Sendera la Gossera-Mola Plana. Montsià

Tal i com vaig anunciar a l'anterior entrada del bloc La Foradada per la Campana,  torno a la zona per netejar la sendera que va des de la Gossera fins a Mola Plana,  d'uns 2,6 Km, força envaïda per la vegetació, per deixar-la transitable. En la descripció de l'anterior entrada explicava que baixant de la Foradada per l'aresta de la Canícia, una bona opció per no perdre alçada és aquesta sendera, si l'objectiu és tornar a la Gossera, però que en trobar-se molt bruta es feia difícil de seguir. Tisores en ma faig una netejada ràpida del trajecte per deixar-la, si més no, transitable, i marco amb fites de pedres els diferents punts conflictius per seguir-la.

Cingle Roig

Faig l'aproximació des del Corral de la Gossera, remuntant fins a la bifurcació de la Ferrada del Racó del Melo i la Campana, una metres més amunt, a la dreta i tocant a un petit pi, surt la sendera que planera ens porta fins al fons del barranc d'Aiguassera, just uns metres per damunt de la darrera finca d'oliveres. A l'esquerra i entre la densa vegetació hi ha un antic corral assolat, però que encara conserva els murs de pedra en sec que el delimitaven. 

Corral de la Gossera

Cingle Roig

Fita que marca l'inici del sender

Antic corral engolit per la vegetació

Aquí el sender està més net i avança fins al capdamunt de la Mola de Vilero, des d'on surt per l'esquerra també un corriol que remunta molt empinat cap al Cingle Roig. El sender torna al vessant nord i baixa cap al fons del barranquet. Compte perque el sender baixa pel llit del barranc, aigües avall, per trobar la pista que puja pel Barranc d'Aiguassera. En arribar al fons del barranquet cal estar atent a una fita de pedres que ens marca que cal creuar-lo sense perdre alçada, per l'esquerra per seguir el traçat que ens porta cap a Mola Plana. 

En arribar al llit del barranquet, el sender baixa per la dreta. Cal anar per l'esquerra (fita)

Passat un altre morral de serra, un altre cop al vessant nord del barranquet que baixa ara cap al Racó de Mamadits, cal baixar cap al llit del barranc. Aquest tram era el que estava més brut i perdut. Un cop superat el llit del barranquet, el sender puja fort per l'altra vessat, una mica cap a la dreta per trobar el sender, abans esmentat que baixa de la Foradada cap a la Mola Plana.

Mola Plana

Sender de la Canícia

Espero que us sigui útil la informació per als que com jo, cerqueu totes les dreceres i possibilitats de la serra, col·laborant així a mantenir l'extensa xarxa de corriols i senders que solquen el Montsià.

Salut i muntanya!!

                   
Powered by Wikiloc


La Foradada per la Campana. Montsià

12 d'octubre de 2018

Després d'un estiu potent, es suavitzen les temperatures i torna a apetir pujar al Montsià. Aquesta vegada per un dels pujadors clàssics, La Campana. Un curiós bloc de roca que té la forma del batall d'una campana invertit. Com dic, una de les pujades més clàssiques per accedir a la Foradada des de la Ràpita, però de traçat exigent pel fort desnivell, i poc trescat des que no hi ha ramats per la serra, especialment el tram de sender de les "Faixes".


Aproximació: Des del km 1069 aproximadament de la N340, un camí esfaltat remunta cap a la serra el línia recta, és el camí de Codonyol. Creua el barranc en una forta corba a la dreta i a la següent bifurcació prenem el camí de l'esquerra, que pels pins de Manolo, i amb el barranc de Codonyol a l'esquerra va remuntant cap al corral de la "Gossera", donant la volta en el sentit de les agulles del rellotge a la Mola Piluca. Davant mateix del vell corral, a un apartador a la dreta deixem el cotxe.

Desnivell: Uns 1200 m. acumulats

Dificultat: Moderada. Fort desnivell

Durada: 3h 30' aproximadament comptant parades. 7,5 Km. 

