Travessa integral nocturna al Montsià


22 de juny de 2018 

Ja feia temps que li anava darrera a una sortida integral pel Montsià, resseguint tot el crestall de la Serra. Uns amics, també engrescats amb la idea, van afegir la cirereta de fer-la nocturna. Ens hem estalviat la calorada d'aquestes dates i li hem afegit l'encant de fer una travessa nocturna, que perd el valor panoràmic però té el valor afegit de poder gaudir d'una visió nocturna de tota la comarca del Montsià. És fa dura de trescar per la quantitat de desnivell acumulat, però l'experiència és molt bonica. L'hem plantejat des de les Cases d'Alcanar fins a Amposta, resseguint sempre el fil de la carena.

La Torreta, cim del Montsià

Aproximació: es requereix disposar de dos vehicles per fer la combinació de tornada, un a les Cases i l'altre a Amposta. Veieu els punts de sortida i arribada a Wikiloc.

Desnivell: Fort!! 2200m. acumulats

Dificultat: Moderada, donada la llargada de la ruta i el desnivell.

Durada: Unes 8 h. 22km aproximadament.

Itinerari: Sortim des de les Cases, a la vora d'un pavelló cobert, i creuant la nacional 340 prenem una pista que s'enfila fins a la Punta de la Serreta, on hi trobem les restes d'un búnker molt gran excavat sota terra, amb llargs passadissos. Per un sender remuntem la Punta fins al vèrtex geodèsic, que passem de llarg i remuntem tota la Serreta, per anar a buscar la carena de la Serra del Fandango. 

El sol cau per darrera de la Cogula

Vèrtex de la Serreta de la Punta

Búnker de la Punta

Les Cases d'Alcanar queden endarrere

La colla al Búnker de la Punta (Foto Sisco Moya)


Abans, a un coll, creuem la sendera dels Bandolers. A la dreta deixem el racó de Cova Calitra i a l'esquerra el racó de la Mina. Més tard el sender passa a tocar, per l'esquerra, del Cocó del Blanco de Cella, i empalma amb el sender que puja des de Poblat íber de Sant Jaume-Mas d'en Serrà. El seguim en direcció nord-est fins al Maset de Badoc, on també trobem el sender que puja al Montsià per la Moleta. En direcció nord anem a trobar la Roca Roja, el primer gran ressalt de roca que ens situa a la cresta principal de la serra. 

Una tímida lluna en quart creixent ens ajuda a progressar però ja es fa necessari l'ús dels frontals. Encara que un dels intergrants de la travessa, l'amic Josep, amb un ADN molt "fréstec", després d'haver passat més de mitja vida voltant per aquests rodals, no necessita per a res el frontal. En tota la nit! Les adaptacions d'algunes espècies al medi són fascinants. Un susurrador de mifes i mussols, amb qui a més, es comunica. No deixa mai de sorprendrem.

Fàbrica del ciment

Bassa de Tabola

Des d'aquí i sempre al fil de la carena es succeeixen els colls i cims: el Molló, Comares o Moletons, Coll de Carrasqueta, Portella Blanca i Conillera, Molacima... fins al cim del Montsià: La Torreta o Pare Pasqual, de 765 m. Parem a recuperar forces i a gaudir del paisatge nocturn, on els pobles il·luminats  són els protagonistes. 

Lo Molló (Foto Sisco Moya)

Portella Conillera, Molacima (Foto Sisco Moya)

Josep Vinyes al cim!

(Foto Josep Vinyes)

(Foto Sisco Moya)

Intercanvis (Foto Sisco Moya)

Estem a la part més elevada de la carena i seguím trescant entre colls i cims: un pujar i baixar constant que va afegint desnivell acumulat a les cames. Ja perdem la noció de l'espai a les fosques, i l'esglaó més important que ens queda: la Portella Alta, la intuïm a tots els colls per on passem, i el "catxondeo" i les bromes encara duren ara. Faixes Tancades, Trencada, Tenda... i la Foradada. No el més alt però si el més visitat dels cims del Montsià. Parada obligada per fer un traginyol i gaudir de la sempre fascinant vista nocturna de la Ràpita, acaronada pels Alfacs.

La Portella Alta. O no.       (Foto Sisco Moya)

Foradada (Foto Josep Vinyes)

Foradada (Foto Sisco Moya)

Pel Portell davallem cap a Mata-redona, a estones tapada per una boira baixa que puja del vessant marítim. Pugem novament, pel sender del Pla de Roures, que deixarem a la dreta i ens enfilem per guanyar el Molló dels Tres Termes, i seguir carenejant la part més septentrional de la serra. 

Mata-redona

Molló dels Tres Termes   (Foto Sisco Moya)

A l'esquerra deixem el Pic d'Andara i a la dreta el Bosc de Miralles, i per sender molt estret, tapat pel coscoll, arribem al Pas d'Andara, la collada que ens deixa al cim més al nord del Montsià: Cedrilles. Passem per l'antic corral arrecerat contra els cingles i comencem a davallar fort fins al Corral de Mussenyes i el coll de les 7 Piques. 

