a l’aresta que cal seguir fins al cim, s’ha de grimpar entre blocs per arribar en uns 30’ fins al cim. No hi ha cap senyal, ni creu, ni vèrtex geodèsic, només una cresta feta de grans blocs, però que ens ofereix una excelent panoràmica dels llacs que envolten el cim: els de Saburó, de Mar i Colomina al sud, i els Negre o tort de Peguera a l’est.

Una sobtada tempesta de calamarsa em sorpren a dalt del cim, em protegeixo entre els grans blocs uns 20 min, cada pedra té uns dos centímetres de diàmetre i “tiren a tocar”, fins que cau una pluja abundant, moment que aprofito per desgrimpar i tornar al coll i reemprendre el camí fins al refugi. 6h aproximadament.

2a etapa, J.M. Blanc - l’estany Llong. (unes 6-7h) passant per l’Estany Negre, de la Llastra, Cap del Port, coll de Saburó (2667m.), Estany de Saburó,el Pas de l’Ós, Estany de Mar i Colomina, Ref Colomina, Estanys Tort i de Mariola, Cubieso, Collada de Dellui (2577m.). Estany de Dellui i Refugi de l’Estany Llong.

3a etapa, Estany Llong- Restanca (unes 7-8h.) passant per l’estany de Contraix i Coll de Contraix (el més espectacular i dur del recorregut amb una immensa tartera al NW, de 2748m ), Estanys de Colieto, Refugi Ventosa i Calvell, estany de Travessany, estanys de Monges i coll de la Crestada (de 2475m.), i estany deth Cap deth Pòrt

Complemento la etapa amb l’ascensió al Montardo des del Coll de la Crestada. Del mateix coll s’agafa un corriol (pal indicador) en direccció N que bordeja el Montardo petit per la dreta fins a un coll evident. Un cop a l’aresta només cal seguir la fressada sendera cap a l’esquerra per assolir el coll dels Montardos i emprendre la pala final al cim del Montardo (2833m.) (100 cims). Les vistes són magnífiques tant de la zona de la Restanca i l’immens llac de Mar com de tota la vall d’Aran, cap a SE despunta altiu el Gran Tuc de Colomèrs. Una altre cop, una tempesta d’aigua m’impedeix seguir gaudint del panorama i m’obliga a baixar ràpidament cap al coll i reemprendre la baixada forta cap al refugi sempre sota una fina pluja.

4a etapa, Restanca- Amitges (unes 7-8h.) passant per l’estany deth Cap deth Pòrt, Coll de la Crestada, Estany del Port de Caldes, Port de Caldes (2568m.), Ref. de Colomèrs, Llac de Colomèrs, coll del Tuc gran de Sendrosa (2451m.), Lac de Baish, Refugi de Saboredo, Lac deth Miei, Port de Ratera (2572m), Estany de Barbs, de la Munyidera i d’Amitges.

En principi estava previst acabar de baixar, en uns 60 min. més fins a Sant Maurici. Però després de la llarga etapa i en la previsió d’emprendre una bona dosi de cotxe, opto per fer una altra nit de refugi a Amitges.

5a etapa, Amitges- Mallafré (1h). Tram final de la travessa amb la baixada des d’Amitges fins a Sant Maurici pels estanys de la Cabana i de Ratera, cascada de Ratera i camí de l’Ordigal, estany de Sant Maurici i Ref. Mallafré, només queda recollir la camiseta que ens acredita com a Finishers de la modalitat Open.

Darreres consideracions:

- Informació detallada, inscripcions... a la web de Carros de Foc.

- He obviat fer una descripció detallada de l’itinerari, per no fer aquesta entrada al bloc tant quilomètrica com la travessa, es pot consultar a la nombrosa bibliografia existent de la zona. Jo us recomano: La travessa de Carros de Foc, de Núria Garcia i Quera, de Sua Edizioak, així com el planol exclusiu de la Travessa de l’editorial Alpina, escala 1:25000. Només ressenyo les ascensions als dos cims:Peguera i Montardo, complementaris de la travessa.

- Si us plantegeu fer la travessa feu la reserva amb molt temps d’antelació per evitar problemes ( a l’estiu hi ha moltissima afluència de gent).

- Cal tenir en comtpe el tram del refugi de la Restanca. Molta gent opta per començar i acabar en aquest punt per tal d’evitar la davallada i posterior pujada al mateix punt i pel mateix camí, el mateix dia o en dies successius.

- Així mateix també cal tenir present el Coll de Contraix a l’hora de planificar les etapes, és llarg, alt i exigent.

- A la meva proposta vaig tenir en compte el fet de poder gaudir d’una bona dutxa reparadora al final de cada recorregut. Tot i que la presència constant de llacs i d’aigua, convida a fer un cabussó relaxant a qualsevol punt del recorregut.

- Es tracta d’una travessa d’alta muntanya, els refugis estan a una alçada entre els 1900 i els 2400 m. Per tant la climatologia pot ser força variable.

Track del Pic de Peguera.

Track del Montardo

Imprescindible per als bons muntanyencs.

Bona Travessa !!!

Penya del Papiol, 383m.

2011-07-30T12:04:00.000-07:00

Seguint amb el repte de la FEEC, li toca el torn a la Penya del Papiol. Amb els seus escassos 380 m. és un bon mirador de la comarca de l’alt Penedès i de la seva capital, Vilafranca. Tot i no ser el cim comarcal, ho és el Puig de les Agulles amb 848 m. ens ofereix unes bones vistes , amb grans extensions de vinya. Com altres cims, aquest també té a tocar l’emprempta de la industrialització del sòl amb una gran cantera que resta encant paissagístic a tota la zona.

From Penya del Papiol

Horari: 1’30-2 h.

Desnivell acumulat: 200 m. Pujada.
Dificultat: fàcil
Època ideal: qualsevol donada la curta durada, evitant les hores fortes de sol a l’estiu

Itinerari: Deixem el cotxe a l’esplanada de davant l’Ajuntament de Sant Miquel d’Olerdola. Hi hem arribat des de Vilafranca del Penedès seguint la C-15 (s’ha d’anar amb compte, la carretera està en obres, a juliol del 2011).

Comencem la ruta a peu tornant a buscar la C-15 per on hem arribat a la població. Creuem una rotonda en obres perpendicularment i seguim un camí asfaltat, que de seguida es bifurca (a la dreta Masia Farreny). Seguim per l’esquerra fins a un revolt pronunciat de la carretera a l’esquerra, després d’una pujadeta que va girant a la dreta estem davant del Sant Sepulcre.

”Es tracta d’un recinte privat, amb una esglèsia romànica, de planta circular, patrimoni artístic i històric, data de 1061, i té pintures al fresc (en restauració)”.

Un cop feta la visita a l’esglèsia, des del’exterior, refem el camí fins a la primera bifurcació que hem trobat, la de la Masia Farreny, hi passem la porta del tancat, donat que també és una finca privada i seguim la primera pista de terra a la dreta, anem pujant deixant l’accés a esplanades per al conreu i a un revolt a la dreta trobem una petita esplanada a l’esquerra, entre un pinaret. En aquest punt deixem la pista i resseguim un corriol bastant perdut que enfila la cresta d’una lloma suau, fins al capdamunt de la cresta de la serra. Allà trobarem el GR-92-3, que cal seguir cap a l’esquerra, carenejant i amb el límit de la cantera a la nostra dreta.

Anem seguint el GR fins a la primera punta de la carena, és el Pi del Jaumet, i fins aquí, en suau pujada ens ha acompanyat la cantera. El GR segueix el fil de la serra fins a la Penya del Papiol.

Si el dia és clar, es retalla al nord la silueta de Montserrat. A la banda de ponent tenim als peus Vilafranca i cap a llevant, a més de la cantera i una línia d’alta tensió, podem veure a la costa Vilanova i la Geltrú.

Per tornar desfem el camí fet pel GR, aquesta vegada però el seguirem en direcció sud, fins a trobar un altre cop la C-15, i el caos de les obres. Entre aquestes i les canteres, es desdibuixa el GR, anem però cap a la rotonda provisional on hem començat la sortida i seguint cap a Olèrdola retornem al cotxe.

Descarregat el track a Wikiloc

Bona ascensió !

Psicobloc

2011-07-13T07:45:00.000-07:00

Ja està servida una nova experiència dins el món de l'escalada. Aquesta vegada es tracta duna modalitat d'escalada lliure, sense cordes, semblant a escalar en Bloc, baix però no hi ha una colxoneta per amortiguar una possible caiguda, el que hi ha és aigua. Es practica als acantilats, sobr el mar, sobre un riu, un llac... només cal preveure que hi hagi prou fons per absorvir la caiguda en cas que falli la presa.
La manera de graduar és l'habitual escala francesa però amb l'afegit de dos números entre parèntesi que indiquen la llargada total de la via i l'alçada on es troba el pas més dificil o compromés. Per exemple 7a (15,8).
I per a mostra un botó, el crack Chris Sharma, fent pinitos a Mallorca.
Este paio no és normal !.

Les Torres del Moro

2011-07-04T03:17:00.000-07:00

“ ...“Una galiota de prohensals” va atacar les costes de la desembocadura de l’Ebre. (comunicat dels procuradors de Tortosa a Barcelona, el 27 de maig de 1473).
Els monarques espanyols per fer front al perill dels pirates i especialment a l’acabament de la Reconquesta es van orientar en una primera fase cap a la possessió dels ports nordafricans. En fracassar la pressa d’Alger i Tunis es va intentar contenir el perill mitjançant l’armada de galeres que no podien donar abast a la vigilància d’una línia de costa tant extensa. Finalment es va recórrer a la solució de construir torres de vigia i defensa per tot el litoral mediterrani, que tenien el suport de forces mòbils.
I així van sorgir les torres que trobem al litoral de l’Ebre, “torres de moros”, construïdes principalment al segle XVI. Altres però, com la Torre Guardiola, la “Torreta” de la Ràpita, ja venien de més antic.”
Pescadors i navegants als Alfacs. Lluís Millàn i Roca.

