Andorra Ultra Trail- Vallnord


El passat cap de setmana, els dies 4 i 5 de juliol, es va celebrar la primera edició de la Ultra Trail d'Andorra. Un altre "matapersones" del panorama muntanyenc de competició. En principi el recorregut estava establert en uns 105 km i en uns desnivells de 7.700 m D+ i de 8.300 D-, convertint aquesta prova en una de les "dures" del calendari de curses de resistència.
Degut a les circumstàncies meteorològiques excepcionals, els corredors van estar parats vàries vegades durant la cursa i la organització va decidir neutralitzar el tram entre el Clot del Cavall i el Pic de Comapedrosa, i reestructurar en la mesura de lo possible tota la cursa per adaptar la prova a les circumstàncies, sobre la marxa, mai millor dit. El recorregut resultant de tots aquests canvis va quedar en 90 km i 5.500 m D+ aproximadament.
La classificació general va quedar de la següent manera, en la modalitat Ultra:

Homes

1. Kilian JORNET (en 10'36 h )
2. Òscar PEREZ LOPEZ
3. Jordi MARTINEZ DE MARSAY

Destacant:

5. Adolfo Aguiló de l'Agrupació Excursionista d'Alcanar (en 11'58h)

i els Rapitencs:

149. Joan Vicent Obiol, "lo Jove" (en 18,49h.)
150. Agusti Navarro (en 18'49h.)

Dones

1. Judit CASAS ALVAREZ, (en 12'46h)
2. Karine HERRY
3. Nathalie OLAGASASTI

Felicitacions als companys rapitencs que han aconseguit la distinció de "finishers" a la 1a Ultra Trail andorrana.


Estanys de la Pera

Interessant sortida a un racó preciós de la Cerdanya. Us proposo arribar als estanys de la Pera, als peus del Perafita (2752m). Aquesta sortida fins als estanys pot ser un bon punt de partida per assolir el Monturull (2761m. Un dels 100 cims), així com també per emprendre la Tossa Plana de Lles (2916m.), des del refugi del Pradell. El nom dels estanys respon a la variant dialectal de la zona per anomenar pedra: pera.

Refugi del Pradell


Accés i punt de partida: El punt de partida proposat és la petita localitat de Lles de Cerdanya, a la que podem accedir des de la Seu d'Urgell o des de Puigcerdà, depenent des d'on accedim a la Cerdanya, resseguint la N-260.
A l'alçada de Martinet prenem la carretera LV-4036 que ens porta a Lles en 9 Km. Tant bon punt hem passat el poble i després d'un Km deixem la LV-4036 i seguim per la pista asfaltada de l'esquerra en direcció a les pistes d'esquí de fons de Lles (indicades). 7Km després som a l'estació i al refugi de Cap del Reg (1960m), punt de partida i arribada.
Desnivell: 800 mts. acumulats aproximadament
Horaris: unes 5 h. aproximadament.
Dificultat: baixa, evitar l'estiu.
Bibliografia i Cartografia: TOSSA PLANA-PUIGPEDRÓS. 1:25.000 Editorial Alpina.
Descripció de l'itinerari: Sortim de l'estació d'esquí de fons de Lles de Cerdanya, resseguint uns dels itineraris per a raquetes de neu que transcorre pel Bosc de la Mata, i que coincideix amb el GR11-10, fins a trobar la pista, a l'hivern d'esquí, que seguim per l'esquerra fins al refugi del Pradell (2117m). Des d'aquest punt es pot iniciar l'ascensió cap a la Tossa Plana de Lles, al nord, pel Pla de les Someres.
Nosaltres resseguim la pista, molt planera sense perdre alçada, per la falda del Serrat dels Congosts, fins a la casa forestal de la font de les Pollineres (2135m.). A l'estiu es pot accedir per pista forestal amb vehicle fins a aquest punt, des de el refugi de Cap del Reg i des de l'estació d'esquí de fons d'Arànser.La pista cap als estanys segueix, però amb bon criteri resta tancada al públic i és només d'accés als guardes i forestals.

