k'animal xeic, fa mal només de mirar-lo
Val la pena!!
És un d'aquells vídeos que et fan reflexionar sobre el que fotem amb les nostres vides...
Santa Bàrbara
Horta de Sant Joan està situada a la franja que delimita la província de Terol, la part sud del seu terme és molt accidentada, ja que està formada per l’extrem septentrional dels ports de Tortosa-Beseit. El paisatge agrest ofereix llocs de gran bellesa, com les roques de Benet o la muntanya de Santa Bàrbara. Al poble també s’ha de visitar la part antiga i el museu de Picasso.
A dos kilòmetres a l’Est de Horta de Sant Joan, Terra Alta, es troba Santa Bàrbara, turó de singulars característiques i que canvia de forma, segons l’orientació des d’on la mirem. Es tracta d’una atalaia de 761 m d’alçada amb imponents cingles per tots els seus vessants. Des de molt antic ha estat habitada per anacoretes tot aprofitant les balmes, coves i fonts de l’indret, on s’edificaren petits oratoris seculars com els de Sant Onofre, Sant Pau, Sant Antoni i Santa Bàrbara.
Accés i punt de partida: des de la població de Horta de Sant Joan, Avinguda del Port, prenem una pista asfaltada en direcció al convent de la Mare de Deu dels Àngels, “de Sant Salvador” (2 km.) Un cop arribats, podem deixar el cotxe a les esplanades que hi ha al voltant del convent.
Podem carregar d’aigua a la font de davant del convent ja que no en tornarem a trobar.
Desnivell: 550 m, acumulats.
Podem carregar d’aigua a la font de davant del convent ja que no en tornarem a trobar.
Desnivell: 550 m, acumulats.
Horaris: 3 h. Pujar i baixar.
Dificultat: Fàcil
Descripció de l’itinerari: Deixem el convent a la nostra dreta i enfilem una fressada sendera que en direcció est va resseguint les parets de conglomerat que perfilen la cara nord de la muntanya. Passem les restes de la capella de Sant Pau i resseguint els esperons anem donant la volta. Trobem en un racó a la dreta la Cova amb la imatge de Sant Salvador, protegida per un enreixat, al costat hi ha la petita font que la tradició diu que va fer brollar el sant amb tres cops de bordó.
A partir de la cova el camí comença a enfilar-se cap amunt dibuixant curioses ziga-zagues amb marges. Arribem a un petit coll que ens porta a la cara sud de la muntanya. Aquí trobem les restes d’una altra de les capelles, la de Sant Antoni. Arribem a un pla amb xiprers, al redós de la serra, sovint concorregut per cabres. Un petit senderó a l’esquerra, superant la darrera pendent ens deixa a la cresta cimera. A la meitat de l’aresta es troben les runes de l’ermita de Santa bàrbara, només hi queden les parets. Seguim pel crestall en direcció sud-oest per arribar a la creu. Caldrà passar però la darrera prova de foc: un “petit Pas de Mahoma”, poc apte per als que pateixen de vertigen.
Un cop superat el pas cal relaxar-se i gaudir de les precioses vistes del Port, amb les Roques de Benet a tocar.
Per a la baixada hi ha diverses opcions: els més agosarats poden inventar-se ràpels i desgrimpades, aprofitant els elevats esperons que tenim als peus, els mes conservadors poden refer el camí de pujada. Jo proposo acabar de donar la volta a la muntanya, retornant al pla dels xiprers i buscant la sendera a la dreta, que paral·lelament a la cresta ens porta cap al sud-oest, picant de baixada. Compte aquesta sendera és més perdedora que la de pujada, a cops s’ha de intuir. Com hem fet pujant, anem resseguint el perfil i girant cap al nord en direcció al convent.
A partir de la cova el camí comença a enfilar-se cap amunt dibuixant curioses ziga-zagues amb marges. Arribem a un petit coll que ens porta a la cara sud de la muntanya. Aquí trobem les restes d’una altra de les capelles, la de Sant Antoni. Arribem a un pla amb xiprers, al redós de la serra, sovint concorregut per cabres. Un petit senderó a l’esquerra, superant la darrera pendent ens deixa a la cresta cimera. A la meitat de l’aresta es troben les runes de l’ermita de Santa bàrbara, només hi queden les parets. Seguim pel crestall en direcció sud-oest per arribar a la creu. Caldrà passar però la darrera prova de foc: un “petit Pas de Mahoma”, poc apte per als que pateixen de vertigen.
Un cop superat el pas cal relaxar-se i gaudir de les precioses vistes del Port, amb les Roques de Benet a tocar.
