Carros de Foc





La travessa Carros de Foc, cobreix una de les zones més ben conservades i de més bellesa dels Pirineus, el Parc Nacional d’Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici, l’únic Parc Nacional del territori català. Aquesta zona singular es troba a confluència de les comarques dels Pallars, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran.
La Carros de Foc neix a partir de les visites de cortesia que es fan els guardes d’un refugi a un altre. L’any 1987 se’ls acudi la idea de visitar tots els refugis en menys de 24h, i al passar pels diferent refugis s’avisava a la  resta per radio dient que havien passat els carros de foc. El que va ser un joc dels guardes dels refugis es va acabar institucionalitzant, i l’estiu de l’any 2000 es va convertir en una de les travesses més populars i conegudes del Pirineu.
També coneguda com la Travessa dels Refugis o Le Tour des Encantats, es tracta d’un recorregut circular passant pels 9 refugis del Parc Nacional: Josep M. Blanc, Colomina, Estany Llong, Ventosa i Calvell, Restanca, Colomèrs, Saboredo, Amitges i Mallafré, cobrint una distància d’uns 60 Km i superant uns 9200 m. de desnivell acumulat.

Evidentment aquesta travessa es pot fer per lliure, però el més recomanable és acollir-se a l’organització de la Carros de Foc. Això implica fer la reserva amb suficientment temps d’antelació per poder escollir lliurement els refugi on pernoctar i per tant, fer-se una planificació acurada de la ruta. Amb el preu entra material divers, informació i un plànol 1:25.000  exclusiu de la travessa d’Alpina, a més de les reserves i els mejars que s’hi vulguen contractar. També es disposa d’una mena de forfet que cal anar segellant a cada refugi per deixar constància del nostre pas, en acabar i amb tot el forfet degudament segellat et donen un regal, sol ser una camiseta, conmemoratiu de la travessa.
Hi ha dos modalitats: La Open, en la que cada participant empra el temps que vol, començat des de qualsevol dels refugis i tornant en el sentit que es vulgue al mateix punt de sortida. I la modalitat Sky Runner. Només apta per a gent molt preparada, i en la que es tracta d’assolit la fita en tant sols 24h.
No hi ha una senyalització unificada de la travessa però en tot moment, i amb l’ajut d’un bon mapa, es segueixen senderes molt marcades. Només cal tenir en compte i respectar els horaris dels refugis. El recorregut és el marcat a totes les guies, però també n’hi ha d’alternatius per a gent que vol una mica més “d’aventura”. A més es poden complementar les etapes assolint alguns dels cims més emblemàtics del Parc: Peguera, Montardo, Subenuix, Contraix...



En el meu cas vaig plantejar un recorregut en sentit horari de cinc etapes i quatre nits, l'agost del 2009.

1a etapa, Mallafré- J.M. Blanc: Després de deixar el cotxe a Espot, Pugem amb taxi fins a l’estany de Sant Maurici. Començo la travessa des del refugi Ernest Mallafré, on recullo tota la documentació. Per la collada de Monestero. 
Complemento la etapa amb l’ascensió al Pic de Peguera, de 2982m. (100 cims). Des del coll de Monestero es gira al SW i es segueix un sender pel mig de la pala, S’avança sota la cresta fins a meitat de pala, on unes fites indiquen la canal per arribar fins a l’aresta que cal seguir fins al cim, s’ha de grimpar entre blocs per arribar en uns 30’ fins al cim. No hi ha cap senyal, ni creu, ni vèrtex geodèsic, només una cresta feta de grans blocs, però que ens ofereix una excelent panoràmica dels llacs que envolten el cim: els de Saburó, de Mar i Colomina al sud, i els Negre o tort de Peguera a l’est.
Una sobtada tempesta de calamarsa em sorpren a dalt del cim, em protegeixo entre els grans blocs uns 20 min, cada pedra té uns dos centímetres de diàmetre i “tiren a tocar”, fins que cau una pluja abundant, moment que aprofito per desgrimpar i tornar al coll i reemprendre el camí fins al refugi. 6h aproximadament.


2a etapa, J.M. Blanc - l’estany Llong. (unes 6-7h) passant per l’Estany Negre, de la Llastra, Cap del Port, coll de Saburó (2667m.), Estany de Saburó,el Pas de l’Ós, Estany de Mar i  Colomina, Ref Colomina, Estanys Tort i de Mariola, Cubieso, Collada de Dellui (2577m.). Estany de Dellui i Refugi de l’Estany Llong.

