Senderes

8 de maig de 2022  A l’aiguabarreig entre el Matarranya i l’Ebre, però al costat d’Aragó, en plena Franja,   trobem la petita població de Faió. Poble amb una història força c uriosa i a la vegada trista i tràgica. La primera meitat del segle passat Faió era un poble viu, port clau de transport de mecaderies per l’Ebre. Els llaüts solcaven les seves aigues   fent parada a Faió per abastir-se i carregar el lignit de les mines de Mequinensa, Almatret i Faió, rumb a l’estació de tren de la línia Madrid- Barcelona. En aquella època hi havia una població de 1800 habitants. La vida d’aquella gent va canviar de rumb en projectar-se els embassaments de Ribaroja i Mequinença per part de ENHER, que va obligar als seus habitants a abandonar el poble, les seves cases i algunes pertinences en haver de marxar, precipitadament i per sempre, el 27 de novembre de 1967. La plaça, els carrers, la via del tren, la feina, les arrels i el futur de moltes i molts faionencs van quedar submergides a les aigües