Ermites de Cardó 2

13 de juny de 2016 

Una nova aproximació a la vall amagada de Cardó, per tal de descobrir bona part de les ermites de l'antic monestir de Sant Hilarió, fundat el 1606, i vigent fins al 1835, any en que degut a la desamortització i el posterior saqueig de les dependències monacals per part d'un grup de "Miquelets" de Reus, va suposar l'abandonament i la progressiva destrucció de l'indret. 


Amb la volta visitarem fins a 10 de les 14 ermites, i un parell de joies que ens regala la natura, amagades per la vall: la Cova Lluminosa i la Roca Foradada. Un entramat de senders, perfectament senyalitzats i ben conservats ens permetrà ampliar la nostra visita a altres indrets de la zona, descrits en altres tracks de Cardó, com una altra ruta per descobrir les ermites,  la pujada a la Creu de Santos, punta cimera de la serra, o la visita a la font del Teix. 

Aproximació: Des de Rasquera resseguir la TV-3021, carretera força estreta i revirada que en 10 km. aprox. ens deixarà davant de l'antic balneari. 
Dificultat: fàcil 
Durada: unes 3-4 h. 
Desnivell: uns 400 m. acumulats 

Itinerari: Sortim de davant de l'antic balneari per la carretera que ens hi ha portat en direcció contrària. Passem per sobre d'un pont i a la dreta, sota mateix, podem veure la font del Borboll, que també dóna nom a la primera de les ermites que trobem, també coneguda com Sant Elies. Més gran que la resta, era també l'entrada principal a l'ermitori, venint de la part de Rasquera. 

Sant Elíes o del Borboll

Seguim encara uns metres per carretera fins a un sender que trobem a la dreta, estem al l'antic camí dels Frares, que remunta fins al portell de Cosp. Primer trobem l'ermita de la Santíssima Trinitat, amb una quadra per als animals, amb els curiosos noms inscrits encara a la paret. 

Santíssima Trinitat 

Més amunt trobem la de Sant Àngel, ermita "porta" de tot el desert de Cardó. Seguim pujant fins al portell de Cosp. 

Sant Àngel

Portell de Cosp

Si seguíssim  el camí dels frares, davallant fort cap al Barranc de les Pedraletes, per un sinuós sender, trobaríem un trencant a la dreta que ens deixaria al refugi i font del Teix. 
Nosaltres al mateix portell, agafarem un sender que puja cap a la dreta, ben indicat, que ens menarà cap a la Cova Lluminosa i la punta de les Ortigues. La cova és espectacular, una immensa balma que forada el crestall i que antigament estava arranjada com un pas clau d'accés a la vall. La pedra en sec margena fent ziga-zaga la balma per accedir còmodament d'una part a l'altra de la carena. 


Cova Lluminosa

Les vistes des de la cresta són espectaculars: tota la vall de Cardó als nostres peus a la part de ponent, i amb l'alterosa punta de les Ortigues cap a a llevant. Seguim el mateix corriol per on hem passat la cova i sense perdre molta alçada seguim en direcció est per passar a tocar d'una altra de les fites de la jornada: la imponent Roca Foradada. Un grandiós arc de roca que ens queda a la part esquerra del sender, una mica més enlairada. Un senderó ens deixa al mateix peu de la roca. 

Roca Foradada

Ara la sendera comença a perdre alçada i en breu ens deixa al barranc de St Roc, al sender que remunta des de l'ermita cap a la Cassola del Diable. En aquesta ocasió anem cap a la dreta i seguim baixant fins a trobar l'ermita de Sant Roc i la seva font. Un bon lloc per fer un descans i imaginar com devia ser la tranquil·la vida d'aquells ermitans dedicats a la vida contemplativa... 

 
Ermita i font de Sant Roc

Seguim baixant el barranc, veiem de passada la Font del Prior i més endavant, a un desviament, agafem el ramal de l'esquerra que ens deixa a la següent de les ermites del nostre recorregut: la de Sant Josep, amb la seva font al davant. 

Font del Prior

Sant Josep

Baixem unes escaletes tallades a una esquerda de la roca i passem per davant d'una petita cavitat, a la dreta. Al final de les escales retrobem el sender que continua baixant pel barranc. Una mica més endavant trobem la Font de l'Avellanar. Una gran esplanada amb banquets pera reposar la gent, també ens fa fàcil imaginar els hostes de l'antic balneari passejant per la vall, amb un gotet a la ma per anar fent traguinyols a les aigües medicinals que trobaven a les nombroses fonts de Cardó. 

