Barranc de la Carbonera

24 d'agost de 2014

És un d'aquells indrets del Montsià que m'agrada revisitar periòdicament, per la pau que s'hi respira, i per tractar-se d'un barranc que encara conserva bona part de la seva vegetació, regalant-mos uns raconets molt autèntics.




S'hi pot accedir des de les Ventalles, pel camí que porta directe com un fil, al Barranc de l'Astor. Seguim per la dreta la pista principal quasi bé arrecerats a la serra. A pocs metres ja verem l'entrada evident de l'ampli barranc a l'esquerra. Està senyalitzat però ens barra el pas una cadena. També hi veurem el cartell d'una bassa de bombers. A pocs metres a la dreta hi ha un entrador on podem deixar el cotxe.


Horari: 2h 30min. aprox.
Distància: 7'26 Km.
Desnivell acumulat: 600 mts.
Dificultat: Senzilla


Itinerari: Emprenem la pista que s'endinsa al barranc pel costat de finques curosament treballades. Anem guanyant alçada moderadament. Si ens fixem podem veure un cocó magnífic a la part esquerra de la pista, a tocar d'un maset enrunat. Al final de la pista trobem la bassa dels bombers i al costat mateix un maset encara prou en peu,  on podem veure encara la típica disposició de les casetes que hi ha per tota la serra: el corral i a dalt la pallissa, i  a l'altra banda la xemeneia, la cisterna...

Poc abans del final de la pista, a la dreta surt una sendera que seguirem i ens conduïra per la banda dreta del barranc cap amunt. Girem fort a l'esquerra i passem pel llit del barranc, hem canviat de vessant ara anirem força estona per la banda esquerra. Si seguiu el track podreu veure a l'esquerra del camí un altre cocó prou ben conservat a l'esquerra de la sendera i al costat de les runes d'una caseta. El camí a estones planeja i a estones s'empina, quasi bé sempre a la sombra de carrasques i cirerers de pastor, que fan la passejada molt agradable. Al costat d'un maset tombat bastant gran, a l'ombra d'un pinaret, la caseta de l'Úrsula, trobem una bifurcació. Seguirem cap a la dreta per visitar el cocó de Xaparro. Poc abans d'arribar a la bifurcació el camí que hi porta, els ofereix una bona perspectiva de la Rocassa. Un imponent cingle que de ben segur que deu fer servir algun rapinyaire per fer niu.


Un cop desviats a la dreta el camí torna a tocar el llit del barranc i reprén la pujada per la dreta. Al cap de poca estona ja trobem la indicació a una llosa, del cocó. Ens desviem a la dreta del camí i anem cap a una raconada. Un barranquet que s'enfila de valent per anar a buscar el Mas de Comú. Al cap de poc metres i excavat a la raconada trobem el Cocó de Xaparro. Un bon lloc per referescar-se i gaudir una estona del silenci del Barranc.



Desfarem el camí un altre cop fins a la caseta de l'Úrsula i ara agafarem el cami que s'enfila cap a la dreta, tal i com baixem. Puja decidit entre bancals que en altres temps devien estar ufanosos fins a trobar, prop d'un cingle el Maset de Guash, el camí el bordeja per la dreta i segueix enfilant-se cap a la carena, que ja està ben prop. 

Després de planejar una estona retrobem el camí que va per dalt, davant mateix de la porta de l'antic Corral de Cabassers. A partir d'aquí no deixem el camí que des del cocó està senyalat en pintura verda i groga i que de no deixar-lo ens portaria fins al refugi del Bc. de l'Astor.
Passem a tocar de la caseta i el cocó del Rossellà, d'obligada visita, i seguim baixant seguint la carena en direcció oest. Trobarem una cruïlla. A la dreta, seguint les marques va a la mola de Lletí i al Bc de l'Astor. Nosaltres seguiremcap a l'esquerra, per la que ens porta directament cap a la pista, passant pel barranc de Lletí. Un cop a la pista seguirem per l'esquerra fins al cotxe. 

Que xaleu!

                  

Xàquera, la Creu de Santos.

A cavall entre la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre, la Serra de Cardó ens ofereix un bon grapat de raons per visitar-la. La seua vall amagada ha estat al llarg de la seua història refugi de pastors, de bandolers, de frares, de turistes de balneari, d'empreses d'embotellar aigua... i darrerament, d'excursionistes a peu o en bici. I m'ha sorprés molt gratament la darrera incorporació: tornen els pastors amb afany de recuperar la cabra autòctona d'aquella zona. Es tanca el cercle, tornem als inicis i als aprofitaments ancestrals.

La vall té, com deia, molts atractius per patejar-la de dalt a baix: moltes ermites, vells testimonis de quan el monestir de Cardó estava ben viu. Nombroses fonts i camins, de quan la gent que anava al balneari es passejava per la vall assaborint les seues aigues sanadores; més tard al obrir la planta embotelladora, la majoria d'aquestes fonts es van segellar per tal de "preservar" la seua puresa, i al seu lloc van instal·lar bombes per centralitzar l'aigua. La planta ja fa anys que ha tancat però es van oblidar de tornar a obrir les fonts... Quina llàstima. 
Com us deia:  cims, carenes i crestes, colls, baumes i coves, boscos singulars i frondosos... Un petit paradís que a més té la virtud de conservar en bona mesura un bé cada cop més escàs: la tranquilitat, el silenci, la solitut... Sovint només trencada pel dringar de les esquelles de les cabres o qui sap si pel repic d'alguna campana de les ermites de la vall !! Posem-li màgia.