Per a la baixada hi ha diverses opcions: els més agosarats poden inventar-se ràpels i desgrimpades, aprofitant els elevats esperons que tenim als peus, els mes conservadors poden refer el camí de pujada. Jo proposo acabar de donar la volta a la muntanya, retornant al pla dels xiprers i buscant la sendera a la dreta, que paral·lelament a la cresta ens porta cap al sud-oest, picant de baixada. Compte aquesta sendera és més perdedora que la de pujada, a cops s’ha de intuir. Com hem fet pujant, anem resseguint el perfil i girant cap al nord en direcció al convent.
Una passejada que ens deixarà, ben segur, un bon regust de boca i un bon record de la Terra Alta, que en dies clars podrem veure en tota la seva extensió des de el cim de Santa Bàrbara.
Bona ascenció!.
Canigó
El massís del Canigó és troba a les estribacions més orientals del Pirineu abans d’arribar a la Mediterrània. Situat a l’anomenada ‘Catalunya Nord’, entre les comarques del Conflent, el Rosselló, el Vallespir i l’Alt Empordà, només a 50 km del mar. Forma part dels 100 cims de la FEEC.
Tot i trobar-se dins de territori francès, el Canigó és una muntanya emblemàtica per als catalans . A la renaixença, segle XIX, quant l’anomenada Catalunya Nord encara formava part de Catalunya, el catalanisme situa al comtat de Rosselló, l’origen de Catalunya com a nació. El poeta Jacint Verdaguer va escriure el 1886 un poema referit a aquest cim :’Canigó’, en el que feia una exaltació de l’amor, el patriotisme i la llegenda. Avui dia encara reté tota la seva màgia…
Accés i punt de partida: des de Prada de Conflent i seguint la N-116 arriben fins a Villafranca de Conflent. En aquest punt prenem la D-116 direcció a Vernet les Bains i fins a Casteil. Aquí s’acaba la carretera i prenem una pista en prou bon estat cap a Coll de Jou i fins al Refugi de Marialles a 1710m.
Desnivell: 2.100 m, acumulats.
Dificultat: mitjana, per la llargada del recorregut i pel tram final de grimpada de la xemeneia.
Bibliografia i cartografia: Canigó. Pirineu Català. Conflent, Vallespir, Alt Ripollés. Guia Cartogràfica. Mapa 1:40.000. Editorial Alpina.
Descripció de l’itinerari: Un cop situats al Refugi de Marialles 1718m. passarem per un pontet sobre el torrent de Llipodera, seguint els indicadors del GR-10 . Ens enfilem entre boscos per camí ben marcat cap al Coll Verd, 1868m. (1h) Al cap d’una estona anem deixant darrera la vegetació i arribem per camí molt ample i fressat cap als prats de la vall de Cadí. Bifurcació: deixem el GR-10 a l’esquerra que ens portaria cap al coll de Segalès, seguim per la dreta i de seguida trobem el Refugi Aragó a 2123m. (1’45h) Seguim guanyant alçada entre roques i prats fins a situar-nos als Plans de Cadí (2h i pernoctació). Al sudest guanyant alçada, es poden veure els llacs que configuren els Gorgs de Cadí, al peu del Pic de Tretzevents 2731m.
Comença un fort pendent entre prades i rocam, que ens acompanyen fins la portella de Vallmanya, flanquejant en direcció NO fins al peu de la xemeneia, seguint senyals en vermell. Superem les faixes rocalloses de la bretxa Durier i ens plantem dalt la Pica del Canigó (4:30 h).
Piolet i grampons es fan imprescindibles per tal de superar la xemeneia amb neu dura i gel.
Comença un fort pendent entre prades i rocam, que ens acompanyen fins la portella de Vallmanya, flanquejant en direcció NO fins al peu de la xemeneia, seguint senyals en vermell. Superem les faixes rocalloses de la bretxa Durier i ens plantem dalt la Pica del Canigó (4:30 h).
Piolet i grampons es fan imprescindibles per tal de superar la xemeneia amb neu dura i gel.
Bona ascensió!
Torreta del Montsià
Començaré per casa.
Jo també formo part de la comunitat de 100 cimeros de Catalunya, i començaré pel costat de casa, al Montsià. El seu punt culminant és la Torreta de Montsià amb una alçada de 765m, humils, però força canyeros. Ben segur que aquesta ascenció deixarà un bon sabor de boca a tothom.
Jo també formo part de la comunitat de 100 cimeros de Catalunya, i començaré pel costat de casa, al Montsià. El seu punt culminant és la Torreta de Montsià amb una alçada de 765m, humils, però força canyeros. Ben segur que aquesta ascenció deixarà un bon sabor de boca a tothom.