3a etapa, Estany Llong- Restanca (unes 7-8h.) passant per l’estany de Contraix i Coll de Contraix (el més espectacular i dur del recorregut amb una immensa tartera al NW, de 2748m ), Estanys de Colieto, Refugi Ventosa i Calvell, estany de Travessany, estanys de Monges i coll de la Crestada (de 2475m.), i estany deth Cap deth Pòrt
Complemento la etapa amb l’ascensió al Montardo des del Coll de la Crestada. Del mateix coll s’agafa un corriol (pal indicador) en direccció N que bordeja el Montardo petit per la dreta fins a un coll evident. Un cop a l’aresta només cal seguir la fressada sendera cap a l’esquerra per assolir el coll dels Montardos i emprendre la pala final al cim del Montardo (2833m.) (100 cims). Les vistes són magnífiques tant de la zona de la Restanca i l’immens llac de Mar com de tota la vall d’Aran, cap a SE despunta altiu el Gran Tuc de Colomèrs. Una altre cop, una tempesta d’aigua m’impedeix seguir gaudint del panorama i m’obliga a baixar ràpidament cap al coll  i reemprendre la baixada forta cap al refugi sempre sota una fina pluja.

4a etapa, Restanca- Amitges (unes 7-8h.) passant per l’estany deth Cap deth Pòrt, Coll de la Crestada, Estany del Port de Caldes, Port de Caldes (2568m.), Ref. de Colomèrs, Llac de Colomèrs, coll del Tuc gran de Sendrosa (2451m.), Lac de Baish, Refugi de Saboredo, Lac deth Miei, Port de Ratera (2572m), Estany de Barbs, de la Munyidera i d’Amitges.
En principi estava previst acabar de baixar, en uns 60 min. més fins a Sant Maurici. Però després de la llarga etapa i en la previsió d’emprendre una bona dosi de cotxe, opto per fer una altra nit de refugi a Amitges.

5a etapa, Amitges- Mallafré (1h). Tram final de la travessa amb la baixada des d’Amitges fins a Sant Maurici pels estanys de la Cabana i de Ratera, cascada de Ratera i camí de l’Ordigal, estany de Sant Maurici i Ref. Mallafré, només queda recollir la camiseta que ens acredita com a Finishers de la modalitat Open.


Darreres consideracions:
- Informació detallada, inscripcions... a la web de  Carros de Foc.
- He obviat fer una descripció detallada de l’itinerari, per no fer aquesta entrada al bloc tant quilomètrica com la travessa, es pot consultar a la nombrosa bibliografia existent de la zona. Jo us recomano: La travessa de Carros de Foc, de Núria Garcia i Quera, de Sua Edizioak, així com el planol exclusiu de la Travessa de l’editorial Alpina, escala 1:25000. Només ressenyo les ascensions als dos cims:Peguera i Montardo, complementaris de la travessa.
- Si us plantegeu fer la travessa feu la reserva amb molt temps d’antelació per evitar problemes ( a l’estiu hi ha moltissima afluència de gent).
- Cal tenir en comtpe el tram del refugi de la Restanca. Molta gent opta per començar i acabar en aquest punt per tal d’evitar la davallada i posterior pujada al mateix punt i pel mateix camí, el mateix dia o en dies successius.
- Així mateix també cal tenir present el Coll de Contraix a l’hora de planificar les etapes, és llarg, alt i exigent.
- A la meva proposta vaig tenir en compte el fet de poder gaudir d’una bona dutxa reparadora al final de cada recorregut. Tot i que la presència constant de llacs i d’aigua, convida a fer un cabussó relaxant a qualsevol punt del recorregut.
- Es tracta d’una travessa d’alta muntanya, els refugis estan a una alçada entre els 1900 i els 2400 m. Per tant la climatologia pot ser força variable.




Track del Pic de Peguera.



Imprescindible per als bons muntanyencs.
Bona Travessa !!!

Penya del Papiol, 383m.

Seguint amb el repte de la FEEC, li toca el torn a la Penya del Papiol. Amb els seus escassos 380 m. és un bon mirador  de la comarca de l’alt Penedès i de la seva capital, Vilafranca. Tot i no ser  el cim comarcal, ho és el Puig de les Agulles amb 848 m. ens ofereix unes bones vistes , amb grans extensions de vinya. Com altres cims, aquest també té a tocar l’emprempta de la industrialització del sòl amb una gran cantera que resta encant paissagístic a  tota la zona.
From Penya del Papiol
Horari: 1’30-2 h.