Refugi dels estanys de la Pera

Deixem la pista al pronunciat revolt a l'esquerra de la pista, i prenem un sender força fressat que va remuntant i creuant varies vegades la pista, guanyant alçada i resseguint el riu del Molí. La traça a la neu es clara. Travessem un dens bosc de pins i avets i una petita esplanada que a l'estiu es converteix en un entramat de rierols que ens mena a una darrera pujada forta. Al capdamunt retrobem la pista que al cap d'uns minuts ens deixa a l'estany de Baix, des de l'extrem sud podriem optar per enfilar-nos a la dreta per pujar al Monturull.
Vorejem l'estany per la dreta fins a donar-li pràcticament tota la volta. A l'extrem nord de l'estany, ens enfilem per una pala de neu que ens deixa en pocs minuts a l'extrem sud de l'Estany de Dalt, vigilat des de l'alçada pel Perafita. El gruix de neu i gel ens permet fer una passejada pel mig del llac. El cruixir del gel sota les raquetes, en el silenci de la vall, produeix una sensanció dificil d'explicar. Arribem a l'altre extrem de llac. al davant hi tenim el coll de Perafita. Més avall, a la dreta queda el Refugi dels Estanys de la Pera . En aquest punt val la pena buscar una roca amplia per treure's les raquetes i la motxilla i gaudir del silenci. La visió de l'Estany, completament gelat, custodiat pel Monturull i el Perafita, a un costat i l'amplia vall que s'obre cap a la Cerdanya amb el teló de fons del Cadí emblanquinat, convida a quedar-se i deixar anar els sentits.

Baixem cap al refugi, que dissortadament és tancat, i baixem per una empinada pala de neu fins al començament de l'estany de Baix.
Fem el camí de retorn per la mateixa ruta de l'anada.

Bona ascensió!

Croquis de la ruta

Mola de Colldejou i Miranda de Llaberia

Entre el Baix Camp i el Priorat, trobem una bonica raconada a les serres de Mestral. Des de el poble de Colldejou tenim accés directe a la Mola i a la serra de Llaberia. Tots dos cims de modesta alçada (sobre els 900 mts), però de relleu força accidentat, permeten gaudir d'unes excel·lents vistes de la zona, es pot albirar una bona part de la costa Daurada.

L'itinerari no comporta dificultat, però potser es aconsellable evitar l'estiu per la forta calor i la manca de vegetació a les cotes més altes del recorregut, així com la manca d'aigua potable (garantida).

Mola de Colldejou
Accés i punt de partida: El punt de partida proposat és la petita localitat de Colldejou, a la que podem accedir per la T-322 des de Montroig del Camp, al Baix Camp.
Desnivell: 1600 mts. acumulats.
Horaris: unes 5 h. aproximadament.
Dificultat: baixa. Evitar l'estiu.
Bibliografia i Cartografia: Serra de Llaberia. 1:20.000 Editorial Piolet.
Editorial Alpina

