16a. Marxa a la Tinença. Fredes, Portell de l'Infern, Salt de Robert.
25 de maig de 2025
Fidels a la cita amb la Marxa senderista de la Tinença de Benifassà pugem fins a Fredes per assistir a la 16a. edició. Aquesta vegada els organitzadors: l'Aula de natura de Vinaròs, el Centre Excursionista Refalgarí i l'ART (Associació per a la Recuperació de la Tinença) han tirat mà d'una autèntica clàssica de la Tinença i dels Ports: una circular pel Portell de l'Infern, el barranc del Solà d'en Brull, el Barranc del Salt, el Salt de Robert i Fredes, amb sortida i arribada des de la Colònia Europa. Una fantàstica edició, com sempre molt cuidada per la organització, enmig d'una primavera esclatant, com feia anys que no es veia. Una edició, com deia, que tot i ser més curta de l'habitual ha esta força exigent pel fort desnivell acumulat, especialment a la pujada des del Salt de Robert fins a Fredes.
Dificultat: moderada pel fort desnivell.
Desnivell: Uns 1350m. acumulats
Durada: 16km. Unes 5 hores comptant parades.
Itinerari: des de la Colònia Europa de Fredes sortim per passar per davant del restaurant i pujar al recte fins a la carena del Cap de la Serra. El gran escamot de participant, uns 400 aquesta edició, es va allargassant mentre carenegem en direcció oest per les Llomes. Passem a tocar de les restes d'un vell maset i seguim el fil carener gaudint d'una espectacular panoràmica de bona part de la Tinença fins a la cruïlla amb el camí que per l'esquerra baixa cap a Fredes per la Font del Teix. Per la dreta, per camí empedrat, baixem cap al Mas del Pixon. L'empedrat del camí ens parla de la importància d'aquest camí com a via de comunicació entre la Sénia i Fredes en temps remots.
Per davant i mentre baixem ja albirem panoràmiques de l'espectacular carena del Portell de l'Infern, el Jonqueret i el Crebalós, pinzellades de la Tinença més abrupta i salvatge.
Visitem les restes del preciós Mas del Pixon amb la seva gran era per a batre, de cara a migdia.
El sender comença a davallar fort i ens regala les primeres vistes del no menys espectacular Morral d'en Piles, d'un taronja encès amb aquestes llums del matí.
Passada la variant que baixa en picat cap al Barranc del Salt per l'esquerra, enfilem el tram de sender del Portell de l'Infern a l'obaga de les potents i ennegrides cingleres.
Visitem una de les nombroses cavitats d'aquest sector excavada al cingle, on una curiosa inscripció a la roca ens remet a les vicissituds de mitjans del segle passat, amb una muntanya poblada també per partides de maquis i patrulles de la benemèrita, un malson per als pobres masovers de la Tinença. Una pàgina molt fosca de la nostra història recent.
Creuem el Portell i seguim en baixada mantinguda, per sota del Jonqueret fins a la cruïlla amb el sender que per la dreta va als peus del Solà d'en Brull, pel Pi Pastor. Seguim recte avall per anar a trobar el Pla del Pinar Roig, al Coll del Ferri, des d'on prendrem un sender bastant tapat i descarnat que baixa decidit cap al Barranc del Solà d'en Brull, que seguirem per la seva llera fins a la confluència amb el Barranc del Salt al fons de la vall.
Creuem el barranc i remuntem per l'esquerra la pista de la Tenalla, als peus de l'encimbellat Morral Desplegat, que ens portarà fins a la casa forestal, on hi trobarem un avituallament. Deixem la pista i per davant de la casa forestal prenem el sender dels Horts del Mas de Peraire, passant per unes precioses escales de marge i pel costat d'un abeurador.
Tornem a ser a la pista que remunta el Barranc del Salt i que aviat es convertirà en sender i deixem també a l'esquerra el sender que remunta fins al Portell de l'Infern. Després d'unes giragonses per les ombries del Salt, resseguint el barranc i deixant també a la dreta el sender que remunta fins al Mas del Peraire arribem al preciós Salt de Robert, que tot i que ja fa dies que hem deixat endarrera les abundoses pluges de primavera encara ens regala un raig generós.
Un cop passada la Canaleta de Mauro i el forn de calç del Barranc del Salt ( a la part de dalt hi ha una gran balma adossada al cingle), arribem finalment amb el cor al coll, a la cruïlla de la pista que puja a la Bassa de la Punta del Serrall on ens espera un altre avituallament d'aigua i els ànims i l'escalf dels organitzadors.
Ara ja planejant cap a la dreta arribem a l'altra cruïlla de la pista que puja cap a la Font del Teix i que natros seguirem per la dreta per arribar a Fredes.
No entrem al poble, el voregem pels vells bancals de la seva part sud, entre un esclat de primavera de flors i de verdor, prenent el traçat del GR-7.
Creuem la carretera d'accés a Fredes i seguim pel camí de la Foia. A l'entrada del camí que porta al Mas de la Mina, trenquem pel sender de l'esquerra que remunta seguint una línia de pals d'electricitat fins al Collet de les Foies on aviat trobarem el camí vell del Boixar, que seguirem un altre cop per l'esquerra. Passem a tocar d'una bassa a la zona de les Ombries Altes i anem baixant per l'ampli camí fins a retrobar la Colònia Europa, on al pavelló ens espera un bon dinar per recuperar forces.
Com sempre felicitar a l'organització per aquest encertat itinerari, per la que possiblement és la zona més agrest i més bonica de la Tinença. L'any que vé més...
Salut i muntanya!
Ruta circular des de Fredes passant per:
- Mas del Pixón (2.5 km)
- Portell de l'Infern (3.5 km)
- Coll del Ferri (4.8 km)
- Casa Forestal de la Tenalla (9.5 km)
- Salt de Robert (11.5 km)
- Canaleta de Mauro (12.1 km)
- Fredes (13.4 km)
- Bassa de les Ombries Altes (15.4 km)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada