Ermites de Sant Mateu.

30 de juliol de 2019

Una altra proposta per descobrir racons del proper i sovint desconegut Maestrat. Aquesta vegada us convido a trepitjar el terme de Sant Mateu per apropar-nos a descobrir dos ermites de la Serra de Valldàngel, a llevant de la població. Assolirem també una de les puntes cimeres d’aquesta serreta, l’Alt de la Bastida, de 596m.

Ermita de la Mare de Déu dels Àngels

Aproximació: Des de la mateixa població de Sant Mateu, sortim per l’Avinguda Mare de Deu dels Àngels, que passa sota la CV-10 i enfila recte cap a la serra, creuem el Rivet de Tonyo i ja trobem a l’esquerra del camí, una capelleta que marca la pujada a l’ermita. Podem deixar el cotxe aparcat a la vora.

Capella a l'accés a l'ermita

Desnivell: 365m, positius

Dificultat: fàcil

Durada: Unes 4h. 10,5 Km.

Itinerari:  Seguim el camí de pujada a l’ermita fins a un pontet que supera un petit barranc que baixa de l’ermita per la seva dreta. Al costat del pontet i a l’ombra d'una gran olivera trobem la zona dels Banquets. Uns quants bancs de pedra a peu del camí, per donar descans als devots que pugen a l’ermita li dónen nom a la petita àrea recreativa a peus del turó. 

Els Banquets

Deixem el camí i creuem l’àrea fins al seu extrem est, on trobarem un corriol que voreja una finca d’oliveres resseguint el barranquet. Al final de la finca, un sender per l’esquerra creua el barranc per pujar directe cap a l’ermita. Jo opto per pujar per la dreta, per un sender empinat que aviat troba un camí ample. Seguim el PR-CV 202. Un corriol fa de trencall d’una gran corba del camí. El retrobem uns metres per damunt i comencem a vorejar per la seva dreta el turó de l’ermita de Sant Cristòfol. Quasi al coll, trobem un sender que per la dreta ens portaria a carenejar el turó de les Bassetes. Seguim rectes per trobar la pista principal d’accés a l’ermita que seguim cap a l’esquerra i que voltant en sentit horari ens deixa al capdamunt del turó. Estem a l’ermita de Sant Cristòfol. Bastida a finals del S XIV, d’arquitectura gòtica senzilla, i  restaurada l’any 1994, des d’on tenim una excel·lent panoràmica del poble de Sant Mateu.

Indicador a l'ermita

Sant Mateu

Ermita de Sant Cristòfol

Turó de les Bassetes

Contraforts de l'ermita

Tornem a l’encreuament que ens ha portat fins a l’ermita, deixant a l’esquerra una petita bassa d’argila. Ara seguirem la pista principal que hi puja fins a la següent cruïlla de pistes. Seguim per la dreta en direcció a la pedrera del Gros.
La pista en suau pujada ressegueix tot el turó de les Bassetes per la seva cara est, i acaba morint a la mateixa pedrera del Gros, una petita cantera de roca calcàrea. A la part superior del turonet trobem un pal amb la senyalització del PRV 202, i a la dreta les restes d’una barraca o caseta, o potser fins i tot em recorda a una trinxera, donada la seva situació privilegiada.

Argiler

Indicador pedrera

Tossal de la Pedrera

Pedrera del Gros

Restes al turó de la Pedrera

Cim del turó de la Pedrera

Ara resseguim la carena en direcció sud per anar a pujar al turó següent, un dels de més alçada de la zona, l’Alt de la Bastida. Molt arrodonit i amb una alçada de 596m. ens ofereix una espectacular panoràmica de tota la contrada, el Pic de l’Àguila i la Salzadella cap al sud, i a l'horitzó del coll albirem el Tossa d'en Canes punta cimera de la serra.

Alt de la Bastida

Salzadella

Pic de l'Àguila i Tossal d'en Canes al fons

Cap allà seguim baixant per un petit ressalt fins a un altre pal informatiu. En principi resseguim el camí que segueix carenejant cap al sud fins a un trencall on una sendera comença a baixar per l’esquerra fins a les Bassetes, on trobem 2 grans basses d’argila que recullen l’aigua de pluja. Una encara prou plena que afavoreix la riquesa i la diversitat biológica de la zona. 

