Roca Melera i Creu de Santos. Cardó

3 de març de 2019

Potser és la mística de l'antic desert carmelità, amb les seves ermites disseminades per tota la vall, i unides per una extensa xarxa laberíntica de senders que les comunica... Potser el romanticisme del vell balneari i el pasejar reposat dels estiuejants vuitcentistes  a la recerca de les fonts guaridores amagades pel clos... 
El cert és que Cardó té per a mi un magnetisme especial, que fa que torni. Ara per buscar una font, una cova, un nou sender; ara per passejar i gaudir de la pau i l'exuberant boscatge, tal i com han fet, abans que jo, pastors, monjos, eremites, bandolers, estiuejants... El poder d'atracció de la vall amagada era i és inevitable.
Aquesta ocasió l'objectiu és coronar un potent cingle rocós que domina la vall i l'antic monestir des de ponent: la Roca Melera. Des d'allí pujar al Portell de Murtero, i pel sender que careneja en direcció est, coronar també, una vegada més, la Creu de Santos.


Aproximació: Podem deixar el cotxe a l'era que hi ha al davant de la Pallissa, molt prop del Balneari, on s'acaba la carretera asfaltada, estreta i revirada, que ens hi ha portat des de Rasquera (TV 3031). 

Desnivell: Uns 1500m. acumulats

Dificultat: moderada. Compte amb el passamà de cable per sobre el cingle. Es pot evitar baixant per la carretera uns metres més avall i baixant el terraplé fins a les roques despreses, amb marques grogues. Força desnivell acumulat!!

Durada: Prop de 7h, comptant parades.Uns 12 km.

Itinerari: Sortim a la carretera i avancem uns metres en direcció a Rasquera, davant del punt quilomètric 9, deixem la carretera per l'esquerra i baixem un petit terraplé fins a un muret de pedra que ens separa del cingle. És el vell camí de Benifallet que arribava al balneari. En aquest punt, tallat per un empinat cingle. Un passamà de cable ens ajudarà a superar el pas amb molt de compte. Arribem a una zona de grans blocs de pedra i ja veiem unes marques grogues que indiquen el sender. 

Salt del Frare

Camí de Benifallet

Pas equipat

Sender que seguirem fins a una torre elèctrica. Per darrera la torre baixa un sender molt empinat fins al fons del barranc, recentment obert. Sender que suposo que substitueix a un vell corriol que transcorria pel llit del barranc fins a la base del Salt del Frare, a la base del gran cingle, per on baixava el tub d'aigua fins al generador que abastia d'electricitat al balneari, sota l'ermita del Carme. Avui el llit del barranc és impracticable per l'espessor de vegetació que l'envaeix completament.

Roca Melera

Torre elèctrica

Salt del Frare

Llit del Barranc de Sant Roc




La botja assenyala el bon temps...

El sender remunta per l'altra vessant, fort, i resseguint una petita carena que ens situa a la base de l'espectacular Roca Melera. Les vistes del monestir des d'aquest angle són inèdites i sorprenents, presidides per l'impressionant cingle del salt del frare d'uns 150 metres d'alçada. 

Roca Melera

Espectacular cingle

Balneari

El sender, empinat però net i ample, dóna la volta a la Roca Melera per la seva base, en sentit contrari a les agulles del rellotge, fins a un petit coll, des d'on podem accedir, carenejant cap a l'est, al cim de la Roca Melera, que ens regala una panoràmica impressionant i gens habitual de la vall.

Cara est Roca Melera

Cim de Roca Melera

Vistes des de Roca Melera

Retornem al collet i al sender bó que en direcció sud-oest, i ara planer, ens mena fins a una bifurcació que per la dreta ens portaria a Roca Roja, al Nord, o baixant cap al cardó de Calces. Prenem direcció sud, per l'esquerra i després d'un petit coll el sender comença a pujar fort cap a la punta de Calces, la punta rocosa que ens queda enfront, i que per la seva cara oest, a la base del gran cingle s'amaga la Font de Calces. Més a ponent ressalta també la Punta de l'Agulla. Mirant un altre cop cap a la Roca Melera, em sorprén ara la seva cara sud, on s'intieuxen les boques de la Cova dels Emboscats, sota el cingle rogenc. Ja tinc una altra excusa per tornar...