Descripció de l'itinerari:
- Sortim del poble de Colldejou seguit la pista marcada amb indicadors del GR7 en direcció al Coll del Guix. Deixem a l'esquerra una pista, per on discorre el GR i que porta en primer terme a l'Hípica de Colldejou. Als 10' trobem una altra cruïlla, seguim per la dreta per una pista que fa pujada en principi i que planeja després en direcció N-NE. Comencem a veure al davant un Parc Eòlic.
Per la dreta s'incorpora una pista a un encreuament on trobem un dipòsit d'aigua. Seguim per pista menys definida per l'esquerra, estem donant la volta a la Mola. Arribem a una cadena que ens barra el pas, som al Coll Roig, just a l'esquerra comença una sendera que en suau pujada al principi i més enfilada després ens va elevant de cota fins arribar a dalt de tot de la Mola (1h 15')
- Mola de Colldejou, 922m. Es tracta d'una mola de forma allargada, custodiada quasi en la seva totalitat per elevats cingles. Al mig de la Mola hi ha les runes d'una torre defensiva circular. Les vistes són espectaculars, tenim al davant bona part de la costa, a un costat el parc eòlic i més enllà s'albiren els cingles de la Mussara, a l'altra banda el proper objectiu: la serra de Llaberia i la Miranda coronant-la.
Comencem a davallar de la mola en direcció oest, resseguint la línia dels cingles per camí poc definit. Hi ha marques blaves, ens trobem amb una variant del GR que també puja a la mola, i finalment arribem al Coll del Guix.
- Des del Coll, encreuament de camins, seguim la pista en direcció oest (GR7), cap a la font de l'Abellà i el Grau dels Revolts. La font ens permetrà refrescar-nos però un cartell ens anuncia que no està controlada la seva potabilitat. El grau és un preciós tram del GR que en una empinada ziga ziga ens porta fins al Portell de Llaberia. En aquest punt deixem el GR i agafem un corriol a l'esquerra, poc marcat, que resseguint el fil de la cresta de la serra ens portarà fins a "La Foradada" en primer terme i a "La Miranda" una mica més enllà.
- El cim de La Miranda de Llaberia, és inconfundible. A més del vèrtex geodèsic, des de l'any passat, el 2008, hi ha instal·lat un radar meteorològic al mateix cim. Es tracta d'un edifici de formigó coronat per una gran bola blanca, que es pot veure des de qualsevol punt de la contrada. La veritat és que em va causar certa confusió perquè dos anys abans havia estat per la zona, i evidentment encara no hi havia aquest "monument tecnològic". De tota manera cal assenyalar que l'andròmina serveix, si més no, per donar ombra i aixopluc al bestiar que campa per la zona. Al davant, direcció nord podem veure la postal de la majestuosa mola que hem coronat fa una estona amb el poble de Colldejou als seus peus.
Comencem a davallar en direcció sud i seguint una pista que arriba fins a l'esmentat radar. Després d'uns revolts trobem el collet dels Collivassos , on un pal indicador que ens marca el sender a l'esquerra que cal seguir a partir d'ara. Donem una volta semicircular per la part alta del barranc de la Dòvia. Les vistes són espectaculars.
- A mà esquerra trobem el pujador per arribar fins a la Creu de Llaberia, i més endavant un altre pal indicador ens permet escollir entre la pujada al Mont Redon a la dreta o tallar camí cap al Cavall Bernat. D'una manera o de l'altra cal seguir fins a la gran Mola calcària que ens queda a l'extrem nord-est de la serra, de 834m, el Cavall Bernat. Seguint el sender trobem un corredor entre la roca que ens permet pujar-hi. Cal donar la volta a la mola per la dreta d'aquesta, i per la base de la paret. Ara el sender comença a davallar quasi sempre en direcció est. Cap al final de la davallada ja dins el bosc trobem el PR, antic camí de Pratdip a Colldejou. L'emprenem cap a l'esquerra. El PR discorre per sota els cingles que conformen el crestall de la serra, per entre el bosc, s'agraeix l'ombra, i va davallant cap a la font del Bullidor. Una gran bassa invita a posar-se en remull. Baixem el barranc fins a terrenys cultivats amb molts avellaners. Estem a la carretera i tenim al davant Colldejou.



Podeu trobar informació detallada de les dos ascensions, per separat, a la web de la FEEC:
Mola de Colldejou i Miranda de Llaberia

Bona ascensió!!

Puigpedrós

Una fàcil i ràpida ascensió ens portarà al cim del Puigpedrós, tercer cim més alt de la Cerdanya amb 2914 metres, ratllant els 3000. Situat al nord de la comarca, és fronterer amb França.

Accés i punt de partida: des de Puigcerdà prenem la carretera N-260 en direcció a la Seu d’Urgell,i només passar la població de Ger (8’2 Km), prenem una desviació a la dreta, GIV-4031, en direcció a Meranges (9’7 Km des de Ger). Seguim la carretera, passant per Girult, a partir d’aquí es transforma en una pista, que cal seguir (durant 7‘5 Km) fins a la cruïlla de pista, seguint cap a la dreta arribaríem a Guils, cal seguir a l’esquerra. Els mesos d’hivern no podem passar d’aquesta cruïlla ja que l’aparcament del refugi es cobert de neu, i per tant ens queden encara uns dos kilòmetres fins al refugi de Malniu. Si la cadena és oberta en principi podem arribar al refugi.

Desnivell: 1600 m, acumulats.

Horaris: 3 h. Pujar i baixar.

Dificultat: Fàcil

Bibliografia i cartografia: Puigcerdà, 1:50.000 Editorial Alpina

Descripció de l’itinerari: Estem al Refugi de Malniu, també anomenat de Tarteres, situat al mig d’un pla que porta aquest nom. Per l’esquerra del refugi emprenem el GR-11 en direcció oest. Al cap d’una estona, dalt d’una lloma trobem un pal indicador que ens assenyala que cal deixar el GR i emprendre pujada cap a la dreta. Seguim un corriol poc fressat i escassament marcat però que es va intuïnt, la poca vegetació ens permet escollir la ziga-zaga més adient per anar guanyant alçada. A la dreta ens queda la punta del Roc de la Llosa. Seguim pujant amb fort desnivell fins assolir unes puntes de roca. Som al Pic de Molleres del Puigpedrós de 2738m.

