Via ferrata de Penyaflor

17 de desembre de 2017

Entre els pobles de Reguers i Alfara de Carles, a una de les portes del Port del nord-est del massís, trobem el Penyaflor, un turó de 514 mts d’alçada, protegit per alterosos cingles a la seva cara nord.


Una preciosa via ferrata, i algunes vies d’escalada esportiva solquen les parets d’aquesta zona. Tot i que és evident, per fer aquesta ruta és imprescindible portar l'equipament necessari i comptar amb els coneixements bàsics de progressió en aquest tipus d'escalada.

Aproximació: Un cop passada la població de Reguers, seguint la carretera TV-3422, i a uns 5km, passem el pont del barranc de la Conca. Al primer entrador a l’esquerra que va a una granja, entrem i a la dreta hi ha senyalitzat el Parking de la Ferrata.

Dificultat: Es tracta d’una via bastant senzilla, fins i tot per a iniciar-se en el món de les ferrates, tot i que compta amb diferents ponts tibetans, i alguns passos prou exposats

Desnivell: Uns 500 metres de desnivell acumulat.

Durada: Uns dos km de recorregut total. 1,30h. aproximadament

Itinerari: Pugem per un camí d’accés a la granja. Som en una propietat privada i per tant hem de ser respectuosos amb l’entorn. Un cop passada la granja de seguida trobem el sender d’accés a la ferrada marcada en punts vermells, i el cartell informatiu amb les dades de la via.
Anem guanyant alçada i gaudint de les panoràmiques que es van obrint mentre encarem la cara nord del Penyaflor. Trobem una senyal de bifurcació que ens marca, a l’esquerra l’inici de la ferrada i a la dreta, la drecera que farem per baixar.


Sender d'accés

Bifurcació

Tartera

Barranc de la Conca


Passada una petita tartera el sender va guanyant terreny cap a l’esquerra, per encarar un cingle on comença la instal·lació de la ferrada.
Obra de la Maria i Pedro del Club Alpí la Joca, la ferrada es troba en fase d’expansió, amb la idea de fer-la molt més llarga resseguint les parets de tota la cara nord. De moment aquesta disposa d’una passarel·la, dos ponts tibetans, un flanqueig per una paret vertical, unes escales de fusta per superar una canal... una ruta perfectament equipada ideal per gaudir del món de les vies ferrates o per iniciar-se, gaudint en tot moment de vistes excel·lents del barranc de la Conca, la Tossa d’Alfara, les Rases del Maraco, i cap a l’est, la gran plana al·luvial de l’Ebre i les serres de Cardó i el Boix.

Inici ferrata



Passarel·la

Pont Tibetà



2n pont Tibetà

Flanqueig exposat

Canal equipada amb escales!


Un cop superats tots els trams equipats arribem a un replà que ens permet, per l’esquerra d’un petit cingle, accedir a la cresta que ens portaria al cim del Penyaflor. 

Final de la part equipada, replà.


Rases del Maraco

La Tossa d'Alfara

Serra de Cardó

Final de la ferrata

Per la dreta seguim per un tram de sender fins a trobar la drecera, equipada en algun tram empinat, per desgrimpar fins al sender de retorn al pàrquing.
Felicitar als equipadors per l’excel·lent tasca que ens permet gaudir d’aquest fantàstic esport: un sender equipat per als escaladors i una escalada accessible per als senderistes!

-->
Bona ascensió!!!


                       
Powered by Wikiloc

Barranc dels Molins i Mola d'Ares del Maestrat

1 de gener de 2018

Ares dels Maestrat, un petit municipi de l’Alt Maestrat, a 1195 metres d’alçada, és un d’aquells poblets de postal, amb carrers estrets i empedrats que donen la volta a una impressionant mola de roca on hi va haver un castell àrab, d’origen romà.


Tot i que el Maestrat ofereix un paisatge més aviat àrid, les grans panoràmiques obertes i l’ingent treball dels nostres avantpassats es deixen veure per tot arreu: marges impressionants i interminables, assagadors que solquen tots els racons del Maestrat, veritables autovies rurals per al bestiar, barraques de pedra en sec, grans masades que són pedanies i petits masets diseminats per tota la geografia... El Maestrat té un atractiu especial.
La ruta que us presento és més que una marxa senderista, és capbussar-se al nostre passat més recent, a la manera de viure de la gent d’aquests indrets, al seu enginy per treure profit dels recursos naturals... En un petit barranc als peus d’Ares, i en només 3 o 4 km, podem veure i gaudir de fins a cinc molins fariners, motor socioeconòmic de la zona els segles passats, i no costa imaginar l'anar i venir dels animals amb sàrria traginant collites i farina, amunt i avall.

Aproximació: Sortim des de la mateixa població d’Ares.