Torreta del Montsià
Aproximació: Des de la carretera N-340 en el km 1.073,5, si venim des de Barcelona en direcció a València-Castelló trobem a la mateixa carretera a mà dreta, unes indicacions del Camí de Mata Redona. Seguint aquest camí estret i asfaltat, després d'uns 3 km arribarem a una zona d’aparcament anomenada “Cocó de Jordi”.
Horari: Unes 5 o 6 h aproximadament. Val, ja sé que hi ha penya que la fa en 2h, hi ha d’haver de tot en aquest món, però hem de fer fotos, un mosset, un traguet… i una vecaineta si cal.
Desnivell acumulat: +530 –530.
Dificultat: Fàcil.
Època ideal: Cal evitar el dies de sol ja que el recorregut transcorre en el seu 80% per zones sense ombres.
Material: Aigua (tot i que es pot trobar aigua potable a la font de Burgar i a la font del Mas de Comú). Molt recomanable portar pantalons llargs, per evitar les esgarrapades del coscoll.
Descripció de l’itinerari:
0h 0’ – Just a l’aparcament del Cocó de Jordi, trobarem un ample camí, que comença en suau baixada cap al nord.
5’ – Trobarem un trencall que ens indica dues variants cap a “La Foradada”, en aquesta variant de l’itinerari, agafarem el camí de la dreta més ample i fressat, tot i que senyala 15’ més, val la pena anar pel de la dreta amb l’objectiu de visitar el Mas de Mata-redona.
30’ – En aquest punt, enllacem amb el GR 92 que ve d’Amposta en direcció a Ulldecona. Nosaltres prenem amunt (enfila cap a l’esquerra) direcció a Ulldecona i a partir d’ara, anirem seguint el GR quasi tota l’estona de recorregut, amb les conegudes habituals marques vermelles i blanques.
40’ – Font del Burgar. Es tracta d’una antiga font construïda per al bestiar, d’on podrem agafar aigua amb compte, el seu raig és a ras de terra.
50’ – Arribem a les ruïnes del Mas de Mata-redona. A partir d’aquest moment perdrem l’ombra del recorregut i caminarem pels antics camps de conreu d’aquesta masada, ara en direcció sud i per entre els garrics que ara substitueixen als antics camps de blat.
1h 30’ – En aquest punt, estem situats al coll de la Foradada, al Portell, on continua el camí avall en direcció sud, cap a Ulldecona. Deixem la visita a “La Foradada” per a la tornada. Ja podem distingir allà, una mica llunyana, la Torreta del Montsià.
2h 15’- Arribarem al Mas de Comú, que hem anat veient durant la lleugera baixada que portem des del coll que acabem de deixar. En aquest punt, haurem de deixar el GR que portem des de feia estona, per enfilar cap al nostre objectiu evident i distingit per l’únic cim que conté antenes i radio-repetidors i que ens ho marca un camí amb senyals verdes. Podem aprofitar per carregar aigua a la font que hi ha, uns marges més avall, al nord del mas. Ah! compte amb els bous. Solen haver braus pasturant per esta zona.
2h 55’ Atenció amb aquest punt!!! Just abans d’arribar al coll, trobarem un trencall (marcat amb el senyal verd en forma de T) i hem de prendre amunt, perquè si agafem cap a la dreta, arribarem només a 5’, a la Font del Teix.
3h Torreta del Montsià. Arribem al punt més alt, delimitat per un piló de formigó que es troba darrera les antenes. Tornem a tenir les magnífiques vistes de tot el Delta de l’Ebre.
A partir d'aquí es tracta d'emprendre la tornada que farem resseguint tot el crestall de la carena en direcció nord. Amb la mar i el delta a mà dreta i la foia d’Ulldecona a mà esquerra. Només per les fabuloses vistes que tindrem tota la estona ja val la pena. El camí, no sempre ven visible l’intuirem resseguint el crestall de la serra. Les fites de pedra ens ajudaran a trobar, sobre tot, les pujades a les diferents puntes del Montsià
3h 30′ - En plena cresta arribem a un coll molt marcat, ja hem deixat el Mas de Comú a la nostra esquerra. Es tracta de la Portella Alta. Hi ha un encreuament de senders si baixem pel de l’esquerra arribariem al Mas de Comú, passant per la font del Pi. Hem de decantar cap a la dreta sense perdre alçada, i en 5′ trobar un corriol que en forta pujada ens mena cap al cim següent de la cresta. Compte el sender és perdedor.
3h 40′ - Tornem a estar dalt del crestall. El seguirem sense deixar-lo fins a trobar la “Foradada”.