Torre de la Guardiola

Sovint m’agrada rellegir els llibres del meu estimat mestre Don Millàn, que amb les seves valuoses recerques, t’acosten a la història del poble i el territori, i que et fan adonar de la importància del llegat patrimonial que tenim molt a la vora i que la mateixa qüotidianitat fa passar desapercebut.

Fruit de la lectura em va sorgir la idea de fer un recull fotogràfic d’aquestes edificacións que encara són presents a les nostres terres. Segurament no hi són totes, algunes han desaparegut, com al Torre de Sant Felip, al mig de les Cases d’Alcanar, que va ser enderrocada pels anglesos a la guerra de la Independència, o la Torre de Codonyol que estava situada vora mar, molt a prop del barranc de Codonyol, i que tingué força importància a la guerra del Francès... però he intentat deixar testimoni gràfic de les que encara hi són i que es poden visitar (tot i que algunes són particulars).

Per tal de controlar l’entrada i el trànsit pel riu trobem la de la Carrova i la de Font de Quinto i la Casa del Prat ( o la Llotja), a la Serra de les Veles (Campredó) datades totes tres entre els S. XII i XIII.

Torre de Font de Quinto

La Torre de la Carrova, restaurada a la dècada dels noranta, és possiblement la més majestuosa de la comarca amb una planta rectangular de 15 per 11'5 m. i amb una alçada de 18'5 m.
La Torre agafa el nom de la font d'origen àrab que brolla al seu peu, la Alcharrova i que el 1149 Ramon Berenguer IV donà als hospitalers.
La de la Carrova i la de Font de Quinto estan pràcticament encarades als dos costats del riu.

Torre de la Carrova

La Torre de l’Oriola rep el nom de la partida d’Amposta on es troba. Juntament amb la de Forxeron i la de Poquessalses formaven una mena de cordó defensiu d’Amposta.

Torre de l'Oriola

Torre de Forxeron

Torre de Poquessalses

La Torre de la Guardiola, la Torreta, a la Ràpita. “En temps antic quan encara no existia Sant Carles, la torre construïda, “la Torreta” com se l’anomena, degué servir com a torre de senyals en les guerres i ens els perills; d’aquí prendria el nom de Guardiola...” Sebastià Juan Arbó.
Posteriorment, l’any 1964, es va col·locar la imatge del Sagrat Cor.

(foto de l'inici de l'article)

La Torre de Sant Joan d’Alfacs o de Bolig
“... va ser construïda atenent les súpliques de la ciutat de Tortosa donat que les lluites amb els pirates algerians eren freqüents. Particularment forts van ser els combts de 1575 , amb la intervenció dels defensors de la Torre de l’Àngel. Li van donar el nom de Sant Joan en honor a l’Ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.” Lluís Millan

Torre de Sant Joan

Al terme d’Alcanar trobem fins a quatre torres. Dos d’elles, juntament amb la de Magin (al terme de la Ràpita), conegudes a la Ràpita com les Torres del Moro, la primera, de Magín la segona, la de Pasqualot i la tercera, la d’Urbano que es troben resseguint el camí dels Bandolers.
Passada la fàbrica del ciment, direcció a Alcanar també trobem la d'en Calbo i la de Morralla.

1a Torre del Moro, la de Magin

2a Torre del Moro, la de Pasqualot

3a Torre del Moro. la d'en Urbano

La Torre d'en Calbo

La Torre de Morralla

Algunes abandonades i en runes, altres restaurades com a cases particulars o com a residències de turisme rural... us convido a fer una passejada per la nostra història.

La Talaia, 280m.

2011-05-25T14:01:00.000-07:00

Curt itinerari per assolir la Talaia. Es tracta d’una torre de vigilància forestal força alta que hi ha al capdamunt d’una lloma de la serra de Bonaire.

From La Talaia

- La Talaia és un dels punts més alts de Vilanova i la Geltrú i en el seu cim s'hi han fet troballes ibèriques. El topònim es documenta a l'any 1358 en una disposició reial d'erigir senyals de jurisdicció amb forques, entre altres llocs, en el "puig de la Talaia". En el cim de la Talaia s'hi va clavar una creu de ferro (1954), s'hi construí un cocó (1960), actualment arranjat, i s'hi col·locà una capelleta de fusta amb la Moreneta (1964). A l'any 1988, un gran incendi deixà la muntanya copletament desconeguda- Font: web de Vilanova i la Geltrú

Horari: 1-1,30 h

Desnivell acumulat: 200 m. Pujada.

Dificultat: fàcil

Època ideal: qualsevol donada la curta durada.

Itinerari:

Podem accedir per la BV-2115, carretera comarcal des de Vilanova i la Geltrú a Castellet, Pantà de Foix. Venint de Tarragona per l’autopista Pau Casals, a la sortida 16, empalmem a una rotonda amb la BV-2115. Un cop a la comarcal en direcció a Castellet deixarem el cotxe a un petit apartador a la dreta, passat el punt 6 km ( es tracta d’una carretera estreta on es pot fer complicat aparcar).

Seguim caminant per la carretera uns 300m fins a un revolt a la dreta, a l’altre costat hi ha un entrador a una finca amb una cadena (alberg?) on es pot canviar de sentit. En aquest punt deixem la carretera, a la dreta veiem una fita i el començament del sender que hem de seguir. Al principi el sender serpenteja entre pins, i poc a poc anem guanyant alçada. En uns 15min arribem a una lloma bastant pelada que resseguim sense complicacions per la fressada sendera, a l’extrem nord d’aquesta primera lloma trobem la Fita dels tres termes, punt de confluència dels termes de Castellet, Cubelles i Vilanova, amb una placa. Seguirem la sendera direcció nord, ara comença a enfilar-se més fort cap a un petit bosc de pins, un cop hi estem, a la nostra esquerra entre el brancatge podem veure una creu, si ens apropem per un petit sender trobarem una mena de capelleta amb la Moreneta, un cop a la mateixa sendera i planejant sempre direcció nord ja veiem a pocs metres la Talaia, molt envoltada de vegetació. Cap a llevant una gran vista de la línia de costa i de Vilanova.

Des de la capelleta tenim un excel·lent mirador de la presa del pantà de Foix, al fons Castellet i als nostres peus el traçat sinuós del riu passant a tocar de l’esglèsia de la Mare de Deu de Lurdes i de Loreto.

Retornem al cotxe pel mateix camí.

Bona ascensió!

Track de La Talaia

Puig de la cova, 762m.

2011-05-25T07:41:00.000-07:00

Aprofitant l’estada al Montmell, i donat que les rutes que suggereixo són de curta durada, podem completar el dia amb la pujada al Puig de la Cova, un altre dels 100 cims que ens proposa la feec.

From Puig de la cova

Horari: 2-3 h

Desnivell acumulat:uns 600 m. pujar i baixar.

Dificultat: fàcil

Època ideal: Evitar el fort de l’estiu.

Itinerari:

L’itinerari parteix també de la Juncosa de Montmell. Seguint l’autopista A-7 direcció Lleida fins a la Bisbal de Penedès. Sortim i a una rotonda abans d’entrar al la Bisbal agafem la TV-2401 fins ala Juncosa (8 km).

Abans d’entrar al poble trobem una desviació a ma dreta, amb indicacions d’accés a una zona esportiva. Tant bon punt girem a la dreta, també a la dreta hi ha l’entrador d’un camí amb un petit replà on podem deixar el cotxe.

Per començar l’itinerari a peu seguim per la base d’uns pals de la llum que passen per on hem deixat el cotxe, paralel·lament a la carretera per on hem arribat, uns 300 metres fins a trobar una pista que arriba a la mateixa carretera per la dreta. La seguim cap a l’esquerra. Va baixant fort fins a trobar el llit del barranc, ple de còdols. De seguida la pista deixa el llit del barranc i torna a pujar fort cap a l’esquerra. Nosaltres continuem pel llit del barranc que ens fa de sender, el resseguim fent ziga-zagues i guanyant alçada de manera molt suau al principi, i una mica més empinada cap al final del barranc, que ha anat encarant-se a la serra que ens queda a la dreta. Ja podem veure la cova que dóna nom al puig, i cap a on hem d’anar.

Es tracta d’una gran bauma allargada. Un excel·lent sostre on s’han obert moltes vies d’escalada i que ens ofereix una magnifica vista de la Juncosa .

Deixem la cova per l’esquerra, resseguint el que a partir d’ara serà un senderó bastant perdedor, tot i que hi ha algunes fites. En principi el camí ens mena cap a l’esquerra i pujant fins a situar-nos a la cresta d’una lloma que puja fort per guanyar l’aresta de la serra, que un cop dalt es transforma en una ampla zona, on hi arriba una pista que va a parar a una caseta de vigilància forestal a la dreta, just al davant tenim el vértex del cim marcat per un alt pal metàl·lic.

Cap a ponent veiem tot el crestall de la serra del Montmell, la Talaia i el Castell retallats al cel. Cap a llevant les grans planes del Penedès.

La baixada, si el sol apreta aconsello fer-la pel mateix itinerari, passant per la cova. Es podria fer un itinerari circular per unes pistes (tallafocs) que donen la volta al barranc per on hem pujat, però l’escassa vegetació, sense un sol arbre en tota la baixada, sota un sol potent no conviden a fer-lo.

Bona ascensió !

Track a wikiloc

Talaia de Montmell, 861 m.

2011-05-05T14:56:00.000-07:00

març 2011

La Talaia és el cim del massís del Montmell i el sostre comarcal del Baix Penedès.

From Montmell, 21 de març

L'ascensió és força fàcil i curta, apta per a tota la família i a més de les vistes, també es pot gaudir d'una passejada per la història de la zona, visitant el Castell de Montmell i a sota, la preciosa ermita romànica de Sant Miquel del S XII. La Talaia fa honor al seu nom esdevenint un singular mirador de les comarques de l'Alt i Baix Penedès i de bona part del Tarragonès. Cap al nord si el dia acompanya també tenim una bona panoràmica de Montserrat.

