Argilers de Campredó.


20 de juliol de 2018 

De la ma d'uns amics de Tortosa aficionats al Geocaching, vaig descobrir una ruta interessant pels voltants de Campredó. Es tracta d'una série d'antigues canteres d'argila, explotades per l'empresa Cemex, que per les seves característiques s'han convertit en autèntics llacs. La mateixa empresa ha fet un projecte de regeneració d'aquests espais enmarcat dins d'un projecte LIFE, a nivell europeu, que té per objectiu la cura i protecció de l'entorn, la biodiversitat i el medi ambient. El projecte va començar el setembre del 2013 i finalitza enguany. Penso que en bona mesura s'ha aconseguit la fita, recuperant les velles canteres i dotant-les de vegetació i aigua, que fan que puguin ser un veritable refugi de flora i fauna. Us convido a passejar per aquest entorn, regenerat en part, i que dóna a les nostres terres un altre valor natural afegit. 


Aproximació: entre l'Aldea i Tortosa, accedim a Campredó per l'entrada que hi ha a tocar de la C-42. A la mateixa entrada prenem una carretera a l'esquerra que ens porta a la Raval del Pom i a la Font de Quinto. Deixem el cotxe al primer nucli de cases. 

Dificultat: fàcil

Desnivell: uns 400 m. acumulats.

Durada: Unes tres hores. 13Km. 

Itinerari: Sortim de la Raval del Pom per una pista paral·lela a la via del tren a la nostra dreta i tarongers a l'esquerra. Al segon camí entre tarongers a la dreta, entrem i el segui en pujada, passant a tocar d'unes instal·lacions que deixem a l'esquerra. A la dreta, una barana ens separa del primer gran argiler recuperat. Sorprén veure les enormes mesures de la bassa, i ja està envoltada de vegetació autòctona que li confereix un bon aspecte de llacuna natural. 
Seguim remuntant cap a la part alta del turonet entre tarongers. Es tracta de donar tota la volta a la bassa, i des de dalt del turó les vistes són excel·lents. Per arribar-hi deixem el camí entre els conreus i per un senderó pugem al tossalet rocós. 

argiler des del cim del turonet

conglomerats


Un altre cop entre tarongers, baixem per la part oposada per retrobar el camí paral·lel a la via, que seguirem per l'esquerra. 
El camí de cop comença a empinar-se molt cap a una torre de transvassament de l'aigua del riu. Avans d'emprendre l'empinada costa, prenem un sender que surt per l'esquerra i que també puja, però més suaument resseguint les corves de nivell en direcció nord, fins asoolir la carena, just al costat d'un pal d'alta tensió. El sender ens mena entre conreus de secà i alguna vella caseta fins a una pista que prenem cap a la dreta, i que ens aboca a la cantera de l'empresa Kanars, especialitzada en àrids i producció de formigó. Deixem algun entrador a l'esquerra que baixa cap a la cantera i seguim remuntant la carena. A l'esquerra deixem una vella caseta de camp i al punt més alt trobem una torreta de formigó del gasoducte. 

Torre d'aigua, sender de l'esquerra

antiga caseta de camp

Gasoducte

Pont de la costa de Sant Nofre

Ara el camí comença a baixar cap a la C-42 que ja veiem al fons. Creuem el pont de la Costa de Sant Nofre en direcció al polígon industrial. Abans d'entra-hi prenem una pista en direcció est, paral·lela a l'autovia, per l'esquerra d'aquesta. Aviat trobarem a l'esquerra l'entrador d'un sender que ens portarà a donar mitja volta a la següent bassa de la jornada, l'argiler de Cervero. Aquest està en pitjor estat i per les seves vores està ple de residus industrials, pneumàtics... una pena. 
Un cop a l'altre extrem de la bassa deixem el sender que seguim i anem a buscar per l'esquerra una pista que prendrem un altre cop en direcció al polígon. Passem a tocar de la deixalleria de l'Aldea, i arribem a una rotonda. Girem a l'esquerra i de seguida prenem una pista que surt per la dreta senyalitzada: el camí dels Xiprers. 

Bassa de l'argiler de Cervero

Camí dels Xiprers

A la nostra esquerra veiem les restes d'una altra cantera, i més endavant per la dreta, baixem entre un pinaret clar per assolir la que possiblement és la més gran de les basses dels argilers. Una gran llacuna d'aigues marronoses. La seguim pel camí de la seva esquerra per trobar novament el camí dels Xiprers. Aviat trobarem un punt on la pista es parteix en tres. Prenem la de l'esquerra que ens aboca a la gran cantera Aurora. 

Gran llacuna de l'argiler

Confluència de pistes, prenem la de l'esquerra

Cantera Aurora

Projecte Life

La part de l'esquerra és seca, però abunda el canyar, la part dreta, més profunda, també presenta una excel·lent llacuna. Sorprén la cara nord de la cantera on es veuen els diferents estrats del terreny conferint a l'entorn un aspecte de paisatge lunar espectacular. Tornem al camí i donem tota la volta a la gran bassa i comencem a remuntar una pista. A l'esquerra podem gaudir de la darrera llacuna recuperada també amb un espectacular esclat de vegetació a les seves vores. 