Corral de Cedrilles

Montsianell

El cansament i les hores es fan notar, però encara queda el darrer esglaó, la cirereta del pastís: El Montsianell, que coronem pel sender que també el careneja de sud a nord. La darrera baixada, potent, ens fa perdre els darrers 300 metres de desnivell i ens deixa entre tarongers. El camí d'una finca ens deixa, després de creuar el barranc dels Núvols, al Camí de Tapa, al començament de la urbanització Favaret d'Amposta, on tenim l'altre cotxe.

Una travessa potent, amb força desnivell acumulat i amb l'encant de fer camí per la nit, gaudint de la fresqueta. Us animeu?

Bona travessa!!!

                      
Powered by Wikiloc

Castell del Coll de Som

16 de juny de 2018


Entre els pobles de Tivenys i Benifallet, per la revirada carretera que els uneix, passem per un coll que trenca el contrafort més occidental de la serra de Cardó, el Coll de Som. Des d'aquí s'accedeix al darrer turonet d'aquesta carena,  un lloc estratègic on alguns situen l'antiga vila medieval de Som, i on trobem les restes del castell.


El Castell de Som, és una fortificació del segle XIX, actualment en ruïnes, on només queden en peu murs de maçoneria  arrebossada, amb alguns carreus a les bases (més reforçades) i cantonades. Els murs, amb espitlleres, formen un recinte petit i estret. El lloc és un veritable niu d'àligues, de difícil accés, des d'on es domina una àmplia panoràmica de la vall de l'Ebre, sobre l'assut de Xerta-Tivenys, un excel·lent punt d'observació i vigilància sobre la vall de l'Ebre i el riu, bastit per a les guerres Carlines i posteriorment per a la guerra Civil. (Viquipèdia)

Sempre m'havia cridat l'atenció el privilegiat enclavament sobre el turó, sobretot vist des de la via verda, a l'altra banda del riu, on destaca per sobre d'un penyassegat on hi ha la cova del Siscar, i finalment em decideixo a visitar-lo.

Aproximació: carretera de Tivenys a Benifallet, T-301, al Km 17, aproximadament. Al mateix coll a un fort revolt de la carretera, a l'esquerra hi ha un entrador on deixar el cotxe.

Desnivell: uns 100 metres acumulats.

Dificultat: Fàcil.

Durada: Una hora. No arriba als dos quilòmetres anar i tornar.


Itinerari: Al mateix entrador, seguim una pista de terra en direcció oest. Al davant tenim el turonet que hem de pujar. La pista ens baixa fins a un coll on una cadena impedeix seguir per pista. Una fita de pedres ens marca l'inici del sender.


Coll de Som

Tot el sender, fins al castell, està marcat en fites de pedra. Tot i no està molt fressat, es força evident perquè segueix fidelment el fil de la carena. Al final i al capdamunt del turó trobem les restes del castell.






Realment un punt estratègic, amb unes excel·lents vistes, riu amunt i avall. Als nostres peus l'Assut, una meravella de la ingenieria àrab, des d'on parteixen els canals de la dreta i l'esquerra de l'Ebre, que reguen tot el delta. 
Montsià, Port, Cardó... tot a l'abast de la mirada. Un regal per als sentits.

L'Assut

Cardó

De baixada, aprofito per visitar un altre racó amagat i curiós: l'ermita del Carme, de Tivenys,  també en ruïnes, a la que s'accedeix fàcilment per una pista que passa a tocar del cementiri.

Curiosa font pujant a l'ermita

Ermita de la Mare de Déu del Carme



Quants racons propers per descobrir...

                   
Powered by Wikiloc

Cova d'en Rubí

16 de juny de 2018



Conta la llegenda que el valent cavaller Rufolet arribà a les Terres de l'Ebre amb l'objectiu d'alliberar a la donzella Rubí, segrestada per una bèstia de l'avern. Pel voltants de Tortosa, al barranc del Torrent, i prop d'una carena va trobar uns follets que el van voler ajudar, guiant-lo fins a una gran cova, on la donzella estava confinada sota la vigilància de la ferotge Cucafera. Seguint les indicacions dels follets, el valent Rufolet va aconseguir, en sagnant batalla, tallar les orelles i la cua a la bèstia, deixant-la d'aquesta manera completament inofensiva, i alliberant a Rubí del seu trist destí.



Bé... ni rastre de la cucafera, ni de ningú, però fer aquesta sortideta a la recerca d'una de les coves més populars de les nostres terres, lligada a la llegenda i tradicions tortosines, ha estat un autèntic plaer. També ha estat una grata sorpresa en descobrir una gran cavitat, que sense ser molt bonica, és força espectacular per les seves grans dimensions, prop de 200 m de galeries, i per estar habitada per una gran quantitat de ratpenats, que li confereixen un aspecte força dantesc... digne de llegenda.