Horari: 2-3 h

Desnivell acumulat: 250m. positius

Dificultat: fàcil

Època ideal: Evitar el fort de l’estiu.

Itinerari:

Arribem a la Juncosa de Montmell seguint l’autopista A-7 direcció Lleida fins a la Bisbal de Penedès. Sortim i a una rotonda abans d’entrar al la Bisbal agafem la TV-2401 fins a la Juncosa (8 km). Tant bon punt passem el poble, prenem una pista a la dreta en direcció a l’àrea recreativa forestal del Montmell (seguir senyals uns 3,5 km.)

Estem a l’àrea recreativa, una amplia zona on podem deixar el cotxe i emprendre la caminada. Al mateix costat de la zona recreativa hi ha l’ermita Nova de Sant Miquel, a la que podem accedir des de qualsevol de les senderes que solquen la zona. A la part nord de l’emita passa una pista, i també neix un sender marcat que va guanyant alçada en direcció oest cap a un coll al que arribem en 5 minuts. Una nova senyal ens redireciona cap a l'est sempre guanyant alçada , i després d’algunes virades arribem a l’ermita romànica de Sant Miquel, S XII. Excel.lent mirador de la Juncosa . La serra que veiem a llevant té com a punt culminant el Puig de la Cova, un altre objectiu dels “centcimeros”.

Ermita romànica de Sant Miquel

Per la part del darrera de l’ermita (al final del mirador) es pot accedir a la cresta de la “dent del Montmell”, una bonica i aèria grimpada ens portarà directíssimament al castell ubicat a la mateixa punta. Per als no tant agosarats cal sortir vorejant l’absis de l’ermita i per una sendera que guanya alçada molt ràpidament arribem a un collet entre el castell i una punta amb una gran creu.

Després de l’obligada visita als dos vèrtex que comento, seguim una sendera que parteix de la creu i que ressegueix l’aresta del massís en direcció nordest, molt marcada, en suau pendent, i que en uns vint minuts ens portarà al vèrtex geodèsic de la Talaia del Montmell .

Un pessebre, una senyera i altres marques de grups excursionistes ens donen la benvinguda al cim del Baix Penedès.

La Talaia del Montmell

Vista del Puig de la Cova des de l'ermita St. Miquel

Castell de Montmell

Podem retornar a la zona recreativa seguint el mateix itinerari.

Bona ascensió !

Track Talaia Montmell

II Cursa del Pastisset

2011-01-31T09:10:00.000-08:00

El passat diumenge 30 de gener es va celebrar la 2a cursa del calendari del circuit de les Terres de l’Ebre. Aquesta vegada a Benifallet, tot i les amenaces del meteocat, el temps ha aguantat i ens ha permés gaudir d’un magnífic dia de muntanya.

La cursa del Pastisset, en la seua 2a edició, ens ha ofert unes fantàstiques rutes per descobrir una mica més la serra de Cardó. La cursa de 26 Km i la marxa de 14Km tenien força traçat en comú, l’avituallament del Mas de Monclús susposaba el punt intermedi de la marxa.

Com a bons marxaires la vam cobrir en 2’25h. Però reconec que em va faltar el canto d’un duro per seguir pujant des del Mas de Monclús i completar el recorregut de la cursa per l’atractiu de l’itinerari. Em baixo el track al GPS i tornaré.

Track de la marxa a wikiloc

Track de la cursa, per arribar fins a dalt!

Alguna de les fotos estan tretes del bloc de la Cursa.
La organització, de “categoria”. Només ressaltar que vam detectar algunes "petites"mancances a algun encreuament. En sortir del poble els primers de la marxa, que anàvem més enroscats, ja vam tenir un petit dubte, algú es va descuidar de marcar bé l’itinerari de la marxa, i encegats per les ganes de fer milles, ens vam colar una bona colla per l’itinerari de la cursa.
La resta genial: felicitacions als forners del poble pels pastissets i molt especialment a les cuineres perquè el plat d'olla estava de "lujo".

Esos locos que corren...

2011-01-31T07:44:00.000-08:00

Us passo l'embed d'un vídeo que m'ha fet arribar la Núria pel feisbuk. És boníssim, tant les imatges com l'audio.

Pos si... jo també els he vist.
De fet al tio groc, li comentava a Nuria que em sona haver-lo vist a un control de xips.

Cursa de les dos Torres

2011-01-31T06:59:00.000-08:00

El passat 16 de gener es va encetar la temporada del Circuit de curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre 2011, en la Cursa de les dos Torres de Campredó.
Tot i què el dia es va aixecar molt tapat i boirós, i ens va impedir gaudir més de les vistes, la organització va estar a l’alçada i vam poder gaudir d’una bona jornada de muntanya en tres modalitats diferents: Cursa (178 participants) de 22 km., Canicross ( 38 participants) i Marxa (134 participants). La marxa i el canicross compartien ruta (12,5 km.)

Vam poder cobrir la marxa en 1'50h. "corrinyan, corrinyan".
Jo la vaig trobar “rebuscada”, llevat d’un tram on vam poder visitar les torres de la Font de Quinto i la Llotja, molt ben restaurades, i un altre que ens va pujar fins al Tossal Redó, hi havia molts trams de tarongeral pur i dur que li lleven una mica d’encant al recorregut, per al meu gust.

Us deixo un recull de fotos, algunes tretes de la web de la organització. Gràcies Gerard.

Marxa al Wikiloc

Personalment trobo un encert el fet de compaginar les curses amb marxes, ja que tots no som corredors, i d’aquesta manera també podem participar de la festa de la muntanya i conèixer el nostre patrimoni natural més proper. Per la organització, crec, tampoc suposa un sobre-esforç afegit ja que la feinada igualment la tenen, senyalitzant la cursa i muntant avituallaments (que podem compartir en molts casos), i per suposat la intendència de tot el muntatge. Només trobo a faltar una mica de reconeixement per als que fem les marxes, per exemple en un petit diploma on constés el nom i el temps emprat (abans dels xips hi havia cronos!!). No volem figurar als annals de la història, però em consta, que a la majoria ens faria il·lusió.
Felicitats a la organització.

Troballes de mapes

2011-01-31T04:51:00.000-08:00

No hi ha manera. No trobo temps per aportar coses al bloc a pesar de que damunt la taula en tinc una pila de preparades. Em prometo a mi mateix fer-ho.
De moment he trobat, remenant, un parell de novetats editorials que em semblen força interessants, de la Editorial Piolet.

La Ruta del Refugis. 2ª edició
Serra de Montsant - Muntanyes de Prades mapa a escala 1:25.000 de la zona de la Serra de Montsant y de las Muntanyes de Prades.

La "Ruta dels Refugis" es una ruta a peu de 80 kms. senyalitzats que es poden fer en 4 dies, 3 ,2 o 1, a gust de la penya. Sovint tenim com a referents: Cavalls del Vent, Carros de Foc o la Porta del Cel quant pensem en grans rutes. Aquesta té molt bona pinta i és molt més accessible per a la gent de les Terres de l'Ebre.

Serra de Montsià i serra de Godall

Plano a escala 1:20.000 de les Serres de Montsià i Godall, per als fanàtics del Montsià

Tot dos Plànols en català i, en paper i en edició digital.

1r Canicros La Ràpita

2010-10-01T11:34:00.000-07:00

El passat 14 de març de 2010, coincidint amb la 2a Pujada a la Foradada, es va portar a terme el primer canicros de la Ràpita.

Hi ha que felicitar als organitzadors, perquè van platejar una ruta molt assequible, d'uns 8 Km donant la volta al poble per arribar a la platja de Pipi, tenint la ocasió de poder-la disfrutar en família i amb els nostres "abnegats" companys, els gossos.

A veure si l'any que ve s'organitza una nova edició i podem xalar tant com enguany.
Felicitacions de nou a tota l'organització tant de la Marxa i Cursa, 2a Pujada a la Foradada, com del 1r Canicros a la Ràpita.

Track del Canicros, Wikiloc.

Montmeneu 495m.

2010-08-14T08:48:00.000-07:00

La gent de muntanya de les terres de l'Ebre sovint pugem i baixem de fer alguna ruta al Pirineu, per l'eix de l'Ebre, i a l'alçada de Maials, mirant cap a ponent es pot distingir clarament el Montmeneu. Anar a fer el cim d'aquest petit turó requereix quasi necessariament desplaçar-te fins allà per fer-lo en exclusiva. Al menys a mi m'ho sembla, és allà al mig, no ve bé fer-lo de passada, si ha d'anar pel seu aïllament respecte a altres serralades.
Tot i la seva modesta alçada (495m)es configura com un mirador privilegiat de la plana de Lleida. Situat al sud de la comarca del Segrià, esdevé un cim principal en aquest terra de relleus suaus, quasi bé plans.

Horari: menys d'una hora
Desnivell acumulat: 300m. aprox.
Dificultat: Fàcil.
Època ideal: donada la seva curta durada, qualsevol època és bona
Itinerari: Arribem fins a Maials per l'eix de l'Ebre. Sortim de la població seguint la C-45 direcció a Serós, durant 5.50 Km. aproximadament. En una corva suau a la dreta hi ha un desviament cap a l'esquerra, és el Camí de les Mines, que seguirem 1,43Km. fins a trobar la carretera de Maials a les Granges d'Escarp. La creuem perpendicularment i seguim pel camí de les Mines durant 3,3 km. més, punt en el que trobarem un desviament a la dreta amb un pal indicador del Montmeneu.
A partir d'aquest punt seguim per pista de terra, 1'7 km. En aquest punt deixem la pista principal (camí de Montmeneu) que ens menaria fins al mateix peu del cim, i agafem a la dreta una pista que s'enfila i en un parell de revolts a la dreta i una l'esquerra ens deixa a l'esplanada del Mas de la Manuela. Punt d'es d'on iniciem la caminada.
Resseguim la pista que ens ha deixat al mas, uns 400 metres. A partir d'aquest moment i donada la meva manca d'informació sobre la zona en el moment de fer l'ascensió, faig el que en termes d'escalada esportiva seria fer una via "a vista", és a dir, sense un itinerari preestablert ni cap sender marcat, simplement buscant el camí més fàcil i evident, i "a saco" de cara al cim que tenim al davant nostre. Resseguint la lloma entre el coscoll i la "malea" i un cop al peu de la pala final, amunt sense contemplacions. Tant l'escàs desnivell com la vegetació esparsa donen peu a fer aquest tipus d'itinerari.
En uns 25 minuts som al cim del Montmeneu. Estem només a 495 metres però donat el relleu força suau del Segrià, aquesta punta esdevé un mirador magnífic. Maials a llevant, l'Ebre i Mequinensa a ponent i al fons de la plana, cap al nord, Lleida.