Indicador del Pla

Sender al Pla

Alt de la Bastida

Les Bassetes

Bassetes i Alt de la Bastida

Podríem baixar per la pista que arriba fins aquí, però pel costat d’una de les basses, la de més al nord, surt un petit i empinat corriol que talla camí i ens deixa a una pronunciada corba de la pista, que ara seguirem en baixada. Poca estona més tard arribem a una gran esplanada, cruïlla de camins, el Pla dels Triadors. Pel davant una altra gran bassa, però seguim la pista per l’esquerra en direcció nord.

Pla dels Triadors

Bassa del Pla

Poc més endavant trobem un entrador per la dreta, accés a una finca on hi ha una caseta a mig reconstruir. Prenem aquest camí, passant per davant la caseta i deixant una altra petita bassa a la dreta, que ens porta a una altra pista més endavant que seguirem cap a l’esquerra.
Passem ara pel costat d’una gran masada que sembla reconstruida en finalitats turístiques, el Mas d'en Pere. La pista segueix en direcció nord-oest i a una de les corbes trobem les restes del vell corral del Pòlit. Finalment aquesta acaba portant-nos a una important cruïlla de camins, on seguim per la principal, recte i pla, fins a la carretera d’accés a l’ermita.

Mas d'en Pere

Corral del Pòlit

Cruïlla

Vistes de l'ermita i Sant Mateu

En trobar-la i per l’esquerra a pocs metres accedim al recinte de l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels. Espectacular conjunt arquitectònic que té els orígens en una antiga ermita del S XV, i que a més de la pròpia ermita renaixentista i barroca, reformada i ampliada per l’arquitecte Llàtzer de Reynaga i el picapedrer francès Bernat Cumba al segle XVII, compta també amb una senyorial hostatgeria, avui en dia restaurant, i preciosos patis pel voltant. A un dels patis que dóna accés a l’esplanada de l’hostatgeria, un magnífic lledoner centenari cobreix quasi la totalitat de la plaça.

Campanar ermita dels Àngels


Altar major

Cúpula

Rellotge de sol de l'hostatgeria



Lledoner


Baixem per la plaça d’accés a l’ermita per unes escales que passen pel costat d’un pou  i porten al camí del calvari, que en baixada ens deixa novament a la carretera d’accés. Ara la seguim en baixada i en pocs metres ens deixa als Banquets, des d’on hem començat la ruta.

Pou de l'ermita

Calvari

Per arrodonir la jornada us recomano una vista al nucli de Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat, que ha estat bastida i poblada al llarg dels segles per Hospitalers, Càtars, senyors de l’ordre de Montesa, Maulets, Carlins…  Destaca l’esglesia Arxiprestal, nombrosos palaus com el de l’ajuntament, el de Villores o el Borrull, la Font de l’Àngel a la plaça Major, muralles, torres i portals, presons i  safarejos. Sant Mateu és un llibre obert d'història.

Esglèsia arxiprestal

Palau Borrull

Campanar

Safarejos

Restaurant la Perdi

Us aconsello també la visita al resturant la Perdi, davant del palau Borrull, on ofereixen menjar casolà, amabilitat i eficacia, en un local que també traspua història local.

Salut i muntanya!





                      
Powered by Wikiloc



Serra de Sant Pere. Traiguera

29 de juliol de 2019

A la divisòria entre els termes municipals de Traiguera, Canet lo Roig i la Jana, al Baix Maestrat, s’aixeca la Serra de Sant Pere,  també coneguda com el Solà. A pesar de la seva modesta morfologia isolada d’uns 6 Km de llargada per 2 d’amplada, 539 metres d’alçada, orientada SO-NE i amb una minsa vegetació de matollar i brolla, la serreta amaga alguns racons força interessants que vull compartir amb vosaltres.