Itinerari:  Seguim uns metres per la pista que ens ha pujat fins al corral. Per la dreta una pista puja dalt a la Mola, seguim recte. La pista gira cap a l'esquerra entre oliveres amb cordes amarrades a les soques. Deixem la pista per l'esquerra, entrant a una finca, i guanyem el bancal conreat més elevat, resseguint-lo en direcció sud. Al final del bancal trobem el sender que comença a remuntar la serra. A pocs metres trobem una bifurcació marcada a la roca, per l'esquerra aniriem a la bassa de Montero, i a la via Ferrada del Racó dels Melos, seguim per la dreta. 


Al costat d'un petit pi a la dreta surt un corriol que ens portaria cap a la base del Cingle Roig, i a la Mola Plana, seguim recte pel sender més evident, que comença a guanyar alçada pel vessant esquerra del barranc d'Aiguassera. Aviat trobem la Campana, abans i per la dreta unes vistes espectaculars del Cingle Roig. Superat el monòlit rocós el sender es fa més empinat i exigent.

Cingle Roig

La Campana

Mola Piluca

Arribem a la sendera de les Faixes, que ressegueix tot el vessant litoral de la serra a una alçada d'uns 500 o 550 metres. La prenem cap a la dreta. 

Sendera de les Faixes


Pantà de la Sardina

En altres temps, quan nombrosos ramats de bous o cabres poblaven la serra aquests camins eren amples, estaven nets... ara només l'esforç d'alguna entitat excursionista per mantenir senders els fa mínimament transitables. Aviat trobem el Pantà de la Sardina, on encara es veu grabat al ciment el dibuix de la "sardina" que hi van fer en construïr-lo. A tocar del cingle i a la part superior del pantanet, la Font de la Piqueta. En altres temps també, els he conegut plens d'aigua, pantà i font. Ara no hi ha ni gota a cap lloc.


Font de la Piqueta

Pantà de la Sardina

Barranc d'Aiguassera

Seguim el traçat del sender de les Faixes que en direcció nord ens porta cap a la Foradada. Abans però, parem a fer la visita a la cova del Portell, que ens queda a l'esquerra, sota un petit cingle rocós. 
La petita cavitat  té una sortida uns metres més avall, de la boca principal i una espècie de xemeneia a una petita sala interior que surt a la part del Portell. De xicuelos, quan les fonts encara rajaven, pujavem amb els amics per pasqua i feiem la vida a aquesta cova, dormint amb sacs distribuits pel terra de la balma. Fent un foc arrecerat i torrant botifarres i corder a la “tela metàl·lica” que portavem enrotllada a la motxilla i que deixavem amagada, per a una altra ocasió. Recordo una nit de boira, que a 4 o 5 metres de la boca de la cova, per la sendera, van passar una rabera de 20 o 30 bous "mascles", que feien feredat!



Cova del Portell

Tornem al sender i fem els pocs metres que ens separen de la Foradada.
Un altre món en termes muntanyencs, passem de la pau i tranquilitat més absolutes, al trepidant anar i venir de gent de la Foradada. Selfis impossibles, gossos solts i amarrats, gent, calçats inimaginables, postureig d'anar per casa, crits, rialles i algun plor. Tots amb el propòsit de captar la imatge i donar fe de que ho han aconseguit. Alguns amb molt de seny i molts amb poc civisme... l'altra cara de la moneda d'una muntanya, que sembla ser que està de moda. Abans de sortir per cames del petit circ del Montsià, una ullada al forat de la Foradada, una petita cavitat a la mateixa finestra de la badia, que és un bon termòmetre de l'estat de la qüestió. Efectivament, es compleixen les tristes previsions i el nivell de merda (deixalles) del forat creix a un ritme exponencial... Fugim.