Font de l'Avellanar

Aquí deixem el sender que baixa fins al Borboll, i seguint l'indicador anem per l'esquerra en direcció a la Columna. un sender planer ens hi porta, passant per sota mateix de l'aeri pany de roca. Trobem la pista de Tivenys, però no la seguim, per l'esquerra ens enfilem per un sender que aviat ens deixa a la cruïlla de senders per anar a visitar la més espectacular de les ermites de la vall, la de Sant Simeó, també coneguda com la Columna, per estar ubicada a la punta d'una agulla de roca, que cap al nord s'aixeca a molts metres del terra. Encara es distingeix la petita capella i a la part de sota, la petita estança amb un balconet tallat a la mateixa roca. 

Sant Simeó

Un altre cop a la cruïlla agafem el sender en direcció a Sant Onofre, la més elevada de les ermites. El camí puja fort, però les amples ziga-zagues no el fan pesat. En guanyar la carena, la seguim uns metres cap a la dreta i trobem les restes de l'ermita de Sant Onofre. La panoràmica és esplèndida. Ens regala unes vistes del balneari i de la columna absolutament aèries. A vista d'ocell, o de "dron" per ser més moderns, se'ns obre al davant tota la vall de Cardó. 

Sant Onofre

Retornem per la carena però deixem a l'esquerra el corriol que ens ha portem de pujada i anem a buscar el pas, cap a la dreta per sota d'un cingle, que ens portarà cap al barranc dels Argelagars. Al front ens contempla la Creu de Santos, o Xàquera, punta cimera de Cardó. Anem perdent alçada i deixem a l'esquerra un sender que ens portaria a la Cova dels Porcs, al barranc de la Columna, seguim baixant i a una esplanada al mig d'un bosquet d'alzines trobem la curiosa font de l'Argelagar, un gran forat al terra, margenat i al que s'accedeix per una rampa entre dos grans carrasques. Llàstima que la font és seca i no podem gaudir d'un bon "trago" per seguir el camí. 

Font de l'Argelagar

Seguim el sender, baixant fins a retrobar la pista de Tivenys. La seguim uns pocs metres en pujada fins a unes fites de pedra a la dreta que ens marquen el baixador per visitar l'ermita de Sant Joan. 

Sant Joan

Tornem a la pista i ara anem baixant. després d'una forta corba a l'esquerra, uns metres més endavant una altra fita a la mateixa ma, ens marca ara el baixador per a l'ermita de sant Jeroni. Aquesta està gairebé assolada del tot però crida l'atenció un petit povet o cocó, fet a la roca, per proveir d'aigua a l'ermità. 


Sant Jeroni i povet

Un altre cop a la pista, i baixant trobem ara a l'esquerra una bonica balconada sobre el monestir, encara que després de gaudir de les impressionants vistes des de força més alçada que hem tingut al llarg del matí, aquesta ja ens queda molt minvada. Es pot observar en detall l'antiga planta embotelladora de l'aigua de Cardó i bona part de l'antiga muralla del monestir per la part esquerra, l'ermita de Santa Anna i la Roca Melera al fons. 
Ja quasi al mateix balneari, seguint la mateixa pista aigües avall, trobarem un corriolet que puja cap a l'esquerra, si el seguim cap amunt podem visitar una altra de les ermites, potser la més sencera de totes i de dos plantes: la de Santa Teresa, damunt mateix de la porta del balneari. 

Santa Teresa

Seguint el mateix sender que ens ha pujant a l'ermita cap a l'esquerra baixem a la plaça de davant del balneari on tenim els cotxes. Encara es pot fer la visita, per acabar la volta, a una ermita que queda a la part de sota del balneari, i a la que s'accedeix des de davant de l'ermita de Sant Elies, la del Carme. Al capdamunt del cingle on es trobava edificat l'antic monestir, també conegut com el salt del Frare. 
Encara ens quedarien quatre ermites per visitar: La del Carme, Santa Agnès, Santa Anna i Sant Bernat, d'accés més difícil i més allunyat d'aquesta volta que us proposo. Les deixo per a una altra ocasió... 

Salut i muntanya! ... i a Cardó, molta pau.


Powered by Wikiloc

Coves de Bartomeu. Montsià

30 de desembre de 2015 

Moltes vegades pujant pel Camí dels Montes, a l'alçada del Mas de Libori i del Rajolar, la mirada buscava els cingles de les Coves de Bartomeu, al capdamunt de la moleta que ens queda pujant a l'esquerra, si venim de la part d'Alcanar. Finalment em decideixo a fer una visita al conjunt d'abrics que amaga el cingle. 





Aproximació: Es pot arribar en vehicle fins al Mas de Mulet, al fons del barranc de les Codines, accedint des d'Ulldecona. 
Dificultat: Fàcil, tot i que l'accés a les coves és per corriols perdedors i terreny descompost i perdut. 
Durada: unes 2h, comptant la visita 
Desnivell: 200 m. acumulat 

Itinerari: Sortim del mateix Mas de Mulet, un dels més importants i emblemàtic de tota la serra, per la part d'Ulldecona. Possiblement l'únic que resta sencer i que, potser degut a estar a una cota molt baixa, ha aguantat el pas dels anys. En l'actualitat és propietat de una societat de caçadors que contribueix a mantenir-lo en bon estat. 



