Castell de Xivert

23 de març de 2016



Ruta circular seguint el PR- CV 432 que ens aproparà a visitar l'espectacular castell de Xivert. Situat a un contrafort, al sudoest, de la serra d'Irta, al terme municipal d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat). És una construcció islàmica dels segles X i XI reformada posteriorment pels templers durant el segle XIII. Anteriorment es pensa que ja va ser un assentament íber i de l'edat del bronze. Fruit dels treballs de restauració encara es poden visitar bona part dels elements que van conformar l'esclavament al llarg dels segles: El castell musulmà, obra dels segles X i XI, on encara s'enlairen bona part dels murs de l'Albacar, i on encara es pot apreciar una inscripció àrab: "per la retrobada de Déu". Les torres rodones Templeres, aprofitant el castell musulmà, que daten del segle XIII i que marquen l'ocupació cristiana i posteriorment dels comanadors de l'ordre de Montesa, fins al segle XVII, i l'Aljama o vil·la musulmana i morisca als peus del castell que va estar operativa fins a principis del segle XVII amb l'expulsió dels moriscos. Un interessantíssim passeig per la història, molt recomanable. 

Aproximació: Des d'Alcalà de Xivert anar a buscar el camí del Calvari. A l'altre costat de la N-340, que enfila recte cap a Irta, deixem la preciosa ermita del Calvari a l'esquerra. 


Un cop passada l'autopista remuntem el camí fins a una esplanada. als peus de la serra, on trobem la Creu del Francès. Podem deixar el cotxe aquí. 


Dificultat: Fàcil
Durada: Unes quatre hores, comptant la visita a tots els racons del castell
Recorregut: Uns 8 km.

Itinerari: Sortim de la Creu del Francès, erigida en memòria d'uns herois de la Guerra de la Independència. Prop d'aquí podem visitar les restes del corral de la Creu, que ja ens parlen de la importàncià de l'indret per al pas dels ramats. El camí també es coneix com l'Assagador, o lligallo (camí ramader). 


Comencem a pujar fort per sender per guanyar la carena de la serreta que puja suau i ondulant en direcció nord-est. Poc a poc, per una mena de pista tallafoc ens anem apropant al castell que corona un turonet. A l'arribar ben prop empalmem amb una pista que puja de l'Assagador del Clot i seguim per l'esquerra per trobar una zona d'aparcament per a vehicles. Un sender indicat a l'esquerra ens passa per davant de la corralissa del castell i ens mena a una mena de mirador amb una bona panoràmica de la part sud del castell. 




Un sender ens deixa cap a la dreta al castell o cap a l'esquerra a l'Aljama. Una visita imprescindible per conèixer una pàgina important de la nostra història. 

Muralles musulmanes

Inscripció àrab


Torres templeres

Torre de ponent

Pati d'armes

Muralla de l'Aljama

Aljibe


Alcalà de Xivert

Des de l'Aljama un camí dóna la volta a tot el recinte amurallat i ens permet gaudir de les imponents muralles. A la part nord-est del castell, una pista segueix remuntant la serreta per anar cap a la carena de la serra d'Irta, uns metres més enllà trobaríem a l'esquerra el corral de Llandes. Trenquem per un sender a l'esquerra, marcat com a PR, ben a prop de l'entrada del Castell, és el camí d'Alcalà que fent alguna ziga-zaga va perdent alçada i voltant el turó del castell en direcció contraria a la que portavem. 



Quan s'acaba el sender arribem als conreus d'olivera i tarongers i per pista baixem fins a trobar l'AP-7. La seguim uns metres cap a l'esquerra fins a trobar un camí indicat que ens porta cap a l'esquerra. al final d'una recta una altra bifurcació que cal seguir per la dreta. L'indicador ens marca el castell per l'Assagador. Tornem a arribar a la Creu del Francès. 

És també una bona ruta de geocaching amb una treballada sèrie de catxés de la ma dels infatigables Penya 69.

Salut i muntanya!!!


Powered by Wikiloc

Cova Bonica

Montsià, 13 05 16


Volta circular per la vessant marítima del Montsià, amb l'objectiu de visitar una de les coves més emblemàtiques de la serra: La Cova Bonica.


Tot i el seu costós accés, és possiblement una de les coves més malmeses de la serra, amb formacions trencades de mala manera, i plena de pintades i inscripcions de tota mena que diu molt de les mans que les han fet. Una de les coves més boniques de la serra, convertida en un espectacle bastant lamentable. El que la natura ha tardat milers d'anys en construir, les persones hem tardat unes poques dècades en malmetre-la. És la cara amarga de la massificació de la muntanya... vull pensar que de cada 10 persones que pugen al monte només una serà capaç de fer aquestes "salvatjades", i vull pensar també que publicant rutes de muntanya contribueixo a fomentar la descoberta i el respecte envers el nostre patrimoni natural, i de cap manera a mostrar el camí a quatre desaprensius per a que es dediquen a fer mal.

