Castellet de Banyoles. Tivissa

27 de juliol de 2018

L'estiu passat ha estat rigorós, a dies va resultar inviable fer una ruta de muntanya per la forta calor, però sempre  queda l'opció de fer turisme patrimonial pel nostre territori, deixant per a un altre moment menys extrem, les rutes senderistes. Així, el passat 27 de juliol vaig fer turisme amb cotxe, amb l'aire acondicinat a "tota castanya", per paliar els 36 graus de l'exterior, per diferents indrets emblemàtics de la Ribera d'Ebre i Priorat.  


Un convido a fer una visita al jaciment íber del Castellet de Banyoles, a Tivissa. 

El Castellet de Banyoles és un dels jaciments ibèrics més importants de Catalunya, no tant per la qualitat de les restes sinó per la informació que ens aporta, ja que ens permet interpretar l’estructura interna i la vida d’una gran ciutat d’època pre-romana. 

Illa d'edificis del poblat

Aproximació: A la C-12, entre Ginestar i Móra la Nova trobem l’entrador de la C-44 en direcció a Tivissa. Al punt quilomètric 24 aproximadament trobem indicat l’entrador al Castellet. Podem deixar el cotxe al costat d’un curiós edifici i arribar passejant fins al poblat.


Està situat en un punt estratègic de control del riu Ebre de primer ordre, dalt d’una terrassa elevada de forma triangular, aïllada per un cingle al seu extrem oest i pels barrancs de Banyoles al sud i del Molló al nord, i pel vèrtex est del triangle que conforma el turó, la única entrada al recinte.
Es desconeix el moment en que es va bastir la ciutat ilercavona. Es creu que al segle III aC, però s’han trobat ceràmiques d'una època anterior, de mitjans del S IV aC.

L’entrada al recinte entre dos excepcionals torres pentagonals, també fan del Castellet de Banyoles un jaciment  únic a tota la península ibèrica amb aquest tipus de construcció. Així com també la gran extensió del jaciment, unes 4,4 hectàrees de terreny, que ens fa pensar en una gran ciutat, amb una estructura urbanística caracteritzada per tenir un gran espai central sense construccions i una densa trama urbana al voltant, organitzada en carrers i barris, amb una tipologia d’edificis variada, i fins i tot amb un sistema de clavegueram.

Entrada al poblat, a la dreta restes de l'antic clavegueram de la ciutat

Les peculiars torres pentagonals de l'entrada

Cròquis de les torres (panell informatiu)

Cases adjacents a l'entrada

Comparat amb altres jaciments el del Castellet és enorme


Als volts del 200aC es va produïr un primer abandonament del recinte demostrat pels nivells de destrucció i incendis localitzats, així com també hi ha constància d’una reconstrucció i ocupació important a l’època romano-republicana, cap al 100 aC. Les posteriors explotacions agrícoles han arrassat les restes d’aquesta darrera fase de la ciutat ilercavona.

La troballa del famós tresor de Tivissa, també fan únic l’indret. Un conjunt de peces votives de plata: quatre pàteres, onze vasos i braçalets, trobats el 1927, que es troben exposades al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona.

Tresor de Tivissa (Foto del Museu d'arqueologia de Catalunya)

Les darreres excavacions han descobert dos barris de cases a la part nord del recinte, separats per un àmple carrer. Un d’ell format per cases amb pati interior amb una superficie propera als 300m2. Es pot interpretar que devien ser les residències de la èlit del poblat.

Cases de l'elit del poblat, amb pati interior.


El Castellet: bastit entre els segles XIV i XVII, és una construcció defensiva aïllada per un fossat tallat a la roca. Construït per encàrrec de la ciutat de Barcelona per controlar el riu i desviar el transport de cereals d’Aragó, per camí terrestre fins a Hospitalet, i allí per via marítima fins a la ciutat Comtal, evitant així el pagament d’impostos a Tortosa. També pot correspondre  a algun tipus de construcció militar o de guaita d’època moderna, així com la existència de trinxeres de la Guerra Civil, del 1938 en plena Batalla de l’Ebre.

Restes del castell


Barrera la paret s'aprecia el fossat.

Les vistes des del castell són excepcionals: del riu, i als nostres peus, les illes del Molló i de Magrinyà, de la serra de Cardó i Rasquera, cap al sud, de Benissanet i les Serres de Cavalls i Pàndols a ponent, i de les Móres i la Serra del Tormo cap al nord. Un paisatge fabulós!

Illa de Magrinyà

Illa del Molló


Cardó

Benissanet i les Serres de Cavalls i Pàndols

Móra d'Ebre i Lo Tormo

Un passeig per la història!!

