Coves de la Mola del Burgar. Montsià.

27 de maig de 2018
Ja fa molt temps vam trobar per casualitat la boca de l'avenc de la Mola del Burgar,
resseguint la carena, que remunta per la dreta, paral·lela al Pla de Rodes o
"la Rueda". Vam comentar la seva existència a l'espeleo-club Tortosa, que van anar
a fer prospecció, i em van comentar que es tractava d'una fisura estreta que baixava
uns 30 o 40 mts, fins arribar a un punt que l'estretor impedia seguir baixant.
Em consta que un temps més tard també el grup d'espeleo Dinàmics van visitar-la amb
el mateix resultat. Però no ha estat fins aquest any que, gràcies al reportatge fotogràfic
d'uns amics que la van anar a vore , vaig comprovar que a la primera sala de l'avenc,
accessible sense material d'espeleo, hi ha molta formació i fa que la visita a aquest
avenc sigui molt interessant.
Aprofito per fer una volta circular que ens permet conèixer algunes de les cavitats
properes.
Racons poc coneguts però del tot recomanables per als fanàtics del Montsià.
Avenc de la Mola del Burgar

Aproximació: Partim del Cocó de Jordi, l'esplanada habitual d'accés a la serra,
des de la Ràpita.
Desnivell: Uns 700 m. acumulats.
Dificultat: Assenyalo l'itinerari com a moderat, donat que l'aproximació als espais
concrets on s'ubiquen aquestes cavitats, queden fora sender , amb la dificultat
d'accés que això suposa.
Durada: Unes 5 hores, comptant les estones de visita a les coves. 6,5 Km.

Itinerari: A la segona corva, per damunt del Cocó, deixem el camí principal i pugem directes
pel sender empinat que porta al Pla de "la Rueda".

Barranc de Fredes

Un cop a la cruïlla, baixem per la dreta en direcció a la Font de Burgar. A pocs metres del
llit del barranc de la Manigueta, i abans d'arribar a una gran roca amb la marca de PR,
deixem el sender i remuntem per l'esquerra, entre el coscoll, per guanyar la part superior
de la mola del Burgar, on entre un petit bosc d'alzines hi ha la boca de l'avenc. He netejat
el corriol mínimament per poder progressar i cap a la zona superior l'he marcat amb
nombroses fites de pedres per facilitar la localització. Un cop a la boca de l'avenc,
desgrimpo uns metres per accedir a una primera sala prou amplia on abunden les
formacions: colades, petites estalagmites, petites banderes... tot plegat en un estat
molt fòssil, però que li confereixen un aspecte molt atractiu en conjunt. Al fons de la
sala s'estreteix i comença a davallar cap al fons. Uns metres més avall, a mesura que
guanya verticalitat i la progressió es fa més dificil, trobo tallada a una roca la inscripció
del grup d'espeleo Dinàmics... La manca d'un equip de progressió adequat em fa desistir
de continuar baixant, i a més la part més espectacular la trobem a la primera sala.

Boca de l'avenc de la Mola del Burgar












Torno fins al pla de "la Rueda", antics bancals de conreu del Mas de Mata-redona
i remunto fins a la part més alta. A darrer bancal, cal assomar-se fins a la vora del
cingle de l'esquerra que penja sobre el barranc de Fredes. Cap a la dreta i també
sobre el mateix barranc s'obren les Faixes Llargues. Ara cal desgrimpar uns metres
enmig d'una densa malesa de coscoll i anar a guanyar un petit barranquet que
baixa per la dreta, on un corriol més net ens ajuda a perdre metres i arribar a la base
del cingle de l'esquerra del barranquet. A pocs metres trobem la boca de la Cova del
Floro. Es tracta d'una petita balma d'aixopluc per a pastors. Les parets de la balma
encara es veuen mascarades del fum d'antigues fogueres, i fins no fa molts anys hi
havia habilitada a una de les parets una mena de lleixa feta amb bastons, suposo
que per desar-hi menjar o algun estri fora de l'abast dels animals. Ara només hi
queden els travessers que subjectaven l'estructura. D'aquí tenim una excel·lent vista
del Castell, enfront nostre.