Desnivell acumulat: 200 m. Pujada.
Dificultat: fàcil
Època ideal: qualsevol donada la curta durada, evitant les hores fortes de sol a l’estiu

Itinerari: Deixem el cotxe a l’esplanada de davant l’Ajuntament de Sant Miquel d’Olerdola. Hi hem arribat des de Vilafranca del Penedès seguint la C-15 (s’ha d’anar amb compte, la carretera està en obres, a juliol del 2011).
Comencem la ruta a peu tornant a buscar la C-15 per on hem arribat a la població. Creuem una rotonda en obres perpendicularment i seguim un camí asfaltat, que de seguida es bifurca (a la dreta Masia Farreny). Seguim per l’esquerra fins a un revolt pronunciat de la carretera a l’esquerra, després d’una pujadeta que va girant a la dreta estem davant del Sant Sepulcre.

”Es tracta d’un recinte privat, amb una esglèsia romànica, de planta circular, patrimoni artístic i històric,  data de 1061, i té pintures al fresc (en restauració)”.

Un cop feta la visita a l’esglèsia, des del’exterior, refem el camí fins a la primera bifurcació que hem trobat, la de la Masia Farreny, hi passem la porta del tancat, donat que també és una finca privada i seguim la primera pista de terra a la dreta, anem pujant deixant l’accés  a esplanades per al conreu i a un revolt a la dreta trobem una petita esplanada a l’esquerra, entre un pinaret. En aquest punt deixem la pista i resseguim un corriol bastant perdut que enfila la cresta d’una lloma suau, fins al capdamunt de la cresta de la serra. Allà trobarem el GR-92-3, que cal seguir cap a l’esquerra, carenejant i amb el límit de la cantera a la nostra dreta.
Anem seguint el GR fins a la primera punta de la carena, és el Pi del Jaumet, i fins aquí, en suau pujada ens ha acompanyat la cantera. El GR segueix el fil de la serra fins a la Penya del Papiol.



Si el dia és clar, es retalla al nord la silueta de Montserrat. A la banda de ponent tenim als peus Vilafranca i cap a llevant, a més de la cantera i una línia d’alta tensió, podem veure a la costa Vilanova i la Geltrú.
Per tornar desfem el camí fet pel GR, aquesta vegada però el seguirem en direcció sud, fins a trobar un altre cop la C-15, i el caos de les obres. Entre aquestes i les canteres, es desdibuixa el GR, anem però cap a la rotonda provisional on hem començat la sortida i seguint cap a Olèrdola retornem al cotxe.






Descarregat el track a Wikiloc

Bona ascensió !

Psicobloc

Ja està servida una nova experiència dins el món de l'escalada. Aquesta vegada es tracta duna modalitat d'escalada lliure, sense cordes, semblant a escalar en Bloc, baix però no hi ha una colxoneta per amortiguar una possible caiguda, el que hi ha és aigua. Es practica als acantilats, sobr el mar, sobre un riu, un llac... només cal preveure que hi hagi prou fons per absorvir la caiguda en cas que falli la presa.
La manera de graduar és l'habitual escala francesa però amb l'afegit de dos números entre parèntesi que indiquen la llargada total de la via i l'alçada on es troba el pas més dificil o compromés. Per exemple 7a (15,8).
I per a mostra un botó, el crack Chris Sharma, fent pinitos a Mallorca.
Este paio no és normal !.

Les Torres del Moro

“ ...“Una galiota de prohensals” va atacar les costes de la desembocadura de l’Ebre. (comunicat dels procuradors de Tortosa a Barcelona, el 27 de maig de 1473).
Els monarques espanyols per fer front al perill dels pirates i especialment a l’acabament de la Reconquesta es van orientar en una primera fase cap a la possessió dels ports nordafricans. En fracassar la pressa d’Alger i Tunis es va intentar contenir el perill mitjançant l’armada de galeres que no podien donar abast a la vigilància d’una línia de costa tant extensa. Finalment es va recórrer a la solució de construir torres de vigia i defensa per tot el litoral mediterrani, que tenien el suport de forces mòbils.
I així van sorgir les torres que trobem al litoral de l’Ebre, “torres de moros”, construïdes principalment al segle XVI. Altres però, com la Torre Guardiola, la “Torreta” de la Ràpita, ja venien de més antic.”
Pescadors i navegants als Alfacs. Lluís Millàn i Roca.

