De camí a Castell de Cabres.

19 d'octubre de 2019

Tanco la intensa jornada per la Tinença de Benifassar, després de visitar la zona de la Mola de Mitjavila, al Coratxà, per anar fins al poble de Castell de Cabres, amb el cotxe.


Castell de Cabres

De camí visito nombrosos exemples de patrimoni natural arbres singulars i monumentals, i patrimoni arquitectònic: masos, barraques de pedra en sec, i el propi poble de Castell de Cabres.

Itinerari: Sortim de la bifurcació al Boixar de la CV 105 en direcció a Castell de Cabres, i vaig parant a diferents entradors per visitar la caseta de Pau i les dos barraques que s'aixequen a l'esquerra de la carretera a uns bancals erms. La primera molt ben conservada pero la segona pateix un enderrocament parcial. A la part dreta de la carretera, al mateix lloc, el Mas de la Roca de Prades, el petit turonet que s'aixeca darrera el maset.

Caseta de Pau

Barraca de Pau 1

Interior

Barraca de Pau 2

Maset de la Roca de Prades

Uns metres més endavant el Mas i la Pallissa de Cardona a ma esquerra, envoltat de grans bancals tancats per als ramats de vaques. 

Mas de Cardona

Pallissa de Cardona

Fixant-nos a la dreta veiem cap al fons la Caseta Blanca, una corralissa més propera i a tocar de la carretera, una gran barraca de pedra en sec, en perfecte estat, al mig de deveses de pastures.

Caseta Blanca

Barraca a la caseta Blanca


Ara per l'esquerra veiem una altra de les grans explotacions ramaderes actives de la zona, la caseta dels Bous, per on també transcorre el Camí de la Rogativa. 
A una forta corba a la dreta de la carretera veiem en front el mas del Sabino, i per la dreta, la caseta de Rosalia i més enllà la del Conyo, amb una corralissa més propera. Davant s'aixeca el Tossal del Batlle i als marges i assagadors que l'envolten, curioses barraques de marge. En aquest mateix punt i a l'esquerra de la carretera s'aixeca solitari el gran Pi de la Bruixa.


Mas de Sabino

Corralissa del Conyo

Pi de la Bruixa

Tossal del Batlle

Barraques de marge



Més endavant un gran entrador a l'esquerra ens endinsa al Pla de l'Artiga, i seguint una pista forestal arribem a una corba a la dreta, on s'obre una portera per entrar a una finca forestal. Al costat de la portera s'aixeca el ginebre de Marc, d'una alçada considerable.


Ginebre de Marc


Altre cop a la carretera ens anem apropant al poble i abans d'arribar-hi, a la dreta i al caient del barranc visito el Pi de la coveta, un altre gran negral de grans dimensions.

Pi de la Coveta

Un cop a Castell de Cabres, visito l'antiga població amb un cens de 18 habitants i a 1134 m. d'alçada. 

"Castell de Cabres es creu que va ser fundat pels àrabs. Inicialment va ser conquistat pel rei Alfonso II el cast en 1195, però va quedar abandonat fins a la seua reconquesta definitiva per Jaume I en 1233, repoblant-ho de cristià i augmentant el seu caseriu.
Posteriorment, una vegada fundat el monestir de Santa María de *Benifassà, Castell de Cabres va passar a formar part de la seua Tinença, satisfent dos terços del delme de collites i bestiars.

Durant el s. XVIII i XIX, Castell de Cabres va patir els escarns de les guerres carlistes, especialment durant la primera guerra, també coneguda per la ‘Guerra de Cabrera’, mític general carlista". (Font: Ajuntament de Castell de Cabres)

Cal visitar l'esglèsia de Sant Llorenç i enfront, la Font de la Vila, que abasteix la població d'aigua des de temps immemorials. Sota d'un porxo hi ha el Pou de la Vila protegit per una gran reixa. 