El cim està adornat amb una "magnífica" antena, i amb un vèrtex geodèsic. I com no podia ser d'altra manera, resseguint el fil de l'aresta cimera, al nord, trobem la ampla i empinada sendera que permet fer el cim, com Deu mana.
La baixem fins a la base del turó, allà podem trobar una altra antena, al punt on s'acaba el sender i comença una pista. Con el cotxe queda a l'altra vessant opto per seguir fent "la cabra" i sense perdre alçada, un altre cop al recte vaig bordejant el turó en direcció sud, fins a situar-me a la creta d'una lloma arrodonida que apunta cap al mas. Baixem d'aquesta lloma fins als conreus d'oliveres i tornem a trobar la pista que ens porta al Mas de la Manuela.
A pesar d'estar "lluny" de tot i de la seva modesta alçada, el Montmeneu ens regala una magnífica panoràmica del Segrià.
Bona ascensió!!

Pla del Revolcador

2010-08-13T08:45:00.000-07:00

Ja feia molt temps que el veia trafegar, de fet el normal és veure el seu cotxe aparcat a l'esplanada del cocó de Jordi. Un dia armat amb una aixada, un altre amb tisores de podar, un altre amb pintura...
Finalment s'ha desvetllat el misteri: l'amic Joan Moises, president del Centre Excursionista la Foradada, de Sant Carles de la Ràpita, ha fet realitat un dels seus projectes, recuperar una vella sendera del Montsià: la del Pla del Revolcador.

Es tracta d'una sendera que uneix la font de Burgar i Matarredona, resseguint un barranc poc transitat des de que ja no hi ha bous i vaques a la serra, i que s'obre en guanyar alçada al pla del Revolcador, uns quants bancals, ara perduts, que segurament conreaven els mateixos masovers de Matarredona i que queden a la cara de llevant de la lloma que hi ha entre el Mas i el Pla de Roures.

La sendera, que de ben segur feien servir masovers i la gent del poble com a accés ràpid al Mas, de gent i bestiar, per fer llenya... , ara es troba en perfecte estat, ben senyalitzada amb fites i marques de pintura blanques, i ens dóna, gràcies al Joan, una nova alternativa a l'hora de dissenyar la nostra sortida al Montsià.

Us deixo el track per si la voleu descobrir...

Serra de Montsant. Roca Corbatera i Punta Pericana.

2010-05-24T09:05:00.000-07:00

Ja feia temps que en tenia ganes. Després d'un hivern durillo, aigua a cantes tots els caps de setmana, i de compromisos familiars, torno a agafar "l'andante" i em disposo a donar una volta per la desitjada Serra de Montsant.
L'objectiu: coronar dos dels seus cims més emblemàtics (formen part de la llista dels 100 de la Feec) i aprofitar per conèixer millor la Serra.

Sortida: Des del Poble d'Albarca, a uns 8 Km de Cornudella de Montsant (35 Km de Reus, passant per Alforja). Travessem el poble, passant per davant del refugi del Montsant, i a 1km aprox. deixem el cotxe prop d'un diposit d'aigua per als bombers.

Època ideal: Potser és millor evitar el fort de l'estiu, bona part de l'itinerari transcorre per llocs amb poca ombra.

Horari: 5 hores, comptant moltes parades per a fer un mos, i les fotos de rigor.

Desnivell: ens mourem tota la volta entre els 800 i els 11oo mts aproximadament. Compte amb els Graus: Son passos entre els farallons de pedra, moltes vegades equipats com via ferrada, tot i que en aquesta volta pràcticament no en trobarem cap, cal tenir en compte que el desnivell és força important, tant de pujada com de baixada.

Dificultat: Fàcil, no hi ha passos delicats. Tant sols remarcar el accés a la punta Pericana (equipat en cadenes) i per als menys avesats en batalles muntanyenques, compte també amb el tram de GR 171, el algun punt és força "vertiginós".

Descripció Itinerari: Estem als Hostalets d'Albarca. A la nostra dreta surt una pista que va cap a l'Ermita però que té l'accés a vehicles prohibit. Un pal indicadors ens senyala la direcció que em de seguir per sender que s'enfila ràpidament. Estem al GR 171. En poca estona retrobem la pista abans esmentada que seguirem per unes fortes pendents fins al Pla del Grau Gran. El GR segueix per la pista. Nosaltres agafem un sender marcat a l'esquerra, i ens comencem a enfilar directament cap a la Roca Corbatera resseguint la cresta de la serra. El camí gira cap a l'est i ens deixa als peus Cornudella de Montsant i una mica més enllà coronant una cresta de serra: Siurana. El pantà és a vessar aquesta primavera. Un encreuament ens deixa escollir a la dreta continuar cap al cim a l'esquerra ens portaria fins a la Cova Santa, més a l'est de la cinglera.
Pugem directes fins a la Roca Corbatera (1166m.) , després d'una hora i mitja aproximadament. L'espectacle valia la pena, des d'aquest punt podem veure tot el Priorat, la preciosa cinglera de la Serra Major, clivellada de Graus per assolir-la pel vessant sud. Cap al nord Ulldemolins...
Seguim la nostra ruta crestejant una estona la Serra Major fins a trobar un indicador que ens menara de baixada ràpida cap al pas del Gat (el gat ha d'estar prim per passar) i una mica més avall la Font del Manyano. Trobem una pista que seguirem força estona cap a la dreta i que ens anirà encaixonant dins els barranc de les Pletes. Seguim baixant per la pista a la dreta del Barranc fins a un encreuament. Cap a la Dreta pujaríem pel barranc del Pèlecs, cap a l'ermita de la Mare de Deu de Montsant i Albarca. La seguim cap a l'esquerra, i pendents perquè al cap d'un Km aproximadament, la pista creua el barranc cap a l'esquerra. Abans de creuar a la dreta comença una sendera que està marcada en una fita de pedres, la seguirem i continuarem a la dreta del barranc fins al Racó Gran del Franquet (la pista a l'altre costat de barranc fa un gir pronunciat cap a l'esquerra. En aquest punt deixo la sendera i començo a pujar directe cap al coll que es veu entre la Mola i la Punta Pericana. Un cop al coll, anirem trobant diferents corriols per pujar, anem directe cap a la Punta a la nostra dreta i fins a la base de la paret cimera. (2h 30')
La punta Pericana (1049 m.) és un immens bloc de pedra al que només podrem accedir per una instal·lació de cadena al seu costat sud, al costat d'un arbre, la roca deixa de ser tant empinada i ens dóna l'oportunitat de poder pujar-hi. Val la pena perdre una bona estona contemplant tota la cara nord de la serra que tenim a l'abast. Recuperem el sender baixant per la cadena i enfilem direcció est carenejant. En un revolt ens trobem la magnífica balma de la Cova del Caterí.
Recuperem forces, i resseguim la sendera que ara gira més cap al nord-est pel crestall. Davant ten im tres puntes. Si no m'enganya l'altímetre la del mig és la Punta del Peret (1106m.), a la que pugem, al recte, per aquest vessant sud són perfectament accessibles, i completem el "hard trick" de cims del Montsant, del dia. Compte, si la seva cara sud és suau, per la nord hi ha unes cingleres espectaculars. Ara cal baixar pel seu vessant oest, menys ferèstega i que ens portarà cap al collet del Parral. Retrobem el GR171 que agafarem en direcció est. Alguns trams del GR són espectaculars perquè segueix el traçat impossible d'una feixa de terra entre cingleres no aptes per a gent poc avesada a l'alçada.
Canviem de vessant i tornem a anar pel costat sud del crestall fins a trobar el Portell del Peret que ens torna a deixar a la cara nord i continua el sender, GR, penjat entre faixes de roca fins a assolir l'ermita de la Mare de Deu de Montsant, encimbellada a la mateixa cresta. (4h15').
Ja només queda baixar i ho faig per un del Graus, el de la Marededeu que baixa recte com un fil per la cara nord del cingle fins a trobar una pista que en poca estona ens portarà, cap a la dreta, fins al cotxe. En dies de calor desaconsello aquesta baixada perquè el tram de pista que ens espera a la base de la serra, és empinat i absolutament des arbrat, ...per tant cau de punta.

Una volta molt agradable que ens permet conèixer una mica millor aquest racó del Priorat. Deixarem per a una altra ocasió, fer algun grau equipat. Tornaré!!

Andorra Ultra Trail- Vallnord

2009-07-09T04:32:00.000-07:00

El passat cap de setmana, els dies 4 i 5 de juliol, es va celebrar la primera edició de la Ultra Trail d'Andorra. Un altre "matapersones" del panorama muntanyenc de competició. En principi el recorregut estava establert en uns 105 km i en uns desnivells de 7.700 m D+ i de 8.300 D-, convertint aquesta prova en una de les "dures" del calendari de curses de resistència. Degut a les circumstàncies meteorològiques excepcionals, els corredors van estar parats vàries vegades durant la cursa i la organització va decidir neutralitzar el tram entre el Clot del Cavall i el Pic de Comapedrosa, i reestructurar en la mesura de lo possible tota la cursa per adaptar la prova a les circumstàncies, sobre la marxa, mai millor dit. El recorregut resultant de tots aquests canvis va quedar en 90 km i 5.500 m D+ aproximadament.
La classificació general va quedar de la següent manera, en la modalitat Ultra:

Homes

1. Kilian JORNET (en 10'36 h )
2. Òscar PEREZ LOPEZ
3. Jordi MARTINEZ DE MARSAY

Destacant:

5. Adolfo Aguiló de l'Agrupació Excursionista d'Alcanar (en 11'58h)

i els Rapitencs:

149. Joan Vicent Obiol, "lo Jove" (en 18,49h.)
150. Agusti Navarro (en 18'49h.)

Dones

1. Judit CASAS ALVAREZ, (en 12'46h)
2. Karine HERRY
3. Nathalie OLAGASASTI

Felicitacions als companys rapitencs que han aconseguit la distinció de "finishers" a la 1a Ultra Trail andorrana.