Per camí carreter anem resseguint el barranc de en suau pujada, entre conreus d'oliveres en direcció sud-oest. El camí s'acaba i es converteix en sendera que puja cap al coll del Rajolar. A l'esquerra ens queda la carena que va des de la Ferradura fins a les Pedreres i la Cogula. a l'esquerra un sender ens deixa davant de la Caseta del Roig del Senellà, una típica construcció del Montsià, amb sostre de mitja volta. 



A la bifurcació trenquem cap a l'esquerra per anar cap a la moleta del Rajolar, que carenejarem, ara de cara a llevant. Gairebé al punt més alt de la moleta, deixem el sender principal i agafem un corriol a la dreta per dirigir-nos a la part superior del cingle on estan les coves. Busquem un baixador evident de roca per la part esquerra del cingle que ens permetrà baixar a la base de la paret i resseguir-la, sempre amb el cingle a la nostra dreta. De seguida veurem les diferents boques de les coves de Bartomeu.






 Alguna no passa de ser una petita bauma, altres entren més endins a la roca formant petites cavitats aprofitades segurament per arrecerar ramats en temps no massa lunyans. M'ha sorprés veure que també ha servit de refugi, no fa molt d'algun anacoreta "postmodern", que ha arranjat alguna de les entrades més grans per a passar alguna temporadeta, amb un jaç fet amb fenàs, penjadors a les escletxes de la roca, algun bastiment per separar espais fet en pedra en sec, un petit aixovar de pots, ampolles i llaunes... No deixa de ser un lloc agradable, amb unes vistes magnífiques, immillorable 
per fugir de la civilització.... 





Un cop feta la visita tornem al sender principal de la moleta pel mateix lloc, i el seguim en la mateixa direcció que portavem per tal d'anar fins al coll que corona el camí dels Montes que puja de la banda d'Alcanar. A l'encreuament seguim pel sender que es dirigeix cap a Roca Roja i la Moleta, fins a una bifurcació que prenem a l'esquerra i que baixa fort al fons del barranc del Racó de les Tuies, i puja igualment fort per l'altra banda fins a la Bassa Blanca. 



Només cal baixar pel camí ample i formigonat fins al mas de Mulet. 
Una petita volta per descobrir alguns racons interessants i poc freqüentats de la serra del Montsià. 

Salut i muntanya!!




Powered by Wikiloc

Moletes d'Arany i Balanguera

28 de maig de 2016

Sortida al Port de la ma de la Societat Cultural i Ecologista Sant Josep de Jesús, sota el guiatge expert i alliçonador de tot un referent: Vicent Pellicer. Naturalista, fotògraf, escriptor... tot un luxe, compartir una jornada de vivències a la muntanya, amb ell i amb tota la gent de l'associació, enamorats tots del Port.


La sortida plantejada es va haver d'ajornar diverses vegades per mal temps, però com diuen els alpinistes, el passat dissabte vam tenir una finestra de bon temps, que ens va permetre realitzar un itinerari fantàstic, gaudint del bon temps, de la bona companyia, i de l'espectacle de la primavera al Port.

Aproximació: El Punt de partida va ser l'nici de l'antic GR 8 a la finca de Millers. Venint per la pista de Caro a Fredes, un cop deixats els masos de Millers a l'esquerra, a un revolt a l'esquerra de la pista hi ha un apartador on es poden deixar els vehicles.

Durada: Unes 3-4h. sense comptar parades
Desnivell acumulat:  1400 m.
Dificultat: Fàcil


Itinerari: Fa uns anys per aquí passava el GR 8, i de fet encara es poden veure les antigues marques. En l'actualitat aquest puja directament de la Font de les Bassetes, ben prop del Pont de la Guimerana, al barranc del Matarranya, i guanya alçada pel barranc de l'Espasa fins al Clot de Massana.

Seguim les antigues marques del GR per un sender espectacular, que els nostres avantpassats van anar guanyant a la natura, margenant en pedra en sec els passos més desplomats, i esgarrapant el sender als aixaragalls, entre bosquets d'alzina recoberts de líquens filosos que els hi confereixen una aparença sorprenent i misteriosa...


Sense voler perdem el fil de l'antic GR que ens hagués deixat al coll de Navic, i seguim un senderó cap a l'esquerra quasi a la capçalera del barranquet, que ens mena a un coll on ens espera una magnífica panoràmica de la zona. Bon lloc per fer un respir i agafar forces, perquè el camí encara és llarg. Carenejant un tram, trenquem cap a l'esquerra pel mateix sender, que en dolça baixada, que convida a "estirar les cames", ens mena en un sospir als plans del Clot de Massana.

