Sant Miquel d'Espinalbà, Mas Morera, Tossal dels Tres Reis

24 d’agost de 2017

La darrera visita la vaig fer amb el tot terreny, cap a l’any 2004. Ara, 13 any més tard, em va venir de gust retrobar  aquest indret singular del Port de Fredes o més ben dit de Vallderoures, enclavat en terres del Matarranya: Sant Miquel d’Espinalbà. Aquesta vegada farem una ruta a peu per arribar-hi, resseguint antics senders del Port que comunicaven masos i pastures. De camí mirarem de descobrir els petits tresors, com m’agrada anomenar, que hi ha amagats per la contrada.


Aproximació: Hem d’arribar fins a Fredes i resseguir la pista en direcció a Pinar Pla. En arribar-hi veiem a l’esquerra el gran mas del Ric de Fredes. A tocar podem deixar el vehicle.

Dificultat: moderada. A pesar de trobar bons senders i trams de pista, algun tram transcorre per sender molt perduts pel pas del temps, que més s’han d’intuir que veure’ls.
Desnivell: Uns 800m. acumulats.
Durada: Unes 4/5 hores. 13,5 km.

Itinerari: Sortim del Mas del Ric de Fredes o corral de Pinar Pla després de fer-li la visita de rigor. Una gran construcció de dos pisos a la part del mas, on a la planta baixa encara es poden veure les menjadores dels animals adosades a les parets. Davant del mas s’obren les extenses planes d’antics conreus de blat i pataques, ara ocupades pel pinar.

Corral de Pinar Pla o del Ric de Fredes

Corrals de Pinar Pla

Al bancal de darrera el mas, a una cota més baixa trobem una antiga pista, que seguim cap a l’esquerra primer i que després va girant cap a la dreta. Aviat, en mig d’un gran tallafoc que la creua, veurem a l'esquerra, les fites del sender que s’enfila cap al Tossal dels Tres Reis, per on dresprés baixarem. La pista es transforma en sender que en suau pujada primer i després en baixada va guanyant terreny cap al barranc del Riu de Patorrat. Un antic baixador, senyalat amb alguna vella fita ens guia cap a la fondalada del barranc, en una zona recentment talada d’arbres, que configura el racó de Robert. La presència de bous i vaques, tranquilament pasturant, ens fa desistir de visitar-lo. Ho deixarem per a una altra ocasió. 

Racó de Robert

Un corriol que puja decidit ens fa retrobar el sender que portavem i ens recondueix cap al nostre destí. L’estiu és inclement, i l’escassetat de pluges d’aquest any fa que tot sigue molt sec. Uns metres més endavant està el bassi de la Font d’Arcos, i el camí poc a poc es va internant en un dens bosc de pi negral, d’una espessor impressionant, sense perdre alçada.
A la nostra dreta i al fons distingim, quan el bosc ho pertmet el barranc i a l’altra banda la Collada de la Creu, anomenada així per l’encreuament de camins que s’hi pot trobar, a tocar de l’antic Rafalgarí o poblat de la Campaneta, com també es conegué. Un indret carregat d’història: hi ha indicis d’haver estat poblat en periode islàmic, les primeres dades documentades parlen del segle XIV i fan referència a l’actuació de Tortosa per convertir l’indret en una zona de conreu de blat, fent extenses tales d’arbres amb aquest objectiu. Més tard, segons Coromines, l’indret va ser destruït pels francesos al segle XVII. Altres fonts asseguren que el Rafalgarí, estaba sota el dictat del Monestir de Benifassà, per cessió del noble Ramon de Montcada, senyor de Tortosa. Altres històries expliquen que el poblat era habitat per mala gent que tenien atemorida a tota la gent de la zona per les seves malifetes, i que finalment van ser ajusticiats per una partida de Micalets valencians, que van cedir les terres al monestir… 

Coll de la Creu

Ombries d'Arcos

El sender continua avançant cap al nord-oest per les ombries d’Arcos, sempre amb el crestall de roca de la Mola Torroja a la nostra esquerra. Finalment, entre vegetació més esclarissada arribem a un ampli coll, que fa una preciosa balconada cap al barranc, a llevant, de Patorrat. En front s’aixeca una petita illa de roca entre cingleres, la Punta de la Torroja.

Barranc de Patorrat

Punta de la Torroja, al fons St. Miquel

Sender pel cingle de la Punta Torroja

Continuem per sota mateix del cingle de llevant de la Punta, per camí ara perdut i dolent, però sense perdre de vista les magnífiques panoràmiques que ens regala aquest vessant de muntanya. Un cop superada la punta, el terreny es fa més dolç de caminar, entre espígol i romers, ja tenim al davant a Sant Miquel d’Espinalbà.