Des d’aquest punt i en direcció nord-oest tenim al davant l’ampli planell de Campcardós, i al final d’aquest s’eleva solitari el Puigpedrós. Fent honor al seu nom es tracta d’una muntanya de blocs de pedra. El fred és intens, el vent es cala fins al moll dels òssos, consulto el rellotge, 6 graus negatius i a més el vent. El tub per veure del camelback fa estona que és un tub de gel, d’aixó s’en diu falta de previsió o “presses”.

Un cop superada l’amplia esplanada, emprenem les rampes finals que en curta ziga-zaga, resseguint les traces d’esquis, ens situen al cim del Puigpedrós 2914m.

Cim del Puigpedrós

El panorama és esplèndit, al sud tota la serra del Cadí i la Tossa d’Alp, més a l’est el Puigmal, i cap al nord-est el magnífic Carlit. Mirant al sud-oest, en primer terme la Tossa Plana de Lles, un altre dels objectius “100 cimeros”.

Han passat unes dues hores des de la sortida del refugi, el dia és clar i el fred intens,el simple fet de llevar-te el guant per fer fotos suposa un dolor de dits increïble durant una bona estona, cal tornar, el fred apremia.

Cantimplora de la Pilar (UEC de Gràcia)

La baixada. Un cop tornem a ser al Planell de Campcardós, emprenem el coll que tenim a la dreta i comencem a baixar ràpidament, aprofitant les pales de neu cap al Coll de les Mulleres que tenim als peus. Tornem a trobar el GR-11 que aquesta vegada prendrem cap a l’esquerra i en ràpida baixada ens torna a deixar al Pla de Tarteres i al refugi de Malniu.

Bona ascenció!.

Croquis ruta.

Puigmal d'Er

El Puigmal és la cota més alta del Pirineu Oriental Català, amb una alçada de 2910 m. També anomenat Puigmal d'Er a l'Alta Cerdanya.

L'itinerari no comporta gaire dificultat, és tracta d'una ascenció clàssica: tant a l'hivern amb esquis de muntanya o raquetes, com a l'estiu.


Puigmal d'Er des de Fontalba From puigmal


Accés i punt de partida: La proposta que us faig és sortir del mateix santuari de Núria. Per accedir l'alternativa més cómoda: el tren cremallera de Núria des de el poble de Queralbs, tot i que també el podem prendre uns kilòmetres més avall des de Ribes de Freser, que ens portarà per un espectacular recorregut al llarg de tota la vall amb unes vistes magnífiques.

Desnivell: 943m. positius.

Horaris: unes 4 h. aproximadament.

Dificultat: baixa, a l'estiu i en bon temps es pot fer en família.

Bibliografia i Cartografia: Puigmal, Núria, Carança, Ull de Ter. Guia Cartografica. 1:25.000
Editorial Alpina

Descripció de l'itinerari:
Sortim de la part de darrera del santuari i emprenem el sender que ens mena per la vall de l'esquerra, pel camí a Finestrelles cap a la Jaça de la Llebrada. Enfront ens queda el coll de Finestrelles que serà per on tornarem.
Trovem una bifurcació del camí i anem cap al Pla dels Eugassers (1h 30'), per senda no massa empinada però constant, ressegint la Coma de l'Embut arribem fins al Pluviometre. Enfront tenim el cim en direcció sudoest. Ara el camí es fa més feixuc i rocós, amb un pendent més pronunciat per superar una petita tartera, fins assolir el cim arrodonit del Puigmal d'Er 2910m (2h 15'). Hem fet uns 1000m. de desnivell des del santuari, però l'immens panorama que s'obre davant nostre compensa l'esforç de la pujada.


Cim del Puigmal 2910m. (foto A. Ferrando) From puigmal

A partir d'aquest punt seguirem el fil de la carena en direcció nord per assolir dos cims més: el Pic Petit de Segre, 2816m i el Pic de Segre, 2848.
Més endavant ens trovem el Coll de Finestrelles, 2604, des d'on iniciarem el descens cap a la vall. Deixem per una altra ocasió seguir carenejant per assolir els pics de Finestrelles, d'Eina, Nou Fonts, Nou Creus i la Fossa del Gegant i així acabar de completar la carena que envolta l'immens circ que conforma la vall de Núria.
Des del Coll de Finestrelles trenquem a la dreta i iniciem el descens en franca baixada per la coma que duu el mateix nom fins al santuari.

Vall de Núria From puigmal


Croquis de la ruta

Bona ascensió!

1a Pujada a la Foradada

El passat diumenge, 15 de març, es va celebrar a la Ràpita la cursa de muntanya 1a Pujada a la Foradada, del circuit Terres de l'Ebre 2009.
Un traçat molt bonic i exigent, amb una pujada trencadora per la Campana.
Va estar un èxit de participació en 250 inscripcions.
La classificació va ser:

General Masculina
1. Xavi Queral Forcadell en 1h 38min
2. Albert Giné Cid en 1h 43min
3. Adrià Escrich Garcia en 1h 44min.