Torre de la Guardiola

Sovint m’agrada rellegir els llibres del meu estimat mestre Don Millàn,  que amb les seves valuoses recerques,  t’acosten a la història del poble i el territori, i que et fan adonar de la importància del llegat patrimonial que tenim molt a la vora i que la mateixa qüotidianitat fa passar desapercebut.

Fruit de la lectura em va sorgir la idea de fer un recull fotogràfic d’aquestes edificacións que encara són presents a les nostres terres. Segurament no hi són totes, algunes han desaparegut, com al Torre de Sant Felip, al mig de les Cases d’Alcanar, que va ser enderrocada pels anglesos  a la guerra de la Independència, o la Torre de Codonyol que estava situada vora mar, molt a prop del barranc de Codonyol, i que tingué força importància a la guerra del Francès... però he intentat deixar testimoni gràfic de les que encara hi són i que es poden visitar (tot i que algunes són particulars).

Per tal de controlar l’entrada  i el trànsit pel  riu trobem la de la Carrova i la de Font de Quinto i la Casa del Prat ( o la Llotja), a la Serra de les Veles (Campredó)  datades totes tres entre els S. XII i XIII.


Torre de Font de Quinto

La Torre de la Carrova, restaurada a la dècada dels noranta, és possiblement la més majestuosa de la comarca amb una planta rectangular de 15 per 11'5 m. i amb una alçada de 18'5 m.
La Torre agafa el nom de la font d'origen àrab que brolla al seu peu, la Alcharrova i que el 1149 Ramon Berenguer IV donà als hospitalers.
La de la Carrova i la de Font de Quinto estan pràcticament encarades als dos costats del riu.

Torre de la Carrova

La Torre de l’Oriola rep el nom de la partida d’Amposta on es troba. Juntament amb la de Forxeron i la de Poquessalses formaven una mena de cordó defensiu d’Amposta.

 Torre de l'Oriola

 Torre de Forxeron

Torre de Poquessalses

La Torre de la Guardiola, la Torreta, a la Ràpita. “En temps antic quan encara no existia Sant Carles, la torre construïda, “la Torreta” com se l’anomena, degué servir com a torre de senyals en les guerres i ens els perills; d’aquí prendria el nom de Guardiola...” Sebastià Juan Arbó.
Posteriorment, l’any 1964, es va col·locar la imatge del Sagrat Cor.
(foto de l'inici de l'article)

La Torre de Sant Joan d’Alfacs o de Bolig
“... va ser construïda atenent les súpliques de la ciutat de Tortosa donat que les lluites amb els pirates algerians eren freqüents. Particularment forts van ser els combts de 1575 , amb la intervenció dels defensors de la Torre de l’Àngel. Li van donar el nom de Sant Joan en honor a l’Ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.” Lluís Millan

Torre de Sant Joan

Al terme d’Alcanar trobem fins a quatre torres. Dos d’elles, juntament amb la de Magin (al terme de la Ràpita),  conegudes a la Ràpita com les Torres del Moro, la primera, de Magín la segona, la de Pasqualot  i la tercera, la d’Urbano que es troben resseguint el camí dels Bandolers.
Passada la fàbrica del ciment, direcció a Alcanar també trobem la d'en Calbo i la de Morralla.

1a Torre del Moro, la de Magin


2a Torre del Moro, la de Pasqualot
3a Torre del Moro. la d'en Urbano
 La Torre d'en Calbo
La Torre de Morralla

Algunes abandonades i en ruïnes, altres restaurades com a cases particulars o com a residències de turisme rural... us convido a fer una passejada per la nostra història!

La Talaia, 280m.

Curt itinerari per assolir la Talaia. Es tracta d’una torre de vigilància forestal força alta que hi ha al capdamunt d’una lloma de la serra de Bonaire.

