GR 92. Etapa 31. Amposta- Pont de l'Olivar

18 d'agost de 2016 

Aquesta és la darrera etapa del GR 92 per terres catalanes, i està constituida per la travessa de la serra del Montsià, sovint desconeguda per la gent d’altres comarques de Catalunya, però que guarda alguns indrets molt especials, carregats d’història, i de petits tresors naturals i paisatgístics. 


Dificultat: Moderada donada la llargada de l'etapa, uns 26 Km.
Durada:  Unes 6h.
Desnivell acumulat: uns 1600mt (875+ i 750-) 
+ info: http://senders.feec.cat/gr-92/gr-92-etapa-31


Itinerari: Sortim d'Amposta i anem guanyant terreny cap al sud per la vora del canal de Navegació, 




passant a tocar de l'antiga torre de guaita de l'Oriola. Construïda al segle XVI, formava part de la linia de defensa de costa, contra els atacs pirates. 


A l'alçada de l'enclusa deixem el canal i pugem per la carretera en direcció oest, fins a l'antic traçat de la Via Val de Zafan, 


anem cap a l'esquerra i abans d'arribar a un altre canvi de sentit a la dreta, podrem veure a la part esquerra, una mica més avall, la torre de Forxeron, que també formava part de l'antiga linia defensiva. 


Creuem la N-340 i seguim pujant cap a la serra. 



Ara a la dreta veiem el Mas de la Canyota, la part central del mas també va ser una torre de defensa. Seguim el traçat de la pista esfaltada i els senyals del GR fins a una clara bifurcació, a l'alçada del Mas de Miralles. 


Continuem per l'esquerra fins que uns indicadors ens mostren l'inici del sender que travessa tota la serra de Montsià, en direcció a Ulldecona. 


Tal com anem pujant el camí ens ofereix una gran panoràmica del barranc de Coll Llarg. 


A la capçalera d'aquest barranc, la Vall Llóbrega es pot visitar una de les fonts més grans i ben conservades de la serra, la de la Tina. El camí canvia de vessant, ara tenim al darrera la mola Conillera, 


a l'esquerra el barranc dels Corbs, i enfront el sender que ens mena cap a les planes de la Bassa de la Galla. 


En aquesta zona antigament hi va haver l'important mas de Balaguer, pastures, bancals de verdura, fruiters... Passem a tocar de la bassa de Pere Vicent, seca completament 


i resseguim el barranc de la Font, cap al cor de la serra. 


La Font de Burgar, un lloc especial on descansar, i gaudir de la tranquilitat de l'indret. Un rajolí d'aigua també ens permet refrescar-nos i fins i tot fer un traguinyol. 


Ara el camí s'enfila pel barranc cap a Mata-redona, uns dels darrers grans masos abandonats del Montsià arran de la gelada del 56. El sender passa pel mas i les extenses esplanades dels antics conreus. 


Agafem direcció sudoest, el la que serà la darrera pujada, cap al Portell de la Foradada. 


Cap a l'esquerra aniriem a la Foradada, el fabulós mirador de la Badia dels Alfacs. Seguim per la dreta i anem faldejant la serra sempre en la mateixa direcció, per un sender sense pèrdua. Enganxat a un cingle a l'esquerra veiem una placa en agraïment a Llibert Carulla, promotor del GR 92. 


Una mica més endavant, un encreuament a la dreta en baixaria cap a la Mola de Lletí o al Bc. de l'Astor, 


seguim per l'esquerra i en poca estona estem als plans de l'altre dels grans masos del Montsià: el Mas de Comú. 


El sender segueix per la part superior dels bancals del mas, i a partir d'aqui el sender en direcció oest comença a devallar cap al barranc, al front ens queda la Mola Alta, per on transcorre el Lligallo Reial. 


Un cop al llit del barranc, el sender es transforma en camí, i al cap d'uns kilòmetres passa a ser asfaltat. 


Diferents cartells indicadors ens marquen clarament el camí a seguir, i al fons ja s'albira Ulldecona, el castell i les pedreres que l'envolten.


A ma esquerra també ens queda la darrera gran obra de la "humanitat": el saqueig indiscriminat de terres de la nostra estimada serra, que sembla que no té aturador...


Passem per sobre de l'AP 7 i arribem en poca estona a la Bassa del Montsià, ara molt buida d'aigua. 


Un altre pont sobre la via del tren i cap a l'esquerra enfilem cap al centre d'Ulldecona entrant pel carrer Major, fins a la plaça. 