Aproximació. Podem deixar el cotxe a l’esplanada del costat de la Font de Sant Vicent de Traiguera, a tocar dels safareigs al nord de la població.

Dificultat: Fàcil. Moderat si s'entra a les coves, tot i que es pot accedir fàcilment.

Desnivell: Uns 700 metres acumulats (375 positius)

Durada: Unes 4h. 11 Km.

Itinerari: A l’esplanada on deixem el cotxe podem admirar la capella i la font de Sant Vicent. Conten que cap al 1413, el miraculós Sant Vicent Ferrer va anar a predicar a Traiguera i va beneïr la font “per a que mai faltés l’aigua”. L’any 1611 es va edificar la capella en agraiment a la visita del sant. Potser gràcies al sant l’aigua brolla generosament! 

Capella i font de Sant Vicent


Passem a tocar també dels ben conservats rentadors de Traiguera. Safarejos o llavadors, segons els pobles. Interessants mostres d’equipament municipals que podem trobar a la majoria de pobles del Maestrat. Uns metres més avall veiem el Molí de la Font i els abeuradors sota el pontet d'accés a la població.

Safarejos Traiguera

Molí de la Font

Prenem el camí del Mas de la Sança, que entre granges al començament deixa enrera el poble i es dirigeix cap a la serreta de Sant Pere, en direcció oest. Trobem una cruïlla amb una petita illa ocupada per una preciosa carrasca i seguim recte sempre en direcció a la serreta. A la nostra dreta, a una finca conreada d’oliveres veurem una barraca quadrada amb sostre suspés per viguetes de fusta, tant típica a aquesta zona del Maestrat i a pocs metres un cocó- povet protegit per una barraca circular. Alguns exemplars de magnífiques oliveres mil·lenaries ens surten al pas, muts i pacients testimonis del pas del temps. Que per molts anys ho puguen seguir essent!

Cruïlla

Barraca

Povet

Olivera mil·lenaria

Més endavant i també a la dreta del camí principal veiem una altra gran barraca quadrada potser dedicada a magatzem o a aixopluc de l’animal, per tenir un lateral completament obert.
Em surt al pas també, a l’esquerra del camí un miliari de la Via Augusta, que creua el terme de Traiguera.

Barraca

Via Augusta

Al final del camí, i indicat com a PR trobem l’inici del sender que després de deixar per la dreta les restes d’una vella caseta de camp comença a remuntar cap a la Roca de l’Àliga, la lloma que precedeix la carena de la Serra de Sant Pere.
Podem començar a gaudir de grans panoràmiques del mar d’oliveres que envolten Traiguera i que es perden fins a la pròpia mar. 
Abans d’arribar a la carena, al Pla de les del Bassetes, deixem el sender i trenquem per un corriol que ens apropa a un peirò que assenyalava el camí fins a l’ermita: la capelleta. Petita torre emblanquinada i datada el 1613. 

Inici sender

Caseta enrunada

El Montsià a llevant

Traiguera

Roca de l'Àliga

La Capelleta


La Jana

Resseguint cap al sud el contorn de la serra, intuint el corriol, arribem a les restes de l’ermita de Sant Pere, d’orígen força antic ja que es disposa de documentació que situa l’autorització de la seva construcció el 1369 per part del bisbe de Tortosa. (ermitascomunidadvalenciana.com). En l’actualitat tant sols queda en peu una paret amb tres obertures de cara al sud. A la mateixa esplanada on està ubicada l’ermita hi trobem també la boca d’entrada a la cova de Sant Pere. Un petit pou equipat amb graons metàl·lics d’uns tres metres de fons ens permet l’accés a una gran sala d’uns 20 x 10 m. que té la particularitat de tenir un dipòsit construït al mig de la sala per captar la possible aigua filtrada i que la divideix en dos meitats. Nombroses inscripcions als sostres completament coberts de sutge, algunes contemporanies i altres de més antigues ens porta a suposar que la cova va tenir un important paper d’amagatall o refugi en temps de guerra. A un dels extrems es veu una galeria cegada amb grans pedres i morter que fa pensar en un altre accés a la cavitat.