From La Talaia

- La Talaia és un dels punts més alts de Vilanova i la Geltrú i en el seu cim s'hi han fet troballes ibèriques. El topònim es documenta a l'any 1358 en una disposició reial d'erigir senyals de jurisdicció amb forques, entre altres llocs, en el "puig de la Talaia". En el cim de la Talaia s'hi va clavar una creu de ferro (1954), s'hi construí un cocó (1960), actualment arranjat, i s'hi col·locà una capelleta de fusta amb la Moreneta (1964). A l'any 1988, un gran incendi deixà la muntanya copletament desconeguda- Font: web de Vilanova i la Geltrú

Horari: 1-1,30 h
Desnivell acumulat: 200 m. Pujada.
Dificultat: fàcil
Època ideal: qualsevol donada la curta durada.

Itinerari:
Podem accedir per la BV-2115, carretera comarcal des de Vilanova i la Geltrú a Castellet, Pantà de Foix. Venint de Tarragona per l’autopista Pau Casals, a la sortida 16, empalmem a una rotonda amb la BV-2115. Un cop a la comarcal en direcció a Castellet deixarem el cotxe a un petit apartador a la dreta, passat el punt 6 km  ( es tracta d’una carretera estreta on es pot fer complicat aparcar).

Seguim caminant per la carretera uns 300m fins a un revolt a la dreta, a l’altre costat  hi ha un entrador a una finca amb una cadena (alberg?) on es pot canviar de sentit. En aquest punt deixem la carretera, a la dreta veiem una fita i el començament del sender que hem de seguir. Al principi el sender serpenteja entre pins,  i poc a poc anem guanyant alçada. En uns 15min arribem a una lloma bastant pelada que resseguim sense complicacions per la fressada sendera, a l’extrem nord d’aquesta primera lloma trobem la Fita dels tres termes, punt de confluència dels termes de Castellet, Cubelles i Vilanova, amb una placa. Seguirem la sendera direcció nord, ara comença a enfilar-se més fort cap a un petit bosc de pins, un cop hi estem, a la nostra esquerra entre el brancatge podem veure una creu, si ens apropem per un petit sender trobarem una mena de capelleta amb la Moreneta, un cop a la mateixa sendera i planejant sempre direcció nord ja veiem a pocs metres la Talaia, molt envoltada de vegetació. Cap a llevant una gran vista de la línia de costa i de Vilanova.



Des de la capelleta tenim un excel·lent mirador de la presa del pantà de Foix, al fons Castellet i als nostres peus el traçat sinuós del riu passant a tocar de l’esglèsia de la Mare de Deu de Lurdes i de Loreto.
Retornem al cotxe pel mateix camí.
Bona ascensió!





Track de La Talaia

Puig de la cova, 762m.

Aprofitant l’estada al Montmell, i donat que les rutes que suggereixo són  de curta durada, podem completar el dia amb la pujada al Puig de la Cova, un altre dels 100 cims que ens proposa la feec.
From Puig de la cova
Horari: 2-3 h
Desnivell acumulat:uns 600 m. pujar i baixar.
Dificultat: fàcil
Època ideal: Evitar el fort de l’estiu. 
Itinerari:
L’itinerari parteix també de la Juncosa de Montmell. Seguint l’autopista A-7 direcció Lleida fins a la Bisbal de Penedès. Sortim i a una rotonda abans d’entrar al la Bisbal agafem la TV-2401 fins ala Juncosa (8 km).
Abans d’entrar al poble trobem una desviació a ma dreta, amb indicacions d’accés a una zona  esportiva. Tant bon punt girem a la dreta, també a la dreta hi ha l’entrador d’un camí amb un petit replà on podem deixar el cotxe.
Per començar l’itinerari  a peu seguim per la base d’uns pals de la llum que passen  per on hem deixat el cotxe, paralel·lament a la carretera per on hem arribat, uns 300 metres fins a trobar una pista que arriba a la mateixa carretera per la dreta. La seguim cap a l’esquerra. Va baixant fort fins a trobar el llit del barranc, ple de còdols. De seguida la pista deixa el llit del barranc i torna a pujar fort cap a l’esquerra. Nosaltres continuem pel llit del barranc que ens fa de sender, el resseguim fent ziga-zagues i guanyant alçada de manera molt suau al principi, i una mica més empinada cap al final del barranc, que ha anat encarant-se a la serra que ens queda a la dreta. Ja podem veure la cova que dóna nom al puig, i cap a on hem d’anar.
Es tracta d’una gran bauma allargada. Un excel·lent sostre on s’han obert moltes vies d’escalada i que ens ofereix una magnifica vista de la Juncosa .
Deixem la cova per l’esquerra, resseguint el que a partir d’ara serà un senderó bastant perdedor,  tot i que hi ha algunes fites. En principi el camí ens mena cap a l’esquerra i pujant fins a situar-nos a la cresta d’una lloma que puja fort per  guanyar l’aresta de la serra, que un cop dalt es transforma en una ampla zona, on hi arriba una pista que va a parar a una caseta de vigilància forestal a la dreta, just al davant tenim el vértex  del cim marcat per un alt pal metàl·lic.
Cap a ponent veiem tot el crestall de la serra del Montmell, la Talaia i el Castell retallats al cel. Cap a llevant les grans planes del Penedès.