General Femenina
1. Reyes Valero Exposito en 2h 15 min.
2. Montse Sistere Llop en 2h 21 min.
3. Belen Agut Medal en 2h 25 min.

Felicitats a tot i totes, els i les participants i a l'organització que ens va brindar un excel·lent dia muntanyenc a casa nostra.




Taga i Sant Amand

Juliol 2007

El Taga i el Sant Amand, a la serra Caballera es troben situats entre les valls del Ter i el Freser, a la comarca del Ripollés.

Aproximació: Hi ha dos possibilitats, i es parteix des de Ripoll en els dos casos.- Des de Ripoll, per la N152 fins a Ribes de Freser, a la mateixa entrada del poble, a la dreta, prenem la carretera GIV5263 direcció a Bruguera. Un cop al poble seguim per la pista forstal que ens mena fins al Coll de Jou.- La segona opció parteix també de Ripoll, en aquest cas prenem la C-26 en direcció a Sant Joan de les Abadesses. Abans d'entrar al poble. a un revolt tancat a la dreta que ens deixaria al pont sobre el TER, amb vistes al Pont Vell, barreja de Romànic i Gòtic, d'obligada visita, girem a l'esquerra i prenem la GIV5211, en direcció a Ogassa, un preciós poblet pirinenc. Seguim per pista i a pocs km trobem l'església romànica de
Sant Martí d'Ogassa , i a continuació seguint la pista el Refugi de Sant Jordi i el Coll de Jou.Recomano la segona opció pel component paisatgístic i monumental.


Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses

Bibliografia i cartografia: Taga, Serra Cavallera, Sant Amand E-25 1:25.000 Editorial Alpina



Sant Amand 1851m.

Temps:
3h. aproximadament, passejant tranquil·lament.

Des del Coll de Jou, sortim de la pista i enfilem en direcció sud, passant pel costat dret d'una tanca per al bestiar, que s'enfila en suau pendent. Anem seguint aquesta mateixa tanca fins a trobar el bosc, ja veurem l'evident sender que va trencant cap a la dreta, direcció sud oest, a la sobra un magnífic bosc de pi rojal, El camí es va empinant cada cop més fins a guanyar el Pla de la Pena. La llegenda conta que aqui hi havia un convent de monges que guardaven certa relació amb el comte Arnau, tot i que vam buscar no vam trobar ni rastre del suposat convent. Un cop al Pla, el camí trenca cap a l'esquerra i comença a pujar la carena cap a llevant, cal seguir carenejant però amb atenció perquè la frondositat del boixar ens pot fer perdre la sendera, que arriba un moment on torna a enfilar cap al sud. Trobarem un altre replà on hi ha una mena de faristol per a cerimònies al peu d'un resalt rocós on està fixada amb vents d'acer la gran creu que marca el cim de Sant Amand.
El panorama que s'obre al davant és excel·lent. Tenim als peus Ripoll i Campdevànol, i la confluència de les valls del Ter i Freser.


Miquel al Cim de Sant Amand



Creu cimera de Sant Amand

La tornada la farem seguin el mateix itinerari de pujada.

Taga 2038m.
Temps: 3'30 h aproximadament

El recorregut del Taga, també l’iniciem des del mateix Coll de Jou, 1637m, però des del coll estant i mirant cap a l’oest pujarem cap a la dreta, seguint el fil d’una tanca per al bestiar en forta pendent fins al pla de Quarta, petit replà al mig del pendent. Seguim en direcció nord fin a trobas una gran esplanada més elevada, el Pla de Cabanes, 1800 m., al peu mateix del Taga.
A partir d’asquest punt anem buscant el millor lloc per pujar, el sender es fa molt perdedor, per les innumerables traces del bestiar, però guanyant alçada cap a la nostra dreta, direcció nord est, fin a assolir la carena principal pel collet de Comallonga, 1888m.
Un cop siyuats a sobre de la carena trobem el sender que ve da Sant Joan de les Abadesses, el PR C-190, que enfilem acap a l’esquerra en direcció oest i sense deixar la carena ens porta, en suau pujada, fins al cim del Taga, 2038m., coronat per una gran creu blanca.

El dia assolellat ens brinda unes magnífiques vistes.