Sant Llorenç

Campanar

Font de la Vila

Pou de la Vila

Carrers de Castell de Cabres

Torre medieval



Castell

Cal també passejar pausadament pels vells carrers del poble, que et transporten en el temps. Dalt el turó que corona el poble, hi ha les restes quasi imperceptibles avui de l'antic castell, del que sorprén la vella llegenda que conta:


"... se li va imposar aquest nom, perquè en una guerra de fa moltíssims anys, en el poble no quedaven mes que avis, dones i xiquets, perquè els homes barallaven en el camp de batalla. Cert dia al capvespre, un vell que estava de vigilant en el Castell, va veure que s'acostaven al poble les tropes enemigues per a saquejar-ho a la nit: com no disposaven de mitjans humans per a impedir-ho, van fer pujar al castell totes les cabres que hi havia en el poble i els van lligar una tea encesa a cada banya. L'enemic va creure que tants punts de llum en la foscor de la nit eren torxes portades per soldats, per la qual cosa, considerant que es tractava d'una emboscada va emprendre la retirada ràpidament. Amb aquesta estratègia es va guanyar la batalla i es va posar al poble el nom de "Castell" pel seu castell *montano, i " de Cabres" en homenatge a aquelles cabres que van espantar a l'enemic." (Font: Ajuntament de Castell de Cabres).

Salut i muntanya!!

                        
Powered by Wikiloc

Coves de Mitjavila. Coratxà

19 d'octubre de 2019

 El passat 19 d'octubre una proposta del Parc Natural de la Tinença em va cridar l'atenció: "A caminar a la Tinença, descobrint les coves del Coratxà".
La zona de la Mola de Mitja-Vila alberga diferents formacions geológiques d' interès. Des de Coratxà proposen una ruta para descubrir la Cova de la Puntassa, la Cova de la Mestra i l'Avenc de l'Ase. 

Cova de la Puntassa


Tot i haver visitat fins a tres vegades aquesta zona aquest mateix any, el fet de comptar amb la col·laboració de l'Espeleo Club Castelló, per conèixer la formación d'aquestes cavitats, els seus aspectes més rellevants y cómo son explorades per a ser catalogades, m'anima a visitar-la un altre cop. I el fet de tenir com a guia a la Vanesa, tècnica del Parc i gran coneixedora del territori m'acaba de decidir, cap a Coratxà!

Aproximació: la ruta comença i acaba al Coratxà.

Desnivell. Uns 400 metres acumulats. 209 positius.

Dificultat: Fàcil, sense comptar l'accés a la cova de la Puntassa, que és delicat.

Durada: Unes 4h.comptant la visita a les cavitats.

Itinerari: Coratxà és un poble de postal, sempre que hi sóc m'agrada passejar pels seus petits carrers i gaudir les precioses cases que amb molt de gust s'han restaurat.

Plaça Major



Ens trobem amb Vanesa a plaça del poble, davant l'ajuntament i sortim pel carrer de Llevant, en direcció nord per un petit corriol que ens deixa a la cruïlla de les pistes a la Solana i a la Mola. Prenem la de l'esquerra, resseguint les marques del Camí de la Rogativa.

Creuament de pistes

Uns metres més endavant al mig de la petita vall per on transcorre la pista trobem un indicador que per la dreta ens marca el camí de la Rogativa i el seguim. Som ara a un assagador en pujada, remuntant la lloma arrodonida de la Solana per la seva part esquerra. Per l'esquerra del sender veiem l'inabastable treball de la pedra en sec en forma de preciosos marges que remunten el barranquet fins a la lloma.
El sender ens deixa a la pista que careneja la Solana, anem uns metres a l'esquerra per retrobar la pista de Mitjavila i la seguim per la dreta, i al següent encreuament prenem la de l'esquerra, per pujar a a la mola. 

Camí de la Rogativa a la Solana

Màrgens de la Solaneta 

Mola de Mitjavila, des de la Solana

Deixem a la dreta la bassa i el corral del Serenero, i arribem a l'ampli coll que dóna accés a la Mola de Mitjavila. Un curiós reducte natural envoltat i aïllat per alts cingles calcàris, on trobem algunes de les cavitats que volem visitar i on també es pot gaudir, sobretot a la primavera, d'un espectacular esclat de colors per la gran varietat d'especies botàniques que colonitzen la Mola. La presència d'algunes espècies endèmiques com la arenaria, els gossets de roca o les llunetes, fan molt especial aquesta raconada de la Tinença i des del Parc se li ha atorgat la categoria de Microreserva de flora.
Assolim el cim de la Mola, al seu vèrtex geodèsic de la Puntassa, a 1344 metres d'alçada, i aquí vénen a trobar-nos els dos components de l'Espeleo Club de Castelló que ens acompanyaran a visitar algunes de les cavitats de la Mola.