La baixada, si el sol apreta aconsello fer-la pel mateix itinerari, passant per la cova. Es podria fer un itinerari circular per unes pistes (tallafocs) que donen la volta al barranc per on hem pujat, però l’escassa vegetació, sense un sol arbre en tota la baixada, sota un sol potent no conviden a fer-lo.
Bona ascensió !



Track a wikiloc

Talaia de Montmell, 861 m.

març 2011

La Talaia és el cim del massís del Montmell i el sostre comarcal del Baix Penedès.
From Montmell, 21 de març
L'ascensió és força fàcil i curta, apta per a tota la família i a més de les vistes, també es pot gaudir d'una passejada per la història de la zona, visitant el Castell de Montmell i a sota, la preciosa ermita romànica de Sant Miquel del S XII. La Talaia  fa honor al seu nom esdevenint un singular mirador de les comarques de l'Alt i Baix Penedès i de bona part del Tarragonès. Cap al nord si el dia acompanya també tenim una bona panoràmica de Montserrat.


Horari: 2-3 h
Desnivell acumulat: 250m. positius
Dificultat: fàcil
Època ideal: Evitar el fort de l’estiu.
Itinerari:
Arribem a la Juncosa de Montmell seguint l’autopista A-7 direcció Lleida fins a la Bisbal de Penedès. Sortim i a una rotonda abans d’entrar al la Bisbal agafem la TV-2401 fins a la Juncosa (8 km). Tant bon punt passem el poble, prenem una pista a la dreta en direcció a l’àrea recreativa forestal del Montmell (seguir senyals uns 3,5 km.)
Estem a l’àrea recreativa, una amplia zona on podem deixar el cotxe i emprendre la caminada. Al mateix costat de la zona recreativa hi ha l’ermita Nova de Sant Miquel, a la que podem accedir des de qualsevol de les senderes que solquen la zona. A la part nord de l’emita passa una pista, i també neix un sender marcat que va guanyant alçada en direcció oest cap a un coll al que arribem en 5 minuts. Una nova senyal ens redireciona cap a l'est sempre guanyant alçada , i després d’algunes virades arribem a l’ermita romànica de Sant Miquel, S XII. Excel.lent mirador de la Juncosa . La serra que veiem a llevant té com a punt culminant el Puig de la Cova, un altre objectiu dels “centcimeros”.

Ermita romànica de Sant Miquel

Per la part del darrera de l’ermita (al final del mirador) es pot accedir a la cresta de la “dent del Montmell”, una bonica i aèria grimpada ens portarà directíssimament al castell ubicat a la mateixa punta. Per als no tant agosarats cal sortir vorejant l’absis de l’ermita i per una sendera que guanya alçada molt ràpidament arribem a un collet entre el castell i una punta amb una gran creu.
Després de l’obligada visita als dos vèrtex que comento, seguim una sendera que parteix de la creu i que ressegueix l’aresta del massís en direcció nordest, molt marcada, en suau pendent, i que en uns vint minuts ens portarà al vèrtex geodèsic de la Talaia del Montmell .
Un pessebre, una senyera i altres marques de grups excursionistes ens donen la benvinguda al cim del  Baix Penedès.
La Talaia del Montmell
Vista del Puig de la Cova des de l'ermita St. Miquel
Castell de Montmell
Podem retornar a la zona recreativa seguint el mateix itinerari.
Bona ascensió !

Track Talaia Montmell

II Cursa del Pastisset

El passat diumenge 30 de gener es va celebrar la 2a cursa del calendari del circuit de les Terres de l’Ebre. Aquesta vegada a Benifallet, tot i les amenaces del meteocat, el temps ha aguantat i ens ha permés gaudir d’un magnífic dia de muntanya.

