La Palma d'Ebre i Flix

26 de juliol de 2018

Tanco aquesta sèrie d'entrades dedicades a una visita d'estiu a les comarques de la Ribera d'Ebre i Priorat amb la visita al petit poble de la Palma d'Ebre, d'uns 350 habitants, a l'altipla de la comarca de la Ribera d'Ebre. És d'aquells pobles que tots sabem menys o menys per on cau, però que la gent no acostuma a visitar per estar fora de qualsevol ruta habitual. Us recomano molt que hi feu una passejada perquè pels estrets carrers del poble s'hi amaga una petita joia: L'esglèsia romànica de Santa Maria, dedicada a la verge del Roser que data dels segles XII i XIII, de gran interès històric i arquitectònic, que recentment ha estat restaurada, retornant-li el seu esplendor. 

Esglèsia romànica de Santa Maria

Absis de Santa Maria

A pocs metres també trobem l'esglèsia parroquial de l'Assumpció, d'estil renaixentista i que data de mitjans del segle XIX. Uns metres més endavant, seguint el carrer major trobem la casa de la Vila, als baixos hi ha l'antiga presó que data del segle XV.

Esglèsia de l'Assumpció

Rellotge de sol a un casal de la Palma

Però ho confeso, el que realment m'ha portat a la Palma d'Ebre i que m'ha fet descobrir el poble, és la visita als afores del poble, en direcció a l'embassament de la Palma, del Pi de Cal Pino. 

Pi de Cal Pino

Detall de la soca

Arbre monumental de primer ordre. És l'arbre amb la soca més gruixuda de Catalunya. Amb una volta de canó de 4,90 m, una capaçada de 22 meteres i una alçada de 14. De la soca parteixen dos branques enormes, i una tercera que es va esgallar a causa de les nevades de 1944. També esmentat com a Pi de la Palma, el poeta Lluís Joanpere li va dedicar uns versos l'any 1979:

"...Ets grapada de verdors, caramull de fantasies,
gruixut i nuós brancatge, just a la terra arrelat;
tu que domines el llamp, que orientes les falcilles,
que et despentines del vent, que la boira desafies,
prop de la Palma enclavat... "  

Ens fem petits i insignificants al costat d'aquestes meravelles que ens regala la natura.


Embassament de la Palma

La Palma d'Ebre

Segueixo camí cap a Flix, però no amb la inteció de visitar el poble, sinó de passejar per l'ermita del Remei. Un santuari situat a uns 6 km al nord de la població, prop de la Punta de la Senyora, pujant per la carretera C-233 i prenen el camí de l'ermita.

Al mateix marge de l'esplanada de l'ermita hi brolla la font del Remei. Aquesta està adosada a un cingle de roca, al que s'hi pot accedir per un sender a l'esquerra de l'ermita i que ens ofereix unes boniques vistes d'aquesta per la part superior. De façanes blanques, amb un bonic rellotge de sol sota la gran espadanya, l'espai convida a la contemplació!

Font del Remei

Espadanya

Ermita del Remei

Vista aèria de l'ermita

A un quilòmetre del poble, per la mateixa C-233, creuem per un pont a l'esquerra el riu de la Cana i remuntem per una pista asfaltada, és el camí de la Boca Bovera, que per sobre ressegueix tot el meandre de Flix. Només cal parar-se a un apartador del camí a pocs metres de l'empinat  talús que baixa cap a l'Ebre, per gaudir d'unes vistes maravelloses de tot el meandre, la capriciosa corva de l'Ebre abraçant a Flix.

Meandre de Flix

Meandre de Flix


Salut i muntanya!!


Cova de Santa Llúcia. Priorat


26 de juliol de 2018

Visita a una cova, prop de la Bisbal de Falset, que va tenir una importància cabdal en els tristos esdeveniments que es van viure en aquest racó del Priorat, l’estiu del 38, del segle passat.

