Mines de Ferro. Tinença de Benifassà

08/01/16 - 08/12/16

El Parc Natural de la Tinença de Benifassà va ser creat el maig de 2006, i comprén unes 5000 hectàries de la comarca del Baix Maestrat, a tocar de les comarques dels Ports i les Terres de l'Ebre. Hi formen part els pobles de Castell de Cabres, la Pobla de Benifassà, el Ballestar, el Boixar, Coratxà, Fredes i Bel.
Bona part de la ruta proposada, un dels itineraris senyalitzats del Parc, transcorre per la carena que parteix els termes de Rossell i la Pobla de Benifassà, per l'anomenada Mola del Ferro, entre la Penya de l'Àguila i la Moleta del Terme, on s'han localitzat fins a 7 mines de ferro, d'on s'extreien limonites i hematites: òxids de ferro, i base per a la manufacturació del ferro a algunes de les fargues de la zona propera del riu Sénia. L'existència des de l'edat mitjana d'aquestes explotacions explica d'alguna manera la toponimia relacionada amb el ferro de molts indrets d'aquestes muntanyes: Barranc del Ferro, font Ferrera, Mola del Ferri, Cova dels Ferrins o el paratge del Ferro.


Aproximació: Cal arribar fins a l'embassament d'Ulldecona, a la CV-105 entre la Sénia i la Pobla de Benifassà. Podem deixar el cotxe a l'esplanada que hi ha a l'esquerra, només passat el pont de l'embassament.

Dificultat: Fàcil
Desnivell: uns 1200m. acumulats, a tots dos itineraris.
Durada: el curt 9 km, i el  llarg 10 km.

Itinerari: Us proposo dos itineraris, quasi bé igual de llargs, però els marco com a curt i llarg per distingir-los. Un de curt fins a les mines i tornar per una drecera fins al començament de la ruta i un de  llarg, visitant les mines, la Moleta del Terme i la capçalera oest del pantà, el Forn del Vidre i tornar resseguint l'embassament per l'altre costat.

Sortim de l'aparcament i tornem a creuar el braç de l'embassament pel pont. A l'altre costat a la dreta hi ha el restaurant del Molí de l'Abat que passem de llarg, però a final de la pared mateixa del restaurant veurem un sender que s'enfila per la dreta amb unes baranes de fusta. 


Pugem i anem resseguint la carena uns metres fins a tombar cap a la banda dreta  en busca del barranc. Primer en baixada i després en pujada anem guanyant alçada. Aviat trobarem un trencall senyalitzat cap a la dreta, per on tancarem la ruta proposada. 


Seguim barranc amunt i anem sortint del mateix per la seva part dreta. Aviat guanyem alçada en direcció sud-oest i després sud-est, per sender força marcat. 



Trobarem el povet de les Bassetes, normalment sec i pocs metres més avant guanyem el coll. 


Cap a l'esquerra ens queda l'alterosa Penya de l'Àguila i la Tossa, al davant el barranc de la Covassa davalla fins a la Sénia, darrera el barranc de la Fou s'enfonsa Port endins  i cap al fons distigim Mola Aixada, lo Negrell, el Catinell... 




Seguim per la dreta pel fil de la carena, a tocar d'un tancat per als ramats. Estem a la partició dels termes i seguim carenejant en direcció oest. A un petit coll planegem cap a la dreta, i en pocs metres trobem a la nostra esquerra un rellissador que baixa de la primera de les mines de ferro que trobem. Possiblement es tracta de la que es va explotar més recentment donada la gran quantitat de restes de mineral que encara hi ha per la vora. Prop de la boca es pot veure un marge de pedra en sec on possiblement hi carregaven els matxos amb el mineral. 


Carregador




Seguim el sender, ara a l'esquerra tenim un gran pany de paret on de seguida veurem l'accés a una altra boca de mina, possiblement la de més grans dimensions, a la que s'accedeix per una repisa intermèdia del cingle. 




Uns metres més endavant passem a tocar d'una gran heura que s'enfila per la roca i a la vora veiem uns recipients excavats a la roca del terra per recollir el degotall de la pared. 



