Els Bessons. Garrigues.

3 d'agost de 2020 

Segueixo la ruta per la "Terra Ferma", a la recerca de muntanyes de la llista dels 100 cims de la FEEC. 
Aquesta vegada l'objectiu és un cim modest de la comarca de les Garrigues: Els Bessons, de 593m. El vértex es troba al cim nord, i una petita collada separa el cim sud, d'una alçada similar. 

Els Bessons

Des del 1992 aquesta zona dels Bessons, d'unes 500 Ha, està catalogada dins del Pla d' Espais d'Interès Natural. Entre camps de vinya i d'oliveres, els dos petits cims del Bessons, destaquen en el paisatge horitzontal de les planes de Lleida. 

Aproximació: Des de les Borges Blanques, prenem una pista en direcció sud, que creua per sota la via del tren i per sobre l'AP2. i remunta per pista terrera fins al PEIN dels Bessons, envoltat d'extensos camps de vinya, fins a una gran bassa de reg, on podem deixar el cotxe. 



Desnivell: 210m. acumulats

Dificultat: Fàcil

Durada: Uns 6 Km. 1h. 30'

Itinerari: Torno per la mateixa pista en direcció contraria fins a un indicador a la dreta, entre vinyes, que em mostra el camí cap als propers Bessons. Al final del camí trobo el Corral de l'Àngel Camí, un petit forn de pedra en sec a tocar, i l'inici del sender que remunta fins al collet que separa els cims dels Bessons. 

Aparcament al costat de la bassa de reg


Corral de l'Àngel Camí

Forn

Sender als Bessons


Per l'esquerra accedeixo a la punta nord, on hi ha el vértex geodèsic, i un banquet on gaudir de l'excel·lent panoràmica cap a les Borges Blanques. Baixo novament al coll i pujo a la punta sud. Des de la fita que assenyala la punta es dibuixa a l'horitzó la gran panoràmica de les Garrigues. 

Cim Bessons

Les Borges Blanques



Bassa de reg

Coll i cim sud dels Bessons

Cim Nord

Cim sud Bessons

Per un corriol baixo des d'aquesta punta fins als propers camps de secà que hi ha als meus peus, per on transcorre una pista que prenc per l'esquerra. 
Per acabar de donar sentit a aquesta curta ascensió als Bessons, carenejaré una estona aquesta zona dels Marquesos, fins al següent cim. 
Després de diferents bifurcacións a dreta i esquerra, prenc un sender per la dreta que em torna a portar a la carena. A una ampla colladeta em crida l'atenció a l'esquerra del sender, les restes d'una preciosa barraca de pedra en sec amb sostre de volta, que tret d'un petit esvoranc al sostre es conserva en molt bon estat. 

Pista del Xivete. cim al fons

Sender al Xivete

Sostre barraca

Barraca Xivete

Aviat el sender carener em deixa al cim del Tossal de Xivete, de 634m. Coronat per una caseta i una antena que semblen en desús. Cap al sud-est encara s'aixeca la punta dels Marquesos i més enllà, la del Pouet, que juntament amb els Bessons conformen tota la zona PEIN. 

Tossal del Xivete


Baixo per l'empinat sender fins a la pista que vé per l'esquerra, als peus del Xivete. A pocs metres trenco per la pista de la dreta, que em retorna cap als Bessons, planera. Retrobo la pista anterior i en sentit contrari arribo fins a una extensa bassa de reg, als peus dels Bessons, i al cotxe. 

Pista a la Punta dels Marquesos

Els Marquesos i els Bessons al fons



Una tranquil·la i fàcil sortida, apta per a tots els públics, per conèixer aquest racó de les Garrigues. 

Salut i muntanya!!


                        
Powered by Wikiloc


Tossal de Suró. Segarra.

