Roca Corbatera i Punta Pericana. Serra de Montsant.

24 de maig de 2010

Ja feia temps que en tenia ganes. Després d'un hivern durillo, aigua a cantes tots els caps de setmana, i de compromisos familiars, torno a agafar "l'andante" i em disposo a donar una volta per la desitjada Serra de Montsant.
L'objectiu: coronar dos dels seus cims més emblemàtics (formen part de la llista dels 100 de la Feec) i aprofitar per conèixer millor la serra.


Roca Corbatera i Serra Major


Sortida: Des del Poble d'Albarca, a uns 8 Km de Cornudella de Montsant (35 Km de Reus, passant per Alforja). Travessem el poble, passant per davant del refugi del Montsant, i a 1km aprox. deixem el cotxe prop d'un diposit d'aigua per als bombers.

Època ideal: Potser és millor evitar el fort de l'estiu, bona part de l'itinerari transcorre per llocs amb poca ombra.

Horari: 5 hores, comptant moltes parades per a fer un mos, i les fotos de rigor.

Desnivell: ens mourem tota la volta entre els 800 i els 1100 mts aproximadament. Compte amb els Graus: Son passos entre els farallons de pedra, moltes vegades equipats com via ferrada, tot i que en aquesta volta pràcticament no en trobarem cap, cal tenir en compte que el desnivell és força important, tant de pujada com de baixada.

Dificultat: Fàcil, no hi ha passos delicats. Tant sols remarcar el accés a la punta Pericana (equipat en cadenes) i per als menys avesats en batalles muntanyenques, compte també amb el tram de GR 171, el algun punt és força "vertiginós".

Descripció Itinerari: Estem als Hostalets d'Albarca. A la nostra dreta surt una pista que va cap a l'Ermita però que té l'accés a vehicles prohibit. Un pal indicador ens assenyala la direcció que hem de seguir pel sender que s'enfila ràpidament. Estem al GR 171. En poca estona retrobem la pista abans esmentada que seguirem per unes fortes pendents fins al Pla del Grau Gran. El GR segueix per la pista. Nosaltres agafem un sender marcat a l'esquerra, i ens comencem a enfilar directament cap a la Roca Corbatera resseguint la cresta de la serra. El camí gira cap a l'est i ens deixa als peus Cornudella de Montsant i una mica més enllà coronant una cresta de serra: Siurana. El pantà és a vessar aquesta primavera. Un encreuament ens deixa escollir a la dreta continuar cap al cim i a l'esquerra ens portaria fins a la Cova Santa, més a l'est de la cinglera.
Pugem directes fins a la Roca Corbatera (1166m.) , després d'una hora i mitja aproximadament. L'espectacle valia la pena, des d'aquest punt podem veure tot el Priorat, la preciosa cinglera de la Serra Major, clivellada de Graus per assolir-la pel vessant sud. Cap al nord Ulldemolins...


Barranc de la Comella i Cornudella

Pla del Grau Gran

Ermita de la Mare de Déu de Montsant

Encreuament a Cova Santa

Roca Corbatera

Cim

Cornudella de Montsant i Pantà de Siurana

Colldejou i Miranda de Llaberia

Seguim la nostra ruta crestejant una estona la Serra Major fins a trobar un indicador que ens menara de baixada ràpida cap al pas del Gat (el gat ha d'estar prim per passar) i una mica més avall la Font del Manyano. Trobem una pista que seguirem força estona cap a la dreta i que ens anirà encaixonant dins els barranc de les Pletes. Seguim baixant per la pista, per la dreta del barranc fins a un encreuament. Cap a la Dreta pujaríem pel barranc del Pèlecs, cap a l'ermita de la Mare de Deu de Montsant i Albarca. La seguim cap a l'esquerra, i pendents perquè al cap d'un Km aproximadament, la pista creua el barranc cap a l'esquerra. 


Pas equipat del Gat

Pas del Gat

Peònia a la Font del Manyano

Bassi de la Font del Manyano

Barranc de la Bruixa

Abans de creuar a la dreta comença una sendera que està marcada en una fita de pedres, la seguirem i continuarem a la dreta del barranc fins al Racó Gran del Franquet (la pista a l'altre costat de barranc fa un gir pronunciat cap a l'esquerra. En aquest punt deixo la sendera i començo a pujar directe cap al coll que es veu entre la Mola i la Punta Pericana. Un cop al coll, anirem trobant diferents corriols per pujar, anem directe cap a la Punta a la nostra dreta i fins a la base de la paret cimera. (2h 30')
La punta Pericana (1049 m.) és un immens bloc de roca al que només podrem accedir per una instal·lació de cadena al seu costat sud, al costat d'un arbre, la roca deixa de ser tant empinada i ens dóna l'oportunitat de poder pujar-hi. Val la pena perdre una bona estona contemplant tota la cara nord de la serra que tenim a l'abast. 


Punta Pericana

Pas equipat d'accés al cim

Cim de la Punta Pericana

Cim

Recuperem el sender baixant per la cadena i enfilem direcció est carenejant. En un revolt ens trobem la magnífica balma de la Cova del Caterí.
Recuperem forces, i resseguim la sendera que ara gira més cap al nord-est pel crestall. Davant tenim tres puntes. Si no m'enganya l'altímetre la del mig és la Punta del Peret (1106m.), a la que pugem, al recte, per aquest vessant sud són perfectament accessibles, i completem el "hat trick" de cims del Montsant, del dia. Compte, si la seva cara sud és suau, per la nord hi ha unes cingleres espectaculars. Ara cal baixar pel seu vessant oest, menys ferèstega i que ens portarà cap al collet del Parral. Retrobem el GR171 que agafarem en direcció est. Alguns trams del GR són espectaculars perquè segueix el traçat impossible d'una feixa de terra entre cingleres no aptes per a gent poc avesada a l'alçada.
Canviem de vessant i tornem a anar pel costat sud del crestall fins a trobar el Portell del Peret que ens torna a deixar a la cara nord i continua el GR, penjat entre faixes de roca, trobarem en el traçat del sender la gran balma-corral  de la Cova de l'Abella i poc després assolim l'ermita de la Mare de Deu de Montsant, encimbellada a la mateixa cresta. (4h15').


Cova del Caterí

Cova del Caterí

GR 171

Portell del Peret

Cova de L'Abella
Ermita de la Mare de Déu del Montsant

Detall de l'ermita

Roca Corbatera des de l'ermita

Ja només queda baixar i ho faig per un del Graus, el de la Marededeu que baixa recte com un fil per la cara nord del cingle fins a trobar una pista que en poca estona ens portarà, cap a la dreta, fins al cotxe. En dies de calor desaconsello aquesta baixada perquè el tram de pista que ens espera a la base de la serra, és empinat i absolutament desarbrat, ...per tant el sol "cau de punta".


Collet de les Forques. Albarca

Una volta molt agradable que ens permet conèixer una mica millor aquest racó del Priorat. Deixarem per a una altra ocasió, fer algun grau equipat. Tornaré!!

Salut i muntanya