Uns metres més enllà tornem a guanyar la carena per un collet. Aqui veiem les restes de altres mines més superficials.
Seguim la carena  en la mateixa direcció que portem. Aquest tram força aeri ens regala unes vistes excel·lents del Monestir de Benifassà al fons de la vall, a la dreta, o l'escarpada roca de Migdia a l'esquerra.



Trobem un coll senyalitzat on trenquem cap a la dreta i comencem a baixar ràpidament pel barranc del Ferro fins a la vora del mateix embassament, a una entrada on s'hi fa una mena de platja fluvial.

Platja fluvial

Encreuamernt dos rutes

Curt: Uns metres abans de la platja trobem l'encreuament amb un altre sender cap a la dreta que pujant, en principi i després planejant, ens porta cap al començament de la ruta. Abans però, passem a tocar de les restes del corral de les Tones, i uns metres més endavant retrovem el sender per on hem començat la pujada. Desfem el mateix camí fins a l'aparcament.

Corral de les Tones

Pont i Mola Rasa

Llarg: Abans d'emprendre la baixada pel barranc del Ferro, al coll seguim recte per la carena, en pujada, per anar a trobar la Moleta del Terme, senyalitzada amb un monòlit de pedra. Als nostres peus, al sud,  veiem les restes del corral de l'Esquetxe, al sud-oest la Mola de Bel i cap a l'oest la serra de la Creu.



Corral de l'Esquetxe

Indicador Moleta

Tornem fins al collet per davallar pel barranc de Ferro.
Un cop a la platja fluvial seguim, ara per pista, cap a l'oest, resseguint el pantà fins a la seva capçalera. Arribem a un tancat i per la dreta un sender ens porta fins al Forn del Vidre. 

Forn del Vidre

Una sèrie d'antics masos que ocupaven aquesta vall i que ara son la seu del Parc. Veiem un antic edifici d'Icona que deixem a la dreta i pugem per pista fins a trobar un ramal a la dreta que porta a un dipòsit d'aigua de pedra i d'on parteix el sender que ens retornarà al punt de partida. A l'esquerra deixem un altre mas enrunat i un plàcid sender ens va conduint, ara planejant, en direcció est, sempre amb el pantà a la nostra dreta.





Passem per un àrea recreativa equipada per a fer pic-nic a la vora de l'embassament. Dalt a l'esquerra tenim la carretera que puja cap a Fredes i la Pobla. Uns metres més enllà, sempre per sender, arribem fins a l'esplanada de l'aparcament


Bona travessa!!

Itinerari curt.

Powered by Wikiloc

Itinerari llarg.


Powered by Wikiloc

Faig Pare per Casetes Velles

20 de novembre de 2016

Tots els anys procuro ser puntual a la visita a la fageda del Retaule en aquesta època de l'any. L'espectacle de tardor d'aquesta raconada del Port està garantit. Els ocres i vermells dels aurons i els faigs sempre dónen un contrapunt cromàtic fascinant, enmig de tota la gama de verds dels pins rojals, teixos, boixos i el verd encés, amb petites pinzellades rogenques, dels grèvols. Aquesta vegada, tot i estar bantant avançada la tardor, encara vam poder gaudir d'una agradable passejada enmig d'aquest festival de color, amb el venerable Faig Pare, que tot i estar completament despullat de fulla, presideix imponent tot l'escenari.



Aproximació: Aquesta vegada la proposta arrenca de Casetes Velles, al capdamunt del Barranc de la Vall. Trobem l'entrada a la pista a 2,5 kilòmetres del Mas de Barberans. A la carretera TV 3421, en direcció a la Sénia, a la nostra dreta. Resseguim la pista principal durant uns 16 Km fins a Casetes Velles. Al principi trobarem al fons del barranc una bifurcació on anirem per la dreta, barranc de la Vall amunt. És aconsellable pujar amb vehicle tot-terreny, tot i que també s'hi pot accedir amb molt de compte amb un cotxe normal.

Dificultat: Fàcil
Desnivell acumulat: 800 m aprox.
Durada: Entre 3 i 4 hores. comptant parades. 12 km.