3 d’agost de 2020


Aquesta vegada he canviat les vertiginoses parets del prepirineu de la Serra del Cadí, per un paisatge totalment oposat. Em situo al cor de la comarca de la Segarra, amb els seus pàcids altiplans esquitxats de mil camps de cereal entre clapes de bosc de pi i carrasca. Concretament entre les petites poblacions de Albió, Cabestany, Llorac i Talavera, per visitar un dels cims comarcals, inclós a la llista dels 100 cims de la FEEC, el Tossal de Suró de 831m.  Tot i no ser el sostre comarcal, situat a pocs quilòmetres, que trobem al Turó del Galutxo, de 851m. ens dóna una idea del paisatge suau d’aquesta comarca, en una passejada apta per a tota la família.
Aproximació: Surto des d’Albió, petit nucli de població al terme de Llorac, i molt proper al famós balneari de Vallfogona. A la mateixa entrada est del poble, i a l’esquerra sobre una balconada al riu Corb, hi ha una zona d’aparcament.

Desnivell: 260 m. acumulats

Dificultat: Molt fàcil.

Durada: Unes 2 h. 8 km.

Itinerari: Surto del poble en direcció nord-est prenen una pista que remunta per l’esquerra on hi ha un indicador cap a Suró. Aviat la pista que passa entre granges es bifurca i prenc el ramal de l’esquerra. Adosada a un magatzem a la dreta hi trobem la Font Vella d’Albió, amb una inscripció al càrreu de l’any 1766, que abastia a la petita comunitat.

Mirador del riu Corb. Albió



Font Vella d'Albió

La pista transcorre plàcida entre cams de cereal recentment segat, dibuixant entre petits turons arbrats, un estètic mar de rostoll. Un passeig tranquil gaudint de la fresca del matí.
Pujo suaument, sempre en direcció nord-est, i proper a una collada, per la dreta s’obre una vella pista amb un indicador per on transcorre el GR 171, que prendre per fer el retorn a Albió. 
Paisatges de la Segarra
Albió
Un mar de rostoll...
Bifurcació GR 171

Trobo una bifurcació i prenc el ramal de l’esquerra, en pujada, que connecta amb una altra pista paral·lela un metres més amunt i segueixo en la mateixa direcció. A la següent bifurcació, torno a prendre l’opció de l’esquerra. Una pista secundària que s’interna a un petit bosc de pins, i a pocs metres la deixo, un altre cop a l’esquerra,per remuntar per un corriol poc definit, que en pocs metres em deixa als peus del vértex geodèsic del Tossal de Suró, de 831m. coronat per una estelada. Les vistes són inexistents perquè el propi vértex està envoltat d’arbres i no es veu fins que no hi estas a sobre. 

Tossal de Suró

Les fotos de rigor i torno a la pista principal, sempre cap al nord-est, ja estic a les rodalies del petit nucli de Suró, que m’apropo a visitar. És un petit llogarret, del municipi de Talavera, format per dos masades, corral i magatzems, on destaca Cal Joanet. Un mas senyorial i fortificat, del segle XVI.

Corralissa de Suró
Suró
La Guardia Lada

Desfaig camí per les mateixes pistes, fins a l’indicador que comentava del GR 171. Una petita pujada per l’esquerra em situa dalt del planer turó. A l’esquerra del camí veig les restes d’una petita caseta construïda amb pedra en sec. El GR envolta dos finques de cereal i transcorre uns metres per sender, entre grans pins i alzines, on voletegen centenars de papallones de tot tipus i colors. 


Barraca de pedra en sec

Gr 171

Retrobo una pista i la segueixo per la dreta. Poc després torno a estar a l’entrada d’Albió, i aprofito per visitar la preciosa esglèsia parroquial d’Albió, de Sant Gil. Inclosa a l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Documentada a mitjans del S XII, en el llistat de parròquies de Vic, dins la comanda hospitalera de Vallfogona.

Sant Gil d'Albió

Salut i muntanya!!


                        
Powered by Wikiloc