(Info extreta dels panells informatius del jaciment i de la web: catalunya.com i del MAC Barcelona)





Cims de la Serra de Llaberia

11 de novembre de 2018

Aquesta vegada pugem fins a la Ribera d’Ebre, al poblet de Llaberia, per conèixer una mica millor la preciosa serra que l’envolta i a la que li dóna nom. Us proposo una ruta circular sortint i tornant al nucli de població de Llaberia, i fent un tomb per la serra en el que coronarem els seus principals cims: La Miranda, La Creu, el Cavall Bernat i el Mont-redon, i gaudint de les espectaculars panoràmiques de les cingleres que caracteritzen aquesta Serra de Llaveria, a cavall entre la Ribera d’Ebre, el Baix Camp i el Priorat. Una visita imprescindible per als enamorats de la muntanya!!


Aproximació: Venint de la costa, des de Hospitalet de l’Infant prenem la T 318 en direcció a Montroig, i després la T 310, direcció Tivissa. Passat Pratdip i Santa Marina, per la dreta, prenem la T3111, una estreta i revoltada carretera de muntanya que ens portarà fins al poble de Llaberia.
A l’entrada del poble hi ha una gran esplanada on podem deixar els cotxes.

Desnivell: Uns 1100 m. acumulats.

Dificultat: Moderada. Tot i què l'ascens al Cavall Bernat, per la verticalitat és poc recomanable a nens o a persones amb vertigen. S'ha de grimpar, compte!! Evidentment és opcional.

Durada: Unes 6'30h. comptant parades.

Itinerari: Entrem al bonic poble de Llaberia. Un poblet de postal, tractat amb molt carinyo amb moltes cases restaurades amb criteri, conservant l’encant d’un petit poble de muntanya. Entrem pel carrer del Forn que ens condueix fins a la Plaça. El Pontet, un pas sota les cases, ens permet baixar cap al barranquet, i un miradoret ens permet contemplar el paisatge boscós que envolta el poble. Pugem cap al carrer de l’Esglèsia que ens condueix fins a l’Esglèsia de Sant Joan de Llaberia. Ja documentada al S XIII, i un bon exemple de romànic tardà d’aquestes contrades. Restaurada a les darreries dels 80, conserva la coberta primitiva amb lloses de pedra a dos vessants, sota la teulada actual. Una petita joia.


Carrer del Forn

El Pontet

Esglèsia de Sant Joan



Carrer de l'Esglèsia


Sortint del poble pel camí de Colldejou

Sortim del poble per l’antic camí de Colldejou, que coincideix amb el traçat del GR 7. Aviat creuem el barranc de Llaberia, on corre l’aigua gràcies a les generoses pluges dels darrers dies, i on els aurons ens recorden que som a la tardor. El sender remunta lleugerament i anem a trobar el vell camí de Ricorb. Seguim per la dreta i al proper encreuament prenem la variant de l’esquerra, senyalitzada, cap al Portell, seguint el GR7.

Vell indicador del GR7 a Colldejou

Barranc de Llaberia


Panoràmiques dels Ports...

Portell de Llaberia

En arribar a la carena, trobem el portell, on el GR en baixada ens deixaria al Coll del Guix, camí de Colldejou. Les vistes són espectaculars, cap al sud-oest descobrim a l’horitzó Caro, la Punta de l’Aigua, La Creu de Santos a Cardó, les serres de Cavalls i Pàndols, la Serra de Montalt més propera… Des del portell prenem un dels mil corriols que ressegueixen la carena cap a llevant. Passem el Portell del Valent i aviat trobem la Foradada de Llaberia. Una curiosa finestra amb vistes a la Mola de Colldejou, que s’aixeca desafiant a l’altre costat de la vall, salpebrada de tardor, mirant al nord.


Coll del Guix

Punta d'en Jover

Mola de Colldejou

Escurçó

La Foradada

Resseguim la carena amb l’objectiu que ja tenim a tocar, el vèrtex geodèsic de la Miranda de Llaberia, que amb 919m. és el sostre de la Serra de Llaberia. Al costat l’enorme monòlit de formigó coronat per una bola gegant, del radar meteorològic. 

El Montsià a l'horitzó




Miranda de Llaberia

Vértex i guaita forestal

Mola i poble de Colldejou

Radar meteorològic

Seguim a tocar dels cingles que miren al nord, ara baixant fins a un coll que precedeix al proper cim: La Creu, de 909 m. La gran punta de roca dels Frares, separada de La Creu per una profunda escletxa, desafia la gravetat. Cap a llevant, el dia clar ens regala el contorn de la costa nítid fins més enllà del Cap de Salou.