Estanys de la Pera

2009-06-15T04:23:00.000-07:00

Interessant sortida a un racó preciós de la Cerdanya. Us proposo arribar als estanys de la Pera, als peus del Perafita (2752m). Aquesta sortida fins als estanys pot ser un bon punt de partida per assolir el Monturull (2761m. Un dels 100 cims), així com també per emprendre la Tossa Plana de Lles (2916m.), des del refugi del Pradell. El nom dels estanys respon a la variant dialectal de la zona per anomenar pedra: pera.

Refugi del Pradell

Accés i punt de partida: El punt de partida proposat és la petita localitat de Lles de Cerdanya, a la que podem accedir des de la Seu d'Urgell o des de Puigcerdà, depenent des d'on accedim a la Cerdanya, resseguint la N-260.
A l'alçada de Martinet prenem la carretera LV-4036 que ens porta a Lles en 9 Km. Tant bon punt hem passat el poble i després d'un Km deixem la LV-4036 i seguim per la pista asfaltada de l'esquerra en direcció a les pistes d'esquí de fons de Lles (indicades). 7Km després som a l'estació i al refugi de Cap del Reg (1960m), punt de partida i arribada.

Desnivell: 800 mts. acumulats aproximadament

Horaris: unes 5 h. aproximadament.

Dificultat: baixa, evitar l'estiu.

Bibliografia i Cartografia: TOSSA PLANA-PUIGPEDRÓS. 1:25.000 Editorial Alpina.

Descripció de l'itinerari: Sortim de l'estació d'esquí de fons de Lles de Cerdanya, resseguint uns dels itineraris per a raquetes de neu que transcorre pel Bosc de la Mata, i que coincideix amb el GR11-10, fins a trobar la pista, a l'hivern d'esquí, que seguim per l'esquerra fins al refugi del Pradell (2117m). Des d'aquest punt es pot iniciar l'ascensió cap a la Tossa Plana de Lles, al nord, pel Pla de les Someres.
Nosaltres resseguim la pista, molt planera sense perdre alçada, per la falda del Serrat dels Congosts, fins a la casa forestal de la font de les Pollineres (2135m.). A l'estiu es pot accedir per pista forestal amb vehicle fins a aquest punt, des de el refugi de Cap del Reg i des de l'estació d'esquí de fons d'Arànser.La pista cap als estanys segueix, però amb bon criteri resta tancada al públic i és només d'accés als guardes i forestals.

Refugi dels estanys de la Pera

Deixem la pista al pronunciat revolt a l'esquerra de la pista, i prenem un sender força fressat que va remuntant i creuant varies vegades la pista, guanyant alçada i resseguint el riu del Molí. La traça a la neu es clara. Travessem un dens bosc de pins i avets i una petita esplanada que a l'estiu es converteix en un entramat de rierols que ens mena a una darrera pujada forta. Al capdamunt retrobem la pista que al cap d'uns minuts ens deixa a l'estany de Baix, des de l'extrem sud podriem optar per enfilar-nos a la dreta per pujar al Monturull.
Vorejem l'estany per la dreta fins a donar-li pràcticament tota la volta. A l'extrem nord de l'estany, ens enfilem per una pala de neu que ens deixa en pocs minuts a l'extrem sud de l'Estany de Dalt, vigilat des de l'alçada pel Perafita. El gruix de neu i gel ens permet fer una passejada pel mig del llac. El cruixir del gel sota les raquetes, en el silenci de la vall, produeix una sensanció dificil d'explicar. Arribem a l'altre extrem de llac. al davant hi tenim el coll de Perafita. Més avall, a la dreta queda el Refugi dels Estanys de la Pera . En aquest punt val la pena buscar una roca amplia per treure's les raquetes i la motxilla i gaudir del silenci. La visió de l'Estany, completament gelat, custodiat pel Monturull i el Perafita, a un costat i l'amplia vall que s'obre cap a la Cerdanya amb el teló de fons del Cadí emblanquinat, convida a quedar-se i deixar anar els sentits.

Baixem cap al refugi, que dissortadament és tancat, i baixem per una empinada pala de neu fins al començament de l'estany de Baix.
Fem el camí de retorn per la mateixa ruta de l'anada.

Bona ascensió!

Croquis de la ruta

Mola de Colldejou i Miranda de Llaberia

2009-06-15T03:38:00.000-07:00

Entre el Baix Camp i el Priorat, trobem una bonica raconada a les serres de Mestral. Des de el poble de Colldejou tenim accés directe a la Mola i a la serra de Llaberia. Tots dos cims de modesta alçada (sobre els 900 mts), però de relleu força accidentat, permeten gaudir d'unes excel·lents vistes de la zona, es pot albirar una bona part de la costa Daurada.

L'itinerari no comporta dificultat, però potser es aconsellable evitar l'estiu per la forta calor i la manca de vegetació a les cotes més altes del recorregut, així com la manca d'aigua potable (garantida).

Mola de Colldejou

Accés i punt de partida: El punt de partida proposat és la petita localitat de Colldejou, a la que podem accedir per la T-322 des de Montroig del Camp, al Baix Camp.

Desnivell: 1600 mts. acumulats.

Horaris: unes 5 h. aproximadament.

Dificultat: baixa. Evitar l'estiu.

Bibliografia i Cartografia: Serra de Llaberia. 1:20.000 Editorial Piolet.

Editorial Alpina

Descripció de l'itinerari:
- Sortim del poble de Colldejou seguit la pista marcada amb indicadors del GR7 en direcció al Coll del Guix. Deixem a l'esquerra una pista, per on discorre el GR i que porta en primer terme a l'Hípica de Colldejou. Als 10' trobem una altra cruïlla, seguim per la dreta per una pista que fa pujada en principi i que planeja després en direcció N-NE. Comencem a veure al davant un Parc Eòlic.
Per la dreta s'incorpora una pista a un encreuament on trobem un dipòsit d'aigua. Seguim per pista menys definida per l'esquerra, estem donant la volta a la Mola. Arribem a una cadena que ens barra el pas, som al Coll Roig, just a l'esquerra comença una sendera que en suau pujada al principi i més enfilada després ens va elevant de cota fins arribar a dalt de tot de la Mola (1h 15')
- Mola de Colldejou, 922m. Es tracta d'una mola de forma allargada, custodiada quasi en la seva totalitat per elevats cingles. Al mig de la Mola hi ha les runes d'una torre defensiva circular. Les vistes són espectaculars, tenim al davant bona part de la costa, a un costat el parc eòlic i més enllà s'albiren els cingles de la Mussara, a l'altra banda el proper objectiu: la serra de Llaberia i la Miranda coronant-la.
Comencem a davallar de la mola en direcció oest, resseguint la línia dels cingles per camí poc definit. Hi ha marques blaves, ens trobem amb una variant del GR que també puja a la mola, i finalment arribem al Coll del Guix.
- Des del Coll, encreuament de camins, seguim la pista en direcció oest (GR7), cap a la font de l'Abellà i el Grau dels Revolts. La font ens permetrà refrescar-nos però un cartell ens anuncia que no està controlada la seva potabilitat. El grau és un preciós tram del GR que en una empinada ziga ziga ens porta fins al Portell de Llaberia. En aquest punt deixem el GR i agafem un corriol a l'esquerra, poc marcat, que resseguint el fil de la cresta de la serra ens portarà fins a "La Foradada" en primer terme i a "La Miranda" una mica més enllà.
- El cim de La Miranda de Llaberia, és inconfundible. A més del vèrtex geodèsic, des de l'any passat, el 2008, hi ha instal·lat un radar meteorològic al mateix cim. Es tracta d'un edifici de formigó coronat per una gran bola blanca, que es pot veure des de qualsevol punt de la contrada. La veritat és que em va causar certa confusió perquè dos anys abans havia estat per la zona, i evidentment encara no hi havia aquest "monument tecnològic". De tota manera cal assenyalar que l'andròmina serveix, si més no, per donar ombra i aixopluc al bestiar que campa per la zona. Al davant, direcció nord podem veure la postal de la majestuosa mola que hem coronat fa una estona amb el poble de Colldejou als seus peus.
Comencem a davallar en direcció sud i seguint una pista que arriba fins a l'esmentat radar. Després d'uns revolts trobem el collet dels Collivassos , on un pal indicador que ens marca el sender a l'esquerra que cal seguir a partir d'ara. Donem una volta semicircular per la part alta del barranc de la Dòvia. Les vistes són espectaculars.
- A mà esquerra trobem el pujador per arribar fins a la Creu de Llaberia, i més endavant un altre pal indicador ens permet escollir entre la pujada al Mont Redon a la dreta o tallar camí cap al Cavall Bernat. D'una manera o de l'altra cal seguir fins a la gran Mola calcària que ens queda a l'extrem nord-est de la serra, de 834m, el Cavall Bernat. Seguint el sender trobem un corredor entre la roca que ens permet pujar-hi. Cal donar la volta a la mola per la dreta d'aquesta, i per la base de la paret. Ara el sender comença a davallar quasi sempre en direcció est. Cap al final de la davallada ja dins el bosc trobem el PR, antic camí de Pratdip a Colldejou. L'emprenem cap a l'esquerra. El PR discorre per sota els cingles que conformen el crestall de la serra, per entre el bosc, s'agraeix l'ombra, i va davallant cap a la font del Bullidor. Una gran bassa invita a posar-se en remull. Baixem el barranc fins a terrenys cultivats amb molts avellaners. Estem a la carretera i tenim al davant Colldejou.

