Cova del Drac. Tinença de Benifassà.


1 de setembre de 2018

Una altra troballa inesperada d'aquest estiu: la Cova del Drac, a la cinglera de la Mola Rasa  que mira a l'embassament d'Ulldecona, dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà.


Gran balma de la Cova del Drac

Des del mateix embassament surt la pista de Fou, a ma dreta que remunta tot aquest barranc fins a la capçalera, l'encreuament de barrancs de la Font del Teix. 
L'embassament,tot i ser un lloc,  mil cops freqüentat, mai vaig tenir la curiositat d'aixecar la vista cap a la Mola Rasa, el primer massis rocós que s'aixeca a l'esquerra de l'entrada de la pista de la Fou, i menys encara fixar-me en la gran cinglera d'uns 500 metres lineals que envolta el cim planer d'aquesta mola. 
Ara fa dos anys, l'abril del 2016 em va caure a les mans una ressenya per visitar la Cova del Drac ubicada en aquesta cinglera. Una gran balma que es pot apreciar des de la mateixa pista. 


Cinglera de Mola Rasa i gran balma de la Cova del Drac

Embassament a l'abril del 2016

Embassament, setembre del 2018

Llavors, pràcticament camp a travès, sense cap sender evident i intuïnt el millor accés vaig fer una primera visita. Però no ha estat fins aquest estiu, que casualment vaig veure les fotos d'uns companys que van visitar la zona, que vaig descobrir que el cingle no amaga només la gran balma, sinó que també té varies balmes més petites distribuïdes al llarg del cingle, i una, potser la menys evident, amaga unes galeries amb bastant recorregut i farcides de formacions espectaculars. Les primeres segons el SICE de Castelló, catalogades com Abrics, 1, 2 i 3 del Drac, la darrera i més complexa, la pròpia Cova del Drac, de uns 160 metres de recorregut laberíntic, ple a vessar de columnes, colades i gours.

Aproximació: Cal pujar fins a l'embassament d'Ulldecona seguint la CV-105 que surt de la Sénia en direcció a la Pobla de Benifassà. En creuar el pont de l'embassament prenem la pista a la dreta, durant 770 metres. Deixem el cotxe a un apartador a l'esquerra de la pista, tot just passat el Mas de la Pura.

Desnivell: Uns 500 metres acumulats.

Dificultat: Moderada. Fort desnivell d'accés i la propia cova on és fàcil desorientar-se.

Durada: Unes 3h. Visitant les coves. 2,5km aproximadament.

Itinerari: Des de l'aparcament i mirant a la pista per on hem pujat, per la dreta s'enfila un corriol, que marcat amb nombroses fites de pedra, ens porta cap al nord-oest, cap a una raconada de la serra que va remuntant entre antics bancals, avui envaïts per la malesa i el pinar. A la dreta trobem les restes d'una caseta enrunada i aixecant la vista ja veiem el cingle que voreja la Mola Rasa. Seguim pel sender empinat i força marcat, que va guanyant metres sortint una mica de la barrancada i guanyant terreny cap a la carena, en direcció a la punta nord del cingle. A la dreta un corriolet ens situa sobre una gran llosa, fantàstic mirador de la Fou i el pantà, ara tristament sec. Només fa dos anys i mig, ple a vessar!


Inici del sender

Caseta enrunada al sender

Punta nord del cingle, a l'esquerra s'intueix la boca de la cova

Mirador de la Fou. Embassament sec

Embassament des de la Cova del Drac, abril de 2016

Base de la cinglera

Uns metres més i guanyem el peu del cingle. Ja només cal ressegir-lo en direcció sud, atents a les verticals parets de pedra. A pocs metres, a la dreta i una mica tapada per la vegetació trobem la primera de les boques de la Cova del Drac. No gaire gran en dimensions, fa un petit rebedor en forma de balma d'entrada arrodonida. Al fons una boca allargada i d'escasa alçada dóna pas a una gran àmplia sala des d'on parteixen nombroses galeries, curulles de formacions espectaculars. Només el sutge enganxat a les parets i formacions de la cova li resta una mica d'encant. 


