Bastiments, Freser, Pic de l'Infern, Pic de Gorgs, Puig de Pastuira i Gra de Fajol

6 d'agost de 2016

Interessant ruta d'alta muntanya pirinenca, on ens mourem per pics i crestes ratllant els 2600-2900 metres d'alçada i que ens permetrà gaudir de les grans valls i cims propers a la zona de  Vallter 2000. El track que us deixo passa per 6 dels cims de la zona i té un interessant tram de carena, fàcil a l'estiu, però que pot arribar a ser difícil amb neu o glaç. Tres dels cims d'aquesta volta: Bastiments, Infern i Pastuira pertanyen al llistat dels 100 cims de la FEEC. 

Gra de Fajol i Bastiments

Aproximació: Hem d'arribar fins a les pistes de Vallter 2000, a la comarca del Ripollès. Passant pels pobles de Camprodon i de Setcases. A una forta corba a la dreta, dels aparcaments de l'estació d'esquí, veiem l'indicador cap al refugi Ulldeter, on hi accedim en uns 20 min. 

Desnivell acumulat: prop de 3000 m entre pujades i baixades. 
Dificultat: Moderada. Pel desnivell acumulat i per algun pas de cresta. 
Durada: Unes 7 hores, comptant descansos. 

Itinerari: Sortim del refugi de Ulldeter, i mentre anem escalfant cames costa amunt, una petita rabera d'isards ens donen la benvinguda amb els seu potent xiular. Remuntem el Coll de la Marrana. Gran cruïlla de camins que ens portarà per la dreta i seguint el marcat sender cap els contraforts del Bastiments. 

Coll de la Marrana i Bastiments

El camí, en principi dolç, va guanyant pendent fins a un avantcim a llevant del pic. Hi veiem la Creu del Bastiments, i una mica més al NO el vértex geodèsic. Encara cal crestejar uns 100 metres fins al cim del Bastiments de 2883m. 

Bastiments

Fabulós mirador de la zona de Vallter. Cap al Nord, el Pic de Bacivers i a la seva dreta, al fons de la vall, l'estany. Més cap a l'est, al capdamunt del circ que forma Vallter 2000, s'eleva alterós el Pic de la Dona. 

Pic i estany de Bacivers

El vent bufa fort, i tot i ser agost, la sensació tèrmica és força baixa. Arrecerats al mateix cim, prenem la desició de seguir amb l'itinerari programat: crestejar, pel Freser fins al Pic de l'Infern. 

Comes de Malinfern i Freser

Anem carenant, primer cap a les grans collades de Comes de Malinfern, sempre resseguint l'aresta cap al SO. 


Aquest primer tram de carena és força ample i fressat, procurem avançar per l'esquerra del fil, buscant el recer de la freda tramuntana, fins al peu del Freser. 

Pic de Freser

Aquí es tracta de cercar el pas més evident per superar l'inmens munt de roca que conforma aquest pic de 2835m. A un recer, recuperem forces per emprendre el pas següent. 
Ara la cresta s'afila i el terreny ens regala una varietat cromàtica de les roques força variada: del blanc al vermell encés. 


Anem superant algunt pas grimpant, no gaire complicat, i tot donant la volta per la dreta al cim dels Gorgs arribem al coll que separa aquest del nostre objectiu. Una curta cresta prou empinada ens porta al cim del Pic de l'Infern. Des dels seus 2869m. veiem als nostres peus, mirant al nord, els estanys de Coma de l'Infern i a la seva esquerra, més gran, l'estany de Carançà. Cap a l'oest, els estanys Negre, el Blau, i per sobre el coll de Carançà. Més enllà es distingeixen el Pic de Noufonts i la Torre d'Eina. La grandesa del paisatge ens fa insignificants... 

 Pic de l'Infern

 Estanys de Coma de l'Infern i Carançà

 Pics Freser i Bastiments

Estany Negre, Blau i Coll de Carançà

Desfem el camí fins al collet i pugem a fer la visita al Pic dels Gorgs, des d'on gaudim de la panoràmica de la cresta que encara hem de superar cap al SO.

Pic dels Gorgs

 Allà ens dirigim, carenejant ara per la dreta o per l'esquerra, buscant el millor pas per assolir el coll a l'altra banda de la cresta. 


Des del coll podríem pujar als Pics de la Vaca i arribar al coll de Carançà, però preferim començar a baixar cap al fons de la vall. Anem a la cabana de Tirapits, també coneguda com la del "Polsador" d'emergències de muntanya. 

Cabana de Tirapits

Un refugi de pedra en sec, on aixoplugar-se en cas de necessitat. Prenem el GR 11 que passa pel fons de la vall en direcció al Coll de la Marrana. Les vaques i els cavalls pasturen tranquil·lament als peus de la cresta dels Gorgs, que hem superat fa una estona, entre les pastures de herba tendra, mirant despreocupadament l'anar i venir dels muntanyencs que aquests dies envaeïxen la pau de les valls del Pirineu. 