Mola de Lino

Prat al Clot de Massana


Mas de Massana

Un bany de primavera: peònies, candeleres, trèvols pudents, fumàries, viperines, lli blau, herba de la pulmonia, perdigueres, malrubí, grans mates de farigola, sempreviva, jonces, una mar de margarides i elegants roselles fent el contrapunt de color. Un festival per als sentits, que encercla les estoiques parets dels antics masets de Massana, que ens parlen d'altres temps.

El camí, ara ample, s'enfila per guanyar la carena. Baixant per l'altra banda trobem el povet de Borràs, d'aigua fresca i cristal·lina, que convida a fer un traguinyol, abans de seguir endavant. 
Povet de Borràs


Trenquem a l'esquerra a una bifurcació del GR, ben senyalitzat, cap a les Moletes d'Arany, incomparable mirador de la vall del Matarranya als nostres peus. Cingles alterosos de rocam que desafien la gravetat i que s'aboquen cap a les gúbies del Parrissal. A l'altra banda del barranc distingim la punta de la Coscollosa, i el sol banya el corral del Quinto als seus peus. Cal estar atents perquè anem carenejant i a l'esquerra veurem una fita que ens marca un altre dels regals de la jornada: el forat de l'Arany... un espectacular pont de roca que s'aboca cap a les gúbies, una finestra gegantina que vigila la vall.

Corral del Quinto

Forat d'Arany

Resseguim la carena i ens desviem a l'esquerra, grimpant unes roques, fins a una gran llosa que fa de mirador de tota la Vall del Matarranya: la Roca Morera. No hi ha paraules per descriure la grandiositat del panorama, que ens fa sentir insignificants.






Retrobats al sender ara comencem a baixar de valent per anar a visitar l'altre objectiu de la jornada: La Balanguera.

Abans d'arribar tornem a aguaitar, per una punta de roca damunt del coll que baixa cap al Pla de la Mina i el Parrissal, més enllà del barranc despunta l'Argaret.



Una petita baixada per la dreta del coll ens porta al mateix Mas de la Balanguera. El sostre no ha paït l'abandonament d'aquests veritables monuments del Port que eren els masos. En altres temps, llar de famílies de pastors i pagesos, que dedicats a la seva economia de subsistència, omplien de vida tots els racons de la muntanya, amb els seus conreus i ramats. Només resta la presència de la majestuosa carrasca al costat del mas, que segurament va ser testimoni d'aquella vida al Port.




Al fons els bancals, i seguint cap a la dreta anem a trobar el cingle que ens barra el pas barranc amunt. Als seus peus: la font de la Balanguera i la bassa d'aigua fresca i transparent ens donen la benvinguda. Nosaltres en agraïment, traiem les eines i netegem el voltant de la font, de la malesa que la vol conquerir. És hora d'un merescut descans, de fer un mosset i de gaudir d'aquesta raconada del Port, que també desprèn una energia especial.




Sentint el refilar del barba-roig, tanco els ulls i m'imagino com devia ser el dia a dia de la gent que omplia de vida aquest racó de muntanya en altres temps. A l'obrir-los, retallant el cel de la Balanguera, els voltors fan la seva dansa de l'aire.

Es hora de tornar. Remuntem el barranquet que s'aboca a la bassa de la Balanguera per un sender marcat com a PR. Suau però constant, anem pujant pel mateix llit del barranc. A prop del camí trobem la font de Perot, a l'esquerra, però seguim remuntant bona estona el barranquet fins a trobar el GR 8. 


Maset de Borràs

Girem a la dreta. A una corba del sender, a la dreta veiem les restes del Mas de Borràs, i una mica més avant retrobem el seu povet.
Ara girem a l'esquerra, deixant el GR, un indicador ens assenyala: la Font Tortosa, o Font Mala que trobem amb el seu bassi, uns metres més endavant. Aviat deixarem la pista o aviador que baixa fort i trenquem per una drecera assenyalada a la dreta. Ara resseguim el PR C 10, que en un fort revolt de terra rogenca, el Coll Roig, deixa una pista que baixa cap a l'esquerra, la del Tall Nou. Seguim a la dreta i aviat coronem el Coll de Navic, o del Tall Nou.



Sense perdre el PR seguim baixant, ara entre bosc de pi roig, ara entre carrasques, ara per una carena calcària pelada, per anar a trobar la pista de Caro-Fredes, que seguim un quilòmetre cap a la dreta fins a retrobar els cotxes. Des del Coll de Navic podríem baixar per la dreta a trobar l'antic GR que hem pujat al matí, però hem preferit acabar de fer la volta fins a Millers per PR, per tancar el cercle

Una diada de muntanya fantàstica amb la millor companyia!!


Salut i muntanya.

                   
Powered by Wikiloc