Aproximació: Sortim de Tortosa en direcció a Bítem per la T-301. A 2Km de la sortida de Tortosa, un indicador a la dreta de la carretera, Barranc del Torrent, ens assenyala una pista que pujarem cap a l'est, sempre per asfalt. Després de carenejar uns minuts, i passar entre diferents finques amb masos baixem en direcció sud fins a trobar una pista travessera. A l'esquerra tenim una gran esplanada per deixar el cotxe.



Mas del Grego



Desnivell: uns 600 metres acumulats.


Dificultat: Fàcil. Entrar fins a les profunditats de la cova, queda al vostre criteri. Compte amb la cucafera!


Durada: unes 2h. 6,5Km. 


Itinerari: Sortim de l'esplanada on hem deixat el cotxe prenent la pista travessera per l'esquerra, i remuntant poc a poc cap a la carena entre els barrancs del Torrent i de Rubí. Entre conreus d'oliveres, antics masets i casetes de camp, i vells marges  descarnats anem guanyant alçada, fins a trobar una bassa contraincendis a un ampli coll. Una petita capelleta amb un sant Crist vigila l'indret. D'aquí surt un sender per l'esquerra, per on tornarem, però seguim el traçat de la pista, sempre en suau però constant pujada. 



Barranc de Torrent i Tortosa al fons



 Bassa de bombers

Capelleta

Escala al marge


Al següent coll, bastant ampli també, trobem la Bassa d'en Rubí, completament seca en aquesta època i després de passar una primavera força seca, on ja trobem un indicador, a una sendera que ens guia cap a la cova. Però, paciència, seguim per la dreta, resseguint la pista principal, per completar la volta. Arribem en poca estona al coll de Xeco, amb una altra bassa seca i una excel·lent panoràmica en totes direccions. Destaquen retallats per sobre de la carena que ens queda a l'est, els enormes aerogeneradors de la serra del Boix i el Coll de l'Alba.

Bassa d'en Rubí

Sender a la cova

Capçalera del barranc de Torrent

Coll de Xeco

Panoràmica des del Coll del Xeco

Al mateix coll, i per la dreta de la pista surt una petita sendera que resseguirem, primer cap al nord, paral·lela a la pista que ens ha pujat fins al coll, per guanyar la carena que tenim al davant, i per on transcorre un sender molt fresat. A la bifurcació trobem un indicador, el prenem cap a l'esquerra, i carenejant comencem a baixar. A una altra cruïlla prenem l'opció de la dreta, canviant de vessant, cap al nord, en baixada. Ens internem a un petit bosc de pins, i un altre indicador ens assenyala, cap a la dreta, la boca de la cova.

Bifurcacions


Sender a la cova



Arribem a la cova d'en Rubí. A l'esquerra de la gran boca, i sota uns vells marges hi ha un parell de boques més petites que deixen anar un aire ben fresquet del cor de la serra. És la cova Petita d'en Rubí. l boca de l'esquerra baixa uns 4 metres i per una gatera comunica am la cavitat principal.

La boca principal ens acull en una sala prou gran, sense aparent continuació. En arribar a uns grans blocs que hi ha al fons ens en adonem que es poden remuntar i ens deixen a l'entrada un gran túnel de roca de grans dimensions i força alçada. Un petit ressalt d'uns tres metres el superem amb l'ajut d'una corda instalada a la paret de l'esquerra. El fons i les parets de la cavitat estan plenes de fems dels ratspenats que l'habiten, conferint-li un aspecte prou escabrós. Tal i com avanço pel túnel d'uns 7 o 8 metres d'alçada, els ratpenats capten la meva presència i en segons, una multitud  em sobrevola, en vol rasant sobre el meu cap. Un espectacle!!! Uns minuts a les fosques ajuden a que la cosa es calmi. Cap al final, la galeria principal fa un petit gir per l'esquerra, més endavant, a l'esquerra i entre blocs, un pou d'uns 5 metres comunica amb la galeria inferior, que no visito. S'entreveu una petita clariana a uns 7 metres d'alçada que deu comunicar amb l'exterior.


Primera sala

Entrada al túnel

Ressalt




Deixo enrere la sala dels ratpenats, que descansin tranquils, i torno cap a la boca de la cova. Un cop al trencall que ens ha portat fins a la cova, ara tirem cap a la dreta, i el camí en poca estona ens retorna a la bassa d'en Rubí per on havíem passat. 

Barranc de Rubí

En lloc de baixar per la mateixa pista prenem un corriol que surt de la bassa en direcció oest i careneja. Aviat ens mena al vessant nord i baixa fort fins a un altre sender molt fressat. El prenem per l'esquerra, passem a tocar d'una enrunada caseta i ens deixa al primer coll per on hem passat, on hi ha la bassa dels bombers.  




Només cal desfer el mateix camí de pujada per la pista, i retornar al cotxe. Abans però, molt prop de la bassa i quasi al mateix coll, ens fixarem a pocs metres de la pista, a la dreta, amb el povet de Serrano, curiosament ple fins a dalt, a pesar de la sequera.


Povet del Serrano




Una sortida de llegenda!!! 


                       
Powered by Wikiloc