La Foradada

Cova de la Foradada


Baixem per un altre dels clàssics: la cresta de la Canícia. Ressegueix una carena lògica que remunta directíssimament dels del Mas de la Canícia, passant per la Mola Plana i el Palleret fins a la Foradada.
Des de la petita esplanada de la Foradada,  mirant cap a Amposta, veiem el corriol que baixa fort i dóna la volta al massis de roca de la Foradada encarant-nos al Palleret. Sembla que travessem una porta màgica, perquè deixem enrera l'enrenou de la multitut en qüestió de cinc minuts, i retornem a la pau. Ara carenejant, i a estones desgrimpant, ràpidament perdem alçada resseguint l'aresta. per la dreta deixem el corriolet, molt perdut, cap al Cingle Roig. 

Lo Palleret

La Foradada

Lo Castell

A mitja alçada a un sortint rocós, s'obre una bonica finestra natural que enmarca el Castell, el magnífic i inexpugnable massís de roca que ens queda a l'esquerra, a l'altra banda del Barranc dels Coloms. Seguim baixant i cap al fons del barranc abans esmentat. s'entreveu sota d'un cingle el Pantà dels Coloms. A un collet trobem per l'esquerra la sendera que ens hi portaria, al pantà o seguint cap al nord, per la base del Castell, cap al Cocó de Jordi. Abans de pujar a la Mola Plana, per la dreta, busquem sense èxit la sendera cap a la base del Cingle Roig... queda pendent tornar a recuperar-la. 

Lo Castell per un forat!

Desde la gran esplanada de la Mola Plana arribem fins al seu extrem més meridional, passant pel costat de les restes d'una vella barraca, per tal de veure el traçat d'aquesta sendera que comentava que està molt perduda.
Tornem al sender que creua la Mola i emprenem l'empinada baixada cap al coll que ens separa del Monte Torrero, la darrera elevació de la cresta abans de baixar cap al Mas de la Canícia. Al coll i a la dreta, visitem l'antic cocó de Minguilla, que en coherència amb la resta de la serra també està completament sec. Comencem a baixar pels vells bancals d'oliveres, fora sender, cercant el pas més evident per arribar al fons del Racó de Mamadits, a les terres treballades i al camí d'accés a la raconada. A la vora del camí veiem les restes d'un gran forn de calç. Creuem el barranc i entre oliveres anem a cercar el Cocó de Marian, aquest més cuidat i reparat encara conserva aigua. 

Cocó de Minguilla

Forn del Racó de Mamadits

Cocó de Marian

Cocó de Marian

Uns metres més endavant trobem el camí del barranc d'Aiguassera, que remuntem per la dreta, tornant a guanyar alçada. Al punt on assolim el llit del barranc, entre grans parets de roca, el camí es torna sender i remunta cap a la finca de la Merala. Aquesta finca sempre dóna goig de veure, neta i arreglada. Clar exemple de la feina dels nostres avantpassats d'esgarrapar metres als barrancs, per tal de planta una altra olivera... 
Tot i tractar-se d'un sender habitual per pujar cap al Montsià, no hem de perdre de vista que estem a una finca privada que cal respectar, apreciar i agraïr.
Passat lo racó de la Merala, a l'altra banda del barranc veiem la cova de Laureano. 

Cova de Laureano i Cingle Roig

La Santa

Seguim pujant per passar a tocar de la caseta de la Santa. Un altre referent d'aquestes raconades de monte per als muntanyencs de la zona. 
Retrobem la pista que puja a Mola Piluca, i uns metres més avall, enfront del corral de la "Gossera", el cotxe.


Salut i Montsià!!!

                       
Powered by Wikiloc



Ruta interpretativa dels Maquis a la Tinença de Benifassà

13 d’octubre de 2018

La Pobla de Benifassà, en temps de Maquis...

Els passats 12 i 13 de maig d’aquest any es van portar a terme les Jornades dels Maquis a la Tinença de Benifassà, organitzada per l’Associació de veïns i propietaris de la Pobla de Benifassà, amb un èxit de participació sense precedents a la Tinença, que deixa palès l’interès que genera aquesta temàtica, encara viva en el record de molta gent de la zona, 75 anys després. Durant les jornades vam assistir a les excel·lents ponències d’experts com Josep Sánchez Cervelló de la URV, Clàudia Ruiz Auladell, periodista o la ponència del Dr. Raül González Devís, on va presentar el seu darrer treball “Maquis i masovers. Entre la resistència i el terror”. De la mà de l’historiador Joan Bta. Beltran, membre de l’Associació, també vam fer una petita aproximació a alguns del escenaris d’aquells tristos succesos, que van marcar, a foc, tot un territori.