Us convido a fer una passejada per la "vall amagada", i ja posats pujar al cim més alt de la Serra: Xàquera o la Creu de Santos de 942m. (100 cims de la FEEC)

Horari: Unes 4 hores
Desnivell acumulat: 1200 m. Pujades i baixades
Dificultat: Moderada.


Itinerari: Deixarem el cotxe davant l'entrada de la planta embotelladora i del Balnerai, on s'acaba la carretera esfaltada, estreta i revirada, que ens hi ha portat des de Rasquera (TV 3031).

Resseguim un tram per pista de l'antic camí de Tivenys fins a una curva tancada a la dreta. Trobem a l'esquerra una cadena que barra un camí pel que seguirem, a la dreta veiem les restes de l'antiga font de la Columna i uns metres més avant a l'esquerra un senderol que ens porta fins a l'espectacular ermita de Sant Simeó, també coneguda com de la columna per la seua capriciosa ubicació. Tornem al sender que ens porta a remuntar tot el barranc de la columna. En un estret, a la dreta i sota d'un cingle, trobem la cova dels Porcs, on segurament s'aixoplugava el bestiar. 


Cova dels Porcs

Seguim pujant barranc amunt, ara en front trobarem un altre cingle que ens barra el pas i que ha sofert un desprendiment. Contra la paret i baix d'una enramadora trobem la font dels Teixets. Un bon lloc per agafar forces fent un traguinyol, cap a l'est podem veure la gran porta de la Vall, el Portell de Cardó


Font dels Teixets

Portell de Cardó

Continuem per sota el cingle cap l'Est, alerta perquè trobarem una bifurcació que a l'esquerra ens portaria al refugi de la font del Teix, que serà l'itinerari que seguirem en baixar del cim. Ara seguim cap a la dreta i arribem a un pujador entre el cingle. Ens barren el pas unes tanques de tela per evitar que passi el bestiar. Podem passar igualment però deixeu-ho com estava, per evitar que baixin les cabres. Segim i deixem enrera encara un parell de bifurcacions, sempre cap a la Creu de Santos. Un cop dalt del Collet de Santos, ens sorprén una preciosa panoràmica de tota la vall de l'Ebre als nostres peus, Els Ports, la serra del Boix, més enllà el Montsià... Segim pujant, ja queda poc. A l'esquerra del refugi de guaita foretal tenim el cim de Xàquera, amb la creu i el vèrtex geodèsic, més cap a llevant i a la mateixa carena una gran creu vigila tot l'entorn. Si el dia és clar podrem gaudir de unes maravelloses vistes que abarquen des de el Montsant fins al Delta de l'Ebre.

Collet de Santos


Creu de Santos o Xàquera

Punt de guaita forestal


Desfem el camí fins a l'encreuament que he comentat, ara, de baixada seguirem cap a la dreta, direcció al refugi. Primer passem a tocar del portell de Cardó, pel replà del Llerer, fins a un coll que ens aboca a l'altra vessant, la zona del povet de Xàquera. Pugem per l'atre costat del coll, sempre seguin la sendera evident i pugem a la cresta dels Revolcadors que seguirem en direcció NE fins al Portell del Bou. És una zona zona on hi ha molts pins negrals a la mateixa carena. Iniciem la baixada per la part E buscant la millor drecera. Al davant tenim la zona de la Tormina, fortament castigada per l'incendi del 2012, que va cremar prop de 3000 Ha.


Baixador del Cirerer del Gerro

Portell del Bou, L'escaleta

Ens pot servir de referència l'esquelet d'un pi immens que hi ha al vessant E del Portell, la sendera passa tocant a la soca. ara seguim cap al nord la sendera que ens portarà fins al coll de la Roca del Migdia, un pal indicador ens senyala el camí força trescat en aquest punt. A la nostra esquerra un replà sota un cingle ens indica l'entrada de la Cova Llóbrega. El sender va girant cap a l'oest i aviat trobem la Font del Teix. Un exemplar impressionant de pi roig al capdamunt d'uns marges i a continuació el Teix Pare que dóna nom a la font i a la zona. Un impressionant exemplar d'uns quatre metres de circumferència a la soca, que es mereixeria forma part de la llista d'arbres monumentals de la Generalitat, sense cap mena de dubte. Aqui l'aigua corre freca i abundant sempre i ens pot ajudar a agafar forces per fer el darrer escaló de la sortida. 

Cova Llóbrega

Roca del Migdia

Font del Teix

Teix de la Font


Seguim el sender cap al NW, passant a tocar del refugi de la Font del Teix. En aquest tram trevessem la Teixeda de Cosp, prop de 200 exemplars de Teix conformen la Teixeda de Cosp, una de les més meridionals d'Europa. Una veritable joia !



Refugi de la Font del Teix

Portell de Cosp

Trobem una bifurcación, a la dreta baixaríem cap a la Font de Múrria, seguim el sender en direcció al Portell de Cosp, per l'anomenat camí dels Frares.
Ara baixem pel vessant oest, al capdavall ja l'albira el Balneari. Passem pel mig de l'ermita de Sant Àngel i seguim baixant fent una gran ziga-zaga fins a la de la Santíssima Trinitat.


Ermita de l'Àngel Custodi

Ermita de la Santíssima Trinitat

Acabem de baixar a la carretera que seguirem cap a l'esquerra per tal d'anar fins al Balneari. Inici i final de l'excursió.
Bona ascensió !

                   
Powered by Wikiloc