Bassa i corral del Serenero

Vèrtex de la Puntassa

Grevolà i Moleta Alta


Primer ens apropem a la boca de Mitjavila-2: Una rampa inclinada d’uns 30m. de llargada a la que s’accedeix per una boca en forma d’embut. Prop de la boca s’han trobat fragments de ceràmica de l’era del bronze. Una cavitat que podem visitar sense gaires problemes, donat el seu fàcil accés.
(Font SICE CS. Espeleo Club Castelló).

Cova Mitjavila-2

Boca Mitjavila-2

Pendent d'accés



Fons de Mitjavila-2

D'aquí ens desplacem per un corriol cap a la punta nors-est de la Mola, molt prop del vèrtex geodèsic on trobem la boca de la Cova de la Puntassa, que s'obre a la part superior del cingle.
Aquesta presenta un accés amb una gran inclinació, sovint coberta per una fina capa de fang humit, que els guies de l'espeleoclub, equipen amb una corda per prevenir cap accident. Aprofito per baixar fins al fons de la cavitat, ja que les altres vegades que la vaig visitar al no disposar de la corda es feia perillós accedir fins al tram final, on ens espera un espectacle de formacions espeleològiques. A la boca orientada al nord-est, de grans dimensions, també s’hi han trobat restes de ceràmica del bronze. La galeria amb fort i lliscant pendent d’uns 80m, nes porta a una sala inferior de dos nivells plens de blocs i força formació. La temperatura de la cavitat, llargament estudiada és molt constant: sobre els 10 graus, tant  a l’estiu com a l’hivern.
L’entrada és un jaciment eneolític, ocupat des del 4500 fins al 2500 a.C. Posteriorment seria ocupada per pastors transhumants de l’edat del bronze, i utilitzada per a l’enterrament d’algun dels seus membres. En recents excavacions s’hi han trobat nombroses mostres del Bronze mitjà: puntes de fletxa, agulles de bronze i ceràmica decorada. 
El Floro, el bandoler més famós de zona al S XX també va fer servir la Puntassa per amagar-se de les autoritats.
(Font SICE CS. Espeleo Club Castelló).

Boca de la Puntassa

Pendent d'accés

Sales inferiors





Un cop acabada la visita i després de recuperar forces, reprenem la pista que baixa fins al coll, i fem parada per visitar una altra cavitat força interessant: l'Avenc de l'Ase.
Una gran sala inicial, segurament derrumbada on destaca una gran columna càrstica, dona l'entrada a un pou vertical de uns 20 metres, al final del qual es troba una forta pendent d'uns 10 metres mésque ens porten a la part més baixa de la cavitat, des d'on remuntant una petita pared s'accedeix a una galeria d'uns 15 metres que acaba, superant una gatera a una petita sala final plena de formacions. Els guies de l'espeleoclub ens parlen de l'origen d'aquesta cavitat i fan una petita instal·lació per mostrar la manera correcta d'accedir a aquest tipus de cavitat, tot i que no hi accedim per raons obvies.

Avenc de l'Ase




Pou de l'avenc


Els demano per les altres cavitats de la zona, que ja no tenim temps de visitar: la cova de la Mestra, i la de l'Abella, que en una altra entrada del meu blog vaig estar cercant sense èxit. Molt amablement em passen les coordenades de la cova de la Mestra, que tenen a ma, i que guardo per a una altra ocasió.
Reprenem el camí de tornada pel mateix recorregut fins a la pista de la Solana que ara seguirem carenejant. A la nostra dreta i al començament de la pista, veiem l'imponent Pi de la Solana, un negral monumental, esgallat, segurament per alguna ventada, que té la meitat de l'arbre a terra, mort. La Vanesa ens parla sobre la reintroducció del Trencalós a la Tinença, un excel·lent projecte de recuperació de fauna en aquesta comarca.

Pi de la Solana

Mas de la Mola des de la Solana

El sender comença a davallar pel seu extrem nord-est, però aviat trobem un corriol marcat  a la dreta que ens fa deixar la vella pista forestal i per un corriol ens porta a creuar, cap al sud, a la recerca del barranc dels Racons. Al fons veiem el Mas de la Mola, i al barranc els aurons comencen a vestir-se de tardor: un regal cromàtic per als sentits!

