Mas de Rosalea i Monte del Perro. Montsià

1 de novembre de 2017 

Us presento un curt itinerari, del que jo anomeno "de recerca". No es tracta en aquest cas de fer molts kilòmetres o una volta espectacular. Bé, segons com es mire, per mi anar a la recerca de fonts, masos o povets perduts també té el seu encant... 
Us apropo a uns "montes" del terme d'Ulldecona, per la part de ponent del Montsià, a la recerca com deia, de llocs singulars, que sovint veus de passada en altres travesses, però que m'agrada trepitjar en la calma, anant a trobar racons avui amagats entre la malesa, però que en altres temps estaven plens de vida: masovers, pastors i ramats. I que ni que sigui de manera testimonial, m'agrada recuperar en imatges, com sempre dic per retre homenatge a tota aquella gent.  Es tracta del Monte de Cagalló, també conegut pel de Caldera, en ser el darrer propietari, i el del Perro. Pels seus voltants visitarem també un dels masos més anomenatd de la serra, el de Rosalea, i el seu veí Corral de Tabola.

Mas de Rosalea

Aproximació: Anirem fins al Mas de Mulet, al qua accedirem pel Lligallo o Camí Montsià, des d'Ulldecona. Un cop al mas deixem el cotxe, i remuntem per la primera pista que s'obre a l'esquerra, resseguint el Barranc del Sombrerer, fins al final de la pista. Som al Monte de Cagalló. I d'aquí parteix el camí que deixo al track.

Dificultat: Baixa. Però compte algun tram transcorre fora senders.
Desnivell: Uns 800 m. acumulats, sortint i tornant al Mas de Mulet
Durada: Unes 4h. Uns 8 Km.

Itinerari. Comencem la recerca als darrers bancals conreats del Monte. A la vora del camí, on comença el sender que puja a la Torreta, veiem una piqueta de filat i les restes de la barraca a tocar del marge superior. Entrem al bancal de la piqueta i just al bancal superior veiem al mig un munt de pedres.Treiem en compte les superiors i podem contemplar una petita obra d'art: el Povet del Monte de Cagalló. Petit però ben construit en pedra en sec. Sembla increïble, perquè apenes hi passa el cos d'un adult... al fons encara s'hi veu una mica d'aigua.

Povet Cagalló

Filat de Cagalló 

                                                                      Povet de Cagalló

Tornem al sender, i uns metres més endavant, a l'esquerra, fent una balconada al barranc de la Trona que s'estén als seus peus hi veiem la bassa,. Un argiler a la vora d'una rocassa, avui completament seca, terreny de joc dels porcs senglars.

Bassa de Cagalló

Remuntem la sendera i en passar una ampla tartera, a una punta del vessant, trobem el Corral de Tabola. La caseta i els corrals enrunats ens transporten a altres temps. A una de les parets de pedra en sec hi podem observar dues lleixes construides. Escales de marge, recintes per al bestiar... i silenci.

Corral de Tabola


Seguim remuntant la sendera serpentejant pel vessant de ponent de Montsià, a la nostra esquerra el Barranc de la Trona remunta fins al Mas de Rosalea. A les darreres corbes  abans del mas, tenim un mirador excepcional de la Trona. Curiosa agulla de pedra que recorda una cadira per a nens petits, i que li dóna el topònim. 

Trona i Mas de Rosalea

La Trona

Uns metres endavant, abans de fer un gran gir del sender cap a l'esquerra, deixem el sender per un petit desprendiment del marge i baixem als antics bancals d'aquesta raconada. Trobem un altre filat, en les restes de la barraqueta, i sense perdre alçada entre bancals perduts avancem fins a trobar unes escales treballades en pedra que ens baixen a la Font de Rosalea. Una gran pica, excavada a la poca viva, i que en altres temps he conegut plena d'aigua fins a dalt. Avui completament seca. Al davant mateix tenim la Trona...

Filat de Rosalea

Escales font


Font de Rosalea

Un altre cop al sender el seguim i aviat trobem el Mas de Rosalea. Un indicador a la vora de les runes ens l'indica, entrant per un corriolet podem visitar l'entrada al mas, completament envaïda per la vegetació, i acabant de donar la volta ens situem a l'era del mas. Des d'aquí tenim una vista privilegiada de les restes del mas, en altres temps imponent.

Mas de Rosalea


Retornats al sender seguim en pujada fins al crestall, a tocar d'un petit bosc de carrasques. Un altre cop deixem el sender i resseguim la carena per l'esquerra, per una ampla feixa de roca fisurada. A l'esxtrem trobem les restes dels corrals on devien tancar el bestiar del mas de Rosalea. Les vistes són esplèndides: el barranc de la Trona, el corral de Tabola, i més enllà el Monte de Cagalló, semblen les figuretes del diorama d'un pessebre.