Podeu trobar informació detallada de les dos ascensions, per separat, a la web de la FEEC:
Mola de Colldejou i Miranda de Llaberia

Bona ascensió!!

Puigpedrós

2009-05-22T04:07:00.000-07:00

Una fàcil i ràpida ascensió ens portarà al cim del Puigpedrós, tercer cim més alt de la Cerdanya amb 2914 metres, ratllant els 3000. Situat al nord de la comarca, és fronterer amb França.

Accés i punt de partida: des de Puigcerdà prenem la carretera N-260 en direcció a la Seu d’Urgell,i només passar la població de Ger (8’2 Km), prenem una desviació a la dreta, GIV-4031, en direcció a Meranges (9’7 Km des de Ger). Seguim la carretera, passant per Girult, a partir d’aquí es transforma en una pista, que cal seguir (durant 7‘5 Km) fins a la cruïlla de pista, seguint cap a la dreta arribaríem a Guils, cal seguir a l’esquerra. Els mesos d’hivern no podem passar d’aquesta cruïlla ja que l’aparcament del refugi es cobert de neu, i per tant ens queden encara uns dos kilòmetres fins al refugi de Malniu. Si la cadena és oberta en principi podem arribar al refugi.

Desnivell: 1600 m, acumulats.

Horaris: 3 h. Pujar i baixar.

Dificultat: Fàcil

Bibliografia i cartografia: Puigcerdà, 1:50.000 Editorial Alpina

Descripció de l’itinerari: Estem al Refugi de Malniu, també anomenat de Tarteres, situat al mig d’un pla que porta aquest nom. Per l’esquerra del refugi emprenem el GR-11 en direcció oest. Al cap d’una estona, dalt d’una lloma trobem un pal indicador que ens assenyala que cal deixar el GR i emprendre pujada cap a la dreta. Seguim un corriol poc fressat i escassament marcat però que es va intuïnt, la poca vegetació ens permet escollir la ziga-zaga més adient per anar guanyant alçada. A la dreta ens queda la punta del Roc de la Llosa. Seguim pujant amb fort desnivell fins assolir unes puntes de roca. Som al Pic de Molleres del Puigpedrós de 2738m.

Des d’aquest punt i en direcció nord-oest tenim al davant l’ampli planell de Campcardós, i al final d’aquest s’eleva solitari el Puigpedrós. Fent honor al seu nom es tracta d’una muntanya de blocs de pedra. El fred és intens, el vent es cala fins al moll dels òssos, consulto el rellotge, 6 graus negatius i a més el vent. El tub per veure del camelback fa estona que és un tub de gel, d’aixó s’en diu falta de previsió o “presses”.

Un cop superada l’amplia esplanada, emprenem les rampes finals que en curta ziga-zaga, resseguint les traces d’esquis, ens situen al cim del Puigpedrós 2914m.

Cim del Puigpedrós

El panorama és esplèndit, al sud tota la serra del Cadí i la Tossa d’Alp, més a l’est el Puigmal, i cap al nord-est el magnífic Carlit. Mirant al sud-oest, en primer terme la Tossa Plana de Lles, un altre dels objectius “100 cimeros”.

Han passat unes dues hores des de la sortida del refugi, el dia és clar i el fred intens,el simple fet de llevar-te el guant per fer fotos suposa un dolor de dits increïble durant una bona estona, cal tornar, el fred apremia.

Cantimplora de la Pilar (UEC de Gràcia)

La baixada. Un cop tornem a ser al Planell de Campcardós, emprenem el coll que tenim a la dreta i comencem a baixar ràpidament, aprofitant les pales de neu cap al Coll de les Mulleres que tenim als peus. Tornem a trobar el GR-11 que aquesta vegada prendrem cap a l’esquerra i en ràpida baixada ens torna a deixar al Pla de Tarteres i al refugi de Malniu.

Bona ascenció!.

Croquis ruta.

Puigmal d'Er

2009-05-21T13:47:00.000-07:00

El Puigmal és la cota més alta del Pirineu Oriental Català, amb una alçada de 2910 m. També anomenat Puigmal d'Er a l'Alta Cerdanya.

L'itinerari no comporta gaire dificultat, és tracta d'una ascenció clàssica: tant a l'hivern amb esquis de muntanya o raquetes, com a l'estiu.

Puigmal d'Er des de Fontalba From puigmal

Accés i punt de partida: La proposta que us faig és sortir del mateix santuari de Núria. Per accedir l'alternativa més cómoda: el tren cremallera de Núria des de el poble de Queralbs, tot i que també el podem prendre uns kilòmetres més avall des de Ribes de Freser, que ens portarà per un espectacular recorregut al llarg de tota la vall amb unes vistes magnífiques.

Desnivell: 943m. positius.

Horaris: unes 4 h. aproximadament.

Dificultat: baixa, a l'estiu i en bon temps es pot fer en família.

Bibliografia i Cartografia: Puigmal, Núria, Carança, Ull de Ter. Guia Cartografica. 1:25.000
Editorial Alpina

Descripció de l'itinerari:
Sortim de la part de darrera del santuari i emprenem el sender que ens mena per la vall de l'esquerra, pel camí a Finestrelles cap a la Jaça de la Llebrada. Enfront ens queda el coll de Finestrelles que serà per on tornarem.
Trovem una bifurcació del camí i anem cap al Pla dels Eugassers (1h 30'), per senda no massa empinada però constant, ressegint la Coma de l'Embut arribem fins al Pluviometre. Enfront tenim el cim en direcció sudoest. Ara el camí es fa més feixuc i rocós, amb un pendent més pronunciat per superar una petita tartera, fins assolir el cim arrodonit del Puigmal d'Er 2910m (2h 15'). Hem fet uns 1000m. de desnivell des del santuari, però l'immens panorama que s'obre davant nostre compensa l'esforç de la pujada.

Cim del Puigmal 2910m. (foto A. Ferrando) From puigmal

A partir d'aquest punt seguirem el fil de la carena en direcció nord per assolir dos cims més: el Pic Petit de Segre, 2816m i el Pic de Segre, 2848.
Més endavant ens trovem el Coll de Finestrelles, 2604, des d'on iniciarem el descens cap a la vall. Deixem per una altra ocasió seguir carenejant per assolir els pics de Finestrelles, d'Eina, Nou Fonts, Nou Creus i la Fossa del Gegant i així acabar de completar la carena que envolta l'immens circ que conforma la vall de Núria.
Des del Coll de Finestrelles trenquem a la dreta i iniciem el descens en franca baixada per la coma que duu el mateix nom fins al santuari.

Vall de Núria From puigmal

Croquis de la ruta

Bona ascensió!

Respirem amb la Pachamama

2009-04-24T01:05:00.000-07:00

1a Pujada a la Foradada

2009-03-17T04:31:00.000-07:00

El passat diumenge, 15 de març, es va celebrar a la Ràpita la cursa de muntanya 1a Pujada a la Foradada, del circuit Terres de l'Ebre 2009.
Un traçat molt bonic i exigent, amb una pujada trencadora per la Campana.
Va estar un èxit de participació en 250 inscripcions.
La classificació va ser:

General Masculina
1. Xavi Queral Forcadell en 1h 38min
2. Albert Giné Cid en 1h 43min
3. Adrià Escrich Garcia en 1h 44min.

General Femenina
1. Reyes Valero Exposito en 2h 15 min.
2. Montse Sistere Llop en 2h 21 min.
3. Belen Agut Medal en 2h 25 min.

Felicitats a tot i totes, els i les participants i a l'organització que ens va brindar un excel·lent dia muntanyenc a casa nostra.

Taga i Sant Amand

2009-02-27T06:56:00.000-08:00

El Taga i el Sant Amand, a la serra Caballera es troben situats entre les valls del Ter i el Freser, a la comarca del Ripollés.

Aproximació: Hi ha dos possibilitats, i es parteix des de Ripoll en els dos casos.- Des de Ripoll, per la N152 fins a Ribes de Freser, a la mateixa entrada del poble, a la dreta, prenem la carretera GIV5263 direcció a Bruguera. Un cop al poble seguim per la pista forstal que ens mena fins al Coll de Jou.- La segona opció parteix també de Ripoll, en aquest cas prenem la C-26 en direcció a Sant Joan de les Abadesses. Abans d'entrar al poble. a un revolt tancat a la dreta que ens deixaria al pont sobre el TER, amb vistes al Pont Vell, barreja de Romànic i Gòtic, d'obligada visita, girem a l'esquerra i prenem la GIV5211, en direcció a Ogassa, un preciós poblet pirinenc. Seguim per pista i a pocs km trobem l'església romànica de Sant Martí d'Ogassa , i a continuació seguint la pista el Refugi de Sant Jordi i el Coll de Jou.Recomano la segona opció pel component paisatgístic i monumental.

Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses

Bibliografia i cartografia: Taga, Serra Cavallera, Sant Amand E-25 1:25.000 Editorial Alpina

Sant Amand 1851m.

Temps: 3h. aproximadament, passejant tranquil·lament.

Des del Coll de Jou, sortim de la pista i enfilem en direcció sud, passant pel costat dret d'una tanca per al bestiar, que s'enfila en suau pendent. Anem seguint aquesta mateixa tanca fins a trobar el bosc, ja veurem l'evident sender que va trencant cap a la dreta, direcció sud oest, a la sobra un magnífic bosc de pi rojal, El camí es va empinant cada cop més fins a guanyar el Pla de la Pena. La llegenda conta que aqui hi havia un convent de monges que guardaven certa relació amb el comte Arnau, tot i que vam buscar no vam trobar ni rastre del suposat convent. Un cop al Pla, el camí trenca cap a l'esquerra i comença a pujar la carena cap a llevant, cal seguir carenejant però amb atenció perquè la frondositat del boixar ens pot fer perdre la sendera, que arriba un moment on torna a enfilar cap al sud. Trobarem un altre replà on hi ha una mena de faristol per a cerimònies al peu d'un resalt rocós on està fixada amb vents d'acer la gran creu que marca el cim de Sant Amand.
El panorama que s'obre al davant és excel·lent. Tenim als peus Ripoll i Campdevànol, i la confluència de les valls del Ter i Freser.