Sender al Barranc dels Racons

Barranc dels Racons


Aurons tardorencs

El sender ens deixa a la pista que baixa cap al Mas de la Mola i el Mas del Racionà, a la zona del Bosc Negre, Nosaltres la remuntem cap a la Mola per la dreta i aviat retrobem l'encreuament del camí de la Rogativa un altre cop. Ara enfilem directes cap a Coratxà, on donem per acabada aquesta bonica sortida a la Mola de Mitjavila.

La Mola de Coratxà

Entrant a Coratxà

Moltes gràcies a la Vanesa del Parc Natural de la Tinença, i als tècnics de l'espeleoclub Castelló, per fer-nos gaudir d'aquestes joies amagades de la Tinença.

Salut i muntanya!!! 

                     
Powered by Wikiloc


Com a complement d'aquesta ruta, us deixo el track amb l'aproximació a la Cova de la Mestra, que no vaig poder visitar el mateix matí, però gràcies a les coordenades que em van facilitar la gent de l'Espeleo Club de Castelló, després de dinar, vaig pujar amb el cotxe a la Mola de Mitjavila i vaig fer la recerca amb el GPS. 

Qualifico la variant de moderada fent la grimpada per superar la canal. Si baixem i pugem pel barranquet és fàcil. 

Des de l'ampli coll que separa la Mola de Mitjavila de la resta de la carena, al costat de l'Avenc de l'Ase i mirant al nord, s'obre una profunda canal que esdevé una de les capçaleres del barranc del Ferri, entre els Molinars i el Cingle de Sant Jaume. Aquests primers cingles que baixen esglaonats des d'on ens trobem, conformen l'anomenada Roca Mestra, que dóna nom a la cova. 

Coll de l'Avenc de l'Ase

Cingles i barranquet d'accés a la cova


La canal és massa empinada per baixar-la sense cap sistema de seguretat i per tant prenem el camí que puja cap a la Mola de Mitjavila. Abans d'arribar a l'alçada de la cova de Mitjavila-2 que ja hem visitat al matí, deixem la pista i trenquem cap al nord per trobar un petit barranquet que neix en aquest punt més elevat de la Mola i baixa en direcció oest, cap a la base dels primers cingles careners. Seguim el llit del barranc, trencat per la dreta per salvar algun petit ressalt rocós i aviat veiem per l'esquerra la boca d'una curiosa cova que travessa una punta de cingle, com un petit túnel. El barranquet s'aboca a un gran cingle, una timba que evitarem resseguint una feixa herbosa per l'esquerra, on destaca per sobre de la resta un magnífic pi negral. Un cop superat ens hem de fixar en la base de les parets de la nostra esquerra, i enfilant-nos uns metres pugem fins a una gran balma, poc profunda arrapada al peu del cingle. Som a la cova de la Mestra, un abric d'uns 10 metres d'amplada per 14 de fondària i 12 d'alçada, amb un sòl abancalat artificialment, i amb una gran visibilitat des d'aquest punt. Aquí també s'han trobat restes de sílex i ceràmica prehistòrica, i consta que ha estat utilitzat com a refugi de pastors, segons el Nomenclàtor de Castelló de 1860. 
(font: Espeleo Club Castelló. SICE-CS). 


Cova al barranquet

Negrals espectaculars a la feixa d'accés


Cova de la Mestra

Cova de la Mestra

Des d'aquest punt el més assenyat és tornar enrera remuntant sense problemes el mateix barranquet. Jo opto per seguir prospeccionant la zona i seguint la mateixa feixa entre cingles avanço cap a l'oest, però la feixa, cada cop més inclinada s'acaba al mig d'un altra timba que em barra el pas. 
Retrocedeixo uns metres per situar-me al mig de la canal, i per la dreta d'aquesta trobo un pas factible que supero en una petita grimpada i em permet remuntar un dels esglaons dels cingles. El següent, més fàcil, el supero pel mig de la canal per terreny descompost però fora de perill. El darrer cingle rocós que ens barra el pas, al coll de l'avenc de l'Ase, es pot superar fàcilment tant per la dreta com per l'esquerra. Prenc aquesta darrera opció que em deixa en poca estona un altre cop al coll. 
Us aconsello complementar el track de les Coves de Mitjavila, amb aquest, per visitar l'abric de la Cova de la Mestra. 

Salut i muntanya!!

                   
Powered by Wikiloc