Montmeneu 495m.


La gent de muntanya de les terres de l'Ebre sovint pugem i baixem de fer alguna ruta al Pirineu, per l'eix de l'Ebre, i a l'alçada de Maials, mirant cap a ponent es pot distingir clarament el Montmeneu. Anar a fer el cim d'aquest petit turó requereix quasi necessariament desplaçar-te fins allà per fer-lo en exclusiva. Al menys a mi m'ho sembla, és allà al mig, no ve bé fer-lo de passada, si ha d'anar pel seu aïllament respecte a altres serralades.
Tot i la seva modesta alçada (495m)es configura com un mirador privilegiat de la plana de Lleida. Situat al sud de la comarca del Segrià, esdevé un cim principal en aquest terra de relleus suaus, quasi bé plans.



Horari: menys d'una hora
Desnivell acumulat: 300m. aprox.
Dificultat: Fàcil.
Època ideal: donada la seva curta durada, qualsevol època és bona
Itinerari: Arribem fins a Maials per l'eix de l'Ebre. Sortim de la població seguint la C-45 direcció a Serós, durant 5.50 Km. aproximadament. En una corva suau a la dreta hi ha un desviament cap a l'esquerra, és el Camí de les Mines, que seguirem 1,43Km. fins a trobar la carretera de Maials a les Granges d'Escarp. La creuem perpendicularment i seguim pel camí de les Mines durant 3,3 km. més, punt en el que trobarem un desviament a la dreta amb un pal indicador del Montmeneu.
A partir d'aquest punt seguim per pista de terra, 1'7 km. En aquest punt deixem la pista principal (camí de Montmeneu) que ens menaria fins al mateix peu del cim, i agafem a la dreta una pista que s'enfila i en un parell de revolts a la dreta i una l'esquerra ens deixa a l'esplanada del Mas de la Manuela. Punt d'es d'on iniciem la caminada.
Resseguim la pista que ens ha deixat al mas, uns 400 metres. A partir d'aquest moment i donada la meva manca d'informació sobre la zona en el moment de fer l'ascensió, faig el que en termes d'escalada esportiva seria fer una via "a vista", és a dir, sense un itinerari preestablert ni cap sender marcat, simplement buscant el camí més fàcil i evident, i "a saco" de cara al cim que tenim al davant nostre. Resseguint la lloma entre el coscoll i la "malea" i un cop al peu de la pala final, amunt sense contemplacions. Tant l'escàs desnivell com la vegetació esparsa donen peu a fer aquest tipus d'itinerari.
En uns 25 minuts som al cim del Montmeneu. Estem només a 495 metres però donat el relleu força suau del Segrià, aquesta punta esdevé un mirador magnífic. Maials a llevant, l'Ebre i Mequinensa a ponent i al fons de la plana, cap al nord, Lleida.


El cim està adornat amb una "magnífica" antena, i amb un vèrtex geodèsic. I com no podia ser d'altra manera, resseguint el fil de l'aresta cimera, al nord, trobem la ampla i empinada sendera que permet fer el cim, com Deu mana.
La baixem fins a la base del turó, allà podem trobar una altra antena, al punt on s'acaba el sender i comença una pista. Com que el cotxe queda a l'altra vessant opto per seguir fent "la cabra" i sense perdre alçada, un altre cop al recte vaig bordejant el turó en direcció sud, fins a situar-me a la cresta d'una lloma arrodonida que apunta cap al mas. Baixem d'aquesta lloma fins als conreus d'oliveres i tornem a trobar la pista que ens porta al Mas de la Manuela.
A pesar d'estar "lluny" de tot i de la seva modesta alçada, el Montmeneu ens regala una magnífica panoràmica del Segrià.
Bona ascensió!!

Pla del Revolcador

Ja feia molt temps que el veia trafegar, de fet el normal és veure el seu cotxe aparcat a l'esplanada del cocó de Jordi. Un dia armat amb una aixada, un altre amb tisores de podar, un altre amb pintura...
Finalment s'ha desvetllat el misteri: l'amic Joan Moises, president del Centre Excursionista la Foradada, de Sant Carles de la Ràpita, ha fet realitat un dels seus projectes, recuperar una vella sendera del Montsià: la del Pla del Revolcador.


Es tracta d'una sendera que uneix la font de Burgar i Matarredona, resseguint un barranc poc transitat des de que ja no hi ha bous i vaques a la serra, i que s'obre en guanyar alçada al pla del Revolcador, uns quants bancals, ara perduts, que segurament conreaven els mateixos masovers de Matarredona i que queden a la cara de llevant de la lloma que hi ha entre el Mas i el Pla de Roures.



La sendera, que de ben segur feien servir masovers i la gent del poble com a accés ràpid al Mas, de gent i bestiar, per fer llenya... , ara es troba en perfecte estat, ben senyalitzada amb fites i marques de pintura blanques, i ens dóna, gràcies al Joan, una nova alternativa a l'hora de dissenyar la nostra sortida al Montsià.

Us deixo el track per si la voleu descobrir...