Dificultat: Fàcil, apte per a totes les edats. Poc recomanable en dies de fort vent, el tram de la Mola.

Desnivell: Uns 1200 m acumulats

Durada: 4 o 5 hores,  tenint en compte el temps emprat en visitar els diferents elements. Uns 14 Km.

Itinerari: Cal seguir el sender local CV 45, amb marques verdes i blanques, i convenientment senyalitzat, per tota la zona del camí dels Molins.
Sortim des de la plaça major, per l’antiga llotja i baixem pel carrer del forn per trobar els Portals del carrer de les Roques, antigues portes medievals d’entrada a la població. Un indicador a l’esquerra ens indica l’inici del camí. 



Carrer les Roques

Portalet de les Roques

Inici del sender

Optem per seguir directes cap al fons del barranc, per la dreta,  per fer el camí dels molins, barranc amunt. Tot el sender de baixada és espectacular, amb trams empedrats i vistes esplèndides. A la nostra esquena Ares i la seva mola, dominant des de l’alçada tot el contorn, ens observa.


Un cop al fons del barranc i després de passar per un corral abandonat, trobem la pista que comença a remuntar cap a l’esquerra pel barranc. A la dreta i al llit del barranc veiem un curiós pontet en pedra en sec, que ha aguantat impassible el pas de molts anys i la embranzida de les aigües.

corral


Pontet medieval

Arribem al Molí del Sol de la Costa. Es data la construcció entre 1796 i 1798. Mil detalls que destacar: des de l’urpa d’un au rapaç, penjat a la porta del molí, com a element protector dels habitants i l’espai, que penja des de fa moltes generacions, el safareig a la sortida dels dos carcaus: un de mola francesa i l’altre de mola catalana, la roda d’alems de fusta treballada, que “encara funciona”, l’impressionant cup de 17 metres d’alçada al final d’un imponent aqüeducte de 37 metres de llargada amb un arc de mig punt, que comunica el cup i la bassa... Impressionant.


Pota de rapaç protectora

Porta del Molí del Sol de la Costa

Carcau i roda d'alerms

Carcaus

Safareig

Carcau

Aqüeducte

Dipòsit d'aigua 1927

Seguim pujant pel sender , paral·lels al llit de barranc, per anar a trobar el Molinet del Bassot. Aquest més humil i més antic, datat entre 1755 i 1765, però també força interessant: d’origen probablement medieval, el cup en rampa d’un 13 metres d’alçada, cobert per graderies de pedra, que connecta el molí amb la bassa circular d’argila.


Molí i graderies del cup






Continuem en pujada, i sorprèn el traçat margenat del camí. En algun punt el marge supera els 4 metres d’alçada, fet amb carreus d’una mida que costa imaginar com es podien moure. Ares al capdamunt, segueix el nostre camí.



Arribem al Molí de Dalt, una altra joia de l’enginyeria. De grans dimensions, aquest va ser moli- habitatge i presenta diferents fases d’ampliació, des del S XIII fins al XIX. La part superior estava dedicada a la llar dels moliners i la “sala de limpia”, on es separava la farina de les petites pedretes o la palla. Destaca la gran bassa de 445 m3, la rampa del cup de 16 metres d’alçada en pendent i coberta per una impressionant escalinata de pedra en sec, que ens recorda les piràmides dels asteques. Pugem a la bassa, i ens sorprèn, a l’altra banda del barranc, mirant cap a Ares, una altra meravella constructiva: un gran marge, de línies arrodonides, perfecte, construït sobre un cingle d’alçada considerable, als peus del qual hi ha una allargada balma a la roca, possiblement emprada per arrecerar els ramats o com a corral permanent.


Habitatge del molí

Carcau


Marges sobre el cingle

Bassa del molí

Graderies del cup

Seguim remuntant. Arribem al Molí del Planet. Aquest ens permet veure en detall la part interior. A la sala de moldre podem veure les moles catalanes al seu emplaçament original, al pis superior destinat a l’emmagatzematge encara veiem una de les finestres amb la reixa original (S XVIII), per sota de tot el carcau, o “motor hidràulic” del molí. Pujant pel sender veiem la bassa del Molinet, més petita que l’anterior, de només 150 m3, però amb un cup ben curiós de forma hexagonal, i amb una caiguda de 11 metres. Uns metres més enllà, al llit del barranc trobem un altre safareig a l’aire lliure, quasi als peus del Salt.


Mola catalana

Sala de moldre


Molí de Dalt

Cup hexagonal

Safareig

Bassa Molinet

Retornem uns metres pel sender per anar a visitar la balma-corral que he esmentat anteriorment, i el sorprenent acabament del cingle en un marge de dos o tres metres... increïble!!