Cim de la Creu, Punta dels Frares i Cap de Salou

La Miranda des de la Creu

Creu de Llaberia

Baixem cap al Portell de la Punta de Fornells, i el sender supera la punta davallant per la seva esquerra i pujant després cap al proper Portell de la Roca Mitjanera.

Colldejou

Mont-redon

Cingleres de Mont-redon

Portell de la Punta de Fornells


Cingleres

Cingleres de la Creu

Portell de la Roca Mitjanera

Ara el sender davalla decidit per a assolir el proper cim: el Cavall Bernat de Llaberia, una espectacular massa de roca, a la que accedim per una estreta canal. Passada una carrasca que té al mig, emprenem grimpant la paret de la dreta. Una cadena ens ajuda a superar un pas delicat. Un petit ressalt rocós més i fem el cim. Una petita creu de ferro el senyalitza. Als nostres peus, al nord, el poble de Colldejou.

Cavall Bernat

Canal del Cavall Bernat

Mont-redon des del cim del Cavall Bernat

Cim del Cavall Bernat

Desgrimpem amb compte, i per la canal baixem un altre cop als peus de la mola del Cavall, i remuntem un altre cop, pel mateix camí cap al Portell de la Roca Mitjanera, ara però prenem el corriol de l’esquerra que ens porta cap al Coll del Mont-redon.
Un indicador ens assenyala el camí per pujar a fer el quart cim de la jornada: el Mont-redon, una curiosa punta arrodonida, que sembla una illa de roca al mig dels altíssims penyassegats que l’envolten.

Cavall Bernat des del Coll de Mont-redon

Indicar al cim

Cim del Mont-redon

Panoràmica dels cims

Tornem a baixar del cim fins al indicador i ara seguim per la dreta, amb la clara intenció de donar la volta a tot el cim per la seva base, però per damunt dels cingles que l’aïllen. Aviat trobem la Font de l’Àliga, on un petit bassi de fusta recull el fil d’aigua que baixa del cim. Anem donant la volta en sentit horari, i després de passar el coll, que baixa cap a la punta de cingle coneguda com la Seda, que pel grau dels Ciscus baixa cap a Pratdip, a la vessant oest del cim ens surt al pas la Font de Mont-redon, on un gran abeurador per als ramats recull l’aigua que hi brolla, i on també, uns metres més amunt una gran balma hi dóna recer. 

Font de l'Àliga

Panoràmica del Cavall Bernat

Balma del Mont-redon

Font del Mont-redon

Abeurador de la font del Mont-redon

Ara el sender passa per damunt dels grans espadats de roca que s’avoquen a l’impressionant Racó de la Dòvia. A la dreta del sender, si aixequem la vista, veurem el Rovelló, una curiosa formació rocosa, i a l’esquerra s’obre una immensa canal que cau al buit. 

El Rovelló

Canal del Rovelló

Indicador de les Saleres

Mont-redon des de les Saleres

El sender, mantenint la cota, passa per les Saleres i puja lleument, sempre amb el Racó de la Dòvia a l’esquerra, al fons dels grans cingles, ara girant cap a ponent. Passat el Portell de la llenya, muna altra gran canal que s’obre al cingle, trobem la Font del Bonic, entre roques i abundós fenàs.
Arribem al Coll dels Colivassos, on la pista que puja de Llaberia remunta cap a la Miranda.

Font Bonic

Mont-redon

Coll de Colivassos

Per no baixar per pista, prenem un sender cap a l’esquerra, seguint el mateix sentit que portavem. Un mirador al Portell dels Colivassos, amb un panell informatiu, ens permet contemplar el Mont-redon i tota la vall que s’obre sota els cingles cap a Pratdip. Passem a tocar d’unes basses d’argila que recullen l’aigua de la Font de les Amares i el camí ens deixa al Coll de la Bassa de les Fonts. 

Portell de Colivassos

Basses de la Font de les Amares

Coll de la Bassa de les Fonts

Ara cal prendre el sender de la dreta, el PR-C 90, que suament per entre bosquines ens baixa cap al poble una altre cop, on arribem, aquest per la mateixa esplanada on tenim els cotxes.

Indicador PR C-90

Plaça del Poble

Una ruta amb tots els ingredients de muntanya que es poden demanar i que ens deixa un excel·lent sabor de boca, i ganes de tornar a la Serra de Llaberia.


Salut i muntanya!!!

                      
Powered by Wikiloc