A la dreta deixem l'edifici de la Casa de Cultura i a la plaça s'aixeca imponent l'esglèsia de Sant Lluc d'estil gòtic. 



Sense deixar el carrer arribem a l'altre extrem de la població, i a la sortida a l'altre costat d'una rotonda veiem l'ermita del Lorito, amb la seva creu gòtica del Terme. seguim el camí esfaltat per la dreta de l'ermita, en direcció sud-oest, cap al riu Sénia. 


A la nostra dret, dalt d'un turò, el castell d'Ulldecona observa el nostre pas. 


El camí esfaltat, sempre recte acaba en una corba a la dreta i davalla cap al riu, a la dreta deixem el molí de l'Olivar, testimoni dels usos intensius del riu d'altres temps. 


Un metres més endavant assolim el nostre objectiu: el Pont de l'Olivar. Pont de dos ulls que permet salvar el riu Sénia, construït el S XIX, punt d'inici o final del GR 92 en el seu tram català. 


Sembla que s'ha canviat el traçat del GR i aquest tram esdevindrà un ramal. Ara el traçat proposat va vora mar pel camí de ronda, des d'Amposta, passant per Sant Carles de la Ràpita  i les Cases d'Alcanar, fins a Sòl de Riu. 


Bona travessa!!

Powered by Wikiloc

GR 92 Etapa 30. Amposta-Ampolla

11 d’agost de 2016

Etapa 30 del GR 92.

Tot i que la major part d’etapes d’aquest GR transcorren prop de la costa, creuant platges, pujant i baixant per sortejar algun penya-segat arran de mar, de vegades entre urbanitzacions o creuant petits pobles mariners, altres creuant ciutats més massificades i industrialitzades, o en ocasions pujant a alguna serralada litoral per senders que en altres temps comunicaven la costa amb l’interior, i on es conreava la terra i pasturaven els ramats, on encara podem veure restes de masades, avui en runes, que ens parlen d’altres temps... La que us presento ara és diferent a la resta. Per començar es pot dir que el desnivell acumulat al llarg dels seus quasi 17 km és pràcticament zero, i la dada ens dóna una idea de la singularitat de l’entorn on ens mourem.


El delta de l’Ebre, amb una superfície de 320 km2 absolutament plans, que configuren la zona humida més important de Catalunya, formada per un singular mosaic de paisatges i hàbitats diversos: riu, mar, badies, salobrars, salines, llacunes, ullals, arrossars i horta. L’etapa ens permet gaudir de nona part d’aquests ambients i paisatges, “sentint-los de ben a prop”. Com diu una cançó dels Quicos són: “les virtuts de l’anar a peu. Poder escoltar i olorar, i mirar tot lo que es veu...”


Per una senzilla qüestió de combinació de transport proposo l’itinerari des d’Amposta fins a l’Ampolla, i també proposo creuar l’Ebre pel pont “Penjant” i no pel pont de la nacional, com marca el recorregut oficial. Una carretera tant col·lapsada com la 340 al seu pas per les Terres de l’Ebre i el seu tram pel pont que supera el riu, llarguíssim, és una experiència força angoixant, per un passadís interminable, molt estret i exposat a la inèrcia del moltíssims vehicles que el transiten constantment. En canvi la variant pel Pont Penjant, tot un símbol d’aquestes terres, fa que la passejada sigui més espectacular, i et deixa a una carretera secundària molt més agradable per caminar.

Desnivell acumulat: pràcticament nul.
Dificultat: molt fàcil
Durada: Unes tres hores
+ info: http://senders.feec.cat/gr-92/gr-92-etapa-30

Itinerari:  Sortim d’Amposta i creuem l’Ebre per l’emblemàtic Pont Penjant, tot un símbol de la capital del Montsià. 


Seguim el traçat de la 340a, passant per l’antiga Torre de la Candela, a la dreta, fins a un nus de la carretera, on creuem per sota la nacional 340 i arribem a l’antiga carretera de l’Aldea, i anem cap a la dreta a buscar una masada a la vora de la carretera, a l’esquerra, un camí perpendicular, passant pel costat d’una cuidada sínia, 


ens porta a trobar el canal Nou de Camarles, que ens guiarà pràcticament tota l’etapa, portant-lo sempre a la nostra esquerra.



Les marques de GR són pràcticament inexistents en tot el recorregut llevat de dos o tres pals indicadors del sender.


Passarem a tocar de l’Aldea, i  a la nostra dreta, una mica apartada podem veure l’ermita i la torre de l’Aldea



uns kilòmetres més enllà trobem el Lligallo del Gànguil, una barriada disseminada de Camarles. 