Corral de Rosalea


Tornem al sender principal i pocs metres més endavant trobem el Fornet, o cisterna de callarisa. Molt ben conservat i restaurat, recull l'aigua aprofitant el que sembla un forn de calç amb el sostre de falsa volta de les barraques de pedra en sec.

Lo Fornet

El sender comença a pujar fort. A una bifurcació prenem el sender de la dreta, cap al coll de la Portella Conillera. El de l'esquerra ens pujaria cap a la Torreta. Estem al vessant oest de Mola Cima.
Atents al caent sud, en tenir l'oportunitat, busquem fora de sender, per la nostra dreta i en baixada, el pas més evident i fàcil per anar a trobar unes grans carrasques, que ens marcaran els plans del Monte del Perro. Un cop a les carrasques, petits viaranys de porc senglar o de caçadors  ens portaran fins  al Maset del Perro. Uns solitaris pins ens marquen l'indret. 

Monte del Perro

Maset del Perro

Fa temps vaig llegir unes ressenyes que parlaven d'un povet a tocar del maset del Perro, al recer d'una mena de barraqueta. Tot i cercar molta estona pels voltants, no he estat capaç de trobar ni rastre de la barraca ni del povet... la malesa s'ha ensenyorit  de tot el monte. Alta i espesa en molts indrets, es fa molt difícil localitzar el pou.
Tornem cap a les carrasques però ara anem baixant bancals perduts en direcció nord i perdent alçada per anar a trobar novament el mas de Rosalea. Fàcilment podrem tornar al sender principal que ens hi ha portat i desfent camí tornar fins al monte de Cagalló. 
Un altre cop a la pista que hem pujat hores abans, ens centrem en diferents elements que hi ha a tocar del camí. Baixant a l'esquerra, una antiga caseta de camp, bastant sencera. 

Caseta al Barranc del Sombrerer

Uns metres més endavant, ara a la dreta veiem les restes d'una altra caseta sense sostre. Si anem a trobar-la i avancem uns metres cap al barranc del  Sombrerer, a la seva part més alta, a un petit bancalet, trobem  una altra barraca de filat.

Filat al Bc del Sombrerer

Baixant, i abans d'una ampla corba cap a la dreta de la pista, la deixem, i entre bancals molt perduts trobem el vell mas del Sombrerer. Sembla que recentment algú el va intentar recuperar de manera molt barroera, deixant la seva emprenta de deixalles, uralita, vigues i totxos entre les velles pedres que configuraben el mas. Penós.

Mas del Sombrerer

Aigües avall de la pista i quasi a tocar del punt de sortida, i després de deixar a la dreta una vella caseta blanca, unes canyes a l'esquerra marquen la localització de la Bassa dels povets. Una curiosa estructura formada per una gran bassa seca, que a la seva base té quatre o cinc povets excavats... sempre els he vist secs.
Un itinerari que recomano a la gent curiosa que vol descobrir petits tresors de serra...


Salut i muntanya!!

                      
Powered by Wikiloc

Fageda, tardor 17

29 d'octubre de 2107


Ja és tot un ritual. A la tardor se'm fa necessari fer la visita de rigor a la fageda del Port. És una mena de bany màgic i purificador que any rera any es va repetint. Però igual que el riu mai és el mateix donat que l'aigua flueix, la fageda tampoc mai és igual. Sempre sorprén. De vegades l'agafem massa tard i ja ha deixat anar el seu espectacular esclat de color... de vegades també és massa aviat i el verd encara predomina per sobre de tot.

Faig Pare

Aquest any ha estat també diferent. Potser degut a les altes temperatures, a la manca constant de pluja... ves a saber, el cas és que tot i que la fulla de les parts més altes de les capçades ja és a terra, encara hem pogut gaudir de tot un esclat de tons daurats i rogencs, amb alguna branca que encara conservaba la fulla ben verda. Els aurons, en un esclat de tons rogencs, asalmonats i grogencs, acaben d'engalanar el Port amb les millors mudes de la tardor. El Faig Pare, al recer del barranc, és el protagonista principal. Desenes de persones, com en una processó iniciàtica de muntanya, passen a fer-li la visita. Les fotos es succeeixen a les seves arrels: amb parella, amb amics, amb gos, amb bici... tots volem immortalitzar el moment màgic als seus peus. Ell impassible es deixa fer.

Mas de Pataques














Com sempre, una simfonia cromàtica que mai deixa indiferent a qui té l'oportunitat de contemplar-la, i que m'agrada compartir amb tothom.

Aquesta vegada no he afegit l'itinerari. En aquest enllaç, de la visita de l'any passat podeu trobar els detalls del camí.

Salut i muntaya!!!

