Puig de Sant Miquel. 100 cims

27 de gener de 2019

Aquesta vegada la recerca dels 100 cims, el repte de la FEEC, m'ha portat fins a l'Anoia. Al cor de la comarca, uns quilòmetres al nord d'Igualada i a l'extrem sud-oest de la serra de Rubió, faig cim al Puig de Sant Miquel. 

Puig de Sant Miquel

Aproximació: Surto d'Igualada per la BV-1031, direcció nord, fins al punt quilomètric 12,5, molt prop d'un fort revolt de la carretera, que creua el torrent de la Maiola, que li dóna nom a una masada que hi ha a la part de dalt de la carretera. A un apartador de la mateixa, a la dreta, deixo el cotxe. 

Desnivell: uns 700 m. acumulats

Dificultat: fàcil.

Durada:  Uns 2h 30'. comptant parades. 8,5Km.

Itinerari: pujo un centenar de metres per la carretera fins al revolt i prenc una pista en front, paral·lela al torrent. Poc després a una bifurcació de pistes prenc el ramal de l'esquerra que comença a pujar molt fort per una pista molt descomposta pels aiguats. A la següent bifurcació prenem també la de l'esquerra que puja una mica més fins a un coll on trobem un encreuament de pistes, on prendrem el ramal de la dreta que remunta cap al parc eòlic, en direcció nord. Arribo a la pista principal que enllaça els grans molins de vent, un indicador ens fa canviar de rumb cap al sud-oest, per trobar la base d'un gran molí. 

Pista cap a Morrocurt

Indicador a Morrocurt

Parc eòlic de la serra de Rubió

Remunto per la pista fins al segon, amb la remor de les immenses aspes voltejant sobre el meu cap, al darrera del molí, salto una tanca i prenc el sender que comença a remuntar per la dreta, en suau pujada fins al cim del Morrocurt, de vistes impressionants en totes direccions... 

Cim de Morrocurt

Puig de Sant Miquel des del Morrocurt

Des del mateix cim un sender molt fressat careneja cap al sud-oest. A una bifurcació prenem el sender de la dreta que puja decidit cap al proper cim del Puig de Sant Miquel. 
Una senyera, el vértex geodèsic, un petit pessebre i unes vistes espectaculars de les planes ondulades de l'Anoia que es perden pels quatre punts cardinals... cap a llevant s'aixequen entre les bromes les agulles de Montserrat... 

Morrocurt des de Sant Miquel


Pessebre de Sant Miquel

Puig de Sant Miquel

Baixo per la mateixa carena, per un sender molt trencat fins a la propera ermita de Sant Pere d'Ardesa, al collet de la carena abans de la petita punta de la Muntanyeta de Sant Pere. 
L'esglèsia és el mut testimoni de l'antic castell d'Ardesa, documentat des de l'any 989, on als seus peus es va crear un notable poblament del que encara s'hi veuen algunes restes. L'esglèsia es va construir cap al 1082, fent les funcions de parroquia els segles XI i XII, l'edifici, avui completament restaurat, conserva els seus trets caracteristic del romànic, destacant especialment l'absis amb una rica decoració exterior. 

Sant Pere d'Ardesa



Des del collet, davant de l'ermita prenem el sender que voreja la Muntanyeta de Sant Pere i que baixa carenejant-la fins a un coll on trobem també un encreuament de pistes i senders, prenent el de l'esquerra. A la següent bifurcació de senderes prenem la de la dreta que comença a davallar fort fins a una carretera asfaltada, que prenem cap a l'esquerra. Al següent revolt de la carretera cap a la dreta, prenem una pista que entra per l'esquerra. Al fons de la petita vall ressalta el mas de les Casulleres, als peus del puig de Sant Miquel. 