Passat el petit nucli del Lligallo, a la mateixa ma, la silueta inconfusible d’una coetera, al costat del Mas de Pinyol. Típiques construccions del delta de l’Ebre, que en altres temps tenien la funció d’enlairar coets de nitrat de plata per tal de “desfer” les tronades que amenaçaven la collita de l’arròs.


Veurem a la nostra esquerra, una mica més apartada del canal l’antiga torre de defensa de la Granadella


avui en dia un dels principals masos agrícoles d’aquesta zona del delta, i una mica més enllà arribem a Camarles, que creuem per les cases més a tocar de la ribera. distingim també a l’esquerra les restes del castell de Camarles i una mica més endavant.




A partir d’aquí les hortes donen pas als camps d’arròs, i la seva olor de palla madurant ens acompanyarà bona part del camí.



Va caient la tarda i ens anem apropant al nostre destí. El canal canvia de direcció i enfila cap a llevant, nosaltres però seguim recte el traçat d’un camí que ens deixa en poca estona a un encreuament de carreteres. Continuem en la mateixa direcció que portàvem fins a una rotonda de la carretera, i seguim encara més endavant fins al començament del passeig marítim de l’Ampolla.


Retrobem la mar quan ja és de nit, i el far del Fangar ens dóna la benvinguda a la nostra dreta, des de la punta de la badia. Entre estiuejants arribem, resseguint el passeig, al centre de l’Ampolla, un preciós poble mariner on acabem la ruta, completament amerats de delta.




Bona travessa!!

                   
Powered by Wikiloc

Bastiments, Freser, Pic de l'Infern, Pic de Gorgs, Puig de Pastuira i Gra de Fajol

6 d'agost de 2016

Interessant ruta d'alta muntanya pirinenca, on ens mourem per pics i crestes ratllant els 2600-2900 metres d'alçada i que ens permetrà gaudir de les grans valls i cims propers a la zona de  Vallter 2000. El track que us deixo passa per 6 dels cims de la zona i té un interessant tram de carena, fàcil a l'estiu, però que pot arribar a ser difícil amb neu o glaç. Tres dels cims d'aquesta volta: Bastiments, Infern i Pastuira pertanyen al llistat dels 100 cims de la FEEC. 

Gra de Fajol i Bastiments

Aproximació: Hem d'arribar fins a les pistes de Vallter 2000, a la comarca del Ripollès. Passant pels pobles de Camprodon i de Setcases. A una forta corba a la dreta, dels aparcaments de l'estació d'esquí, veiem l'indicador cap al refugi Ulldeter, on hi accedim en uns 20 min. 

Desnivell acumulat: prop de 3000 m entre pujades i baixades. 
Dificultat: Moderada. Pel desnivell acumulat i per algun pas de cresta. 
Durada: Unes 7 hores, comptant descansos. 

Itinerari: Sortim del refugi de Ulldeter, i mentre anem escalfant cames costa amunt, una petita rabera d'isards ens donen la benvinguda amb els seu potent xiular. Remuntem el Coll de la Marrana. Gran cruïlla de camins que ens portarà per la dreta i seguint el marcat sender cap els contraforts del Bastiments. 

Coll de la Marrana i Bastiments

El camí, en principi dolç, va guanyant pendent fins a un avantcim a llevant del pic. Hi veiem la Creu del Bastiments, i una mica més al NO el vértex geodèsic. Encara cal crestejar uns 100 metres fins al cim del Bastiments de 2883m. 

Bastiments

Fabulós mirador de la zona de Vallter. Cap al Nord, el Pic de Bacivers i a la seva dreta, al fons de la vall, l'estany. Més cap a l'est, al capdamunt del circ que forma Vallter 2000, s'eleva alterós el Pic de la Dona. 

Pic i estany de Bacivers

El vent bufa fort, i tot i ser agost, la sensació tèrmica és força baixa. Arrecerats al mateix cim, prenem la desició de seguir amb l'itinerari programat: crestejar, pel Freser fins al Pic de l'Infern. 

Comes de Malinfern i Freser

Anem carenant, primer cap a les grans collades de Comes de Malinfern, sempre resseguint l'aresta cap al SO. 


Aquest primer tram de carena és força ample i fressat, procurem avançar per l'esquerra del fil, buscant el recer de la freda tramuntana, fins al peu del Freser. 