Barraques de la Serreta. Freginals

8 d'octubre de 2017

Dos anys després de la visita a les barraques de la Serra, i un altre cop sota l'expert guiatge de Sisco Accensi dels Pedrenyers del Montsià, i aquest cop també com un itinerari de Terres de Cruïlla, fem una visita al patrimoni de pedra en sec de la Serreta de Freginals. Aquesta vegada visitant, entre moltes d'altres, una de les barraques més emblemàtiques de Freginals, que ja es pot considerar una icona indissociable del poble: La Barraca de Quicolis.

Barraca de Quicolis

Barraca que per cert, comparant-la en nombroses fotos que tinc pels arxius, comença a patir un cert deteriorament, i que per tant urgeix prendre cartes en la qüestió i buscar una sol·lució per conservar-la i de passada preservar el seu entorn. Insisteixo, i no em cansaré de fer-ho: serveixi aquesta  humil publicació per homenatjar als seus constructors, i per encoratjar a les administracions i particulars a conservar-les, respectant la sabia filosofia d'integració que els nostres avantpassats van saber aplicar, per poder deixar-les, també nosaltres, com a llegat cultural i patrimonial de futures generacions.


Aproximació: la ruta descrita surt del poble de Freginals, comarca del Montsià.

Dificultat: Fàcil, tot i que en algun punt per arribar fins a alguna barraca es surt del sender bo i s'ha de progressar per algun corriol una mica perdut.

Desnivell: Uns 300 metres acumulats. 

Durada: Unes tres hores comptant parades a les barraques. 7 km. aprox.

Itinerari: Sortim de Freginals des de davant del moli d'oli de la Cooperativa, prenent el camí vell de la Ràpita, el camí del Prat de la Llosa. A uns 100 metres sortim i entrem a la finca que ens queda a l'esquerra. Som a una finca particular, conreada, i per tant cal ser molt respectuosos, mirant de no malmetre cap planta ni xafar la collita. Si hi ha gent podem demanar permís per visitar-la. Barraca de Silverio. Integrada al marge, encara avui serveix per guadar estris de camp. Al costat unes precioses escales treballades al marge i una gran pica a la pedra.

Barraca de Silverio

Tornem al camí de la Llosa i uns 200m. més endavant prenem un camí entre tarongers a la dreta. Som a la partida de Canyerils, passem un petit barranquet i el camí ens sorpren per estar empedrat. Sisco ens comenta que és tracta d'un antic camí, que també caldria protegir... Tornem enrera uns metres i a tocar d'un petit marge trobem una inscripció amb una creu a una llosa gran del marge. Assenyala el punt on hi era el Dipòsit Vell de Freginals, i hi diu "Año 1901 Caben 30000 Dl". Era un gran dipòsit al que es podia accedir per unes escales fetes en pedra. En l'actualitat completament tapat, només la inscripció ens assenyala l'indret.

Camí empedrat

Dipòsit Vell

A tocar, les restes de la Barraca de Marcelo. Fa poc, a uns nois del poble, jugant per sobre de la barraca se'ls va assolar. Afortunadament no van prendre mal però la barraca ha quedat absolutament malmesa. Adjunto una foto de la mateixa barraca de fa uns 4 o 5 anys.

Barraca de Marcelo a l'actualitat

Barraca de Marcelo al 2013

Tornem al camí de la Llosa, el creuem i l'esplanada que ens queda al davant, és el lloc on estava el Dipòsit Nou. També completament tapat i irreconeixible. Prenem el camí esfaltat, en pujada que ens deixa al davant del Corral de Pedro. Un pastor del poble, que fins no fa molt encara tancava les seves cabres. A la dreta del camí veiem les restes d'una veta de pedrera. Arribem fins una petita esplanada senyalitzada, d'on parteix un sender. A l'esquerra un corriolet ens deixa al davant de les restes del Forn de calç de la Serreta. Sisco ens explica amb tota mena de detalls, els misteris d'aquest antic ofici, de calciners, tant arrelat també a les nostres terres en altres temps.

Dipòsit Nou

Corral de Pedro


Forn de la Serreta

Remuntem pel sender per anar guanyant alçada cap a la carena i quasi dalt i a la nostra dreta, deixem un moment el sender per apropar-nos a visitar la joia de la Serreta: La Barraca de Quicolis. Construïda a tocar de la vella cantera, ens expliquen que el propi picapedrer que treballava a la cantera fent rodes de molí i altre elements constructius d'aquella època, donat el seu delicat estat de salut va optar per construir la barraca, per estalviar-se viatges de baixar i pujar del poble i tenir aixopluc. Al seu interior hi ha fins a tres "armaris" allindats per desar coses, estris i aliments. Té una alçada molt considerable i des de fora presenta dos pisos de contraforts. Una autèntica maravella, que necessita urgentment una posta a punt, abans no sigui massa tard.