Itinerari: Deixem el cotxe a tocar dels masos de Casetes Velles, i baixem per la pista uns 100 m fins a un entrador a la dreta, indicat com a Mas d’Andresito. D’aquí parteix el sender, que travessant el pla de la Mina i després de passar una portella per al bestiar, deixa la bassa de la Mina a la dreta i després d’un collet recorre el Grevolar planejant, i després d’una baixada arribem a la Portella de Calça, el coll que separa els barrancs del Retaule i de la Vall.

Bassa de la Mina

Portella de Calça

Baixem per pista cap a ponent, i aviat trobarem, a la dreta, el Mas de Pataques, amb un corral mig derruït. La pista fa giragonses en baixada i després de passar a l’altra vessant del barranc s’interna de ple a la fageda.


Mas de Pataques



Un festival d’ocres i vermellosos ens convida a badar mentre anem fent camí fins a la raconada de l’avi del Port: el Faig Pare.
Un arbre declarat com a monumental, que ho és tant soca en amunt, per l’alçada i majestuositat de les seves branques, algunes ja molt velles i escapçades pel pas dels anys, com soca avall, per les seves arrels descobertes al llarg de la pendent que li dóna suport, atorgant-li un aire quasi màgic i misteriós… Un espectacle per als sentits.

Lo Faig Pare

Seguim pista avall fins al trencant a l’esquerra que ens deixa a la Font del Retaule: a l’ombra dels teixos i els rojals, dos bassis paral·lels recullen l’aigua que brolla de les entranyes del Catinell. El sender a la dreta de la Font ens portaria a visitar un altre dels monuments del Port: el Pi Gros, però deixem la visita per una altra ocasió i seguim el nostre trajecte pista avall.

Font del Retaule
Aviat desemboquem a la pista principal que baixa de la Vallcanera cap a la Font del Teix i el pantà d’Ulldecona. Seguim pista amunt, per la dreta, i desprès d’uns revols, planejant, trobem una altra pista a la dreta barrada per una cadena que en pujada ens endinsa al barranc de la Carrasca, aigües amunt. De seguida trobarem a l’esquerra, protegida per un compacte mur de grans roques, un altre exemplar declarat com arbre monumental: la Carrasca Grossa de la Vallcanera, un esplèndid arbre que es bifurca a pocs centímetres del terra en dos grans soques... l’explicació de tanta ufanor de carrasca la trobem a l’altre costat de la pista, al caient cap al barranc on la Font de la Carrasca brolla incansable i aporta la humitat constant que alimenta l’arbre.

Font de la Carrasca

Carrasca Grossa de la Vallcanera

Seguim pista amunt gairebé fins a la capçalera del barranc, després de passar a la vessant esquerra i remuntant en més pendent, en direcció nord-est, fins a una gran bassa a l’esquerra del camí. La bassa s’alimenta de la Font de l’Espinal o de Capgròs, que brolla a un povet a la dreta de la pista, i va a parar també a uns vells bassis de fusta a la part de dalt de la bassa.

Bassa i bassis del Capgròs

Font de l'Espinal

A partir d’ara el camí es fa sendera i planeja cap a llevant. Passem per les casetes de Capgròs enrunades i per extenses pastures entre rojals fins arribar al bassis de la Font de l’Onso.  


Bassis de la Font de l'Onso

Ara cal baixar, per un sender a l’esquerra. Recte aniríem a trobar novament el Mas de Pataques. Passem pel costat de l’enrunat mas del Socarrat, a les ombries de Colau, deixem també a la dreta el povet que abastia d’aigua el mas una mica més endavant, i comencem a pujar per una zona margenada fins als plans del Mas del Frare. Refugi de l’Associació Excursionista d’Amposta, a 1200m d’alçada que compta amb 15 places a la part guardada, i una zona d’accés lliure amb un estat bastant precari.

Mas del Socarrat

Povet del Socarrat


Refugi del Mas del Frare

Casetes Velles

Uns metres més endavant, els cavalls, amb esquella, que pasturen per la zona ens observen encuriosits, en arribar a Casetes Velles, punt final de la nostra sortida.

Bona travessa!!


Powered by Wikiloc