Cova del Floro


El Castell des de la cova del Floro

Tornem al Pla i comencem a remuntar seguint el PR en direcció a la Foradada.
Abans d'arribar a dalt de la carena prenem un desviament a la dreta deixant el
PR. El sender comença a girar la mola en el sentit contrari a les agulles del
rellotge . Quant estem més o menys, enfront de Mata-redona, un corriolet per la
dreta baixa cap al barranc i a pocs metres trobem la Cova Pigotosa. Una gran
soca entravessada a la mateixa boca de la cova, dificulta una mica l'accés des
de fa molts anys. A l'ampli interior ens podem resguardar còmodament en cas
de necessitat. Tot i no tenir formacions espectaculars el seu sostre presenta una
varietat cromàtica molt interessant.

Cova Pigotosa




Tornem fins al sender que ens ha portat fins al corriol d'accés a la cova i el seguim
en direcció sud-oest fins al llit del barranc, abans però, s'incorpora un sender per la
dreta que puja del replà del Fondet. Uns metres més endavant trobem la Font de
les Fontanelles, completament seca. Pugem per l'altra vessant del barranc per trobar
l'antic GR 92, que seguim per la dreta fins a Mata-redona.

Les Fontanelles

Mata-redona

En lloc de baixar per la ruta normal del GR, us proposo seguir el sender del
Revolcador, menys concorregut. Des de la part de darrera del mas enrunat,
baixem cap al llit del barranquet i remuntem per l'altra vessant. El camí és força
trescat, i ens regala una vista diferent del mas, amb la mola de la Foradada i el
crestall del Montsià com a teló de fons. A la part de dalt d'aquesta mola
arrodonida i a l'esquerra trobem una zona de grans lloses, les saleres on els
pastors deixaven sal per als ramats. Deixem momentàniament el sender i anem
entre la malesa per la dreta cap al centre de la mola. Cal anar en molt de compte
vigilant on posem els peus, perquè més o menys al mig, de sobte, s'obre un gran
forat al terra: l'avenc del Revolcador, d'accés impossible sense cordes. Al fons
s'obre una sala molt gran, d'uns deu o dotze metres de diàmetre, i vuit o deu
metres de profunditat, que ha estat sempre una veritable trampa per a molts
animals. Recordo haver vist al fons, vaques, cabres, ovelles... mortes en
estimbar-se.

Mata-redona i la Foradada

Avenc del Revolcador

Tornem cap al sender que suaument va baixant cap al fons del barranc per la zona
coneguda com el Revolcador. Per l'esquerra destaquen els cingles que conformen
la llarga esplanada del Pla de Roures. Són nombroses les marques fetes pels
senglars a la vegetació en aquesta zona d'antics bancals. El sender ens condueix
fins al fons, entre un preciós bosc d'alzines, on conflueixen dos barrancs, a la mateixa
Font de Burgar.

Cingles del Pla de Roures

El revolcador

Font de Burgar

Anem baixant pel PR i a la Cruïlla de les Carrasques, tornem a deixar-lo i anem
per l'esquerra resseguint el barranquet que ara ens queda a la nostra dreta. Tocant
a la sendera passem per les restes d'un vell forn de calç i pocs metres després
deixem a l'esquerra el sender que remunta cap a la Bassa de la Galla.

Fornet al barranc de la Font

Barranc de la Manigueta i Mola de Burgar

Ara només cal anar seguint el còmode sender que ens torna al Cocó de Jordi.

Bona travessa!!

                      
Powered by Wikiloc

Per la Tinença de Benifassà.

1 de maig de 2018

Aprofitant la sortida que ja he descrit a "Senderes", per descobrir l'entorn del Boixar, el mateix dia vaig fer una mica de turisme per la Tinença, visitant alguns dels seus racons amb encant que especialment us recomano.

Punta del Mas Nou

La Pobla de Benifassà, municipi del Baix Maestrat, té un extens terme de 136 km2 de superficie, que abarca la major part de la Tinença de Benifassà, i que està format per diferents nuclis de població:
La Pobla, el Boixar, Coratxà, el Ballestar, el Convent de Benifassà, Fredes, Mangraner (despoblat),  Mas del Molí de l'Abat i Sant Pere. Un entorn muntanyenc esquerp i de gran valor natural, configura un paisatge únic, que sumat a les nombroses restes patrimonials (masos, fonts neveres...), i al seu llegat històric (territori de bandolers i maquis), fan de la Tinença un lloc inigualable que cal redescobrir i posar en valor.

