Mola de Genessies

Abril 2013.

Entre les comarques de la Ribera d'Ebre i el Baix Camp, a les muntanyes de Tivissa-Vandellòs, trobem la Mola de Genessies. Un impressionant monòlit de roca, ínicament accessible des de la part de ponent, amb dos puntes: el cim nord de 650 m. i el cim de Genessies, la punta sud, amb 712m. n'és el punt més elevat.


Part superior de la Moleta de Genessies (712 m. d’altitud). Des d’aquesta part culminant s’albira un panorama colpidor. És una de les millors vistes de què es pot fruir per aquestes serralades; un panorama de muntanyes abruptes amb pics i cingles alterosos que sobresurten uns darrera els altres. Extensions extraordinàries de serres per tots costats".
J. Iglésies i J. Santasusagna. “Del Camp de Tarragona a l’Ebre”. 1931

A mig camí entre Tivissa i Vandellós, a la carretera C-44, trobem a la dreta una pista que ens deixa en una estona als peus del Mas de Genessies, antiga construcció que data del 1584 i inclosa al l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A la vora de la carretera hi ha espai per deixar el cotxe.
Pugem al Mas i passem entre les construccions, a la part de darrera hi ha una font que abastia al mas amb un safareig. 


Mas de Genessies

Safareig

Seguim pel camí entre conreus d'avellaners,fins a la base de la Mola, un cop passat el barranc Fondo. Un indicador ens mostra les dues opcións per pujar: a la dreta per la Portella de Genessies o a l'esquerra pel Coll del Rourar. 



Trenquem a l'esquerra i anem pujant fins la portella. Una vegada passada hem d'estar atents a un corriol bastant perdut a l'esquerra que ens porta cap a la Mola, el sender ens portaria a Atzavara i Fatxes. A tocar de la Mola ja veiem el únic pujador que hi ha. Un pas on el cingle es deixa caure cap a la base, a la part de ponent, hem d'anar cap a aquest punt i pujar pel corrriolet que ens porta a la gran esplanada que conforma la part superior de la Mola. Un cop dalt podem arribar fins al cim Nord, entre nombroses restes d'antigues construccions de pedra en sec, possiblement pertanyents a algún assentament ibèric. 
Cap al sud trobem un petit esglaó rocós que ens portarà fins al cim de la Mola, de 712m. Les vistes són extraordinàries de tota la serra amb la múcica de fons del dringar de les esquelles de les cabres que pasturen per la base. 


Esplanada de la Mola de Genessies


Vèrtex geodèsic

Coll del Rourar


Defem el camí fins al punt de pujada i ara seguim un sender més marcat cap al sud, que ens porta al Coll del Rourar. Punt estratègic d'encreuament de camins, si seguíssim la carena en la mateixa direcció podíem pujar a la Mola d'en Botí, des d'on es pot gaudir d'una excel·lent panoràmica de la Mola de Genessies. 
Baixem des del Coll del Rourar per l'empinat sender fins a l'indicador, al costat del barranc Fondo. Hem tancat el cercle, només cal desfer camí fins al Mas.

Bona ascensió!!



Montmalús.

Agost 2015

Ascensió a un altre dels cims emblemàtics d'Andorra: el Montmalús


Des de l'aparcament de les pistes de Gau Roig emprenem el sender, a estones per les pistes d'esquí, que en poca estona ens deixa a l'estany Primer de Pessons, amb un refugi restaurant a la part nord de l'estany. El resseguim per l'esquerra en direcció sud, seguint un tram del GRP/GR7, pujant fins a un llac del circ de Colells. El voregem per l'esquerra i seguim pujant ara en bon pendent per la part dreta del circ i seguint una traça molt marcada. Hem deixat enrera els GR al costat de l'estany. El pendent es va fent de mica en mica més fort, fins a la Collada, al nostres peus i a l'altra vessant veiem l'imponent Estany de Montmalús. Només cal resseguir la aresta cap a la dreta, direcció oest fins a l'arrodonit cim del Montmalús, una petita muntanya de roques al mig d'una esplanada, a 2782 m.


 Les vistes conviden a seure i gaudir de l'espectacle: a llevant el Pic Negre d'Envalira i el seu germà l'Envalira formant una negra enforcadura, a ponent el Pessons i el pic de l'Àliga, estanys, circs... un mar de muntanyes. Amb temps i ganes, recomano l'ascensió pujant el circ de Pessons, pels estanys, fins a la collada de Pessons, i carenejant fer el Pessons, l'Àliga i el Montmalús. També és molt recomanable fer la cresta del circ de Colells, des de la Collada al Bony d'Envalira, fins a retrobar els GR.
La tornada resseguint el mateix camí de pujada.

Bona ascensió!!


Cataperdís i Port de Rat.

Agost 2015.

Curta però intensa ruta per assolir el cim del Cataperdís, de 2806 m.d'alçada. Es troba a la parròquia d'Ordino, a Andorra.


Cal accedir fins a les pistes d'Arcalís, a l'estiu es pot arribar en vehicle fins al túnel abandonat que volia travessar el port de Rat i comunicar dues valls per tal de fer un gran domini d'esquí. Aquí deixarem el cotxe i resseguirem les pistes d'esquí fins a la base d'una gran tartera que ens menarà fins a la bretxa d´Arcalís, en fort i continuat pendent. La bretxa separa els pics d'Arcalís i Cataperdís, una bona opció és fer l'ascensió  als dos, ja que hi són a tocar. al sud de la bretxa podem gaudir d'una gran vista sobre els Estanys d'Angonella. Resseguim el fil de l'aresta cap a l'oest i pugem a la darrera piràmide rocosa per assolir el Cataperdís. Des de dalt les vistes són espectaculars: cap a ponent la Pica Roja, al sudoest s'alça el Coma Pedrosa, al nord, imponent, el Tristaina amb el llac als seus peus, més a llevant el Font Blanca i el Pic de la Serrera.

Desfem el camí fins a la bretxa i comencem a baixar. A mitja alçada deixem el ziga-zaga del camí i enfilem cap a l'esquerra, per entre un mar de blocs de roca, faldejant la cresta per anar a trobar el Port de Rat. Divisòria entre la vall d'Arcalís i la de Solcén a França. Des d'aquí i ja per sender HRP, retornem fins al túnel on hi és l'aparcament. El fet de faldejar la cresta en lloc de crestejar directament, ha estat degut a que he fet la ruta amb la família i he preferit evitar riscos i fer la sortida més fàcil. Amb experiència i molt de compte es pot desgrimpar crestejant directament del Cataperdís al Port de Rat directament.
Bona ascensió!