Cova-Hospital de Santa Llúcia

De camí m’aturo a visitar el Pont Vell de Cabacés. Pont medieval (S.XIV) sobre el riu Montsant, construït amb carreus de 38m. de llargada per 6 m. d’alçada i 3m. d’ample. Arc de mig punt i reforçat amb contraforts als dos costats. Una excel·lent mostra del nostre patrimoni que ajudava a configurar el traçat del Camí del Blat, d’Aragó a Barcelona, per l’Ebre.

Estrets al riu Montsant

Pont Vell de Cabacés

A un quilòmetre de la Bisbal de Falset, a tocar de la carretera cap a la Palma d’Ebre, s’obre la imponent balma de la Cova de Santa Llúcia, a l’interior de la qual raja una font que diuen que té propietats curatives per als mals de vista, d’aquí el seu nom.

La Bisbal de Falset

Balma de Santa Llúcia

Aquesta cova recull la història d’un dels episodis més tristos viscuts a les nostres terres: la guerra civil. 
L’estiu del 38, en plena contraofensiva republicana a la batalla de l’Ebre, les Brigades Internacionals van muntar un hospital de campanya, de rereguarda, dins l’ampla blama de la cova, on s’hi van atendre molts ferits del front: els soldats republicans, molts d’ells brigadistes, presoners, i població civil afectada pels nombrosos bombardejos. 

Cova - Hospital de Santa Llúcia


Font de Santa Llúcia a l'interior de la balma




Santa Llúcia

Font de Santa Llúcia

Panells amb informació sobre les persones que hi van fer estada

Es va equipar amb uns 80 llits, un quiròfan i un dipòsit de medicaments. L’equip mèdic que hi treballava va ser enviat pel Comité d’Ajuda Mèdica per Espanya (Spanish Medical Aid Comittee) de la Gran Bretanya. Aquí es van viure infinitat d’històries anònimes de patiment i coratge… les misèries d’una guerra.
Darrerament la cova ha estat un dels escenaris de la pel·lícula documental: “Ebre, del bressol a la batalla”. Dirigida per Román Parrado i amb guió d’Eduard Solà, narra la història de milers de joves d’entre 17 i 18 anys, la tristament famosa Lleva del Biberó, que van ser cridats al front per portar a terme la darrera ofensiva republicana contra el bàndol feixista, a la Batalla de l’Ebre.
Els que hi van perdre la vida a la cova hospital foren enterrats en una fossa comuna al cementiri de la Bisbal de Falset.

Salut i muntanya!!

Barraques i ermita de Sant Vicent. Catí


16 de desembre de 2018

Després de dedicar el dia  a fer la ruta del Tossal de la Nevera de Catí, acabem d’arrodonir-lo en la visita a diferents punts interessants del mateix municipi, als que ens apropem en cotxe.
Dos de les barraques més grans de Catí, veritables catedrals de la pedra en sec, i la visita a l’ermita de Sant Vicent, mirador de primer ordre  d’aquest racó de l’Alt Maestrat.

Barraca del Gatellà, al fons Tossal de la Nevera


Barraca del Gatellà

La Catedral de la pedra en sec de Catí!, es tracta de la barra més gran del terme de Catí i possiblement de la comunitat valenciana. Construida pel catinenc Tomàs de Generosa, l'any 1946, com es pot veure a una inscripció a la pedra al seu interior. 
És circular amb un diàmetre interior de 8m, i una alçada d'uns 5 metres, i una base de paret de més d'un metre de gruix. Enorme! A la part exterior també hi ha un tancat per al bestiar de uns 8 x 7m. amb la particularitat de tenir les lloses que formen la part alta del tancat, volades cap a l'interior, per evitar que el bestiar hi pugue saltar cap a fora. 




Detall de la volta del sostre 

Inscripcció a l'inetrior

Gruix de la base

Detall del tancat per al bestiar

Abans d'arribar a la barraca i al fons del barranquet a la nostra dreta podem veure el povet del Prurro també fet de pedra en sec.

Pou Prurro


Per accedir, a la carretera CV 128 sortint de Catí en direcció sud, entre els quilòmetres 10 i 11, cal sortir de la carretera a l'alçada d'unes granges a ma dreta, creuar el barranc i prendre la primera pista a la dreta.