El recorregut, de camí al Boixar, em va portar a pujar per la carretera de Fredes (CV 106) que prenem un cop passat l'embassament d'Ulldecona, en direcció al convent de Benifassà. Abans d'arribar-hi i un cop passat l'entrador a l'esquerra de la carretera que porta al Boixar, deixo el cotxe a un entrador de pista a l'esquerra de la carretera, a pocs metres de la Colònia Europa. Una pista remunta cap a la Punta del Mas Nou, en direcció oest, i passem a tocar d'unes antenes de comunicacions. Seguint la pista aviat veiem a la dreta una curiosa construcció de pedra en sec, formada per tres barraques, unides per la base. Uns metres més endavant la pista gira cap al sud i comença a pujar decidida. Després d'una corba a la dreta, el camí mor a un observatori forestal, al capdamunt de la Punta del Mas Nou, de 1235 m. d'alçada. Tot i ser al maig, i haver sortit de casa en quasi 20 graus de temperatura, arribo a la Punta amb apenes 3 graus. Un fred intens i un ventet suau que es clava fins al moll dels ossos fan que sigui una visita ràpida. Uns metres més enllà el vértex geodèsic marca el territori; pel sud-oest, a l'horitzó i entre boirina, el Penyagolosa fa de fita gegantina.

Barraques a la Punta del Mas Nou

Guaita forestal i vèrtex de la Punta del Mas Nou


Un altre cop al cotxe enfilo cap al Boixar per la pista esfaltada (posem el contaquilòmetres parcial a cero). A 950 metres, i a un collet, deixo el cotxe a un apartador a la dreta. Un indicador m'assenyala el camí per baixar fins a la nevera del Mas Nou, al caent del convent. Estem pràcticament als peus de la Punta que acabem de visitar. 
Les neveres o pous de neu, o de glaç, són bastant comuns per tot el Port. Fins a la primera meitat del segle passat encara estaven a ple rendiment fins que l'aparició de les fàbriques de gel i els frigorífics van acavar amb aquesta pràctica i ofici ancestral.

Nevera del Mas Nou

Construccions de pedra en sec fetes a un clot d'uns cinc o deu metres de planta, normalment elíptica o rodona, tot i que n'hi ha algun de planta quadrada (Ares del Maestrat), i d'uns 5 o 8 metres de profunditat, construides a llocs alts del territori on a l'hivern acostuma a nevar. L'ojectiu era omplir el pou de neu, que es compactava, per ocupar menys espai i perquè la neu compactada es convertia en gel i durava més temps, formant capes, separades a base de branques, fulles o palla, d'un gruix adequat per a la seva posterior manipulació. Els mesos després de l'hivern s'anaven baixant carregues de gel, amb animals amb sàrria, aprofitant la nit, cap als nuclis de població de la plana i el litoral. A pesar de l'elevat percentatge de pèrdua pel transport, en aquella època el comerç de gel va esdevenir molt important, tant pel seu ús com a conservant d'aliments, com per aplicacions terapèutiques.
Criden l'atenció les escales de pedra, enclavades a les parets per a baixar fins al fons. Normalment comptaven amb una coberta per conservar la neu durant més temps.
Una altre cop al coll, enfilo ara, a peu, en sentit contrari, passant una cadena que barra el pas a una pista que avança en direcció oest. Uns metres més enllà arribo al Mas Nou. Una preciosa masada, avui restaurada, que devia ser força important en altres temps ja que li dóna el topònim a nombrosos elements del paisatge proper, el barranc que neix als seus peus, la Punta que hem visitat o la nevera.
Més enllà destaca també el Mas del Colletà, format per diversos edificis.

Mas del Colletà

Mas Nou

Torno al cotxe i segueixo en direcció al Boixar per la pista esfaltada. Al Km 2,5 deixo el cotxe a un apartador a la dreta. Una tanca de bestiar, una bassa, i l'entrada d'una pista poden ser la referència. Creuem la carretera i anem a un ampli apartador a l'esquerra, d'on surt un sender que comença a baixar. A pocs metres el deixem per l'esquerra i entre vells bancals anem a visitar una altra nevera, la de l'Ereta de les Bruixes, de dimensions més reduïdes que l'anterior. Uns metres més endavant, i en la mateixa direcció veiem també la Bassa de l'Ereta, un gran argiler que recull l'aigua de pluja. Retorno al sender que va baixant cap a la Portella. Al fons s'hi pot veure la Pobla, més a l'esquerra els Mollons, deixen entreveure el Ballestar, enlairat dalt d'un turó. 