Miquel al Cim de Sant Amand

Creu cimera de Sant Amand

La tornada la farem seguin el mateix itinerari de pujada.

Taga 2038m.

Temps: 3'30 h aproximadament

El recorregut del Taga, també l’iniciem des del mateix Coll de Jou, 1637m, però des del coll estant i mirant cap a l’oest pujarem cap a la dreta, seguint el fil d’una tanca per al bestiar en forta pendent fins al pla de Quarta, petit replà al mig del pendent. Seguim en direcció nord fin a trobas una gran esplanada més elevada, el Pla de Cabanes, 1800 m., al peu mateix del Taga.
A partir d’asquest punt anem buscant el millor lloc per pujar, el sender es fa molt perdedor, per les innumerables traces del bestiar, però guanyant alçada cap a la nostra dreta, direcció nord est, fin a assolir la carena principal pel collet de Comallonga, 1888m.
Un cop siyuats a sobre de la carena trobem el sender que ve da Sant Joan de les Abadesses, el PR C-190, que enfilem acap a l’esquerra en direcció oest i sense deixar la carena ens porta, en suau pujada, fins al cim del Taga, 2038m., coronat per una gran creu blanca.

El dia assolellat ens brinda unes magnífiques vistes.

Cim del Taga

Portella d'Ogassa i Puig Sestela

La tornada la fem pel mateix itinerari fins al Coll de Jou.

Tant el Taga, com Sant Amand, són sortides molt assequibles i de curta durada que es poden plantejar en familia (els meus artistes de les fotos tenien 4 anys).

Bones ascencions!!

Carlit

2009-02-24T08:40:00.000-08:00

El Carlit, al Pirineu Oriental, està considerat com el cim més alt de tota la Cerdanya, amb 2921m.Tant de la part catalana com de la francesa. Un dels principals atractiu és la gran quantitat de llacs glacials que l’envolten, només superat en tot el Pirineu per la zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.

Accés i punt de partida: des de Puigcerdà prenem la carretera N-116 en direcció a Mont Louis, França. Abans d’entrar al poble, trobem una rotonda,agafem una desviació a l’esquerra, D-618, en direcció a les estacions d’esquí de Font Romeu i de Pyrenees2000, Escassament passats uns 400m, una altra rotonda, ara girem a la dreta per la D-118, direcció a les Angles, i enseguida, a 1 km aproximadament,un altre cop a l’esquerra, cap a la Bullosa. Si anem a l’estiu haurem de deixar el cotxe a una zona d’aparcaments (a 1,7km del darrer encreuament de la carretera), i esperar el servei d’autobusos que ens portarà fins al llac i Refugi de les Bulloses, després d’uns 10 km de pista. El refugi és propietat del Club Alpí Francès, té 40 places i és guardat en temporada.
Travessarem, per damunt tota la presa que conforma el llac i anem a parar al davant de l’hotel Les Bones Hores. Tinc entès que els residents a l’hotel poden pujar amb el vehicle fins aquí.

Desnivell: 1850 m, acumulats.
Horaris: 3 h. aproximadament. Pujar i baixar.
Dificultat: Fàcil, amb algún pas complicat a l’aresta cimera
Bibliografia i cartografia: Cerdanya, 1:50.000 Editorial Alpina

Descripció de l’itinerari: Des d’aquest punt, a l’esquerra de l’hotel, veiem el cartell amb el mapa dels llacs, estem a 2005m.Comença l’ascensió, les possibilitats són diverses ja que hi ha una variada xarxa de senders, molt concorreguts a l’estiu, que van passant per tots els llacs que conformen tota aquesta vall. Qualsevol elecció és bona, tot i que jo aconsello agafar la via més directa i deixar per a la baixada, si encara hi ha ganes, la visita, per altra part espectacular al circuït de Llacs.
Per tant la meva aproximació va ser seguir els següents llacs: Viver, Negre, entre el Sec i de la Comassa per pujar una petita lloma i anem a trobar el Llat i el Llong, Trebens i Soubirans, a les aigües del qual ja es veu reflectida l’enforcadura del Carlit.
A partir del Trebens el camí comença a pujar suaument per l’esquerra de la vall, pel vessant del Tossal Colomer, a la dreta anem deixant enrere el Soubirans (2350m.)

Tenim el Carlit a tocar, però queda la pitjor part, el camí que puja fort es va convertint en una immensa tartera. Arribem al coll Colomer desprès de passar per l’estany Gelat de Soubirans. El camí emprèn forta pendent per la mateixa aresta fina a un punt on segueix cap a la dreta fins a la xemeneia que uneix l’enforcadura dels dos cims. Degut al “trànsit” dens de gent, prefereixo tirar pel dret i seguir l’aresta, que en forta pendent, molts cops grimpant entre afilats blocs esquistosos, ens deixa al mateix cim sud del Carlit, 2921m. (1h 50’).

Tot i la gent, la vista és extraordinària: cap al nord-oest l’immens estany de Lanós, i cap a l’est el curiosament anomenat “desert del Carlit”, ple de llacs. Tot i semblar un contrasentit imagino que a l’hivern, tot cobert de neu, deu tenir una certa aparença de desert. Des d’aquí estant m’atreveixo a descobrir, la Pica d’Estats, el Puigmal, el Canigó, el Puigpedrós i altres cims propers.

Estany de Lanós

Després de les fotos de rigor(cliqueu a les imatges per engrandir-les), cal emprendre el descens, pujant primer al cim nord, injustament més solitari. Aquesta vegada emprenent la xemeneia central i en vertiginosa baixada, a trobar el coll Colomer, i desfer el camí de pujada fins als llacs. Ara sí, completo la visita a la resta de llacs: del Castellà i dels Dugnes, fins arribar novament al llac de Bulloses.
Entre vaques passo novament la presa, per anar a recuperar forces al Refugi de les Bulloses, després d’una hora i quart de baixada, sense encantar-te, una cerveseta freda és la millor recompensa.

Bona ascensió!

La Rambla 9a+ a Siurana, ratllant l'impossible.

2009-01-26T07:02:00.000-08:00

k'animal xeic, fa mal només de mirar-lo

Escalade - La Rambla (9a+) by Chris Sharma
Cargado por Petzl-crew

Val la pena!!

2009-01-26T03:43:00.000-08:00

És un d'aquells vídeos que et fan reflexionar sobre el que fotem amb les nostres vides...

Santa Bàrbara

2009-01-12T09:07:00.000-08:00

Horta de Sant Joan està situada a la franja que delimita la província de Terol, la part sud del seu terme és molt accidentada, ja que està formada per l’extrem septentrional dels ports de Tortosa-Beseit. El paisatge agrest ofereix llocs de gran bellesa, com les roques de Benet o la muntanya de Santa Bàrbara. Al poble també s’ha de visitar la part antiga i el museu de Picasso.

A dos kilòmetres a l’Est de Horta de Sant Joan, Terra Alta, es troba Santa Bàrbara, turó de singulars característiques i que canvia de forma, segons l’orientació des d’on la mirem. Es tracta d’una atalaia de 761 m d’alçada amb imponents cingles per tots els seus vessants. Des de molt antic ha estat habitada per anacoretes tot aprofitant les balmes, coves i fonts de l’indret, on s’edificaren petits oratoris seculars com els de Sant Onofre, Sant Pau, Sant Antoni i Santa Bàrbara.

Font : http://www.terra-alta.org/index.htm

Accés i punt de partida: des de la població de Horta de Sant Joan, Avinguda del Port, prenem una pista asfaltada en direcció al convent de la Mare de Deu dels Àngels, “de Sant Salvador” (2 km.) Un cop arribats, podem deixar el cotxe a les esplanades que hi ha al voltant del convent.
Podem carregar d’aigua a la font de davant del convent ja que no en tornarem a trobar.

Desnivell: 550 m, acumulats.

Horaris: 3 h. Pujar i baixar.

Dificultat: Fàcil

Descripció de l’itinerari: Deixem el convent a la nostra dreta i enfilem una fressada sendera que en direcció est va resseguint les parets de conglomerat que perfilen la cara nord de la muntanya. Passem les restes de la capella de Sant Pau i resseguint els esperons anem donant la volta. Trobem en un racó a la dreta la Cova amb la imatge de Sant Salvador, protegida per un enreixat, al costat hi ha la petita font que la tradició diu que va fer brollar el sant amb tres cops de bordó.
A partir de la cova el camí comença a enfilar-se cap amunt dibuixant curioses ziga-zagues amb marges. Arribem a un petit coll que ens porta a la cara sud de la muntanya. Aquí trobem les restes d’una altra de les capelles, la de Sant Antoni. Arribem a un pla amb xiprers, al redós de la serra, sovint concorregut per cabres. Un petit senderó a l’esquerra, superant la darrera pendent ens deixa a la cresta cimera. A la meitat de l’aresta es troben les runes de l’ermita de Santa bàrbara, només hi queden les parets. Seguim pel crestall en direcció sud-oest per arribar a la creu. Caldrà passar però la darrera prova de foc: un “petit Pas de Mahoma”, poc apte per als que pateixen de vertigen.
Un cop superat el pas cal relaxar-se i gaudir de les precioses vistes del Port, amb les Roques de Benet a tocar.
Per a la baixada hi ha diverses opcions: els més agosarats poden inventar-se ràpels i desgrimpades, aprofitant els elevats esperons que tenim als peus, els mes conservadors poden refer el camí de pujada. Jo proposo acabar de donar la volta a la muntanya, retornant al pla dels xiprers i buscant la sendera a la dreta, que paral·lelament a la cresta ens porta cap al sud-oest, picant de baixada. Compte aquesta sendera és més perdedora que la de pujada, a cops s’ha de intuir. Com hem fet pujant, anem resseguint el perfil i girant cap al nord en direcció al convent.

Una passejada que ens deixarà, ben segur, un bon regust de boca i un bon record de la Terra Alta, que en dies clars podrem veure en tota la seva extensió des de el cim de Santa Bàrbara.