Durada: unes 3h el recorregut, més el temps de visitar la cova.
Dificultat: moderada/ difícil. Cal estar preparat per entrar a una cova.
Desnivell: Uns 700 mts acumulats (en només 4Km).

Itinerari: Sortim de l'aparcament que hi ha a la base del Pic Blanc, i remuntem la pista empinada barrada per una cadena fins a una bifurcació que seguim per l'esquerra. 


A la propera corva pronunciada a l'esquerra ,surt per la seva dreta una sendera que comença a pujar. Pasem per davant del corral del Mariquito i el sender li dóna la volta. Podem apreciar les restes del cocó, davant del mas i d'un forn de pa adosat a la casa, que demostra que hi devien fer la vida allí.

El sender va pujant de valent, per deixar a l'esquerra els contraforts del imponent Pic  Blanc, i enfilar-se pel barranquet que queda a la seva dreta. Després d'una empinada ziga-zaga arribem a un pas molt estret, per damunt d'una llosa de roca, protegit per un cable: el Mal Pas de Rialla. L'amic Josep Vinyes em comentava que fins aquesta raconada venien gent dels Reguers en carros a fer margallons, per la seva qualitat a l'hora de treballar la pauma.

El sender no deixa de pujar fort, només en 4 Km farem un desnivell acumulat de prop de 700 metres. És sense cap mena de dubte la via més directa per assolir el sostre de la serra del Montsià: la Torreta, de 765 m. 

El sender arriba a una gran esplanada a mig camí de les faixes superiors de la serra, estem a l'Ereta, on trobem la sendera de les Faixes, que recorre tota la cara marítima del Montsià, a mitja alçada. La seguim cap a l'esquerra, en direcció sud-oest.

Aviat trobem una tartera de pedra solta que remuntem per la seva part esquerra. Seguim pujant molt fort. Quasibé al capdamunt deixem el pedregal i prenem un corriolet entre la malesa que puja cap al cingle que ens queda per damunt a la dreta. El resseguim per la seva base per trobar una figuera enganxada al cingle. L'arbre ens marca l'entrada de la Cova Bonica. 








Es tracta d'una diaclasa a poca distancia de la superfície que ressegueix el cingle per l'interior formant una llarga galeria d'un metre aproximadament d'alçada, que s'eixampla a la part final permeten posar-se d'empeus, a una amplia sala de sostre baix. Multitud de formacions, algunes encara actives formen una xarxa de galeries baixes: columnes, petites banderes, petits gours, colades, perles... degudes a la naturalesa càrstica de la serra.









Un cop feta la visita,desfem el camí fins a la base de la tartera i abans d'arribar a la base, trobem  a la nostra dreta la continuació de ls sendera de les faixes, que resseguirem en la mateixa direcció que portavem abans d'arribar a la cova. En poca estona trobem les basses d'obra enganxades a la paret de roca de la Font del Fumat, d'aigua excel·lent i cristalina. 




Davant les piques hi ha un exemplar centenari de matissa, que ha superat el pas dels anys a pesar dels nombrosos incendis que ha patit la serra. Uns metrers més endavant trobem a la dreta un sender que s'enfila cap amunt i que porta a Molacima. Seguim recte i aviat comencem a baixar.
Al fons del barranquet trobem una altra petita tartera a la dreta, si la pugem fins al cingle, podem visitar la Font del Recreo. Seguim baixant vorejant el cingle per la dreta. A l'esquerra ens espera una panoràmica espectacular del Pic Blanc  enmarcant la Ràpita i la Badia dels Alfacs.



Més avall un trencant a la dreta ens portaria cap a la cova de l'Hedra i la Font del Bassiol, segui baixant per l'esquerra i passem a tocar d'unes basses molt argilenques, on es revolquen els senglars. Baixem en forta pendent per la mateixa cresta de la serreta fins al collet del final on es suavitza la baixada i trenquem a l'esquerra per entrar a un baixant d'oliveres. Passem per una finca particular i trobem la pista que ens retorna al cotxe.

Una visita a un racó espectacular de la serra, que ens permet gaudir de les meravelles que ens brinda la natura, i que alhora ens fa reflexionar... Siusplau siguem respectuosos amb la natura.

Salut i muntanya!

Powered by Wikiloc

Barranc de la Coscollosa - Prat d'en Rubera

15- 05- 16 

Des del Refugi de la UEC, de Caro, el guarda Pere Ros ens proposa una interessant sortida per descobrir racons preciosos del Port, a la zona del Barranc de la Coscollosa. 




Aproximació: Des del Refugi de la UEC de Caro, seguim la Pista cap a Fredes, 13 Km. a les petites esplanades al costat de la pista podem deixar els cotxes.
Dificultat: moderada.
Duració: Unes 5 h.
Desnivell: uns 1000 m acumulats

Itinerari:Sortim de la Font del Teix, un bon brollador als peus d'un teix centenari.