Mesos més tard, i també sota l’acurada organització de l’Associació de veïns i propietaris de la Pobla de Benifassà, portem a terme una sortida a fons pel territori, fent la Ruta interpretativa dels Maquis a la Tinença de Benifassà. D’alguna manera vam posar sobre el terreny, tota aquella informació que s’ens va transmetre a les Jornades. 

Part de la ruta trancorre per terrenys de propietat privada, i per tant cal ser molt curosos i respectuosos amb el medi, i procurar no sortir dels camins i senders. Vull agrair a l’Associació, l’oportunitat que ens han brindat de descobrir aquesta pàgina dramàtica però alhora apassionant de la nostra història recent.

La Ruta parteix de la Pobla, on podem deixar els vehicles a l’entrada o a la sortida de la població, en aparcaments acondicionats.


Desnivell: 1200 m. acumulats

Dificultat: Moderada

Durada: 9h, comptant parades d'interpretació i dinar. Uns 18Km.

Itinerari: Sortim de la plaça i avancem uns metres pel carrer Major en direcció oest, per situar-nos al davant d’una antiga casa del poble, on el guia, Joan B. Beltran ens explica que aquesta casa va ser una mena de cuartel de la Guàrdia Civil, on es retenien els detinguts abans de ser enviats a presons com la de Morella, de trist record per la brutalitat de la repressió que s’hi impartia.

Acollida dels participants a la Plaça Major

Casa-cuartel de la Pobla

Baixem per un carreró cap al barranc de la Font que transcorre per la part sud de la població. Passem per davant dels rentadors i prenem una pista que remunta per l’esquerra. Un sender que surt també per l’esquerra de la pista, ens permet tallar camí i retrobar la mateixa uns metres per damunt. Seguim en direcció oest per la pista principal passant a tocar del Mas de la Caritat, amb els cavalls pasturant entre la boira, i de la capelleta de la Font de la Caritat. A banda i banda grans bancals d’ametllers i conreus ens van acompanyant mentre ens endinsem pel Camí de Morella, cap a la serra que tenim a ponent. La pista presenta alguna bifurcació però anem sempre per l’esquerra fins on acaba el camí. A la nostra dreta veiem la caseta de Pau, i uns metres més amunt ja som al Mas de la Pastora.

Safarejos de la Pobla

El campanar de l'Assumpció

Mas de la Caritat


Caseta de Pau

Encara en peu però en un estat bastant precari, el Mas de la Pastora conserva el mas, la pallissa i uns corrals davant de l’era. Ens expliquen que tot i que el famòs Maquis Florencio Pla Meseguer, llavors Teresa, coneguda com la Pastora, va ser un temps pastora del bestiar d’aquest mas, el topònim es refereix a la familia dels propietaris i no a Teresa. 

Mas de la Pastora

Mas de la Pastora

Pallisa 

Mas de la Pastora

Porta de la Pallissa


Relats dels fets al Mas de la Pastora

Des del mas, baixem per un bancal cap al fons del barranc, abans trobem un sender que comença a remuntar-lo per la dreta. Entre un frondós bosc anem remuntant el barranc de l’Avellanar, atents a trobar a la dreta del sender una fita de pedra que ens assenyala un corriol per la dreta que ens deixa en poca estona a la Teuleria. Un magnífic forn que encara conserva en prou bon estat la seva base que per la seva part nord i al baixant del barranc, trobem la boca per on s’alimentava el forn. Prop, un pou proporcionava l’aigua  al petit complex industrial que ben segur que abastia de teules, tant als masos propers com a la mateixa Pobla. En aquest escenari es va produïr la humiliació de la Pastora a càrrec del tinent Mangas i alguns guàrdies i sometents, obligant-la a boca de canó a despullar-se per comprovar el sexe de Teresa que tot i ser un home tenia una malformació a l'organ sexual, que els seus pares van aprofitar i van presentar al fill com a dona, donant-li el nom de Teresa, per deslliurar-lo del servei militar. La humiliació a que el van sotmetre provocà juntament amb els fets del Cabanil, la decisió de Florencio, de “tirar-se al monte” i formar part del Maquis, amb el nom de Durruti.