Cim del Taga

Portella d'Ogassa i Puig Sestela


La tornada la fem pel mateix itinerari fins al Coll de Jou.
Tant el Taga, com Sant Amand, són sortides molt assequibles i de curta durada que es poden plantejar en familia (els meus artistes de les fotos tenien 4 anys).



Bones ascensions!!



La Rambla 9a+ a Siurana, ratllant l'impossible.

k'animal xeic, fa mal només de mirar-lo

Val la pena!!

És un d'aquells vídeos que et fan reflexionar sobre el que fotem amb les nostres vides...

Santa Bàrbara

Horta de Sant Joan està situada a la franja que delimita la província de Terol, la part sud del seu terme és molt accidentada, ja que està formada per l’extrem septentrional dels ports de Tortosa-Beseit. El paisatge agrest ofereix llocs de gran bellesa, com les roques de Benet o la muntanya de Santa Bàrbara. Al poble també s’ha de visitar la part antiga i el museu de Picasso.

A dos kilòmetres a l’Est de Horta de Sant Joan, Terra Alta, es troba Santa Bàrbara, turó de singulars característiques i que canvia de forma, segons l’orientació des d’on la mirem. Es tracta d’una atalaia de 761 m d’alçada amb imponents cingles per tots els seus vessants. Des de molt antic ha estat habitada per anacoretes tot aprofitant les balmes, coves i fonts de l’indret, on s’edificaren petits oratoris seculars com els de Sant Onofre, Sant Pau, Sant Antoni i Santa Bàrbara.
Accés i punt de partida: des de la població de Horta de Sant Joan, Avinguda del Port, prenem una pista asfaltada en direcció al convent de la Mare de Deu dels Àngels, “de Sant Salvador” (2 km.) Un cop arribats, podem deixar el cotxe a les esplanades que hi ha al voltant del convent.
Podem carregar d’aigua a la font de davant del convent ja que no en tornarem a trobar.


Desnivell: 550 m, acumulats.
Horaris: 3 h. Pujar i baixar.
Dificultat: Fàcil
Descripció de l’itinerari: Deixem el convent a la nostra dreta i enfilem una fressada sendera que en direcció est va resseguint les parets de conglomerat que perfilen la cara nord de la muntanya. Passem les restes de la capella de Sant Pau i resseguint els esperons anem donant la volta. Trobem en un racó a la dreta la Cova amb la imatge de Sant Salvador, protegida per un enreixat, al costat hi ha la petita font que la tradició diu que va fer brollar el sant amb tres cops de bordó.
A partir de la cova el camí comença a enfilar-se cap amunt dibuixant curioses ziga-zagues amb marges. Arribem a un petit coll que ens porta a la cara sud de la muntanya. Aquí trobem les restes d’una altra de les capelles, la de Sant Antoni. Arribem a un pla amb xiprers, al redós de la serra, sovint concorregut per cabres. Un petit senderó a l’esquerra, superant la darrera pendent ens deixa a la cresta cimera. A la meitat de l’aresta es troben les runes de l’ermita de Santa bàrbara, només hi queden les parets. Seguim pel crestall en direcció sud-oest per arribar a la creu. Caldrà passar però la darrera prova de foc: un “petit Pas de Mahoma”, poc apte per als que pateixen de vertigen.
Un cop superat el pas cal relaxar-se i gaudir de les precioses vistes del Port, amb les Roques de Benet a tocar.
Per a la baixada hi ha diverses opcions: els més agosarats poden inventar-se ràpels i desgrimpades, aprofitant els elevats esperons que tenim als peus, els mes conservadors poden refer el camí de pujada. Jo proposo acabar de donar la volta a la muntanya, retornant al pla dels xiprers i buscant la sendera a la dreta, que paral·lelament a la cresta ens porta cap al sud-oest, picant de baixada. Compte aquesta sendera és més perdedora que la de pujada, a cops s’ha de intuir. Com hem fet pujant, anem resseguint el perfil i girant cap al nord en direcció al convent.
Una passejada que ens deixarà, ben segur, un bon regust de boca i un bon record de la Terra Alta, que en dies clars podrem veure en tota la seva extensió des de el cim de Santa Bàrbara.
Bona ascenció!.