Per l’esquerra arriba la pista que vé del Tossal, i que com altres, des de tots els punts cardinals conflueixen en aquesta punta de cingle, que esdevé lloc de trobada. Sant Miquel, ermita, masos, pallers i corrals, en altres temps lloc de peregrinació de la gent de tots els masos de la zona i dels veïns de Fredes i Vallderoures, on es trobaven per pregar i fes festa. Cada cop més enrunat, conserva encara una aura especial, que ens fa visitar-la en respecte. Masos de parets pintades en blavet que ens parlen de la vida dura dels seus masovers. L’antic collar de matxo encoixinat amb les restes de cuiro dels escalers per subjectar les sàrries o per enganxar el carro, el forn i les xemeneies ara fredes dels masos… 

St Miquel

Forn

Mas de Fora

Mas de Fora

Espadanya
Mas de Dins

Collar

St Miquel d'Espinalbà

Al mig de la façana oest trobem l’arcada coronada per l’espadanya que dóna accés a l’ampli santuari assolat a l’esquerra i al “Mas de dins”. Abans de pujar les escales, Per la porta de l'esquerra podem accedir al mas, i a l'entrada hi trobem la figura venerada de Sant Miquel, que encara avui vetlla per aquestes terres.
Si davallem per la part nord de l’indret per un corriolet de cara a la bassa que hi tenim al davant, a meitat de la baixada un altre corriolet a l’esquerra ens deixara davant del Pou de Sant Miquel. Unes escales empedrades baixen a una mena de barraca amb sostre de pedra en sec, excavada a la roca on hi ha el pou.

Pou de St Miquel


Tornem enrera per la pista que passa dos bancal per sota del pou, ara en direcció sud. A la dreta queda un turonet arrodonit on ens hi assomem per veure la panoràmica d’aquesta altra vessant: el barranc del riu Pena als nostres peus, la Punta de la Serreta, la Mola de Sildo i més a l’esquerra l’alterós Tossal d’en Canader, de 1393m i la cota més alta de la zona.

Barranc riu Pena

Maset de la Sabineta

Reprenem i seguim la pista en direcció sud, que ens menaria fins al Tossal dels Tres Reis. Però més o menys a mitja distància dels dos punts, St Miquel i Tossal, deiem la propera cresta de la Mola Torroja a l’esquerra i prenem una antiga pista cap a la dreta que baixa suau per anar a trobar el Mas de Morera. Al capdamunt d’una cinglera de roca,  envoltat de terres de conreu encara treballades, el Mas mira cap a la petita vall, que cap a la dreta va fins al Mas de la Serreta envoltat també de grans bancals de conreu. El petit balcó de fusta mig tombat encara aguanta el pas del temps… 

Mas de Morera

Mas de la Serreta

Des de la mateixa façana baixem per un petit sender en ziga-zaga, en mig de la llosa de roca, cap al fons del barranc, fins a la pista que el solca. Pugem per l’esquerra uns metres fins a trobar una antiga pista molt desdibuixada que s’interna pel petit barranc que tenim al davant. La vella pista acaba a una petita era al mig del barranc. Pocs metres abans d’arribar-hi, un corriol marcat en una fita de pedra ens convida a seguir-lo fins a la preciosa Font del Teix, que jo anomeno del Mas de Morera, per distingir-la de les moltes fonts del Teix que hi podem trobar per tota la serralada dels Ports. Una petita capelleta construida al recer d’un ample marge de pedra dona resguard a les clares i fresques aigües que hi brollen, i que omplen de vida aquesta raconada de barranc.

Font del Teix de Mas Morera

Des de l’ereta del barranc, prenem el que potser és el tram més perdut de la travessa. Barranc amunt, sense temor, esquivant esbarzers, arços, aranyoners i rosers silvestres que lluiten per barrar-nos el pas, sortim a una mena de confluència de barranquets, on prendrem el de la dreta per seguir remuntant. Aviat arribem a una vella pista que ara seguirem cap a l’esquerra i aviat retrobem la pista principal. Uns metres a l’esquerra hi trobem la bifurcació que puja, en un moment, al capdamunt del Tossal del Tres Reis. Punt de confluència entre Catalunya, Aragó i València. Conta la llegenda que era el punt de trobada dels tres reis per negociar entre els regnes.

Placa conmemorativa al Tossal dels Tres Reis

La esplèndida vista que abasta bona part dels Ports més meridionals, convida a fer una parada i gaudir-ne.

Ja només ens resta baixar cap al punt de partida. Des del punt més elevat del Tossal, a tocar de l’indicador, hi surt un sender que en principi decidit i poc  a poc més planer, ens fa perdre alçada ràpidament, resseguint un ample tallafoc, fins a trobar la pista per la que hores abans avançamem en direcció contrària. Desfem camí fins al Mas del Ric de Fredes. La presència inesperada d’un escurçò, prenent el sol al mig del sender, ens fa perdre una mica més de temps. 