 Seguim uns metres per la pista, direcció Fredes, fins a trobar a la dreta un sender de s'endinsa al bosc. A pocs metres, després de deixar a la dreta un sender que davalla al barranc, ja trobem la Font de les Bassetes a l'esquerra del camí, amb una pica feta d'obra i dos bassis de fusta a la dreta. 



Passem entre els bassis i baixem cap al fons del barranc. Estem al barranc del Matarranya a la seva part més alta, des d'aquí arrenca el barranc de Capatx cap amunt a Serrassoles. Baixant a la dreta s'obre un sender que remunta el Barranc de les Espases i puja fins als plans del Mas de Massana
Anem per la llera del barranc, per passar per una zona molt estreta del barranc entre cingles de roca, el Pont de la Guimerana. a l'esquerra trobem un sender, marcat amb els senyals dels Estels del Sud, que seguirem. En principi en forta pujada per anar a trobar el barranc de la Coscollosa, a la seva cota 1000 mts aproximadament. Abans podem gaudir d'unes magnífiques vistes de les Gúbies del Parrissal.





Anem resseguint el barranc aigües amunt, i en poca estona trobem, al marge dret del riu, una de les joies del Port: el Teix de la Coscollosa. Arbre monumental, des de 2005, de 14,5 m d'alçada, 4,38 m de volta de canó (soca) i 16 mts de capçada mitjana, que es conserva en perfecte estat donat el clima fred d'aquesta raconada, provocat per la inversió tèrmica. 





Seguim remuntant el barranc fins assolir una part més tancada. Estem als Estrets d'en Rubera, al capdamunt trobem la bassa dels Prats i la pista que solca aquesta vall. 



A l'esquerra aniríem a la pista Fredes- Caro en pocs metres, seguim cap a la dreta i després d'una corva a la dreta, s'obre davant nostre el magnífic Prat d'en Rubera i el Xalet del Rei. Antic xalet forestal d'Icona, restaurat en tot luxe per acollir a "il·lustres" visitants en les seves partides de caça (de tot tipus!) pel Port. 





Tot el Prat és com una mena d'ullal. L'aigua sorgeix de tot arreu, després de les pluges d'aquests dies, tot està ufanós... Bon lloc per agafar aire. 





Trenquem a la dreta per un corriol, al darrera del xalet per anar guanyant alçada cap a les Solanes d'en Rubera i la Coscollosa. El sender marcat en fites de pedra ens va pujant i planejant fins a trobar una mena de pista que seguim cap a la dreta per assolir, al capdamunt uns descampats on s'hi deu fer biomassa, molt a prop del Coll de la Creu, si seguíssim en la mateixa direcció. Aquí girem cap a la dreta i trobem una pista que va per damunt de la carena en direcció nord-est. 

A la nostra dreta trobarem les restes del corral del Monjo



passem, més tard pel costat esquerre de la Punta de la Rail, 1200m. Estem a la Mola de la Pala, a la nostra esquerra tenim un magnífic cingle i al fons de la vall que s'obre veiem una gran bassa, i les restes dels masets de Bolo i de Consolet


A l'esquerra passem de llarg una pista que davalla, una mica més endavant a l'esquerra hi ha el baixador per al Maset de Fesoc, damunt d'un cingle i uns metres més avall l'espectacular pi de Matapaelles, un altre exemplar de pi monumental del Port. Nosaltres resseguim la pista ara en suau pendent cap a munt. A la dreta ens queda la Punta de la Coscollosa, de 1220 m. punt culminant de la zona, i al seus peus a una bifurcació de la pista trobem a l'esquerra el Corral de Quinto, a la dreta de la pista una petita bassa i el Povet de Quinto. Una espectacular construcció de pedra en sec que protegeix un povet on podem carregar d'una aigua ben fresca i bona. 



Vigileu, és terra de bous braus. Passem el pou de Quinto sota l'atenta mirada d'un bon ramat de vaques que ens vigilen encuriosides. 
Ara toca a baixar. A partir del corral resseguim una antiga pista, molt descarnada que fent ziga-zaga baixa fort per anar a trobar el barranc del Matarranya. Compte perquè quasi al final de la pista s'obre un sender a l'esquerra, marcat en una fita de pedra que ens indica que cal abandonar la pista per on baixavem, i que acaba uns centenars de metres més avall, sense sortida. 





Travessem primer el llit del barranc de la Coscollosa i després cap a l'esquerra anem a trobar el del Matarranya. Ara el remuntarem. Al davant tenim l'estretor del Pont de la Guimerana, per la part de sota, que ens reserva un refrescant bany de cames. 






Els barrancs baixen i no hi ha més opció. Abans però es pot d'anar a donar un cop d'ull a una preciosa balma a l'esquerra del barranc. Un cop a l'altre costat de l'estret retrobem el camí que havíem fet de baixada i que ara remuntem fins a trobar la font del Teix
Una gran ruta circular, molt recomanable. 

Salut i muntanya!!




Powered by Wikiloc