Canigó

El massís del Canigó és troba a les estribacions més orientals del Pirineu abans d’arribar a la Mediterrània. Situat a l’anomenada ‘Catalunya Nord’, entre les comarques del Conflent, el Rosselló, el Vallespir i l’Alt Empordà, només a 50 km del mar. Forma part dels 100 cims de la FEEC.
Tot i trobar-se dins de territori francès, el Canigó és una muntanya emblemàtica per als catalans . A la renaixença, segle XIX, quant l’anomenada Catalunya Nord encara formava part de Catalunya, el catalanisme situa al comtat de Rosselló, l’origen de Catalunya com a nació. El poeta Jacint Verdaguer va escriure el 1886 un poema referit a aquest cim :’Canigó’, en el que feia una exaltació de l’amor, el patriotisme i la llegenda. Avui dia encara reté tota la seva màgia…

Accés i punt de partida: des de Prada de Conflent i seguint la N-116 arriben fins a Villafranca de Conflent. En aquest punt prenem la D-116 direcció a Vernet les Bains i fins a Casteil. Aquí s’acaba la carretera i prenem una pista en prou bon estat cap a Coll de Jou i fins al Refugi de Marialles a 1710m.
Desnivell: 2.100 m, acumulats.
Horaris: ascensió: 4- 4’30h (2’30h + 2h.Donada la llarga distància a recòrrer fins al massis, es va plantejar la sortida, partida en dos dies, fent una acampada als Plans de Cadí); descens: 4 h. Aproximadament.

Dificultat: mitjana, per la llargada del recorregut i pel tram final de grimpada de la xemeneia.
Bibliografia i cartografia: Canigó. Pirineu Català. Conflent, Vallespir, Alt Ripollés. Guia Cartogràfica. Mapa 1:40.000. Editorial Alpina.
Descripció de l’itinerari: Un cop situats al Refugi de Marialles 1718m. passarem per un pontet sobre el torrent de Llipodera, seguint els indicadors del GR-10 . Ens enfilem entre boscos per camí ben marcat cap al Coll Verd, 1868m. (1h) Al cap d’una estona anem deixant darrera la vegetació i arribem per camí molt ample i fressat cap als prats de la vall de Cadí. Bifurcació: deixem el GR-10 a l’esquerra que ens portaria cap al coll de Segalès, seguim per la dreta i de seguida trobem el Refugi Aragó a 2123m. (1’45h) Seguim guanyant alçada entre roques i prats fins a situar-nos als Plans de Cadí (2h i pernoctació). Al sudest guanyant alçada, es poden veure els llacs que configuren els Gorgs de Cadí, al peu del Pic de Tretzevents 2731m.
Comença un fort pendent entre prades i rocam, que ens acompanyen fins la portella de Vallmanya, flanquejant en direcció NO fins al peu de la xemeneia, seguint senyals en vermell. Superem les faixes rocalloses de la bretxa Durier i ens plantem dalt la Pica del Canigó (4:30 h).
Piolet i grampons es fan imprescindibles per tal de superar la xemeneia amb neu dura i gel.
Bona ascensió!



Torreta del Montsià

Començaré per casa.
Jo també formo part de la comunitat de 100 cimeros de Catalunya, i començaré pel costat de casa, al Montsià. El seu punt culminant és la Torreta de Montsià amb una alçada de 765m, humils, però força canyeros. Ben segur que aquesta ascenció deixarà un bon sabor de boca a tothom.


Torreta del Montsià

Aproximació: Des de la carretera N-340 en el km 1.073,5, si venim des de Barcelona en direcció a València-Castelló trobem a la mateixa carretera a mà dreta, unes indicacions del Camí de Mata Redona. Seguint aquest camí estret i asfaltat, després d'uns 3 km arribarem a una zona d’aparcament anomenada “Cocó de Jordi”.


Horari: Unes 5 o 6 h aproximadament. Val, ja sé que hi ha penya que la fa en 2h, hi ha d’haver de tot en aquest món, però hem de fer fotos, un mosset, un traguet… i una vecaineta si cal.

Desnivell acumulat: +530 –530.

Dificultat: Fàcil.

Època ideal: Cal evitar el dies de sol ja que el recorregut transcorre en el seu 80% per zones sense ombres.

Material: Aigua (tot i que es pot trobar aigua potable a la font de Burgar i a la font del Mas de Comú). Molt recomanable portar pantalons llargs, per evitar les esgarrapades del coscoll.



Descripció de l’itinerari:
0h 0’ – Just a l’aparcament del Cocó de Jordi, trobarem un ample camí, que comença en suau baixada cap al nord.

5’ – Trobarem un trencall que ens indica dues variants cap a “La Foradada”, en aquesta variant de l’itinerari, agafarem el camí de la dreta més ample i fressat, tot i que senyala 15’ més, val la pena anar pel de la dreta amb l’objectiu de visitar el Mas de Mata-redona.