Bona ascenció!.

Croquis de la ruta Santa Bàrbara

Canigó

2009-01-12T07:19:00.000-08:00

El massís del Canigó és troba a les estribacions més orientals del Pirineu abans d’arribar a la Mediterrània. Situat a l’anomenada ‘Catalunya Nord’, entre les comarques del Conflent, el Rosselló, el Vallespir i l’Alt Empordà, només a 50 km del mar. Forma part dels 100 cims de la FEEC.

Tot i trobar-se dins de territori francès, el Canigó és una muntanya emblemàtica per als catalans . A la renaixença, segle XIX, quant l’anomenada Catalunya Nord encara formava part de Catalunya, el catalanisme situa al comtat de Rosselló, l’origen de Catalunya com a nació. El poeta Jacint Verdaguer va escriure el 1886 un poema referit a aquest cim :’Canigó’, en el que feia una exaltació de l’amor, el patriotisme i la llegenda. Avui dia encara reté tota la seva màgia…

Accés i punt de partida: des de Prada de Conflent i seguint la N-116 arriben fins a Villafranca de Conflent. En aquest punt prenem la D-116 direcció a Vernet les Bains i fins a Casteil. Aquí s’acaba la carretera i prenem una pista en prou bon estat cap a Coll de Jou i fins al Refugi de Marialles a 1710m.

Desnivell: 2.100 m, acumulats.

Horaris: ascensió: 4- 4’30h (2’30h + 2h.Donada la llarga distància a recòrrer fins al massis, es va plantejar la sortida, partida en dos dies, fent una acampada als Plans de Cadí); descens: 4 h. Aproximadament.

Dificultat: mitjana, per la llargada del recorregut i pel tram final de grimpada de la xemeneia.

Bibliografia i cartografia: Canigó. Pirineu Català. Conflent, Vallespir, Alt Ripollés. Guia Cartogràfica. Mapa 1:40.000. Editorial Alpina.

Descripció de l’itinerari: Un cop situats al Refugi de Marialles 1718m. passarem per un pontet sobre el torrent de Llipodera, seguint els indicadors del GR-10 . Ens enfilem entre boscos per camí ben marcat cap al Coll Verd, 1868m. (1h) Al cap d’una estona anem deixant darrera la vegetació i arribem per camí molt ample i fressat cap als prats de la vall de Cadí. Bifurcació: deixem el GR-10 a l’esquerra que ens portaria cap al coll de Segalès, seguim per la dreta i de seguida trobem el Refugi Aragó a 2123m. (1’45h) Seguim guanyant alçada entre roques i prats fins a situar-nos als Plans de Cadí (2h i pernoctació). Al sudest guanyant alçada, es poden veure els llacs que configuren els Gorgs de Cadí, al peu del Pic de Tretzevents 2731m.
Comença un fort pendent entre prades i rocam, que ens acompanyen fins la portella de Vallmanya, flanquejant en direcció NO fins al peu de la xemeneia, seguint senyals en vermell. Superem les faixes rocalloses de la bretxa Durier i ens plantem dalt la Pica del Canigó (4:30 h).
Piolet i grampons es fan imprescindibles per tal de superar la xemeneia amb neu dura i gel.

Bona ascensió!

Croquis ruta Canigó

Torreta del Montsià

2009-01-12T06:43:00.000-08:00

Començaré per casa.
Jo també formo part de la comunitat de 100 cimeros de Catalunya, i començaré pel costat de casa, al Montsià. El seu punt culminant és la Torreta de Montsià amb una alçada de 765m, humils, però força canyeros. Ben segur que aquesta ascenció deixarà un bon sabor de boca a tothom.

Com a descripció de la ruta us emplaço a visitar la web de la Feec:

http://www.feec.org/usuaris/fitxes/fitxa.php?fitxa=200

La ressenya està molt bé, però us proposo unes petites modificacions per acabar de “polir” la sortida i fer-la més interessant. Bàsicament proposo modificar la tornada. (Demano disculpes a l’autor de la ressenya, per “tunejar-la”)

Ressenya.

Sortida: Carretera N-340 en el km 1.073,5, si venim des de Barcelona en direcció a València-Castelló trobem a la mateixa carretera a mà dreta, unes indicacions del Parc Natural i Camí de Mata Redona. Seguint aquest camí estret i mig asfaltat, a uns 3 km arribarem a una zona d’aparcament anomenada “Cocó de Jordi”.

Horari: Unes 5 o 6 h aproximadament. Val, ja sé que hi ha penya que la fa en 2h, hi ha d’haver de tot en aquest món, però hem de fer fotos, un mosset, un traguet… i una vecaineta si cal.

Desnivell acumulat: +530 –530.

Dificultat: Fàcil.

Època ideal: Cal evitar el dies de sol ja que el recorregut transcorre en el seu 80% per zones sense ombres.

Material: Aigua (tot i que es pot trobar aigua potable a la font de Burgar i a la font del Mas de Comú). Molt recomanable portar pantalons llargs, per evitar les esgarrapades del coscoll, altrament dit garric.

Descripció de l’itinerari:
0h 0’ – Just a l’aparcament del Cocó de Jordi, trobarem un ample camí, que comença en suau baixada cap al nord.

5’ – Trobarem un trencall que ens indica dues variants cap a “La Foradada”, en aquesta variant de l’itinerari, agafarem el camí de la dreta més ample i fressat, (tot i que senyala 15’ més, val la pena anar pel de la dreta) amb l’objectiu de visitar el Mas de Mata-redona.

30’ – En aquest punt, enllacem amb el GR 92 que ve d’Amposta en direcció a Ulldecona. Nosaltres prenem amunt (enfila cap a l’esquerra) direcció a Ulldecona i a partir d’ara, anirem seguint el GR quasi tota l’estona de recorregut, amb les conegudes habituals marques vermelles i blanques.

40’ – Font del Burgar. Es tracta d’una antiga font construïda per al bestiar, d’on podrem agafar aigua amb compte, el seu raig és a ras de terra.

50’ – Arribem a les ruïnes del Mas de Mata-redona. A partir d’aquest moment perdrem l’ombra del recorregut i caminarem pels antics camps de conreu d’aquesta Masia, ara en direcció sud i per entre els garrics que ara substitueixen als antics camps de blat.

1h 30’ – En aquest punt, estem situats al coll de la Foradada, on continua el camí avall en direcció sud, cap a Ulldecona. Deixem la visita a “La Foradada” per a la tornada. Ja podem distingir allà, una mica llunyana, la Torreta del Montsià.

2h 15’- Arribarem al Mas de Comú, que hem anat veient durant la lleugera baixada que portem des del coll que acabem de deixar. En aquest punt, haurem de deixar el GR que portem des de feia estona, per enfilar cap al nostre objectiu evident i distingit per l’únic cim que conté antenes i radio-repetidors i que ens ho marca un camí amb senyals verdes. Podem aprofitar per carregar aigua a la font que hi ha, uns marges més avall, al nord del mas. Ah! compte amb els bous. Solen haver braus pasturant per esta zona.

2h 55’ Atenció amb aquest punt!!! Just abans d’arribar al coll, trobarem un trencall (marcat amb el senyal verd en forma de T) i hem de prendre amunt, perquè si agafem cap a la dreta, arribarem només a 5’, a la Font del Feix.

3h Torreta del Montsià. Arribem al punt més alt, delimitat per un piló de formigó que es troba darrera les antenes. Tornem a tenir les magnífiques vistes de tot el Delta de l’Ebre.

Aqui comença la variant principal de l’itinerari de la feec, es tracta de la tornada que farem resseguint tota la cresta de la carena en direcció nord. Amb la mar i el delta a mà dreta i la foia d’Ulldecona a mà esquerra. Només per les fabuloses vistes que tindrem tota la estona ja val la pena. El camí, no sempre ven visible l’intuirem resseguint el crestall de la serra. Les fites de pedra ens ajudaran a trobar, sobre tot, les pujades a les diferents puntes del Montsià

3h 30′ - En plena cresta arribem a un coll molt marcat, ja hem deixat el Mas de Comú a la nostra esquerra. Es tracta de la Portella Alta. Hi ha un encreuament de senders si baixem pel de l’esquerra arribariem al Mas de Comú, passant per la font del Pi. Hem de decantar cap a la dreta sense perdre alçada, i en 5′ trobar un corriol que en forta pujada ens mena cap al cim següent de la cresta. Compte el sender és perdedor.

3h 40′ - Tornem a estar dalt del crestall. El seguirem sense deixar-lo fins a trobar la “Foradada”.

4h 10′ - “La Foradada” (671 m).- Lloc d’immillorable panoràmica sobre la costa dels Alfacs, Sant Carles de la Ràpita als peus de la serra, la serra de Godall i el Port a ponent, i en dies clars la sinuosa silueta de l’Ebre empaitant la mar. Aqui agafarem un corriol a ma esquerra, Deixant el de més a l’esquerra que ens tornaria a portar al Coll de la “foradada” que hem creuat fa unes hores, i que en forta baixada ens deixarà en un coll senyalitzat PR.C 83. Segirem el PR fins arribar al final d’uns bancals del Pla de Rodes.

4h 30′ - Pla de Rodes. En aquets punt deixem el PR i seguim per una sendera força fressada a la dreta, que ens portarà en 20 o 30 minuts, després d’una forta baixada, cap al cocó de Jordi, concretament ens deixa al primer trencall de la ruta.

5h - Aparcament del Cocó de Jordi. Punt de sortida i arribada.

Bona ascensió!!

Ruta Torreta del Montsià

Hola a tothom!!

2009-01-12T06:35:00.000-08:00

Després de molt meditar, m’he decidit a crear el bloc (canviant-lo de lloc), per anar desant totes les meves cabòries muntanyenques. Des de la vora del Montsià, al sud del país, us dono la benvinguda i us convido a deixar les vostres opinions, reflexions i crítiques, de tot allò, que amb el temps i “una canya”, aniré penjant…

Vinga pos, som-hi!