Les Casulleres

Can Benet



Montserrat

Arnes

Mas de les Maioles


A partir d'ara cal seguir sempre per pista forestal, deixant enrera el mas de Can Benet i alguns llaurats entre petits boscos de pins i montes de matollar. La pista davalla fins a la carretera del principi, prop del Mas de les Maioles, on tenim el cotxe. 


Salut i muntanya!


                       
Powered by Wikiloc

Abrics de Monte Torrero i Mola Plana. Montsià

7 de desembre de 2018

La cara sud de les moles del Monte Torrero i de la Mola Plana, al terme de la Ràpita, presenten una faixa de roca que les recorre d’extrem a extrem. Mirades des de la Mola de Vilero, la següent mola al sud d’aquestes, sovint la vista s’entreté resseguint aquestes faixes rocoses i detectant algun entrant, alguna balma o algun indici de cova. Finalment, i per sortir de dubtes, em plantejo resseguir les faixes per la seva base, i com sempre el Montsià em regala la troballa d’algun raconet nou, que amb aquesta entrada us convido a descobrir. Compte! la ruta transcorre bona part per fora de senders, al més pur estil montsianenc: coscoll, argelagues, arçots i molta pedra. 



Donada la proximitat al poble, plantejo la ruta sortint dels voltants de l’Esglèsia Nova, a la Ràpita, i pujant per l’Avinguda de Catalunya fins a la N-340, que creuarem recte i seguim per la pista, deixant una granja a l’esquerra. La pista fa un gir a la dreta i al proper camí que trobem per l’esquerra comencem a pujar de cara a la serra. Evidentment podem pujar fins aquí amb el cotxe.

Dificultat: Difícil. El fet de resseguir les faixes de roca implica deixar el sender i trescar entre coscoll, roques i arçots molt punxencs. Portar bons pantalons!

Desnivell: Uns 800 metres acumulats

Durada: Uns 10 Km. Unes 4h. comptant parades

Itinerari: Prenem al camí que puja al Mas de la Canícia. A l’esquerra deixem una típica caseta de camp, a la dreta els grans bancals perduts del mas, on van arrencar les oliveres per plantar horta, i ara està tot perdut… ni arbres ni horta!

Faixa de Monte Torrero



Mas de la Canicia

Al final de la recta la pista gira cap a la dreta, i a l’esquerra un entrador barrat “absurdament” per una tanca, ens obliga a pujar un petit marge uns métres més endavant per trobar el sender que remunta cap al Monte Torrero. Anem guanyant alçada paral·lels a unes finques arreglades a la dreta, fins a un pinaret. Al primer revolt del sender al pinar trobem el cocó de Federico el Xato. 

Cocó de Federico el Xato

Uns metres més amunt deixem el sender i entrem pel pinar de l’esquerra, i camp a travès, atents a petits corriols anem remuntant cap a la base de la faixa sud del Monte Torrero que comencem a resseguir per la seva base. Anem trobant diferents abrics, petites covetes al recer del cingle de roca, però cal destacar el segon, que em prenc la llibertat de “batejar” com a Cova de les Piletes, donat el seu paregut a la coneguda cova dels Ports, prop del Coll del Llop, al Mas de la Franqueta. El degoteig des del sostre, d’aigua carregada de carbonat de calci, ha anat creant, al pas de molts segles, petites cavitats o “piletes”, al terra de la cova, donant-li un aspecte molt curiós. Destaca una estalagmita, més alta i també en forma de recipient, completament coberta de molsa. Una petita meravella!

1r abric de Monte Torrero



Cova de les Piletes




Seguim gaudint dels colors i formes capricioses del rocam, guanyant terreny cap a l’oest. Al final del cingle passem a tocar d’una gran roca marcada amb un números verds, que desconec el que marquen (la cota no), i comencem a remuntar cap a la part superior del Torrero, coronat per una gran torre elèctrica. A pocs metres de la torre hi ha les restes d’una vella caseta completament enrunada. Prenem el sender principal que puja directíssimament dels del Mas de la Canícia fins a la Foradada, per la cresta de la carena, i també conegut com la sendera de la Canicia. Baixem al coll que separa el Torrero de Mola Plana i a l’esquerra val la pena assomar-se a veure el bonic cocó de Minguilla que encara conserva una mica d’aigua. Al seu costat les restes d’una caseta. 