Arribem a una bifurcació, a la dreta baixa resseguint el torrent del Freser, que acaba de néixer, el GR 11.7 que va a buscar el refugi de la Coma de Vaca (Manelic), al Pla de l'Eugues. 



Refugi Coma de Vaca


Nosaltres seguim per l'esquerra per tornar al coll, però no hi arribem. Cap a la dreta resseguint un corriol perdedor anem a buscar el coll que queda a la dreta del Gra de Fajol: El coll de Coma de l'Orri, des d'on tornem a pujar fort per assolir la carena dels cims de la Coma de l'Orri, en direcció sud. 




Pic de Pastuira

Ara l'objectiu és assolir la punta cimera més allunyada al sud d'aquesta carena: el Pic de Pastuira, o de les Borregues, de 2675m. Abans d'arribar podrem veure a la nostra dreta i al fons de la vall del Freser, el refugi de Coma de Vaca. Des del cim se'ns obren nous horitzons: al SO el Balandrau, a l'oest, lluny, l'alterós Puigmal, a l'altra banda, cap a llevant el Costabona...al nord la cirereta del pastís que acabarà de coronar la volta. 
Desfem el camí tornant al coll de Coma de l'Orri. Seguint el mateix fil de carena comencem a pujar fort, fent ziga-zagues per guanyar els darrers contraforts d'aquest singular cim, envoltat per feixes de roca blanquinosa. Ens apareix al davant el Gra de Fajol de 2861m. 

Gra de Fajol



Pic de la Dona

Coll de la Marrana

La vista és força aèria, al fons el coll de la Marrana sembla una petita teranyina de senders, en front cap al nord el Pic de la Dona, i a l'esquerra el ja conegut Bastiments. Unes àligues solquen el cel blavíssim sense moure un múscul. Al cim estic sol, el vent s'ha fet brisa, el sol escalfa de valent, la mirada es perd entre les valls i el temps s'atura... 
Baixo del Gra de Fajol per la empinada sendera, com una fulla de serra, que baixa directa, al coll de la Marrana, i d'aquí fins al refugi. 

Refugi Ulldeter


La grata acollida dels guardes i la bona companyia d'altres que com jo, busquen un parèntesi de la quotidianitat, envoltats de grans masses de roca i natura ferèstega, enmarquen una nit perfercta.
La lluna treu el nas pels contraforts del Gra de Fajol. Bona nit...



Bona ascensió !!!


Powered by Wikiloc

GR 92 Etapa 27. Cambrils - Hospitalet de l'Infant

Juliol de 2016


Proposta senderista estiuenca del GR 92, el sender de la Mediterrània, que ens permet fer camí vora el mar i descobrir cales, platges i indrets interessants, descobrint el litoral del Baix Camp. Des de Cambrils a l'Hospitalet de l'Infant
Imprescindible anar equipat per una eventual remullada a qualsevol de les precioses platges i cales que trobem al llarg del recorregut.

Punta de la Riera de Riudecanyes

Aproximació: Aprofitant la bona connexió de transport públic entre les dos localitats el més recomanable és deixar el cotxe a l'estació de tren, en el nostre cas d'Hospitalet, anar amb tren fins a Cambrils i fer la tornada a peu.

Desnivell: Inexistent.
Durada: Unes 4 h. Sense comptar parades .
Dificultat: Fàcil
Més Informacióhttp://senders.feec.cat/gr-92

Itinerari


Aquest tram transcorre sempre vora mar, sovint caminant a trenc d'ona, allà on la sorra és més dura i permet caminar millor. L'inconvenient: ara al juliol, les platges estan a vessar de gent, passes per les platges de molts campings que tenen tot l'espai marítim ocupat, les hores centrals poden ser dures perquè hi ha molt poques ombres, en algún tram d'aquesta etapa la senyalització és pobra i obsoleta, reclama a crits una posta a punt. 

Incici GR a Cambrils

Platja de l'Ardiaca

Platja de la Pixerota

Platja de la Pixerota

Búnker de la Punta de la Pixerota

Platja de la Punta de la Pixerota

Platja dels Pilans

Búnker de l'Estany Salat


Platja dels Penyals

Torreó de Miami

Cala Bot i platja de Cristall

Indicador GR

Port de l'Hospitalet


Platja de l'Arenal

17 km després...


Bona travessa!!

Powered by Wikiloc

Carlit

Arriba l'estiu, un bon moment per plantejar-se algun repte d'alçada, aprofitant els dies llargs, la manca de neu (tot i que sovint pot ser un desavantatge), el clima benigne... Us proposo una escapada a un cim que vaig coronar fa uns anys però del que guardo un molt bon record, perquè té una mica de tot: llacs, ambient pirinenc, unes vistes magnífiques, i alçada... ratllant els 3000.