Paisatge lunar

Bassa de la Cantera Aurora

El darrer argiler reacondicionat

Desfem uns metres el camí que portem per prendre ara un sender entre oliveres que ens puja fins al capdamunt del turó. Una altra antiga caseta de camp ens surt al pas. Els sender troba novament una altra pista que ara prenem per l'esquerra i que comença a davallar un altre cop cap a la cantera Aurora. Creuem zones devastades per l'incendi que va arrassar aquest monte al gener del 2017, cremant unes 35 Ha, i que sortosament ja rebrota per tot arreu. 

Vella caseta de camp

Pista entre les restes de l'incendi

Barranc de l'Espluga

Mas dels Clots

Raval del Pom

El sol cau implacable en arribar al fons del barranc de l'Espluga que resseguim per la seva llera en direcció sud-oest. Finalment el sender del barranc ens deixa als peus de la C-42, a la mateixa boca d'un túnel que ens permet creuar-la per sota, i continuar per la dreta, per pista asfaltada que hi transcorre paral·lela a l'autovia, fins a l'entrador senyalitzat, a l'esquerra, que ens portarà per carretera, un altre cop, a la Raval del Pom. De camí, i a la dreta, podem veure el Mas dels Clots, que a la vora de la vella palmera segueix impassible i digne el pas dels anys.

Us deixo l'enllaç al primer catxé de la sèrie de 6, que recorre també aquesta ruta, per si la voleu complementar fent geocatxing. GPA melsanquim+ !!!

Bona travessa!!

                      
Powered by Wikiloc

Serrallo- Migjorn. Platges del Delta

Juliol del 2018

Que millor que l'estiu per fer una visita a les meravelloses platges del nostre delta. Som uns privilegiats. Només cal matinar una mica per evitar la forta calor i gaudir d'unes pasejades relaxants vora del mar, per platges quasi verges. Tot i estar a l'estiu, sempre em sorprèn el fet de fer quilòmetres de platja sense trobar pràcticament a ningú, a primera hora del matí o cap al tard, i poder gaudir també de fantàstiques sortides i postes de sol. Gavines, corriols i xatracs són els companys de travessa. 

Gavina corsa

Ens movem pel Parc Natural del delta de l'Ebre, i per tant cal ser molt curosos i evitar entrar a la Punta de la Banya (accés restringit per ser Reserva Integral), la zona de Buda, la Marquesa o la punta del Fangar, en época de nidificació de les aus aqüàtiques. 

Es pot combinar amb dos cotxes, però jo us presento l'itinerari anant i tornant al mateix lloc.

El Serrallo

Restes de les riuades

Vèrtex de la Platjola

Durant el recorregut creuarem les Bombes de la Platjola i de l'Illa de Riu, que fan la funció de desguassar l'aigua dels desaigües dels arrossars cap al mar. També sorprèn trobar un vèrtex geodèsic en aquest espai: el de la Platjola. Us aconsello també, un cop a Migjorn, una de les antigues desembocadures del riu, pujar per la carretera un centenar de metres per arribar al mirador de Migjorn, que ens regala unes magnífiques vistes a vol d'ocell de la propera Alfacada i Buda. Als peus del mirador, la coetera de Migjorn. 

Vol de bec planers

Desaigüe bomba Illa de Riu

Estació Illa de Riu

Platja de Migjorn

Xiringuito de la platja de Migjorn

Gola de Migjorn

Mirador de Migjorn


La zona de platja entre la Gola de Migjorn i l'estació de bombeig de l'Illa de Riu, és una platja nudista, podeu decidir fer senderisme lleugers de roba...
També us aconsello, si no teniu els peus forts, que fessiu la ruta ben calçats. Tants quilòmetres sobre la sorra, si no hi esteu avesats, us poden deixar els peus ben escaldats! 

L'Alfacada

Coetera de Migjorn

Buda amb l'accés restringit

És temps de libel·lules al delta


Salut i platja!!


                      
Powered by Wikiloc

GR 92 etapa 29 L'Ametlla - L'Ampolla

13 d'abril del 2017

De nou us presento una etapa del GR 92, el sender del Mediterrani. La gran travessa del litoral que en terres catalanes ens porta des de Portbou, fronterer amb França, fins a Sol-de-riu, a l'extrem sud de Catalunya. L'etapa 29, pel litoral del Baix Ebre, és una successió constant de platges, cales i penya-segats, esquitxada també per algunes urbanitzacions, i grans edificacions absurdes a tocar de la mar. A pesar d'aixó, sovint, ens dóna la sensació de passejar per la Costa Brava, en recòrrer senders vora els penya-segats i visitar petites cales amagades, que a l'estiu conviden a gaudir de les seves aigües cristal·lines d'un intens color maragda.