La cursa del Pastisset, en la seua 2a edició, ens ha ofert unes fantàstiques rutes per descobrir una mica més la serra de Cardó. La cursa de 26 Km i la marxa de 14Km tenien força traçat en comú, l’avituallament del Mas de Monclús susposaba el punt intermedi de la marxa.

Com a bons marxaires la vam cobrir en 2’25h. Però reconec que em va faltar el canto d’un duro per seguir pujant des del Mas de Monclús i completar el recorregut de la cursa per l’atractiu de l’itinerari. Em baixo el track al GPS i tornaré.



Track de la marxa a wikiloc



Track de la cursa, per arribar fins a dalt!


Alguna de les fotos estan tretes del bloc de la Cursa.
La organització, de “categoria”. Només ressaltar que vam detectar algunes "petites"mancances a algun encreuament. En sortir del poble els primers de la marxa, que anàvem més enroscats, ja vam tenir un petit dubte, algú es va descuidar de marcar bé l’itinerari de la marxa, i encegats per les ganes de fer milles, ens vam colar una bona colla per l’itinerari de la cursa.
La resta genial: felicitacions als forners del poble pels pastissets i molt especialment a les cuineres perquè el plat d'olla estava de "lujo".

Esos locos que corren...

Us passo l'embed d'un vídeo que m'ha fet arribar la Núria pel feisbuk. És boníssim, tant les imatges com l'audio.



Pos si... jo també els he vist.
De fet al tio groc, li comentava a Nuria que em sona haver-lo vist a un control de xips.

Cursa de les dos Torres

El passat 16 de gener es va encetar la temporada del Circuit de curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre 2011, en la Cursa de les dos Torres de Campredó.
Tot i què el dia es va aixecar molt tapat i boirós, i ens va impedir gaudir més de les vistes, la organització va estar a l’alçada i vam poder gaudir d’una bona jornada de muntanya en tres modalitats diferents: Cursa (178 participants) de 22 km., Canicross ( 38 participants) i Marxa (134 participants). La marxa i el canicross compartien ruta (12,5 km.)



Vam poder cobrir la marxa en 1'50h. "corrinyan, corrinyan".
Jo la vaig trobar “rebuscada”, llevat d’un tram on vam poder visitar les torres de la Font de Quinto i la Llotja, molt ben restaurades, i un altre que ens va pujar fins al Tossal Redó, hi havia molts trams de tarongeral pur i dur que li lleven una mica d’encant al recorregut, per al meu gust
.

Us deixo un recull de fotos, algunes tretes de la web de la organització. Gràcies Gerard.




Marxa al Wikiloc

Personalment trobo un encert el fet de compaginar les curses amb marxes, ja que tots no som corredors, i d’aquesta manera també podem participar de la festa de la muntanya i conèixer el nostre patrimoni natural més proper. Per la organització, crec, tampoc suposa un sobre-esforç afegit ja que la feinada igualment la tenen, senyalitzant la cursa i muntant avituallaments (que podem compartir en molts casos), i per suposat la intendència de tot el muntatge. Només trobo a faltar una mica de reconeixement per als que fem les marxes, per exemple en un petit diploma on constés el nom i el temps emprat (abans dels xips hi havia cronos!!). No volem figurar als annals de la història, però em consta, que a la majoria ens faria il·lusió.
Felicitats a la organització.

Troballes de mapes

No hi ha manera. No trobo temps per aportar coses al bloc a pesar de que damunt la taula en tinc una pila de preparades. Em prometo a mi mateix fer-ho.
De moment he trobat, remenant, un parell de novetats editorials que em semblen força interessants, de la Editorial Piolet.

La Ruta del Refugis. 2ª edició
Serra de Montsant - Muntanyes de Prades mapa a escala 1:25.000 de la zona de la Serra de Montsant y de las Muntanyes de Prades.



La "Ruta dels Refugis" es una ruta a peu de 80 kms. senyalitzats que es poden fer en 4 dies, 3 ,2 o 1, a gust de la penya. Sovint tenim com a referents: Cavalls del Vent, Carros de Foc o la Porta del Cel quant pensem en grans rutes. Aquesta té molt bona pinta i és molt més accessible per a la gent de les Terres de l'Ebre.

Serra de Montsià i serra de Godall




Plano a escala 1:20.000 de les Serres de Montsià i Godall, per als fanàtics del Montsià

Tot dos Plànols en català i, en paper i en edició digital.