Caro. Pels Pallers i Bassis de Caro

20 de setembre de 2014

Mont Caro. Punta cimera del massís dels Ports amb 1447m d'alçada, al terme municipal de Roquetes.
"Neu, rosades, sol i vent. Garlandes que et coronen colós Caro Roquetenc. Et volem lliure com l'aire que t'envolta (1989)". Inscripció del monòlit del cim de Caro.




Hi ha mil maneres d'accedir a l'emblemàtic Caro, en aquesta ocasió us proposo una ruta circular per la cresta cimera, pel coll de Pallers.

Temps: entre 3 i 4 h. comptant parades.
Dificultat: Moderada.
Recorregut: 1720 m de desnivell acumulat. 10,3 km aprox.
Aproximació: Hem de pujar fins a Caro des de Roquetes. Un cop passat el "caragol" i el Portell, deixem a l'esquerra la carretera que puja fins al cim i continuem per la dreta, cap al refugi i els restaurants. Els deixem enrera i deixem també a la dreta la pista que baixa al Mascar. Anem per la pista en direcció a Fredes, i en un parell de revolts deixem el cotxe a una petita esplanada a l'esquerra de la pista: el Coll de Carrasqueta.

Itinerari: Sortim del Coll de la Carrasqueta i seguim el GR 7 fins al Coll de Pallers. Al mateix coll trenquem a l'esquerra per una sendera poc fressada que dóna la volta al "Paller" i remunta cap a la carena, en direcció a les antenes de Caro. Passarem un petit replà de la carena: la moleta Redona. Seguim per bon camí, prenen la darrera elevació per l'esquerra, fins a una canal que ens puja al mateix cim de Caro, donant la volta a les instal·lacions d'antenes, fins a trobar el monòlit de la Mare de Déu de la Cinta, i el fantàstic mirador de Caro. Estem a 1447 mts, al cim dels Ports de Tortosa i Beseit, i un dels 100 cims de la FEEC.  Si el dia acompanya tenim una miranda espectacular de tots els punts cardinals, especialment del Delta de l'Ebre, cap a llevant.



Baixem, resseguint la pista asfaltada i trencant algun dels revolts, tallant al recte. En un d'aquests revolts i a la vora de la carretera, trobem la Cova de la Carretera, d'uns 13mts de profunditat. Seguim carretera avall fins al Coll del Vicari. Trenquem per la sendera de la dreta que comença a baixar fort. Al desviament que trobem prenem cap a la dreta, a l'esquerra podriem anar a la Mola del Moro. Uns metres més avall i després de passar el llit del Bc. de la Geganta, trobem el forn de pega de la Pimpollada. Aquest tipus de forns s'utilitzaven per treure la resina de diferents tipus de llenya, per un procés de combustió. Amb aquesta s'impermeabilitzaven embarcacions, botes de vi, així com també s'utilitzava per guarir animals. Com els forns de calç, van ser força utilitzats per tot el massís fins a  la primera meitat del segle passat. 

Continuem en franca baixada ara pel Bc de Desferracavalls fins al Bassis de Caro. Una preciosa i tranquila font que ens convida a fer un descans. Seguim per l'esquerra mateix de la font un sender que a partir d'aquest punt és una mica perdedor, cal estar molt atents a les fites de pedres que poc a poc ens porten cap al sud en suau però continuada pujada fins a la Roca Contadora, on retrobem un sender més marcat, que va dels Pallers al Coll del Vicari. El seguim sempre en direcció sud/sud-est fins a l'Encreuada, punt estratègic per emprendre diferents rutes. Allà retrobem el GR-7  que ve de la Cova del Vidre i que puja fins als Pallers, des d'on desfarem el camí fins al Coll de la Carrasqueta.

Bona ascensió !
                                

Roques de Benet.


Una sortida clàssica del Port a un dels miradors més espectaculars i singulars de tot el massís: les Roques de Benet.


Temps: Unes 3h. Comptant parades
Dificultat: Moderada.  Pel que fa al cim de Roques Benet, i sobretot a la sendera de la Moleta del Sovatge. Compte, és molt aèria!
Recorregut: 8,21 km. Uns 1300 m de desnivell acumulat.


(Roques Benet des de l'Espina)


Aproximació: Des d'Horta de Sant Joan, a la Terra Alta. Cal agafar la pista en direcció al Mas de la Franqueta., i seguirla 4,74 Km. Trobem una desviació a la l'esquerra que puja cap a Roques Benet. Sovint a l'estiu trobem la pista tallada i cal deixar el cotxe aquí. Si és oberta, i amb compte, si no porteu un 4x4, pugem fins al Coll de Membrado, després de deixar a l'esquerra dos trencants de la pista principal.

Coll de Membrado

Itinerari:  Deixem el cotxe al Coll de Membrado, i baixem per la mateixa pista per la que hem accedit. Uns quants revolts més avall trobem un sender a la dreta amb un indicador, al terra, cap a les Roques Benet. Iniciem una suau però continuada pujada. En uns pocs metres veiem a dalt a la dreta un cingle amb una obertura mig tapiada en pedra en sec, és la cova de l'Angerra. es pot entrar fins al final on hi ha la base d'una colada que fa de recipient d'un degoteig del sostre. L'aigua és absolutament cristalina.