L'Illot

Aproximació: La bona combinació de transport públic ens permet deixar el cotxe a l'Ampolla, i desplaçar-nos amb tren fins a l'Ametlla per tornar caminant.

Desnivell: molt plana, uns 120m. acumulats.

Dificultat: Fàcil

Durada: Unes 4,30 h. aproximadament. 17Km.

Itinerari: Des de l'estació del tren baixem cap al port, i a l'extrem sud enfilem per un carrer costerut per guanyar l'alçada dels primers penya-segats, on vora mar, travessem l'urbanització Ribes Altes, i a sota deixem enrera el port de l'Ametlla.




Creuem la primera de les nombroses platges que trobarem al nostre pas: la del Bon Capó. Com la majoria, una cala entre zones de penya-segats, assotats pel mar. A la nostra esquerra, unes milles dins la mar, es poden veure les gàbies flotants d'una piscifactoria. Trobem un gran entrant del mar terra endins: el Port de l'Estany. Tram final del barranc de l'Estany, que servia de refugi i port natural per als pescadors de la Cala, abans de construir el port actual. A  l'estany d'aiguabarreig, a la part més alta, qualificat com a zona PEIN i dins de Xarxa Natura 2000, s'han fet darrerament acuacions dins un projecte de renaturalització, així com també de regeneració del propi port, netejant el degradat fons i l'entorn de la cala dins un projecte pioner al litoral català anomenat Projecte d'Infraestructura Verda.


Platja de Bon Capó

Gàbies flotants

Port de l'Estany

L'Estany

Boca del Port de l'Estany

Seguim el contorn coster cap al sud i passem a tocar de les restes de la Bateria de Costa, a la Platja de Port Olivet, coneguda com les Fortificacions. Emmarcada dins el complex de fortificacions de costa de la II República i la Generalitat, durant el transcurs de la Guerra Civil, donada la seva privilegiada ubicació per protegir el Golf de Sant Jordi. Tota la Bateria presenta tres plataformes de tir per situar els obusos i 4 entrades al recinte interior. L'espai està actualment restaurat i museitzat (font: ametllamar.cat).

Arribem al Cap de Santes Creus, creuant una gran barrera de còdols i sorra que separa la cala de l'estany interior. També inclosa dins el PEIN, que abarca fins i tot fins a 30m de profunditat, mar endins, per protegir les praderies submarines de posidònia.

Penya-segats

Estany de Santes Creus

Platja de Santes Creus

Seguim el camí de ronda, ara per sobre dels espadats rocosos que s'aboquen al mar. Si ens fixem per la dreta del sender, resseguim les antigues trinxeres que protegien tota la linia de costa. Arribem a la platja de l'Estany Podrit, i a continuació al cap de la Punta de l'Aliga, on també hi trobem restes de búnquers.


Camí de ronda


Trinxeres

Platja de l'Estany Podrit


Curiosa escultura a Punta de l'Àliga

Búnquers Punta de l'Aliga


Arribem a la zona més bonica de tota la etapa per al meu gust. L'Illot. Una gran mola de roca treballada pel mar, que convida a fer una parada i un banyet, i a gaudir de la tranquilitat de l'indret.


L'Illot

Aviat trobem la Platja de Cala Moros i emprenem la volta a aquesta punta rocosa coneguda com el Pont de l'Àliga o lo Llom dels Matxos, topònim que de ben segur que amaga alguna curiosa història. Fem la volta entre els espadats i la part superior, una finca particular, reixada per tot el seu contorn. A l'altre costat ens espera Cala Garretes i a continuació Cala la Buena. Curiosa manera de marcar el GR en aquest tram! Sobradament. No hi ha pèrdua.


Platja de Cala Moros

Escales de marge al Llom dels Matxos

Cala Garretes

Marques de GR per a despistats

Cala la Buena

Els Bufadors

Atravessem la zona dels Bufadors on grans lloses de pedra esquerdada arriben fins al mar. La platja de Santa Llúcia amb el Morro de Gos, petit illot de roca davant la platja, ens indiquen que ja estem a tocar del Cap Roig. Al capdamunt del sortint rocós hi trobem una curiosa estructura que recorda una embarcació, amb les costelles del buc i el pal. Un excel·lent mirador d'aquest tram de costa.


Platja de Santa Llúcia

Morro de Gos

Platja de la Buena i Cap Roig

Cap Roig

La Platja de Cap Roig, ens ofereix una gran panoràmica de la propera punta que trobarem, la de Pinyana, en aquest cas coronada per una enorme edificació d'un hotel a la vora del penya-segat, absolutament absurda, i que es dòna de bufetades amb qualsevol Llei de Costes. 


Platja de Cap Roig

Punta Pinyana

Cala Maria

Platja dels Capellans

Platja Avellanes a l'Ampolla

Seguim pel tram final d'aquesta etapa, creuant les platges de Cala Maria, la dels Capellans i la de les Avellanes, al nord de l'Ampolla. Bon moment per fer una capbussada i una cerveseta freda, ben merescuda.

Bona travessa!!!

                    
Powered by Wikiloc