El Carlit, al Pirineu Oriental, està considerat com el cim més alt de tota la Cerdanya, amb 2921m. Tant de la part catalana com de la francesa. Un dels principals atractiu és la gran quantitat de llacs glacials que l’envolten, només superat en tot el Pirineu per la zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici. 

Accés i punt de partida: des de Puigcerdà prenem la carretera N-116 en direcció a Mont Louis, França. Abans d’entrar al poble, trobem una rotonda,agafem una desviació a l’esquerra, D-618, en direcció a les estacions d’esquí de Font Romeu i de Pyrenees2000, Escassament passats uns 400m, una altra rotonda, ara girem a la dreta per la D-118, direcció a les Angles, i enseguida, a 1 km aproximadament,un altre cop a l’esquerra, cap a la Bollosa. Si anem a l’estiu haurem de deixar el cotxe a una zona d’aparcaments (a 1,7km del darrer encreuament de la carretera), i esperar el servei d’autobusos que ens portarà fins al llac i Refugi de la Bollosa, després d’uns 10 km de pista. El refugi és propietat del Club Alpí Francès, té 40 places i és guardat en temporada. 
Travessarem, per damunt tota la presa que conforma el llac i anem a parar al davant de l’hotel Les Bones Hores. Tinc entès que els residents a l’hotel poden pujar amb el vehicle fins aquí. 


Desnivell: 1850 m, acumulats. 
Horaris: 3 h. aproximadament. Pujar i baixar. 
Dificultat: Moderada, amb algún pas complicat a l’aresta cimera 
Bibliografia i cartografia: Cerdanya, 1:50.000 Editorial Alpina 

Descripció de l’itinerari: Des d’aquest punt, a l’esquerra de l’hotel, veiem el cartell amb el mapa dels llacs, estem a 2005 m.


Descripció de l’itinerari: Des d’aquest punt, a l’esquerra de l’hotel, veiem el cartell amb el mapa dels llacs, estem a 2005 m. Comença l’ascensió, les possibilitats són diverses ja que hi ha una variada xarxa de senders, molt concorreguts a l’estiu, que van passant per tots els llacs que conformen tota aquesta vall. Qualsevol elecció és bona, tot i que jo aconsello agafar la via més directa i deixar per a la baixada, si encara hi ha ganes, la visita, per altra part espectacular al circuït de Llacs. 
Per tant la meva aproximació va ser seguir els següents llacs: Viver, Negre, entre el Sec i de la Comassa per pujar una petita lloma i anem a trobar el Llat i el Llong, Trebens i Soubirans, a les aigües del qual ja es veu reflectida l’enforcadura del Carlit. 



Estany Comassa

Estany Sec

A partir del Trebens el camí comença a pujar suaument per l’esquerra de la vall, pel vessant del Tossal Colomer, a la dreta anem deixant enrere el Soubirans (2350m.) 
Tenim el Carlit a tocar, però queda la pitjor part, el camí que puja fort es va convertint en una immensa tartera. Arribem al coll Colomer desprès de passar per l’estany Gelat de Soubirans.



Coll Colomers

El camí emprèn forta pendent per la mateixa aresta fins a un punt on segueix cap a la dreta fins a la xemeneia que uneix l’enforcadura dels dos cims. Degut al “trànsit” dens de gent, prefereixo tirar pel dret i seguir l’aresta, que en forta pendent, molts cops grimpant entre afilats blocs esquistosos, ens deixa al mateix cim sud del Carlit, 2921m. (1h 50’). 





Estany de Lanós


Tot i la gent, la vista és extraordinària: cap al nord-oest l’immens estany de Lanós, i cap a l’est el curiosament anomenat “desert del Carlit”, ple de llacs. Tot i semblar un contrasentit imagino que a l’hivern, tot cobert de neu, deu tenir una certa aparença de desert. Des d’aquí estant m’atreveixo a descobrir, la Pica d’Estats, el Puigmal, el Canigó, el Puigpedrós i altres cims propers. 

Després de les fotos de rigor, cal emprendre el descens, pujant primer al cim nord, injustament més solitari, tot i ser més baix. Aquesta vegada emprenent la xemeneia central i en vertiginosa baixada, a trobar el coll Colomer, i desfer el camí de pujada fins als llacs. Ara sí, completo la visita a la resta de llacs: del Castellà i dels Dugnes, fins arribar novament al llac de Bullosa. 

Estanys Sobirans i Trebens

Estany Castellar

Estany Viver

Entre cavalls passo novament la presa, per anar a recuperar forces al Refugi de les Bullosa, després d’una hora i quart de baixada, sense encantar-te, una cerveseta freda és la millor recompensa. 


Llac de Bollosa

Refugi de la Bollosa


Bona ascensió!


Powered by Wikiloc