Punta de Calces

Punta de l'Agulla

Els Ports

Cova dels Emboscats

Abans d'arribar al collet trobem una altra bifurcació, per la dreta baixariem a la font de Calces, prenem, en baixada el corriol de l'esquerra que ens porta a un preciós alzinar: La Carrasqueta Dolça. El sender el recorre planer i plàcid fins a un altre encreuament al vell mig de la bosquina. Per l'esquerra ara baixariem a l'ermita de Santa Anna i a les restes de la vella muralla de Cardó, seguim per la dreta i aviat guanyem el Coll de Murtero, deixant abans a la dreta el vell forn de calç.

La Carrasqueta Dolça

Forn de calç de Murtero

Coll de Murtero

Sender a Santos del Coll de Murtero

Creuem el coll, per l'antic camí de Tivenys, només uns metres, els justos per veure la vessant que se'ns obre cap al corral de Murtero. Per l'esquerra prendrem un sender que comença a remuntar el pendent, en direcció sud-est, fins a situar-nos a sobre de la carena que ens portarà fins a la Creu de Santos. A la següent bifurcació prenem el corriol de l'esquerra, per la dreta baixariem al Corral del Seto. Carenejant podem gaudir de les magnífiques vistes del vell camí de Tivenys, la vall de l'Ebre i els Ports, de teló de fons.
Al nostre pas ens sorprendràn unes curioses agulles de roca que s'aixequen a tocar del sender. Sender que ara comença a enfilar-se fort novament per assolir la punta intermèdia del Pi de la Migdiada. Curiosos topònims que et porten a imaginar l'origen...

Carena al Pi de la Migdiada

Camí de Tivenys

Agulles de roca


Cim de la Creu de Santos des del Pi de la Migdiada

Serres de Cardó i el Boix

Baixem la punta i el sender per uns metres va per l'obaga, ja què carenejant es fa molt complicat de seguir. En guanyar la darrera pala de carena, i despés d'uns metres durets, perquè les cames ja porten molt desnivell acumulat, trobem el sender cimer que ens portarà a coronar una vegada més la Creu de Santos o Xàquera, de 942m. 
Pel als coleccionistes de cims de la FEEC, un dels cent cims essencials! Per a la resta, un preciós cim on es trobem els termes de Benifallet, Rasquera i Tivenys, que ens regala panoràmiques del Baix Ebre, la Ribera, Montsià, Priorat, Terra Alta... Un petit i merescut descans a la caseta de guaita forestal del cim, balcó de la serra del Boix i Cardó, ens relaxa la ment i les cames...

El Pi de la Migdiada

Creu de Santos

Creu de Santos

La Vall de Cardó

Cal baixar,  i per fer-ho tornem pel mateix sender però ara arribem al Portell de  Santos i baixem per la "ruta normal", fins a l'Estisora. Baixem per la dreta, i despés d'un  pas delicat, entre les restes d'una vella tanca per al bestiar, al mig d'un petit grau que ens deixa a un nivell inferior, tornem a trobar una bifurcació que prenem per la dreta, cap al Portell de Cardó i al Baixador del Cirer del Gerro.

Collet de Santos

Portell de Cardó

Baixador del Cirer del Gerro

A la carena trobem la següent bifurcació que per l'esquerra ens baixa a la Cassola del Diable, el forn de quitrà del barranc de Sant Roc, la Font i ermita de Sant Roc, amb els seus espectaculars xiprers...

La Cassola del Diable

Forn de quitrà del barranc de Sant Roc

Font de Sant Roc

Xiprers de l'ermita de St. Roc

Seguim barranc avall, per la Font del Prior, i l'ermita de Sant Josep, on paro per visitar la cova de Sant Josep. Una petita cavitat amb boniques formacions, i que per les femtes que hi trobem a una petita lleixa al fons de la coveta, deu ser refugi d'algun rapinyaire.

Cova de Sant Josep




Seguim baixant resseguint el barranc, per la font de l'Avellaner i l'ermita de Sant Elíes, fins a la carretera. 

Font de l'Avellaner

Ermita de Sant Elíes

Font del Borboll

Abans d'anar al cotxe encara em queda esma per visitar la vella font del Borboll.
Fins aqui devien baixar, cap al tard, els hostes estiuejants del balneari, vestits elegantment, per fer petar la xerrada a l'ombra dels grans plàtans, fent temps fins a l'hora de sopar...

Salut i muntanya!!!