Sender a Roques Benet

Cova de l'Angerra


La Llastra i el Castell

Les Gronses

La Canal

Seguim pel sender que ens deixa a la base d'una empinada canal que hem de remuntar. Ens trobem al capdamunt de les Roques, a una esplanada bastant gran, als nostres peus, en direcció nord-est tenim el Cap del Gos i el Faralló, dalt a l'esquerra el cim del Castell. Hi accedim per un corriol que va cap a l'esquerra, vorejant la carena per sota. Trobarem un indicador que ens aconsella anar en compte. Donem una volteta i pujant arribem al cim de les Roques Benet. El panorama deixa sense alé... Les Gronses, La Ballestera, Els Montsagres, L'Espina... Però el fred vent apreta i obliga a desfer camí.






Canal de baixada

Tornem a baixar per la mateixa canal, un cop baix, seguim el sender cap a la cova, però abans d'arribar, ens fixem en unes fites i uns corriols que pugen cap a l'esquerra de cara al coll que hi ha a la Moleta del Sovatge.  Un cop al coll es tracta de seguir un corriol poc fressat de dóna la volta a la Moleta per l'esquerra. Compte! el corriol va just per sobre d'un gran cingle, una relliscada i... vol lliure!. Una vegada hem donat la volta a la Moleta, el sender ens deixa al Mateix Coll de Membrado.

Faralló i els Montsagres

Cingles de la Punta de l'Ereta

Coll de la Moleta del Sovatge


Seguim ruta pel sender que queda a l'altre costat del coll, direcció sud. Anem per dins del bosc, ens hem de fixar perquè a pocs metres a l'esquerra hi és el Pou del Cullerer, uns metres més endavant a la mateixa sendera trobem els plans del Mas del Cullerer a la dreta del camí. Seguim remuntant el sender que després de passar una colladeta es dirigeix en baixada cap al pronunciat Coll de Botana, abans passarem a tocar de la Corralissa de Franxo. Tot i no estar molt marcat aquest punt és un gran encreuament de camins. Cap al sud pel Coll de Botana es pot baixar a la Franqueta, però jo prenc direcció Est, seguint una vella pista forestal. Passem a tocar d'un povet i d'un bassis i anem baixant per la pista. Uns revolts més avall un trencant a l'esquerra ens deixa a la Font Blanca i una metres més avall a la pista que cap a l'esquerra ens retorna al Coll de Membrado. 

Pou del Cullerer

Mas del Cullerer

Coll de Botana

Corralissa de Franxo

Povet de Botana

Bassi del Povet de Botana

Font del Sord de Borrell

Cap del Gos, des de la pista de les Eres

Coll de Membrado

Ja de tornada per la pista en direcció a Horta, podem veure a la nostra esxquerra la bonica Penya del Gall, més endavant i amagat al bosc el Mas del Ferrassó, i a tocar de la carretera la vella Farinera

Penya del Gall

Mas de Ferrassó

La Farinera


La sortida es pot fer més o menys llarga combinant la visita a antics masos i fonts del Port, com us proposo, però la pujada al Castell de Roques Benet és imprescindible!
ës també un dels 100 cims del repte de la FEEC.

Bona ascensió !

Coll de Pins. Serra de Cardó

Des de Rasquera, poble de la Ribera d'Ebre als peus de la serra de Cardó, fem aquest curt i interessant itinerari que ens mostra com es va viure la guerra civil en aquesta zona de l'Ebre.



Temps: 2h
Dificultat: Fàcil
Recorregut: 5Km apox. 650 m de desnivell acumulat

Aproximació: Al poble de Rasquera, a la Ribera d'Ebre. Es surt de la plaça de Rasquera al costat de la font, puja un carrer força empinat a l'esquerra en direcció a l'ermita de Sant Domingo. Uns metres abans d'arribar trobem una àmpla esplanada amb la figura d'un gran Sagrat Cor. Aquí podem deixar el cotxe, tot i que el podem deixar tranquilament al mig del poble.


Itinerari:
 A l'ermita de Sant Domingo, a la part del darrera hi ha una zona de bancs i torradores. A l'esquerra d'un mur fet de marge on s'acaba l'esplanada, trobarem un cartell explicatiu de l'itinerari de Líster, el que avui us proposo, i que és també una de les maneres d'accedir al Coll de Pins, també anomenat Mirador de Líster. 
Agafarem la sendera que surt del costat mateix del cartell. A partir d'aqui el recorregut ressegueix el fil de la cresta d'aquestes llomes que ens portarà fins al cim de Coll de Pins.  Trobarem a la primera punta de lloma, un altre cartell informatiu  amb detalls de com es va viure aquells episòdis de la guerra a la població de Rasquera, que ara tenim als peus.