Restes ermita de Sant Pere


Boca d'accés a la cova de Sant Pere


Dipòsit interior






Deixem enrera les restes de l’ermita i pugem a una petita esplanada, excel·lent mirador on una taula d’interpretació ens ajuda a localitzar els diferents elements del paisatge. Destaquen a ponent les Moles de Xert, amb el Turmell com a teló de fons. Als nostres peus Canet lo Roig i més a la dreta Rossell enfilant-se cap al Port per la Tinença.

Esplanada ermita i boca cova

Les Moles de Xert i el Turmell

Canet lo Roig i Rossell

A la nostra dreta comença la llarga carena del Solà, i en primer terme visitem el vértex geodèsic que marca la punta cimera de la serra de 539m. d’alçada. El sender en suau pendent comença a recòrrer la totalitat de la carena en direcció nord-est. Al Pla de les Bassetes, quasi a tocar del vértex baixa per la dreta el sender a la Roca de l’Àliga, per on hem pujat. Creuem l’ampli Collet Gros i al mig de l’esplana trobem el primer dels mollons de partició del terme. Per la dreta el Barranc del Cocó de la Rabosa s’aboca a les planes de llevant.

Vértex de Sant Pere


Carena del Solà

1r Molló del terme

Barranc del Cocó de la Rabosa

Collet Gros

Sempre carenejant i ara per l’esquerra veiem les restes del gran corral de la Serra, envoltat per nombroses barraques de pedra en sec. Després d’un collet a la lloma següent trobem una altre dels mollons del terme.

Extrem nord de la Serra de Sant Pere

Corral de la Serra i el Servol

2n Molló del terme

Al següent coll pronunciat deixem la carena per la dreta, per un sender fitat amb mollonets de pedres per baixar cap al fons del Barranc de l’Avenc. Quasi al fons i per la dreta trobem el corriol que ens porta a la boca de l’Avenc Major. Un gran forat obert al terra que compta amb un petit pou d’accés, molt estret i esglaonat amb grapes de ferro que ens permet accedir al fons.
Espectacular! La llum que entra des del gran forat del sostre permet que creixi una figuera al mig de la gran sala, envoltada de formacions, on destaquen algunes grans columnes, tot cobert per una lleugera pàtina de molsa que li dóna un aspecte i una llum especial, quasi màgica. A un racó de la sala desenes de petites estalactites gotejants van creixent en una altra concepció del temps. L’accés tot i l’estretor, és fàcil i no requereix de material adicional.

Deixem la carena pel sender de la dreta

Avenc Major

Pou d'entrada











Creuem el barranc i remuntem fins a un collet per un sender recent que ens permet guanyar la pista de la part de llevant de la serra. Al mateix punt on trobem la pista que ara seguirem per la dreta, trobem també les restes d’un dels corrals d’aquesta zona de les Comes.

Pista de les Comes 

Corral de les Comes

Avancem paral·lels a la serra i per l’esquerra veiem un altre gran corral, i uns metres més endavant un indicador ens mostra el sender que per la dreta, remuntant el Barranc del Cocó de la Rabosa,  ens pujaria a la carena, La pista fa una corba de 90º a l’esquerra, i a la vora hi ha les restes del gran Corral de la Vila. 


sender del barranc del Cocó de la Rabosa

Corral de la Vila

Som al camí de les Escomes que comença a davallar cap al poble. Per l’esquerra visito les restes d’un antic maset amb una gran cisterna adosada. Uns metres més endavant deixem també a l’esquerra el camp de tir, i entre granges tornem a la Font de Sant Vicent, punt d’inici i final de la descoberta de la Serra de Sant Pere.

Restes del maset amb la cisterna

Us recomano la visita al nucli vell i l’esglèsia de l’Assumpció de Traiguera, d’estil renaixentista, bastit sobre la primitiva esglèsia del S XIII, on destaca un preciós campanar de planta octogonal, per cloure la jornada!







Salut i muntanya!!

                      
Powered by Wikiloc