Senderes

21 de maig de 2022     Aquest passat mes de maig l'amic Agustí Barceló em va passar unes fotos d'una nova descoberta al Montsià. Un altre enamorat de la serra, el David Tomàs , gran coneixedor del Montsià i autor del llibre "Serres de Montsià i de Godall", va aprofitar la gran neteja de barrancs deguda al temporal de pluja del passat setembre per descobrir nous traçats i rutes inèdites per apropar-se a la serra, sovint compaginant descensos vertiginosos de canals, enllaçant ràpels... El passat hivern i cercant noves aventures va tenir la sort de trobar per casualitat una preciosa cova, inèdita fins al moment, al vessant de ponent de la serra, al barranc del Pare Pasqual.  Cova Pastor Com ell mateix va publicar es tracta d'una cova segurament coneguda en altres èpoques però que el pas del temps i l'espesa vegetació van mantenir amagada, fins a ser descoberta pel David. Enhorabona per la que sota el meu criteri es pot considerar la descoberta més rellevant de la

8 de maig de 2022  A l’aiguabarreig entre el Matarranya i l’Ebre, però al costat d’Aragó, en plena Franja,   trobem la petita població de Faió. Poble amb una història força c uriosa i a la vegada trista i tràgica. La primera meitat del segle passat Faió era un poble viu, port clau de transport de mecaderies per l’Ebre. Els llaüts solcaven les seves aigues   fent parada a Faió per abastir-se i carregar el lignit de les mines de Mequinensa, Almatret i Faió, rumb a l’estació de tren de la línia Madrid- Barcelona. En aquella època hi havia una població de 1800 habitants. La vida d’aquella gent va canviar de rumb en projectar-se els embassaments de Ribaroja i Mequinença per part de ENHER, que va obligar als seus habitants a abandonar el poble, les seves cases i algunes pertinences en haver de marxar, precipitadament i per sempre, el 27 de novembre de 1967. La plaça, els carrers, la via del tren, la feina, les arrels i el futur de moltes i molts faionencs van quedar submergides a les aigües