Boca de la cova del Drac

Accés a la primera sala

Boca principal



Gours


Una estalagmita espectacular

El terra presenta nombrosos "gours" o cavitats on s'hi deu acumular força aigua en èpoques plujoses. Cal vigilar perquè tot i ser accessible a peu pla, no deixa de ser un laberint de galeries que pot portar a perdre el sentit de l'orientació. Un altre cop a la sala inicial, i per l'esquerra, s'obre una nova galeria de davalla suament uns metres, també farcida de tot tipus de formacions, i cap al fons, la cirereta del pastís, una petita llacuna d'un pam d'aigua cristal·lina que reflexa parets i sostre, i fa més espectacular encara la sala que l'acull. Una autèntica meravella que aconsello molt visitar. 


Enreixat de columnes

Accés a la sala del llac

Sala del llac


Gours

Un altre cop al peu del cingle segueixo resseguint-lo cap al sud. Aviat una canal força evident puja per la dreta cap a una fonda escletxa, que remunto, i que sembla, tot i que no ho puc assegurar per no haver pujat del tot, que permet superar netament el cingle i arribar al capdamunt de la Tossa Rasa.
Segueixo el peu de paret i més endavant una altra balma em surt al pas. Una petita grimpada permet arribar fins a la boca d'un petit forat, refugi de cabres, que té la particularitat que mirat des de l'interior sembla la gola d'un èsser gegantí. Em prenc la llibertat de batejar la balma com la Gola del Drac.


Boca de la "Gola del Drac"

"Gola del Drac"

Uns metres més endavant, i després de superar un sortint del cingle cap a llevant, en donar la volta ja trobem la immensa balma, que la topografia consultada anomena com la veritable cova del Drac, que ja vaig visitar fa uns anys. Dins la gran balma a la que s'accedeix per una fàcil grimpada per la dreta de la boca, trobem un gran caos de grans blocs, segurament d'un antic despreniment. Refugi de cabres per la gran quantitat de fems i petjades que hi trobem. Entre els grans blocs es davalla fins a una petita cavitat que amaga una espectacular i acolorida formació al sostre, de petites banderes convergents.
Tornem pel mateix camí fins a la pista de la Fou.


Gran balma del Drac

Caos de blocs

Espeleotemes al fons de la Balma

La gran cinglera

Com sempre, en aquest tipus de visites aconsello màxima prudència per evitar algun possible accident, i màxim respecte pel regal que ens fa la mare natura. Cosa que lamentablement alguns brètols no han tingut en compte, deixant a la boca d'entrada moltes pintades absurdes i desagradables, que s'haguessin pogut estalviar fent una favor a la humanitat.

Una visita assequible i espectacular. Un altre racó màgic del Port, a la Tinença de Benifassà.

Salut i muntanya!!

                   
Powered by Wikiloc

Cova Balaguer i Cova del Mal Pas. Els Ports


Estiu del 2018

Tot i la proximitat, i saber de l'existència de Cova Balaguer des de fa molts anys, mai havia tingut la curiositat d'atansar-me,  ni que només fos a veure la boca.