Cingle de Monte Torrero

Final del cingle

Mola Plana

Cocó de Minguilla

Caseta de Minguilla

Emprenem l’empinat sender que puja a Mola Plana. Un cop a dalt tornem a deixar el bon sender i a posar-mos cap a l’esquerra, resseguint el cingle per la part superior, cercant el millor pas entre la malesa. A les envistes del racó de Mamadits, el barranc que puja per baix, trobem alguna fita de pedres que ens marca un baixador cap a la base del cingle, que ara tornem a seguir per la seva base. També trobem alguna petita cavitat, però en arribar a un rossegador de pedres el remuntem fins a la base d’un petit cingle que té una curiosa balma estreta que el recorre de punta a punta. Ara caldrà anar en direcció contrària per trobar un pas per l’esquerra que ens permetrà remuntar un altre cingle. A la part superior el seguim uns metres cap a l’esquerra, a buscar una gran punta de roca decantada. En donar-li la volta els trobem davant d’una gran balma i d’un recer entre grans roques. Les restes de petits murs de pedra en sec, ens fan pensar en l’ús de la balma com a corralissa per als ramats, i en un aixopluc per als pastors. 

Balma al cingle de Mola Plana

Capçalera del Racó de Mamadits

Llarga balma del cingle

Recer de la Corralissa de Mola Plana

Corralissa de Mola Plana




Sortim de la balma pel mateix lloc per on hem entrat, i seguim uns metres cap a l’est per trobar un pujador que ens permet superar aquest darrer cingle de roca. 
Tornem a estar al capdamunt de Mola Plana, i ara, encara entre la malesa i en direcció nord, anem a trobar les restes d’una antiga caseta de pedra en sec, que a l’interior amaga un petit cocó a una roca. El dia que vaig fer la volta, a principis de desembre, el cocó tapat per la vegetació no es veia. Per Nadal, l’amic Sisco, un altre “malalt” com jo del Montsià, es va dedicar a netejar-lo i fins i tot a construïr una petita barraca de pedra en sec al costat per tapar un altre petit cocó. Genial!!

Cocó de Mola Plana al desembre

Cocó un cop netejat

Coconet de "Sisco"


Travesso tota la Mola i retrobo el sender de la Canicia. Uns metres més amunt, a la bifurcació , prenem el sender de la dreta. El de l’esquerra puja fort i carenejant cap al Palleret. El de la dreta, mantenint la cota, va donant la volta a la lloma fins a quedar en front de l’imponent Castell, ens separa el barranc dels Coloms. El sender va perdent alçada i aviat, en un rossegadoret de pedra trobem una altra bifurcació. Recte aniriem per sota del Castell fins al Cocó de Jordi, trenco per la dreta i començo a baixar fort cap al llit del barranc i el proper Pantà dels Coloms.

A Mola Plana

Bifurcació al sender de la Canicia

Castell i Pantà dels Coloms

Lo Castell

Bifurcació al Pantà dels Coloms

Un espectacular pantanet construït aprofitant una balma, amb unes piques adosades al mur de contenció. El sender segueix aigües avall del barranc dels Coloms fins a la pista que puja cap al corral del Maret. Per la dreta del Barranc de la Font, anem tornant en direcció al poble. A l’altra vessant del barranc veiem la boca de la cova dels Franjols. 

Pantà dels Coloms


Cova dels Franjols

Pista al corral del Maret

La pista, entre grans bancals treballats torna fins a l’entrador del Mas de la Canicia, i creuant novament la nacional baixem fins al centre del poble per l’avinguda Catalunya.


Salut i muntanya!! 


                      
Powered by Wikiloc