Pic de Freser

Aquí es tracta de cercar el pas més evident per superar l'inmens munt de roca que conforma aquest pic de 2835m. A un recer, recuperem forces per emprendre el pas següent. 
Ara la cresta s'afila i el terreny ens regala una varietat cromàtica de les roques força variada: del blanc al vermell encés. 


Anem superant algunt pas grimpant, no gaire complicat, i tot donant la volta per la dreta al cim dels Gorgs arribem al coll que separa aquest del nostre objectiu. Una curta cresta prou empinada ens porta al cim del Pic de l'Infern. Des dels seus 2869m. veiem als nostres peus, mirant al nord, els estanys de Coma de l'Infern i a la seva esquerra, més gran, l'estany de Carançà. Cap a l'oest, els estanys Negre, el Blau, i per sobre el coll de Carançà. Més enllà es distingeixen el Pic de Noufonts i la Torre d'Eina. La grandesa del paisatge ens fa insignificants... 

 Pic de l'Infern

 Estanys de Coma de l'Infern i Carançà

 Pics Freser i Bastiments

Estany Negre, Blau i Coll de Carançà

Desfem el camí fins al collet i pugem a fer la visita al Pic dels Gorgs, des d'on gaudim de la panoràmica de la cresta que encara hem de superar cap al SO.

Pic dels Gorgs

 Allà ens dirigim, carenejant ara per la dreta o per l'esquerra, buscant el millor pas per assolir el coll a l'altra banda de la cresta. 


Des del coll podríem pujar als Pics de la Vaca i arribar al coll de Carançà, però preferim començar a baixar cap al fons de la vall. Anem a la cabana de Tirapits, també coneguda com la del "Polsador" d'emergències de muntanya. 

Cabana de Tirapits

Un refugi de pedra en sec, on aixoplugar-se en cas de necessitat. Prenem el GR 11 que passa pel fons de la vall en direcció al Coll de la Marrana. Les vaques i els cavalls pasturen tranquil·lament als peus de la cresta dels Gorgs, que hem superat fa una estona, entre les pastures de herba tendra, mirant despreocupadament l'anar i venir dels muntanyencs que aquests dies envaeïxen la pau de les valls del Pirineu. 




Arribem a una bifurcació, a la dreta baixa resseguint el torrent del Freser, que acaba de néixer, el GR 11.7 que va a buscar el refugi de la Coma de Vaca (Manelic), al Pla de l'Eugues. 



Refugi Coma de Vaca


Nosaltres seguim per l'esquerra per tornar al coll, però no hi arribem. Cap a la dreta resseguint un corriol perdedor anem a buscar el coll que queda a la dreta del Gra de Fajol: El coll de Coma de l'Orri, des d'on tornem a pujar fort per assolir la carena dels cims de la Coma de l'Orri, en direcció sud. 




Pic de Pastuira

Ara l'objectiu és assolir la punta cimera més allunyada al sud d'aquesta carena: el Pic de Pastuira, o de les Borregues, de 2675m. Abans d'arribar podrem veure a la nostra dreta i al fons de la vall del Freser, el refugi de Coma de Vaca. Des del cim se'ns obren nous horitzons: al SO el Balandrau, a l'oest, lluny, l'alterós Puigmal, a l'altra banda, cap a llevant el Costabona...al nord la cirereta del pastís que acabarà de coronar la volta. 
Desfem el camí tornant al coll de Coma de l'Orri. Seguint el mateix fil de carena comencem a pujar fort, fent ziga-zagues per guanyar els darrers contraforts d'aquest singular cim, envoltat per feixes de roca blanquinosa. Ens apareix al davant el Gra de Fajol de 2861m. 

Gra de Fajol



Pic de la Dona

Coll de la Marrana

La vista és força aèria, al fons el coll de la Marrana sembla una petita teranyina de senders, en front cap al nord el Pic de la Dona, i a l'esquerra el ja conegut Bastiments. Unes àligues solquen el cel blavíssim sense moure un múscul. Al cim estic sol, el vent s'ha fet brisa, el sol escalfa de valent, la mirada es perd entre les valls i el temps s'atura... 
Baixo del Gra de Fajol per la empinada sendera, com una fulla de serra, que baixa directa, al coll de la Marrana, i d'aquí fins al refugi. 

Refugi Ulldeter


La grata acollida dels guardes i la bona companyia d'altres que com jo, busquen un parèntesi de la quotidianitat, envoltats de grans masses de roca i natura ferèstega, enmarquen una nit perfercta.
La lluna treu el nas pels contraforts del Gra de Fajol. Bona nit...



Bona ascensió !!!


Powered by Wikiloc