Cova Balaguer

Ara fa un parell d'anys, xerrant en l'enyorat Pere, guarda del refugi de la UEC de Caro durant molts anys, va sortir a la conversa la cova, i em va comentar que estava preparant un itinerari per veure diferents coves de la Mola de Catí, passant també per la Balaguer i la del Mal Pas. Aquesta darrera, de la que no havia sentit parlar mai, em comentava que està a escasos metres de la boca d'entrada de la Balaguer.
Aquest estiu, casualment, trobant-me al final d'una jornada de feina al mateix refugi de la UEC, i com portava el GPS vaig decidir anar a veure si veia les boques. El primer intent va ser un fracàs, els waypoints que havia tret remenant per internet no em van conduïr a bon port, i em vaig fer un fart de cercar on no tocava, al vessant de llevant de la moleta on està el refugi, a l'alçada de l'Esquirol aproximadament.
La cova ja va passar a ser un repte, i vaig seguir investigant per diferents fonts. Finalment amb uns altres waypoints, faig un altre intent cap a finals de juliol, i l'encerto de ple, trobant les dos boques, efectivament una a pocs metres de l'altra, però de cara a la Mola de Catí.
Faig una primera visita ràpida a les dos cavitats perquè aquell dia ja venia de fer una ruta llarga i el cos no donava per a més. A principis de setembre tornem a fer una visita més a fons.

Itinerari: Sortim de l'aparcament del refugi de la UEC de Caro, i pugem fins al refugi. Per la dreta de l'entrada seguim el GR en direcció a Paüls. Uns 5 metres abans d'arribar al primer collet, molt a prop encara del refugi, deixem el GR i ens enfilem per un corriol a l'esquerra, marcat amb una fita de pedres. El corriol guanta la carena del turó i el segueix en direcció sud-oest fins a un altre collet, netejat de vegetació per on transcorre una linia elèctrica i des de fa poc temps, el traçat de la travessa Estels del Sud. Creuem el collet i un altre cop a la carena seguim en la mateixa direcció. 


Refugi de la UEC

Collet, per on passa l'Estels del Sud

Un cop passat el punt més alt del turó comencem a baixar encara carenejant, però compte, dins d'un bosquet clar de pins, un corriolet molt perdut, marcat amb una fita de pedres ens marca el baixador per trobar la boca de la Cova del Mal Pas

Boca del Mal Pas

Gatera d'accés


1a saleta





Una boca a la roca entre la vegetació, que ens pot passar desapercebuda, des d'on baixem per un forat estret al terra, a la primera sala, que s'allarga força entre pasos estrets i que és en aquesta part superior on presenta més formacions, tot i que tant aquesta cova com la Balaguer, molt properes, coincideixen en característiques i metres de desnivell, que fan pensar en un mateix sistema d'absorció, totalment fracturat, creant en tots dos casos diferents nivells i pisos de galeries que són en definitiva un gran caos de grans blocs.






Fons del pou

Tant petita, i han calgut milers d'anys

Després d'un petit ressalt trobem un pou que va baixant cap al fons on s'acumula una petita quantitat d'aigua. Abans i fent un petit flanqueig es pot remuntar a una petita sala superior.

A escassos 50 metres i en la mateixa direcció sud-oest, i al vessant que mira a la Mola de Catí, trobem la boca de Cova Balaguer, oberta en un petit ressalt rocós.















Accés al pis inferior






Amb un desnivell similar al del Mal Pas, d'uns 25m, aquesta presenta un recorregut molt més llarg, proper als 350m. per la infinitat de connexions, sales a diferents nivells, pous... que entre el gran caos de blocs que abans comentava configuren la cavitat. A la sala principal i a una d'interm'edia a la que s'accedeix per un petit pou a l'esquerra de l'entrada hi ha multitut de formacions, boniques colades acolorides, estalagmites i estalactites... amb força humitat tot i que la cova presenta un estat força fòssil. Uns pous comunicats al fons de la sala principal davallen cap al pis inferior. Per l'esquerra del fons s'accedeix també a un nivell intermig amb força concrecions.
Descoberta el 1931 pel Dr Balaguer a la finca de la seva propietat.


Una petita meravella natural, un altre tresor del Port que tenim el privilegi de tenir a l'abast.
Com en altres entrades que he fet sobre coves, en aquest cas també, tot i que es pot accedir a part del recorregut sense material, aconsello entrar amb nocions sobre espeleo i amb material  adient per assegurar-se, ja que en tots dos casos hi ha pous que poden provocar accidents.

Salut i muntanya!!

                   
Powered by Wikiloc