Barraca de Quicolis

Interior Quicolis

Tornem al sender i en pocs metres guanyem l'ample camí que careneja la Serreta fins a la gran bassa de reg. El creuem i entrem per uns bancals perduts resseguint un corriolet que ens deixa davant de la Barraca de la Serreta. Aquesta ja ha sofert el pas del temps i s'ha assolat la cúpula tot i que encara conserva prou l'estructura. Té dos  petites finestretes al cos costats i una cisterneta al seu interior. Com en quasi totes les barraques, la porta encarada al sud.

cisterna Barraca de la Serreta

Barraca de la Serreta

Ara, per un corriolet obert per a la ocasió, entre vells bancals, sense perdre alçada i en direcció a llevant, trobem una altra barraca integrada al marge, en bastant bon estat.


Seguim endavant, per la mateixa cota i poc a poc virant cap al nord, resseguint el contorn de la Serreta. Baixem uns quants bancals fins a una preciosa escala feta a un marge alt que ens deixa a la porta d'una altra barraca bastant gran, construida amb pedra de poca qualitat però no per això de menys mèrit, una mica integrada al marge.

Escales al marge


Detall sostre

Ara tornem a pujar a trobar la gran bassa de reg que ens queda al capdamunt dels bancals, i la rodegem en sentit horari per tornar a trobar el camí ample que hi arriba. A l'altre costat del camí, veiem les restes de vasos d'abelles i al darrera en una petita clariana, entre lloses, trobem el Cocó del Pellero. Una petita cavitat natural a la roca, que conserva l'aigua. Fins i tot, a pesar de la insistent sequera que patim, enca hi podem trobar una mica d'aigua.

Cocó del Pellero

Tornem al final del camí de la bassa de reg d'on surt un sender que voreja la bassa per la seva esquerra i que ens deixa a un collet a l'altre extrem. Una petita bifurcació a la dreta ens porta ens pocs metres al Mirador de la Serreta. Punt culminant de la lloma que ens regala unes vistes magnífiques , a 360º, i des d'on m'agrada especialment contemplar les darreres estribacions al nord del Montsià, on destaca el Racó de Cedrilles i el Montsianell.

Mirador de la Serreta

Tornem a la bifurcació i pocs metres després tornem a trencar per la dreta per un sender que comença a predre una mica d'alçada, a una corba a l'esquerra del camí, i a la nostra dreta hi ha una altra Barraca. Tant d'aquesta com de les dos anteriors, desconec el topònim.


Seguim el sender que portavem i comencem a devallar cap al Coll d'Amposta, a la nostra dreta hi veiem l'enorme finca de Cabiscol, ara anomenada "Temps de Terra". Hi trobem també el dipòsit municipal d'agua de Freginals, que deixem a la nostra dreta seguint un camí que ens porta a una finca molt ben treballada, el bancal ens condueix a la següent de les barraques: la de Lisaura. Al seu interior encara s'hi guarden borrasses i altres estris de camp. Per la part de sota és espectacular perquè es veuen fins a tres pisos de contraforts. Una autèntica obra d'ingenieria rural.

Barraca de Lisaura

Detall contraforts

Baixem uns bancals per arribar al fons del barranquet. Allà on acaba el camí ample d'accés a les finques, a un racó, hi trobem el Pou d'en Serra. Amb una tapa metàl·lica i una pica tallada a una gran pedra, l'interior fet també de pedra en sec, baixa uns tres o quatre metres fins a l'aigua.

Pou d'en Serra

Pou d'en Serra

Prenem l'ample camí d'accés a les finques fins a trobar-ne un altre, el principal que puja al Coll d'Amposta, i que remuntem per la dreta. A un revolt del camí veiem a l'esquerra una petita cova excavada a la terra, on sembla ser que s'amagaven a la guerra, veïns dels Freginals.


Un cop al coll anem cap a l'esquerra i per dins d'una finca arribem fins a la propera parada. Una bonica barraca, curiosa perquè no és rodona sinó ovalada, acabada en dos extrems.

Barraca Coll d'Amposta

Uns metres més endavant, baixant per un trescat sender trobem a la dreta del camí una altra barraca de filat.

Barraca de filat

Segim baixant fins a l'ample camí esfaltat que ens deixa a la carretra d'accés a Freginals. La creuem i seguim per l'entrada nord uns metres. A la nostra dreta hi ha les restes de l'antic forn de Fermín. De grans dimensions, on devien fer una producció quasibé industrial i adosat a magatzems... avui tot en runes.

Forn de Fermín



A tocar una bonica caseta, exemple de l'arquitectura rural de la zona.

Caseta al Forn de Fermín

Remuntem pel camí del Calvari, que ens deixa al mateix centre del poble.

Salut i muntanya!!

                     
Powered by Wikiloc