Situació

Ermita de Sant Vicent

L'ermita s'aixeca a uns 840m d'alçada a un turó pelat, a llevant de Catí. Podem accedir des de la CV 128, al quilòmetre 14, a l'actual variant, als afores del poble.
L'any 1410, el pare Vicent Ferrer, gran predicador, estava de visita a Morella. Els veïns catinencs van convidar-lo a visitar el seu poble perquè li tenien gran devoció. El pare accedí a visitar el seu poble i a fer predicació. Al marxar, de camí a Sant Mateu, els veïns de Catí el van voler acompanyar,  i a sobre d'un turó "el pare va dibuixar una creu en una pedra, com si fos en cera blana, i va instar els catinencs a custodiar-la". 
Anys més tard, el 1610, i encara amb gran devoció al sant, s'inicien les obres de l'ermita al mateix lloc on  obra el miracle de la creu. L'ermita es va enllestir el 1622. El 1699 es van acabr les obres de la casa de l'ermità adjunta, amb menjador, sala i cuina.
Durant dècades es van fer rogatives i processons, per demanar al sant la seva intercessió davant d'alguna urgència de salut o la necessitat de pluja. La creu que va marcar a la pedra el sant, va ser instal·lada a l'ermita juntament amb un valuós retaule...
L'any 1936 tot va ser cremat.
(Font: https://historiadecatifrasecap.wordpress.com/)

Ermita de Sant Vicent

La Nevera des de l'ermita



De pujada cap a l'ermita, i al barranquet que s'obre a l'esquerra es pot contemplar també la barraca dels Camps.

Barraca dels Camps

Situació


Barraca de  Bossa o de Cotxero
Una altra de les barraques grans i emblemàtiques de Catí, la trobem a tocar del Mas la Font de Dalt, a l'alçada del quilòmetre 18 de la CV 128, en direcció a Catí venint de la carretera de Morella.
Aquesta barraca destaca pel sistema de construcció, on es diferència la zona de la base i les parets que sustenten la cúpula, del sostre, fet amb dos tipus de coberta de les lloses que el sostenen, una amb còdols grans arrodonits i la part superior fet amb grava més petita. Estèticament espectacular!. Encara es dedica a emmagatzemar estris del camp, i compta amb una porta de fusta en forma de reixa, que dóna ventilació a l'interior.

Barraca de Bossa

Situació






Tossal de la Nevera. Catí

16 de desembre de 2018

L’any 2018 s’ha declarat la Pedra en Sec com a patrimoni inmaterial de la humanitat per la UNESCO. Finalment s’ha reconegut el coneixement relacionat amb la construcció d’estructures arquitectòniques, de les més senzilles a altres de força complexes, apilant i encaixant pedres sense utilitzar cap altre material que la pròpia pedra, esdevenint un veritable art. Coneixement que s’ha trasmés des de la prehistòria al nostres dies i que posa en relleu la prefecta relació que s’estableix entre l’home i la natura, en perfecta simbiosi i sostenibilitat.

Tossal de la Nevera

Prop de casa, a les serres del Montsià i de Godall trobem nombroses mostres d’aquest valuós llegat, però sense cap mena de dubte, per gaudir a fons d’aquest patrimoni que ens han deixat els nostres avantpassats, i on trobem exemples espectaculars és sens dubte al Maestrat. Potser en part degut a la seva particular orografia i vegetació, més aviat escasa, podem gaudir de grans barraques i de diferents tipologies i usos, de marges interminables que solquen quilòmetres de muntanya, assagadors, pous, neveres… un catàleg interminable.

Us proposo una “barreja” d’itinerari per pujar a un dels cims més carismàtics de l’Alt Maestrat: el Tossal de la Nevera, combinat amb la visita a molts d’exemples singulars d’arquitectura de pedra en sec, que anirem descobrint al nostre pas. 

Aproximació: des de la població de Catí, prenem la carretera que puja al santuari de l’Avellà, la CV-1270, que després de 5 km i en creuar un túnel ens deixa al Santuari de l’Avellà. Seguim per l’esquerra fins a una esplanada on podem deixar el cotxe. 

