Estanys de la Pera

Interessant sortida a un racó preciós de la Cerdanya. Us proposo arribar als estanys de la Pera, als peus del Perafita (2752m). Aquesta sortida fins als estanys pot ser un bon punt de partida per assolir el Monturull (2761m. Un dels 100 cims), així com també per emprendre la Tossa Plana de Lles (2916m.), des del refugi del Pradell. El nom dels estanys respon a la variant dialectal de la zona per anomenar pedra: pera.

Refugi del Pradell


Accés i punt de partida: El punt de partida proposat és la petita localitat de Lles de Cerdanya, a la que podem accedir des de la Seu d'Urgell o des de Puigcerdà, depenent des d'on accedim a la Cerdanya, resseguint la N-260.
A l'alçada de Martinet prenem la carretera LV-4036 que ens porta a Lles en 9 Km. Tant bon punt hem passat el poble i després d'un Km deixem la LV-4036 i seguim per la pista asfaltada de l'esquerra en direcció a les pistes d'esquí de fons de Lles (indicades). 7Km després som a l'estació i al refugi de Cap del Reg (1960m), punt de partida i arribada.
Desnivell: 800 mts. acumulats aproximadament
Horaris: unes 5 h. aproximadament.
Dificultat: baixa, evitar l'estiu.
Bibliografia i Cartografia: TOSSA PLANA-PUIGPEDRÓS. 1:25.000 Editorial Alpina.
Descripció de l'itinerari: Sortim de l'estació d'esquí de fons de Lles de Cerdanya, resseguint uns dels itineraris per a raquetes de neu que transcorre pel Bosc de la Mata, i que coincideix amb el GR11-10, fins a trobar la pista, a l'hivern d'esquí, que seguim per l'esquerra fins al refugi del Pradell (2117m). Des d'aquest punt es pot iniciar l'ascensió cap a la Tossa Plana de Lles, al nord, pel Pla de les Someres.
Nosaltres resseguim la pista, molt planera sense perdre alçada, per la falda del Serrat dels Congosts, fins a la casa forestal de la font de les Pollineres (2135m.). A l'estiu es pot accedir per pista forestal amb vehicle fins a aquest punt, des de el refugi de Cap del Reg i des de l'estació d'esquí de fons d'Arànser.La pista cap als estanys segueix, però amb bon criteri resta tancada al públic i és només d'accés als guardes i forestals.

Refugi dels estanys de la Pera

Deixem la pista al pronunciat revolt a l'esquerra de la pista, i prenem un sender força fressat que va remuntant i creuant varies vegades la pista, guanyant alçada i resseguint el riu del Molí. La traça a la neu es clara. Travessem un dens bosc de pins i avets i una petita esplanada que a l'estiu es converteix en un entramat de rierols que ens mena a una darrera pujada forta. Al capdamunt retrobem la pista que al cap d'uns minuts ens deixa a l'estany de Baix, des de l'extrem sud podriem optar per enfilar-nos a la dreta per pujar al Monturull.
Vorejem l'estany per la dreta fins a donar-li pràcticament tota la volta. A l'extrem nord de l'estany, ens enfilem per una pala de neu que ens deixa en pocs minuts a l'extrem sud de l'Estany de Dalt, vigilat des de l'alçada pel Perafita. El gruix de neu i gel ens permet fer una passejada pel mig del llac. El cruixir del gel sota les raquetes, en el silenci de la vall, produeix una sensanció dificil d'explicar. Arribem a l'altre extrem de llac. al davant hi tenim el coll de Perafita. Més avall, a la dreta queda el Refugi dels Estanys de la Pera . En aquest punt val la pena buscar una roca amplia per treure's les raquetes i la motxilla i gaudir del silenci. La visió de l'Estany, completament gelat, custodiat pel Monturull i el Perafita, a un costat i l'amplia vall que s'obre cap a la Cerdanya amb el teló de fons del Cadí emblanquinat, convida a quedar-se i deixar anar els sentits.

Baixem cap al refugi, que dissortadament és tancat, i baixem per una empinada pala de neu fins al començament de l'estany de Baix.
Fem el camí de retorn per la mateixa ruta de l'anada.

Bona ascensió!

Croquis de la ruta

Mola de Colldejou i Miranda de Llaberia

Entre el Baix Camp i el Priorat, trobem una bonica raconada a les serres de Mestral. Des de el poble de Colldejou tenim accés directe a la Mola i a la serra de Llaberia. Tots dos cims de modesta alçada (sobre els 900 mts), però de relleu força accidentat, permeten gaudir d'unes excel·lents vistes de la zona, es pot albirar una bona part de la costa Daurada.

L'itinerari no comporta dificultat, però potser es aconsellable evitar l'estiu per la forta calor i la manca de vegetació a les cotes més altes del recorregut, així com la manca d'aigua potable (garantida).