Anem a trobar, sender amunt el darrer dels molins del barranc. El molí de la Roca.
Datat entre 1774 i 1777. Crida l’atenció, al cartell informatiu, la crònica de la època: “En el año 177+... se empezo la Fabrica del Molino Nuevo de Ares... Lo que mas se puede admirar en esta fabrica es, que dicho Thomas Barreda (mestre obrer i director de l’obra) sin maestro que le aya instruido, aya salido la fabrica tan acertada, y con la mayor perfección contra la esperanza de muchos habiles y afamados Maestros de estos paises, que sabiendo que un edificio de tan dificiles circunstancias, corria por la direccion de un hombre sin estudios en la facultad, recelaban no podria llegar a la perfeccion... ni aun que pudiese servir...”

Un home humil i sense estudis el va construir, i 300 anys més tard segueix en peu!!
Destaca la volta de canó del seu interior i l’espectacularitat del seu cup vertical de 25 metres, considerat el més destacat de la província de Castelló. Els primers 8 metres de carreus i la resta excavada a la roca viva. La reixa que el tapa és del S XVIII.



Carcau

Desguàs del carcau

Mola catalana

Detall a la façana del molí

Salt

Pujada al cup

Cup


Una empinada escala ens permet accedir des del molí al mirador del cup, uns metres més endavant arribem també al Salt, on en èpoques de pluja o desgel de la Mola es formava una cascada i l’aigua alimentava, degudament conduïda amb enginy els cinc molins que acabem de visitar. Un altre safareig cobert prop del cup del Molí la Roca, ens assenyala el sender per retornar cap al poble.
El sender segueix sent espectacular: marges impossibles, trams empedrats, antigues portelles...

Cara nord d'Ares

Safareig del Molí la Roca

Roca trencada

Sender a Ares

Marges espectaculars

Antiga portella

Barranc dels Molins

Tornem a ser al poble i ara completem la jornada pujant a la Mola. Passat el portal prenem el carrer del Forn per la dreta, resseguit el contorn del poble. A l’esquerra encara podem veure antics carrers empedrats d’Ares. Arribem a una pista que deixa el poble en direcció nord-est. Indicadors de GR ens assenyalen el camí, passem també a tocar del poliesportiu del poble. Seguim la pista 1,5 Km. aprox. A una raconada de barranc a l’esquerra trobem el safareig del Regatxol. A la nostra dreta la panoràmica per sobre els barrancs és immensa, i en primer terme podem veure les restes del Mas del Planet. 

Carrer empedrat d'Ares

Indicador GR

Un simpàtic amic


Mas del Planet

Safareig del Regatxol

Tocant al safareig hi ha també el refugi i la font del Regatxol. Per una portella al costat de la font prenem el camí a la nevera, que trobem guanyant una mica d’alçada resseguint el barranquet. La nevera d’Ares es pot visitar prèvia cita. És la única nevera del Maestrat restaurada i de grans dimensions. Seguim el sender que ens mena cap a la Mola. 

Refugi del Regatxol

Font del Regatxol

Camí de la nevera

La nevera d'Ares

A un encreuament de camins, ja dalt del gran  altiplà absolutament àrid, anem seguint els pals amb les marques verdes i blanques del sender local, ara és el CV 46, fins que veiem les antenes de comunicacions que coronen la Mola i a tocar, el vèrtex geodèsic, anomenat Molló dels Soldats. Estem donant la volta a tota la mola per sobre dels cingles i en sentit horari contrari.
Un pal indicador, prop del Molló, ens indica la direcció per retornar al poble. El sender de baixada el trobem a l’extrem sud-oest de la Mola. Poc a poc i entre faixes de vegetació anem perdent alçada i dirigint-nos cap al poble. A un mirador, sobre les darreres cases trobem un indicador, per l’esquerra aniríem un altre cop cap a la nevera, acabant de completar la volta a la Mola pel camí del cingle.

Bifurcació a l'altiplà

Molló dels soldats


Antenes a la Mola

Indicador del SL

Baixant a Ares

Ares del Maestrat

Indicador a la nevera pel cingle

Entrada al poble

Ja quasi és hora de dinar! Baixem al poble i després d’un plat reparador, emprenem la darrera etapa del dia, una passejada pel poble i la pujada a visitar les restes del castell. Les vistes a 360º són espectaculars. Passem a tocar de les restes de l’antiga muralla àrab i de l’entrada de la cova del castell. Una cavitat que travessa tota la mola del castell i que en l’actualitat és un centre d’interpretació de la història d’Ares del Maestrat.

Esgèsia de l'Assumpció

Restes del castell

Restes de la muralla

La Llotja

La presó


Una excel·lent sortida paisatgística, etnogràfica, històrica...

                   
Powered by Wikiloc