Boca del forn de la Teuleria

Pou de la Teuleria

La Teuleria

Forn


Tornem al sender que segueix remuntant el barranc, travessem una portella i pugem fins a les grans bancalades del Mas de Sinfores, amb grans basses on abeuraven els ramats, i on trobem també la pista d’accés al mas. El mas queda al sud, sobre un tossalet, i a la vora d’un cingle. Encara en peu gràcies a l’esforç de mantenir-lo dels propietaris, però també en un estat bastant precari. Tenim la sort de comptar amb la presència dels propietaris que ens ensenyen les diferents estancies de la vella masada, i amb el testimoni directe del Sr. José Querol Meseguer, fill de José Querol Estupiña amo del mas, que va viure en la propia carn la repressió de les “Contrapartides”, essent ell encara un xiquet. Les contrapartides eren guàrdies civils disfressats de maquis, que anaven pels masos demanant suport i ajuda, i als qui hi accedien a ajudar els detenien per col·laboració amb el Maquis, sovint amb el penós final de l’aplicació de la Llei de Fugas, consistent en detenir els masovers col·laboracionistes portar-los a algun descampat allunyat i solitari, i deixar-los anar lliurement, per assassinar-los fredament per l’esquena. Despreciable… El Sr. José ens explica, en llàgrimes als ulls, com van detenir a tota la seva familia i els van abocar, a ell i els seus germans, tots nens, a una vida de misèria i penúries…

Tancat al camí de Sinfores

Bassa de Sinfores al Coll

Mas de Sinfores

Mas de Sinfores

Testimoni d'altres temps

Relats del Maquis, del Sr. José Querol Meseguer

Mas de Sinfores

Corrals de Sinfores

"La mosquera"

Camagrocs a assecar

Sinfores

Seguim la ruta resseguint la pista d’accés al mas. Encara a pocs metres dels grans bancals del mas, i a la dreta de la pista veiem les restes de la teuleria del mas de Sinfores, i a l’esquerra i uns bancals més avall, cap al barranc de les Codines, el pou del mas. Seguim uns metres per la pista fins a una corba forta a l’esquerra. Per la dreta s’obre un barranc per on transcorre el sender que seguirem, aigües amunt per la mateixa llera, entre preciosos exemplars d’aurons que ja comencen a empal·lidir, canviant el verd tendre per intensos ocres i granes… 

Teuleria de Sinfores

Cap al Trinquet

Pou de Sinfores

Pou de Sinfores

A l’esquerra s’aixeca el tossal del Trinquet, pugem per la dreta del barranc per anar a trobar els primers bancals del Mas del Cabanil.
Una gran masada completament en ruïnes, pel pas dels anys i dels tristos aconteixements que s’hi van viure l’hivern del 49.

“ Especialment contundent va ser l’escomesa al Mas del Cabanil (La Pobla de Benifassà) el 4 de febrer de 1949. L’ús de foc de morter, així com la durada de dos dies de l’atac per part de la Guàrdia Civil, comandada pel tristament famós tinent “Mangas”, fruit de la resistència dels guerrillers.  Aquests en veure’s assetjats mataren el confident Manolete, que acompanyava i feia de guia a la guàrdia civil. Aquest va ser desertor del Maquis arran de l’assalt al Mas del Guimerà, al Portell, el 26 de maig de 1946, on moriren els maquis Antonio, Nieto i Andrés, i ell s’entregà, passant a ser confident i informador de la benemèrita. 
L’assalt al Cabanil, culminà amb la mort dels maquis Ventura i Cristino i amb la detenció i posterior execució a Paterna, del tio Pito. El propietari del mas, Francisco Gisbert també va ser detingut i mort de manera irregular, per part de la Guàrdia Civil. 
La versió oficial de la època sobre la mort dels maquis, certificada per un metge, va ser d’hemorragia pleural i pericardíaca...”
(font: “Maquis i masovers”, de  Raül González Devís, i les explicacions del guia Joan B. Beltran)