Escurçó

La bellesa captivadora i quasi hipnotitzant de la serp, ens fa reflexionar també sobre la importància d’anar sempre en molt de respecte a la muntanya i a la natura en general, essent sempre conscients de la bellesa que hi podem trobar en els seus animals, plantes i paissatges, però també dels perills que hi amaguen. 
Per tant, i per fer-ho entenedor, gaudint, però sempre alerta d’on i què xafem, que ens posem a la boca, o d’on ens fiquem i quan. S’ha de portar sempre el calçat i vestit adequats, tenir una bona orientació o mitjans per facilitar-la, i coneixements bàsics de muntanya, per donat el cas, saber llegir un canvi sobtat del temps que ens pot complicar la vida.  La millor opció per aquells que no hi sou prou experts és anar acompanyats d’algú que si que ho sigui.


Salut i muntanya !!!

                       
Powered by Wikiloc

El Pont Foradat i Cova Roja


14 d’agost de 2017

L’atzar m’ha tornat a portar al barranc de la Fou, al límit entre la Tinença de Benifassà i els Ports. 
El passat gener vaig tornar a visitar la Cova dels Àngels, i tot apropant-me, la vista es va perdre per l’altra vessant del barranc de la Fou: Mola Aixada, la Moleta de l’Àliga… les ganes d’anar a redescobrir aquella zona es van quedar al tinter, i ara passats uns mesos, i tot i la calor que ajuda poc a prendre aquest tipus de desicions, em marco una ruta per tornar a visitar, després de molts anys, el Pont Foradat, i per un sender per la base de la Malladeta, el contrafort de llevant de Mola Aixada, anar a vore la Cova Roja, que tenia pendent des de fa molt temps. Som-hi!


Aproximació: Des del pantà d’Ulldecona, un cop passat el pont girem a la dreta i pugem per la pista de la Fou fins a la bifurcació a la Tenalla, a l’esquerra. Passem el pont i deixem el cotxe a una esplanada a la mateixa cova dels Ferrins.

Dificultat: moderada. Tot i que el sender és molt bo en general, el tram des del Pont a la Portella de la Malladeta, està força brut i trencat.
Desnivell: Uns 1500m. acumulats.
Durada: Unes 4 hores. 12,5 km.

Itinerari: De la Cova dels Ferrins surt una pista que puja fins a la casa forestal de la Tenalla, que a l’estiu sol estar tancada a la circulació. Abans de la cadena a la dreta hi ha un cartell informatiu i darrera d’aquest veiem un indicador que ens marca un sender cap al Pont Foradat. Després de creurar el llit del barranc del Salt, comencem a pujar en suau però mantinguda pujada, guanyant metres de cara al Pont. Pel camí ens esperen nombroses formacions de roca molt interessants: imponents agulles i gendarmes de pedra que vigilen la nostra progressió aigües amunt, seguint el traçat de barranquets que des de les alçades de Mola Aixada, s’avoquen decidits cap al fons del barranc de la Fou, als nostres peus.




Trobem una bifurcació, perfectamente senyalitzada, que per l’esquerra ens puja decididament cap a la inmensa mole del Pont Foradat



Un cop als seus peus, els més agosarats poden pujar al mateix forat per una estreta canal. Compte! pujar implica un mal negoci per als que patiu vertígen i una petita dosi d’adrenalina per a tothom. Al final de la canal, cal trencar a la dreta fins a la soca d’una vella sabina, i fer una petita grimpada i un flanqueig a la dreta per arribar al mateix forat.






Una petita repisa a la base del forat ens permet fer una parada per gaudir de la immensitat del paratge. Estem al mig de dos cingles impressionants, a banda i banda, les escarpades parets de roca rogenca configuren la gran muralla que ens separa de la Mola. Els voltors planegen indiferents a la meva presència, mentre que els corbs i gralles, malden per fer-me fora de casa seva en crits estridents, i allà baix entre els pins, un gaig de preciós plomatge es fa fonedis dins la boscúria.

En molt de compte baixem de la gran trona de roca i desfem el camí fins a l’encreuament que haviem trobat. Ara anem en direcció a la Cova Roja.

El sender dona una àmplia volta per la base del immens bloc de roca del Pont i enfila cap a la base d’una àmplia faixa de roca rogenca, on per la seva base transcorre el sender. Aquí el sender està força perdut i trencat, i resulta molt incomode de seguir. Un cop a la base del cingle i enganxats a la paret que ens queda a l’esquerra anem seguint el camí. Trobem un gran bloc de pedra que ens barra el pas, però que podem sortejar fàcilment, i uns metres més endavant una curiosa construcció de pedra en sec, que devia ser l’aixopluc d’algun pastor. 