Mola de Colldejou
Accés i punt de partida: El punt de partida proposat és la petita localitat de Colldejou, a la que podem accedir per la T-322 des de Montroig del Camp, al Baix Camp.
Desnivell: 1600 mts. acumulats.
Horaris: unes 5 h. aproximadament.
Dificultat: baixa. Evitar l'estiu.
Bibliografia i Cartografia: Serra de Llaberia. 1:20.000 Editorial Piolet.
Editorial Alpina

Descripció de l'itinerari:
- Sortim del poble de Colldejou seguit la pista marcada amb indicadors del GR7 en direcció al Coll del Guix. Deixem a l'esquerra una pista, per on discorre el GR i que porta en primer terme a l'Hípica de Colldejou. Als 10' trobem una altra cruïlla, seguim per la dreta per una pista que fa pujada en principi i que planeja després en direcció N-NE. Comencem a veure al davant un Parc Eòlic.
Per la dreta s'incorpora una pista a un encreuament on trobem un dipòsit d'aigua. Seguim per pista menys definida per l'esquerra, estem donant la volta a la Mola. Arribem a una cadena que ens barra el pas, som al Coll Roig, just a l'esquerra comença una sendera que en suau pujada al principi i més enfilada després ens va elevant de cota fins arribar a dalt de tot de la Mola (1h 15')
- Mola de Colldejou, 922m. Es tracta d'una mola de forma allargada, custodiada quasi en la seva totalitat per elevats cingles. Al mig de la Mola hi ha les runes d'una torre defensiva circular. Les vistes són espectaculars, tenim al davant bona part de la costa, a un costat el parc eòlic i més enllà s'albiren els cingles de la Mussara, a l'altra banda el proper objectiu: la serra de Llaberia i la Miranda coronant-la.
Comencem a davallar de la mola en direcció oest, resseguint la línia dels cingles per camí poc definit. Hi ha marques blaves, ens trobem amb una variant del GR que també puja a la mola, i finalment arribem al Coll del Guix.
- Des del Coll, encreuament de camins, seguim la pista en direcció oest (GR7), cap a la font de l'Abellà i el Grau dels Revolts. La font ens permetrà refrescar-nos però un cartell ens anuncia que no està controlada la seva potabilitat. El grau és un preciós tram del GR que en una empinada ziga ziga ens porta fins al Portell de Llaberia. En aquest punt deixem el GR i agafem un corriol a l'esquerra, poc marcat, que resseguint el fil de la cresta de la serra ens portarà fins a "La Foradada" en primer terme i a "La Miranda" una mica més enllà.
- El cim de La Miranda de Llaberia, és inconfundible. A més del vèrtex geodèsic, des de l'any passat, el 2008, hi ha instal·lat un radar meteorològic al mateix cim. Es tracta d'un edifici de formigó coronat per una gran bola blanca, que es pot veure des de qualsevol punt de la contrada. La veritat és que em va causar certa confusió perquè dos anys abans havia estat per la zona, i evidentment encara no hi havia aquest "monument tecnològic". De tota manera cal assenyalar que l'andròmina serveix, si més no, per donar ombra i aixopluc al bestiar que campa per la zona. Al davant, direcció nord podem veure la postal de la majestuosa mola que hem coronat fa una estona amb el poble de Colldejou als seus peus.
Comencem a davallar en direcció sud i seguint una pista que arriba fins a l'esmentat radar. Després d'uns revolts trobem el collet dels Collivassos , on un pal indicador que ens marca el sender a l'esquerra que cal seguir a partir d'ara. Donem una volta semicircular per la part alta del barranc de la Dòvia. Les vistes són espectaculars.
- A mà esquerra trobem el pujador per arribar fins a la Creu de Llaberia, i més endavant un altre pal indicador ens permet escollir entre la pujada al Mont Redon a la dreta o tallar camí cap al Cavall Bernat. D'una manera o de l'altra cal seguir fins a la gran Mola calcària que ens queda a l'extrem nord-est de la serra, de 834m, el Cavall Bernat. Seguint el sender trobem un corredor entre la roca que ens permet pujar-hi. Cal donar la volta a la mola per la dreta d'aquesta, i per la base de la paret. Ara el sender comença a davallar quasi sempre en direcció est. Cap al final de la davallada ja dins el bosc trobem el PR, antic camí de Pratdip a Colldejou. L'emprenem cap a l'esquerra. El PR discorre per sota els cingles que conformen el crestall de la serra, per entre el bosc, s'agraeix l'ombra, i va davallant cap a la font del Bullidor. Una gran bassa invita a posar-se en remull. Baixem el barranc fins a terrenys cultivats amb molts avellaners. Estem a la carretera i tenim al davant Colldejou.



Podeu trobar informació detallada de les dos ascensions, per separat, a la web de la FEEC:
Mola de Colldejou i Miranda de Llaberia

Bona ascensió!!