Dificultat: moderada

Desnivell: Uns 1700m. acumulats

Durada: Unes 6h. 17,5 Km.

Itinerari: sortim de l’esplanada, i passem per davant del vell Mas de la Farola, deixem a l’esquerra una sèrie de cases adosades que formen part d'un conjunt d’allotjaments rurals. Al final del “carrer”, trobem el sender que caldrà seguir planer, deixant a la nostra dreta el barranc de l’Avellà. El sender baixa per creuar la capçalera d’aquest barranc i segueix ara remuntant un barranc subsidiari, pel seu vessant esquerre fins a assolir el Coll de Campanarets. 

Mas de la Farola

Barranc de l'Avellà

Coll de Campanarets

Cap a l’esquerra s’obre el barranc de la Tova que baixa fins a Catí, recte un sender ens portaria fins a una preciosa barraca, però trenquem cap a la dreta i prenem un sender en forta pujada cap a la serra dels Campanarets que tenim ara al davant. A trams el sender està format per escales fetes amb tronquets subjectes al terra per facilitar l’empinada pujada. Al final d’aquesta, però encara per sota de la carena, prenem uns antics bancals cap al sud-oest per un sender planer. Cal anar vigilant perquè a la nostra dreta aniran apareixent exel·lents exemples de barraques, més grans, més petites, al marge, fins i tot un povet encastat a un marge, on es pot recollir aigua. 

Pujada a Campanarets

1a barraca a Campanarets

Interior

restes d'una barraca al sender

2a barraca a Campanarets, datada l'any 1933

Interior amb foc al terra

2a barraca Campanarets

3a Barraca al marge

4a barraca Campanarets

Detall sostre

Gruix de les parets


Povet al marge


Al final d’aquest tram dels Campanarets arribem a la carena del Tossal, al seu extrem nord. Per davant tenim uns 2,5 km de carena completament pelada, i solcada de marges interminables i nombroses petites barraques de pastor que els devien servir per aixoplugar-se. 

Carena i Tossal al fons

Passador de bestiar a un marge

1a barraca carena

2a barraca carena

restes 3a barraca carena

marges quilomètrics

4a barraca carena

5a barraca carena


Carena i Campanarets al fons

Les vaques pasturen la carena indiferents a la nostra presència… cap al final de la carena el sender, sempre a tocar d’una tanca per la dreta, va guanyant alçada per assolir la punta del Tossal de la Nevera de 1285 m. La panoràmica de 360º és espectacular, des de la serra d’Irta, la mar, Montsià, Moles de Xert, Turmell, Els Ports, la Mola d’Ares… el Penyagolosa. 
Deixem el vértex, baixant de cara a Catí, que tenim a llevant. 

Cim del Tossal de la Nevera

Catí, i Montsià al fons


Un senderó ens permet perdre alçada ràpidament i tornant cap al nord-est trobem les restes d’una antiga barraca assolada adosada a un cingle, i una mica més avall la Nevera Vella, que dóna nom al Tossal. 
A uns 1170 m d’alçada, es tracta d’una gran nau excavada al terra per conservar la neu, amb el sostre parcialment assolat, encara conserva la boca superior des d’on es pot apreciar el treball de construcció de tan gran estructura, amb les escales adosades a la pared per on davallaven fins al fons. Davant la nevera i també protegit per una petita cabana de pedra en sec està el povet de la Nevera Vella. 

Restes de barraca al Tossal

La Nevera Vella

Interior

Nevera Vella

Boca de la nevera


Povet de la Nevera Vella

Un indicador ens mostra el camí per anar a trobar el proper objectiu, resseguint el contorn de la muntanya, sense perdre apenes alçada, la Nevera del Mas de la Serra. Entre les parets d’una vella caseta baixen les escales per baixar a la nevera, en aquest cas excavada a la part de fora de la construcció i també de grans dimensions. Des de la mateixa nevera baixem uns quant bancals per anar a visitar les restes del Mas de la Serra. A la llinda de la porta del gran mas podem llegir 1720, possiblement l’any de la seva construcció. Un gran mas, avui refugi del bestiar, que devia treballar tota aquesta zona, amb tota la vessant de la muntanya, des de la carena del Tossal fins al fons del barranc, solcada de vells bancals. 