La Portella i la Pobla

Els Mollons i el Ballestar

Bassa de l'Ereta de les Bruixes

Nevera de l'Ereta de les Bruixes


Retorno al cotxe i baixo cap al Boixar, abans d'arribar però, encara paro per visitar una gran barraca de pedra en sec, als Gravets, poc abans del poble a ma dreta, que es veu des de la carretera.

Barraca dels Gravets

El Boixar

Un cop feta la travessa pel Boixar, us recomano seguir la carretera fins al Coratxà. Un altre poblet de postal de la Tinença. Cal passejar tranquilament pel poble i gaudir de la seva pau. A la plaça engalanada amb una font, hi trobem el petit ajuntament, amb rellotge i campana, que la presideix. Al poble en l'actualitat només hi deuen viure tres o quatre famílies, però la presència d'un restaurant dóna vida al poble. Pujant pels petits carrers passo per davant d'una preciosa casa restaurada, "de revista", i enfilo cap a l'eslesia de Sant Jaume, i el seu encantador cementiri adosat, on a la tanca de paret es poden veure restes d'antigues esteles funeràries.

Vivenda al Coratxà


Cementiri del Coratxà

Esglèsia de Sant Jaume

El Coratxà

Prigó de Sant Jaume

Es tracta del cementiri més alt de tota la comunitat valenciana, a 1240 m d'alçada. A la vora del cingle proper destaca la capelleta o Prigó de Sant Jaume, balconada incomparable al barranc de l'Avellanar que transcorre als peus del Coratxà. Un altre cop al poble, baixem ara per la part sud, entre les primeres cases de l'entrada, per a visitar la Font de Baix, i els safareigs, uns altres dels signes identitaris d'un passat recent.

Plaça del Coratxà

Casa de la Vil·la

Font de Baix

"Llavadors" de Coratxà

Ja de tornada cap a casa, no puc deixar d'entrar a fer una visita a la Pobla de Benifassà, fundada per l'abat Berenguer de Concavella, amb una carta de poblament del 1261. Passejant pels seus tranquils carrers, pujo fins a la part alta del poble on està la imponent esglèsia de l'Assumpció, també coneguda com de Sant Pere, ja que es va erigir al seu honor al S XIII. Per darrera de l'esglèsia i prop del cementiri, es pot baixar per la part nord-oest del poble cap a l'alberg. El camí que hi passa per davant,  ens baixa fins a la Font Lluny, al mateix llit del barranc, en una zona acondicionada per fer pic-nic. Un llarg abeurador recull l'aigua que brota generosa de la roca.

Esglèsia de Sant Pere

La Font Lluny

Seguim pel llit del barranc, ara en direcció al poble, i despres de deixar a l'esquerra l'alberg, a una corba a l'esquerra del barranc trobem els rentadors de la Pobla. Des d'aquí tenim una vista diferent del poble, enlairat cap al turó. Remuntem cap al poble, per un carrer per l'esquerra que ens puja fins al carrer Major.

Rentadors de la Pobla

La Pobla

Font dels Rentadors

Baixant ja cap a la Sénia, faig la darrera parada a la presa de l'embassament d'Ulldecona per contemplar, amb un sentiment entre angoixa i tristesa, el patètic espectacle del "pantano" buit. Un constant anar i venir de gent encuriosida transita pels antics camins i ponts que solcaven la confluència dels barrancs de la Pobla i del Mangraner. Destaquen al fons, els barracons dels obrers de la presa, el pont bastit per a les obres, i paral·lel a aquest i més baix, les restes del Pont i Molí Xirlets que daten de la primera meitat del S XIV.

Pantà d'Ulldecona

Les obres del pantà es van iniciar el 1942, i té una capacitat de prop de dotze milions de metres cúbics d'aigua, ara però és buit. La persistent sequera que hem patit per aquesta zona, aquest darrer any, li dóna un aspecte desolador... és el contrapunt d'una jornada rodona de descoberta per la Tinença.

Salut i muntanya!!