Pujant i baixant per la cresta a estones empinada arribarem al cim. al Mirador de Líster.  Lloc molt estratègic des d'on el general controlava les maniobres de l'exercit, i on encara es pot veure la petita cova excavada a la roca que li servia de trinxera. Les vistes són excel·lents: de la Ribera d'Ebre, de la Terra Alta, del Baix Ebre... 



Deixem el cim i comencem a baixar, seguint la carena fins al primer coll, allà trobarem un pal indicador. Una opció interessant és seguir el fil de la carena en direcció sud-oest, cap a Terracuques, pel mas del Garrupo i el Pas de l'Ase, i assolir el segon cim més alt de Cardó: les Picòssies, de 771 m. Però això serà una altra ocasió, ara cal tancar el circuit.
A l'indicador deixem el crestall i baixem pel sender de la dreta, que serpentejant per dins del bosc ens deixarà en poca estona a un pronunciat revolt de la carretera que puja des de Rasquera cap a Cardó. Emprenem la pista cap avall, en direcció al poble. Tot i anar per carretera, d'ençà que va tancar la planta embotelladora és molt tranquila. No m'he creuat cap cotxe en tota l'estona de baixada.
Ja quasi bé al poble la carretera fa una ampla corba cap a l'esquerra, i a la dreta hi ha les restes d'un antic mas. Un  altre pal indicador ens mostra el sender que ens puja un altre cop a l'ermita en poca estona. 

Un interessant passeig per la muntanya i per la història de les nostres terres.

Bona ascensió!


Punta Redona. Serra de Cavalls

A la Serra de Cavalls es van viure alguns dels episodis més cruents de la guerra civil. "La batalla per guanyar aquesta muntanya fou terrible. Els homes de la 130a Brigada republicana van patir un bombardeig espantós (la major concentració de foc de tota la Guerra Civil. Més de 500 peces d’artilleria van entrar en acció reforçades pels bombardejos de més de 100 avions. Milers de tones de bombes van caure sobre un front de sols 3 o 4 km (una cada 5 m, de mitjana). Després vindria el famós assalt dels legionaris sota el seu propi foc i la desesperada resistència republicana." (ebreguia.com).

Us proposo una volta  per la Serra de cavalls resseguint la seva carena en direcció SO, i assolint el seu punt culminant, la Punta Redona, de 659m. En bona part seguirem el GR-171, i encara es poden veure les trinxeres excavades a la roca de bona part de la carena. 




Temps: Unes 3h.
Dificultat: Fàcil
Recorregut: 8,57 Km. Desnivell acumulat, 820m.
Aproximació: Hem d'arribar fins a Corbera d'Ebre, a la sortida oest del poble trobarem un carrer a la dreta on ja veurem indicadors cap a l'ermita de Santa Madrona, que es troba a uns dos km. del poble.

Itinerari:
Sortim de l'ermita de Santa Madrona, per un sender que es va enfilant cap al nord-est. Trobarem el GR 171-3 que solca la carena de la serra de Santa Madrona i el seguim cap a l'esquerra. Al davant tenim les alteroses Roques del Pebre, i a la dreta la bonica vall de les Carroves. Arribem a un coll, hi puja una pista de la vall que seguim uns 100m a l'esquerra, fins a un sender a la dreta que ens assenyala el GR 171. Després d'un tram més empinat guanyem la carena, que ara seguirem sempre pel mateix fil, en direcció SO cap a la serra de Pàndols. Comencem a veure les trinxeres ubicades a la mateixa cresta de la serra.
Trobem el vértex geodèsic que ens marca la Punta Redona. Al costat hi ha un bust commemoratiu d'un excursionista desaparegut i el llibre de "piulades" per si volem deixar constància del nostre pas per l'indret. La vista és espectacular en totes direccions.

Ara toca resseguir tot el fil de la cresta de la serra. Bastant més avant trobem les restes de l'incendi de l'estiu 2012, que van escombrar prop de 110 Ha de terreny. Ja es veuen brots verds, la natura reneix d'entre les cendres.
Quasi bé al final de la serra, comencem a baixar, al front hi ha la imponent mola d'Irto, amb les restes de l'ermita de Sant Marc al capdamunt. 
Arribem al coll i als camps conreats, ara anem en direcció nord cap al centre de la vall de Carroves per trobar la pista, que seguirem cap a la dreta. Abans d'un fort revolt a la dreta, agafem un camí que puja cap a la serra de Santa Madrona que ens queda a l'esquerra. Seguirem un sender que va per la carena. Ara tornem a estar al GR 171-3, que seguirem fins a trobar el collet on em passat fa unes hores. Desfem el camí de baixada cap a l'ermita de Santa Madrona.
Per complementar la sortida us recomano la visita a Corbera d'Ebre, declarat pel Parlament de Catalunya, lloc d'interès històric. A la part alta del poble hi ha encara les restes de l'antiga població i de l'esglèsia de Sant Pere, fortament castigades a la Batalla de l'Ebre, testimonis d'un temps i d'uns fets que van marcar "a ferro" aquestes terres.
Bona ascensió!