Indicador a la Nevera Vella

Nevera i Mas de la Serra

Nevera del Mas de la Serra

Accés a la nevera

Nevera

Indicador al Mas de la Serra

Era empedrada del Mas de la Serra

Mas de la Serra

Interior, xemeneia

Mas de la Serra

Barraques del Mas de la Serra

Sortint de davant del mas prenem el camí cap al coll de la Selleta, que ens separa del barranc del Bosc. Al coll prenem el sender cap a llevant per remuntar la lloma dels Blaios, on trobem una gran bassa d’aigua. Poc després passem a tocar d’un gran clar, a la nostra esquerra, on tornarem per seguir la nostra ruta. Sense deixar el sender comencem a davallar cap a l’est, amb l’objectiu de visitar el proper mas de la Serrada, o de la Serrà, com l’anomenen a Catí. Pel camí també veurem la bassa i el proper pou del mas. El bancal de dalt del mas és una gran era on devien batre els cereals, on encara hi descansa el rodet. El mas també de grans dimensions i amb nombroses dependències i corrals, també es va estimbant amb el pas dels anys. Una vella i enorme carrasca esgallada es vol barrar el pas de tornada cap a la lloma dels Blaios. 


Bassa a la lloma dels Blaios

Bassa de la Serrada

Mas de la Serrada

Era del Mas de la Serrada

Carrasca del Mas de la Serrada

Povet del Mas de la Serrada

Interior

Un cop al clar, saltem una tanca per al bestiar i creuem tot el clar amb la intenció de baixar pel barranquet del Bosc i arribar al fons del barranc de la Tova per visitar la Font del Fenassar, i remuntar cap a la barraca del Catxo. 

Clar a la lloma dels Blaios, passador de bestiar

Però com sovint passa, les nostres intencions malauradament es disolen i es queden en intencions. Una batuda de senglar a la zona del barranc ens trenca els plans i ens obliga a desfer camí fins al coll de la Selleta, per no posar-nos en perill “real”. La serreta de dalt i tot el barranc estan infestats de caçadors amb cridaneres armilles, i grans estols de gossos nerviosos amunt i avall, ens fan desistir. 
Des del Coll remuntem, fora sender, fins al sender que ens ha portat pels Campanarets, amb relativa facilitat perquè com he comentat tota la carena està pràcticament pelada de vegetació. Descartem també el sender que davalla des del coll cap al barranc, també per raons de seguretat. 
Un cop al coll de Campanarets, trobem el mateix panorama. Tota la carena de davant cap a la lloma del Fenassar, també és plena de caçadors apostats. Ara la batuda està al barranc de l’Avellà, per tant descartem també el sender inicial i tornem carenejant per la lloma del Fenassar, també pelada i que ens deixa a la vista de tots els caçadors. Resseguim la malmesa pista que solca la lloma fins al vell prigó que assenyala el camí que baixa fins al santuari de l’Avellà, punt de partida. 

Prigonet de l'Avellà

El santuari, a 950m. d’alçada i a la serra de Prunelles o d’En Celler, és un petit nucli on hi trobem l’ermitori de la Mare de Déu de l’Avellà, que data de 1545, amb la seva doble espadanya, l’interior completament decorat amb frescs datats el 1737 i realitzats per Pasqual Mespletera, de Sant Mateu. A l’exterior, la miraculosa font de l’Avellà, amb els tres brolladors i els dos majestuosos xops que vigilen l’entrada. 

Rentadors de l'Avellà

Ermita de l'Avellà

Font de l'Avellà

Ermita de l'Avellà

Xops monumentals

Espadanya

Interior del santuari

La Font de l’Avellà, d’aigües sulfuroses, va provocar l’aparició de diferents equipaments turístics: fonda, casa de banys, planta embotelladora i més recentment apartaments turístics. 


Paisatges de pedra en sec!!!


                     
Powered by Wikiloc