Mas del Cabanil

Detalls del Cabanil

Detalls del Cabanil

Cisterna del Cabanil



Senyals de trets a la cisterna del Cabanil



Maset adjunt al Cabanil

Acabada la visita a les restes del Cabanil, passem pel coll proper on l’Associació ens brinda un frugal avituallament, per reposar forces i gaudir de la conversa amb la gent.

Un excel·lent company de ruta

Dinant i gaudint de la companyia

En aquest punt prenem el GR7 en direcció nord-est, per una vella pista. En passar pel Coll de l'Aguila deixem a la dreta una gran bassa. El camí ens condueix fins a un clar on trobem la Barraca del Cuixonet, a l’esquerra del camí. Una excel·lent obra de pedra en sec, en perfecte estat de conservació. Uns metres més endavant, passada una cadena,  trobem el Pi del Cuixonet, un arbre monumental que donada la seva formació molt ramificada, mai va ser considerat apte per aprofitar la fusta de la soca i va ser sempre descartat de ser tallat, i que sortosament ha arribat fins als nostres dies, per poder-lo gaudir.  
La pista comença a davallar suament i a la bifurcació prenem el ramal de la dreta, deixant el GR i en direcció sud-est, fins a un ampli coll despoblat de vegetació que ens regala une s precioses vistes de la vall de la Pobla de Benifassà. Al turó de la dreta resta amagat el corral de la Pastora, on passava llargues temporades Teresa Pla Meseguer, encara amb aparença de dona, abans de passar al maquis, pasturant ramats per aquestos montes. 

Bassa del Coll de l'Àguila

Barraca del Cuixonet

Pi monumental del Cuixonet 

Solcant el cel

A les envistes de la vall de la Pobla 

Ara per sender, comencem a perdre alçada en direcció nord-est. A un revolt del sender passem a tocar de la Barraca del Mal Pas, i el sender, sempre en baixada, pren direcció a ponent. A un bosquet trobem l’espectacular forn de calç de la Monja, un dels més grans que he vist mai!. El sender segueix baixant cap a la vall fins arribar al mas de l’Obaga. A la vella era, on encara hi ha el corró, el co-propietari del mas que també ens acompanya, el Sr. Ruan Gisbert Juni,  ens explica anècdotes i detalls de la dura vida dels masovers de la Tinença en aquelles dates tant difícils. 

Barraca del Mal Pas

Forn de calç de la Monja

Mas de l'Obaga

El Sr. Ruan comentant la vida al mas

Mas de l'Obaga

Pou del Mas de l'Obaga

Safareig de l'Obaga

Per darrera del mas el sender ens porta  fins al povet del mas i un antic safareig a tocar, i segueix davallant cap a les fèrtils planes al peu de la serra, on aviat creuem un pista i per un antic camí de carro, entre vells ametllers guanyem terreny cap a la Pobla, passant pel Coll de la Mola del Mas d'en Riera. Trobem la pista encimentada que puja per l’esquerra cap al Boixar, i davalla plàcidament cap al poble. 

Coll de la Mola del Mas d'en Riera

Arribant a la Pobla

Cementiri de la Pobla.

Un cop al poble pugem fins al cementiri per retre un petit homenatge als caiguts, tant pels fets del Cabanil, com a masovers i veïns de la Pobla que van passar per aquell mal tràngol.

Moltes gràcies Joan pel teu expert guiatge, i per compartir els teus inesgotables coneixements!

Una sortida imprescindible per als que ens estimem, tant la Tinença, com la nostra història i patrimoni. 


Salut i muntanya!!

                       
Powered by Wikiloc