Senderes

Aquesta mateixa setmana, l'amic Albert Reverté publicava al seu mur de Facebook unes fotos que m'han deixat perplex, emprenyat, preocupat... Fa uns vuit anys que ho faig des de la meva vessant professional, i a nivell particular ho he fet sempre, amb la meva familia i amics: intentar transmetre el respecte i estima a la natura i al patrimoni que en ella hi podem trobar. És el fruit del treball de velles generacions que van lluitar per  poder viure amb sintonia amb la natura, aprofitant els seus recursos de manera intel·ligent i sostenible.  He portat a molts de xiquets, xiquetes i joves de la Ràpita al Montsià. Per molts, la seva primera vegada, molts també ja coneixedors de la serra per visites fetes amb els seus familiars... però puc assegurar que per a la majoria ha estat una sorpresa descobrir la riquesa de la seva vegetació, dels animals que hi viuen, descobrir també les restes que ens parlen d'antics oficis i maneres de viure vinculades amb la serra en ...

“ ... “Una galiota de prohensals” va atacar les costes de la desembocadura de l’Ebre. (comunicat dels procuradors de Tortosa a Barcelona, el 27 de maig de 1473). Els monarques espanyols per fer front al perill dels pirates i especialment a l’acabament de la Reconquesta es van orientar en una primera fase cap a la possessió dels ports nordafricans. En fracassar la pressa d’Alger i Tunis es va intentar contenir el perill mitjançant l’armada de galeres que no podien donar abast a la vigilància d’una línia de costa tant extensa. Finalment es va recórrer a la solució de construir torres de vigia i defensa per tot el litoral mediterrani, que tenien el suport de forces mòbils. I així van sorgir les torres que trobem al litoral de l’Ebre, “torres de moros”, construïdes principalment al segle XVI. Altres però, com la Torre Guardiola, la “Torreta” de la Ràpita, ja venien de més antic.” Pescadors i navegants als Alfacs. Lluís Millàn i Roca. Torre de la Guardiola Sovin...

Ja feia molt temps que el veia trafegar, de fet el normal és veure el seu cotxe aparcat a l'esplanada del cocó de Jordi. Un dia armat amb una aixada, un altre amb tisores de podar, un altre amb pintura... Finalment s'ha desvetllat el misteri: l'amic Joan Moises, president del Centre Excursionista la Foradada, de Sant Carles de la Ràpita, ha fet realitat un dels seus projectes, recuperar una vella sendera del Montsià: la del Pla del Revolcador . Es tracta d'una sendera que uneix la font de Burgar i Matarredona, resseguint un barranc poc transitat des de que ja no hi ha bous i vaques a la serra, i que s'obre en guanyar alçada al pla del Revolcador, uns quants bancals, ara perduts, que segurament conreaven els mateixos masovers de Matarredona i que queden a la cara de llevant de la lloma que hi ha entre el Mas i el Pla de Roures. La sendera, que de ben segur feien servir masovers i la gent del poble com a accés ràpid al Mas, de gent i bestiar, per fer llenya...

El passat diumenge, 15 de març, es va celebrar a la Ràpita la cursa de muntanya 1a Pujada a la Foradada , del circuit Terres de l'Ebre 2009. Un traçat molt bonic i exigent, amb una pujada trencadora per la Campana . Va estar un èxit de participació en 250 inscripcions. La classificació va ser: General Masculina 1. Xavi Queral Forcadell en 1h 38min 2. Albert Giné Cid en 1h 43min 3. Adrià Escrich Garcia en 1h 44min. General Femenina 1. Reyes Valero Exposito en 2h 15 min. 2. Montse Sistere Llop en 2h 21 min. 3. Belen Agut Medal en 2h 25 min. Felicitats a tot i totes, els i les participants i a l'organització que ens va brindar un excel·lent dia muntanyenc a casa nostra.

Després de molt meditar, m’he decidit a crear el bloc (canviant-lo de lloc), per anar desant totes les meves cabòries muntanyenques. Des de la vora del Montsià, al sud del país, us dono la benvinguda i us convido a deixar les vostres opinions, reflexions i crítiques, de tot allò, que amb el temps i “una canya”, aniré penjant… Vinga pos, som-hi!