30’ – En aquest punt, enllacem amb el GR 92 que ve d’Amposta en direcció a Ulldecona. Nosaltres prenem amunt (enfila cap a l’esquerra) direcció a Ulldecona i a partir d’ara, anirem seguint el GR quasi tota l’estona de recorregut, amb les conegudes habituals marques vermelles i blanques.

40’ – Font del Burgar. Es tracta d’una antiga font construïda per al bestiar, d’on podrem agafar aigua amb compte, el seu raig és a ras de terra.




50’ – Arribem a les ruïnes del Mas de Mata-redona. A partir d’aquest moment perdrem l’ombra del recorregut i caminarem pels antics camps de conreu d’aquesta masada, ara en direcció sud i per entre els garrics que ara substitueixen als antics camps de blat.




1h 30’ – En aquest punt, estem situats al coll de la Foradada, al Portell, on continua el camí avall en direcció sud, cap a Ulldecona. Deixem la visita a “La Foradada” per a la tornada. Ja podem distingir allà, una mica llunyana, la Torreta del Montsià.



2h 15’- Arribarem al Mas de Comú, que hem anat veient durant la lleugera baixada que portem des del coll que acabem de deixar. En aquest punt, haurem de deixar el GR que portem des de feia estona, per enfilar cap al nostre objectiu evident i distingit per l’únic cim que conté antenes i radio-repetidors i que ens ho marca un camí amb senyals verdes. Podem aprofitar per carregar aigua a la font que hi ha, uns marges més avall, al nord del mas. Ah! compte amb els bous. Solen haver braus pasturant per esta zona.




2h 55’ Atenció amb aquest punt!!! Just abans d’arribar al coll, trobarem un trencall (marcat amb el senyal verd en forma de T) i hem de prendre amunt, perquè si agafem cap a la dreta, arribarem només a 5’, a la Font del Teix.




3h Torreta del Montsià. Arribem al punt més alt, delimitat per un piló de formigó que es troba darrera les antenes. Tornem a tenir les magnífiques vistes de tot el Delta de l’Ebre.




A partir d'aquí es tracta d'emprendre la tornada que farem resseguint tot el crestall de la carena en direcció nord. Amb la mar i el delta a mà dreta i la foia d’Ulldecona a mà esquerra. Només per les fabuloses vistes que tindrem tota la estona ja val la pena. El camí, no sempre ven visible l’intuirem resseguint el crestall de la serra. Les fites de pedra ens ajudaran a trobar, sobre tot, les pujades a les diferents puntes del Montsià



3h 30′ - En plena cresta arribem a un coll molt marcat, ja hem deixat el Mas de Comú a la nostra esquerra. Es tracta de la Portella Alta. Hi ha un encreuament de senders si baixem pel de l’esquerra arribariem al Mas de Comú, passant per la font del Pi. Hem de decantar cap a la dreta sense perdre alçada, i en 5′ trobar un corriol que en forta pujada ens mena cap al cim següent de la cresta. Compte el sender és perdedor.




3h 40′ - Tornem a estar dalt del crestall. El seguirem sense deixar-lo fins a trobar la “Foradada”.

4h 10′ - “La Foradada” (671 m).- Lloc d’immillorable panoràmica sobre la costa dels Alfacs, Sant Carles de la Ràpita als peus de la serra, la serra de Godall i el Port a ponent, i en dies clars la sinuosa silueta de l’Ebre empaitant la mar. Aqui agafarem un corriol a ma esquerra, Deixant el de més a l’esquerra que ens tornaria a portar al Coll de la “foradada” que hem creuat fa unes hores, i que en forta baixada ens deixarà en un coll senyalitzat PR.C 83. Segirem el PR fins arribar al final d’uns bancals del Pla de Rodes.




4h 30′ - Pla de Rodes. En aquets punt deixem el PR i seguim per una sendera força fressada a la dreta, que ens portarà en 20 o 30 minuts, després d’una forta baixada, cap al cocó de Jordi, concretament ens deixa al primer trencall de la ruta.

5h - Aparcament del Cocó de Jordi. Punt de sortida i arribada.

Bona ascensió!!

Hola a tothom!!

Després de molt meditar, m’he decidit a crear el bloc (canviant-lo de lloc), per anar desant totes les meves cabòries muntanyenques. Des de la vora del Montsià, al sud del país, us dono la benvinguda i us convido a deixar les vostres opinions, reflexions i crítiques, de tot allò, que amb el temps i “una canya”, aniré penjant…

Vinga pos, som-hi!