Deixem la base del cingle i el sender s’obre una mica per anar a buscar la capçalera d’un barranquet tancat per alteroses parets de roca. Una d’elles, la de la dreta, sembla ben bé un enorme amfiteatre. En creuar el barranquet, a la nostra dreta veiem una zona molt coberta pel fenàs. Senyal inequívoca d’humitat. Ara mateix, en ple agost, m’ha segut impossible de trobar, tot i intentar-ho força estona, donada la sequera que l’estiu infringeix al Port, però amagada i esperant les pluges de la tardor, hi és la Font de la Faça.



Un gir ampli cap a l’esquerra ens deixa a tocar de la Portella de la Malladeta. El coll que ens separa de l’altre vessant de muntanya, amb la seva característica agulla de pedra. A l’esquerra Mola Aixada, a la dreta la Moleta de l’Àliga, al nostre darrera, una altra perspectiva de l’imponent Pont, per la seva cara nord.


Portella


Al mateix coll una altra bifurcació: a la dreta baixariem cap al fons del barranc de la Fou. Seguim per l’esquerra, cap a noves troballes. 

Ara el sender torna a ser ample, trescat i recentment desbrossat. A pocs metres de la collada i sota una balma a l’esquerra del camí trobem la Font de la Portella, que brota als seus peus. 
Uns metres més avall,  sota un petit cingle, als peus de la font, uns altra petita balma, tancada per un mur de pedra en sec, pot ser una altre refugi en  cas de mal temps.




Font de la Portella de la Malladeta

El sender va donant la volta, mantenint la cota, a la Mola Aixada, en el sentit contari a les agulles del rellotge. Les panoràmiques que es van desplegant són impressionants. Ressegint el barranc de la Fou, aigües amunt, podem veure al mig de l’enquadrament l’imponent Catinell, el guardià del Pi Gros i el Faig Pare. A la seva esquerra el Turmell, i a la seva dreta la Punta de la Puça, que ben arraulida contra els seus contraforts, amaga la Cova dels Àngels. 

Al centre, el Catinell

Balma de Mola Aixada

Moleta de l'Àliga

Seguim una bona estona estona en direcció oest, davallant de mica en mica per anar a trobar la capçalera del barranc de Cova Roja que ens queda a la dreta. A la vessant contrària del barranc, s’aixeca imponent el Negrell, que amb 1345 m és un dels cims més alts de la contrada, per sota del tossal d’en Cervera i del Tossal dels Tres Reis.


Negrell i Punta de l'Enderrocada

El sender fa un gir de 180 graus i enfila decidit barranc avall en direcció contrària. Pocs metres més avall, veiem a la nostra dreta un gran cingle que als peus amaga la Cova Roja i la Font de Cova Roja. A la base del cingle, ben conservada hi trobem una barraca de pedra en sec. i a l’extrem oposat de la gran balma de roca, la Cova Roja. A la base d’una gran esquerda a la pared s’obre un forat que s’endinsa a la roca per un llarg passadís recte, amb el sostre pla, que acaba en un garbuix de blocs.



Font de Cova Roja




Continuem baixant per la sendera que ressegueix el llit del barranc de Cova Roja fins a trobar el barranc de les Tosques que ens arriba per l’esquerra. En aquest punt hi ha una bifurcació, que remuntant aquest barranc i en direcció nord ens portaria a la Font dels Hortets i a la Cova dels Bous.


Bc. de Cova Roja

Seguim per la dreta i trobem, als pocs metres, a la nostra esquerra un mirador amb cartells informatius que ens ofereix una magnífica panoràmica de tot el barranc de la Fou, ara de cara al sud. Més endavant, una nova bifurcació, que en aquest cas ens portaria per la dreta cap a la Portella de la Malladeta, per on hem passat, hores abans. Baixem per l’esquerra i en unes poques ziga-zagues del sender, arribem al fons del barranc de la Fou, a l’àrea recreativa, on podem refrescar-nos a la seva font.

Mirador del Bc de la Fou


Segueixo pista amunt uns trescents metres per visitar el Toll dels Sabaters, amb la vana esperança de poder, amb sort, fer un banyet. Es tracta d’un gran toll que fa el barranc, però que donada la sequera, està pràcticament sec. Em sembla que no hi ha ni sabaters… aquells petits insectes que semblen aranyes i que caminen per sobre de l’aigua…


Toll dels Sabaters

Doncs res, pista avall. El paisatge i els detalls del camí fan la passejada que encara resta prou amena. Al camí trobem a la dreta una petita cavitat anomenada la Cova de la Capelleta. Algun esquirol encuriosit treu el nas, a vore qui és el boig que va pista avall sota un sol de justícia.




Cova de la Capelleta

Cova dels Ferrins

Uns centenars de metres més avall, retrobem l’entrada a la Tenalla i el vehicle que ens espera a la Cova dels Ferrins.

Bona travessa!!! 


                      
Powered by Wikiloc