                        
Powered by Wikiloc

Racó dels Santjaumes. Montsià

19 de març de 2019

A una de les darreres entrades a Senderes sobre el Montsià, us parlava sobre una sortida al Mirador de Trampa. En ella esmentava la pujada pel "Canalat", a la Mola del Pinxo, per tal d'accedir al Mirador.  Comentant detalls d'aquesta entrada amb un bon coneixedor de la part sud de Montsià, l'amic Joan B. Beltran, em deia que perquè no feia incís en detalls força curiosos d'aquesta preciosa raconada de serra, relacionats amb l'origen d'alguns dels topònims que hi podem trobar...

Dit i fet! quedem una tarda d'aquest mes de març per trepitjar el terreny a la recerca d'aquests elements singulars, carregats de boniques històries relacionades amb la serra, i amb els homes i dones que la van treballar. 

Cercant les paraules per explicar tots aquests elements me n'adono que qui millor ho pot fer, i sap fer-ho, és la mateixa persona que me les ha trasmés a mi: Joan B. Beltran.  Unes paraules, que a més, va tenir l'encert de deixar per escrit en el llibre "Els encanteris de la serra de Montsià",  que sempre és un plaer rellegir, per trobar sovint, el sentit a molts dels topònims que coneixem, i les històries i anècdotes que s'amaguen per les raconades de la nostra estimada serra. 


Pedrera de Chimeno

Forn de calç de Gori


Barraca prop de la pedrera de Chimeno

Us deixo un fragment de la seva obra, on ens parla precisament de l'aprofitament de l'argila de la serra, a la que fa referència, el topònim del "Canalat". 


(...) Situada entre el racó dels Mangotxos i del Baló, la serreta del Canalat agafa el nom perquè hi ha un canalat de pedra construït per transportar l’argila extreta de la mina d’argila d’aquest paratge. S’hi arriba a través del camí dels Santjaumes, que s’inicia on el barranc de les Cases es troba amb el camí de les Calafes...
... A un quilòmetre, després de passar diverses finques de tarongers, trobem el camí de terra situat a la nostra dreta. Entre mig d’oliveres i tarongers fem cap al racó del Baló. Abans, però, hem passat a la vora d’unes parets conegudes pels veïns de finques com la "missa mora", antic vestigi, com altres –sitges, morabit, enterraments, etc.- escampats per l’indret, de la presència àrab a la serra de Montsià. A més, no gaire lluny d’aquí, al davant mateix de la mola del Canalat podrem visitar el poblat pre-iber de Sant Jaume- Mas d’en Serrà.
Quan arribem al final del camí, la mola del Canalat ens queda a la nostra dreta, i el cingle del rocall de Bernat, a l’esquerra. Una pedra de dimensions considerables situada al mig del barranc Fondo ens indica la sendera que, entre oliveres i garrofers, s’enfila serra amunt tot passant a la vora de la caseta de l’Ermitana i que ens condueix fins al pinar on es situa la mina de Plàcito...
El canalat, també anomenat l’abocador de la mina de Ximet, construït amb pedra, té una estructura visual d’uns trenta metres de llargada per dos i mig d’amplada. La part interior, revestida d’obra –maons i rajoles-, té una amplada de seixanta-sis centímetres. Se suposa que en la seua estructura inicial el canalat té molts més metres, tot aprofitant el pendent fins al cingle que mira al racó dels Mangotxos. A partir d’allí, un altre canalat, en aquesta ocasió construït amb fusta, feia les funcions de transportar l’argila fins al carro situat al carregador i que, un cop ple, la transportava fins al rajolar de l’Àngol (...)

8. El canalat o la indústria de l’argila. (pàg. 55)
Els encanteris de la serra de Montsià
Joan B. Beltran Reverter


Restes del Canalat



Tram final del Canalat al cingle. A sota, la caseta del carregador.

Barraca de Safranoria

Barraca de filat de l'Ermitana

Caseta de l'Ermitana

La Missa Mora

La cirera del pastís ha estat la trobada casual amb el propietari d'una de les finques de la raconada, l'oncle Gori, que ens ha regalat contalles sobre alguns dels elements que tot just acabem de visitar... un luxe!

Una preciosa tarda trepitjant "monte" i història; acaronant pedra en sec i patrimoni; escoltant embadalit històries de boca dels propis protagonistes... i el lliscar de l'argila, empesa per les pales, canalat avall, extreta de la mina de Plàcito, fins al carregador... 
Només cal imaginació!

Salut i muntanya!!