4h 10′ - “La Foradada” (671 m).- Lloc d’immillorable panoràmica sobre la costa dels Alfacs, Sant Carles de la Ràpita als peus de la serra, la serra de Godall i el Port a ponent, i en dies clars la sinuosa silueta de l’Ebre empaitant la mar. Aqui agafarem un corriol a ma esquerra, Deixant el de més a l’esquerra que ens tornaria a portar al Coll de la “foradada” que hem creuat fa unes hores, i que en forta baixada ens deixarà en un coll senyalitzat PR.C 83. Segirem el PR fins arribar al final d’uns bancals del Pla de Rodes.
4h 30′ - Pla de Rodes. En aquets punt deixem el PR i seguim per una sendera força fressada a la dreta, que ens portarà en 20 o 30 minuts, després d’una forta baixada, cap al cocó de Jordi, concretament ens deixa al primer trencall de la ruta.
5h - Aparcament del Cocó de Jordi. Punt de sortida i arribada.
Bona ascensió!!
Desnivell acumulat: +530 –530.
Dificultat: Fàcil.
Època ideal: Cal evitar el dies de sol ja que el recorregut transcorre en el seu 80% per zones sense ombres.
Material: Aigua (tot i que es pot trobar aigua potable a la font de Burgar i a la font del Mas de Comú). Molt recomanable portar pantalons llargs, per evitar les esgarrapades del coscoll.
Descripció de l’itinerari:
0h 0’ – Just a l’aparcament del Cocó de Jordi, trobarem un ample camí, que comença en suau baixada cap al nord.
5’ – Trobarem un trencall que ens indica dues variants cap a “La Foradada”, en aquesta variant de l’itinerari, agafarem el camí de la dreta més ample i fressat, tot i que senyala 15’ més, val la pena anar pel de la dreta amb l’objectiu de visitar el Mas de Mata-redona.
30’ – En aquest punt, enllacem amb el GR 92 que ve d’Amposta en direcció a Ulldecona. Nosaltres prenem amunt (enfila cap a l’esquerra) direcció a Ulldecona i a partir d’ara, anirem seguint el GR quasi tota l’estona de recorregut, amb les conegudes habituals marques vermelles i blanques.
40’ – Font del Burgar. Es tracta d’una antiga font construïda per al bestiar, d’on podrem agafar aigua amb compte, el seu raig és a ras de terra.
50’ – Arribem a les ruïnes del Mas de Mata-redona. A partir d’aquest moment perdrem l’ombra del recorregut i caminarem pels antics camps de conreu d’aquesta masada, ara en direcció sud i per entre els garrics que ara substitueixen als antics camps de blat.
1h 30’ – En aquest punt, estem situats al coll de la Foradada, al Portell, on continua el camí avall en direcció sud, cap a Ulldecona. Deixem la visita a “La Foradada” per a la tornada. Ja podem distingir allà, una mica llunyana, la Torreta del Montsià.
2h 15’- Arribarem al Mas de Comú, que hem anat veient durant la lleugera baixada que portem des del coll que acabem de deixar. En aquest punt, haurem de deixar el GR que portem des de feia estona, per enfilar cap al nostre objectiu evident i distingit per l’únic cim que conté antenes i radio-repetidors i que ens ho marca un camí amb senyals verdes. Podem aprofitar per carregar aigua a la font que hi ha, uns marges més avall, al nord del mas. Ah! compte amb els bous. Solen haver braus pasturant per esta zona.
2h 55’ Atenció amb aquest punt!!! Just abans d’arribar al coll, trobarem un trencall (marcat amb el senyal verd en forma de T) i hem de prendre amunt, perquè si agafem cap a la dreta, arribarem només a 5’, a la Font del Teix.
3h Torreta del Montsià. Arribem al punt més alt, delimitat per un piló de formigó que es troba darrera les antenes. Tornem a tenir les magnífiques vistes de tot el Delta de l’Ebre.
A partir d'aquí es tracta d'emprendre la tornada que farem resseguint tot el crestall de la carena en direcció nord. Amb la mar i el delta a mà dreta i la foia d’Ulldecona a mà esquerra. Només per les fabuloses vistes que tindrem tota la estona ja val la pena. El camí, no sempre ven visible l’intuirem resseguint el crestall de la serra. Les fites de pedra ens ajudaran a trobar, sobre tot, les pujades a les diferents puntes del Montsià
3h 30′ - En plena cresta arribem a un coll molt marcat, ja hem deixat el Mas de Comú a la nostra esquerra. Es tracta de la Portella Alta. Hi ha un encreuament de senders si baixem pel de l’esquerra arribariem al Mas de Comú, passant per la font del Pi. Hem de decantar cap a la dreta sense perdre alçada, i en 5′ trobar un corriol que en forta pujada ens mena cap al cim següent de la cresta. Compte el sender és perdedor.
3h 40′ - Tornem a estar dalt del crestall. El seguirem sense deixar-lo fins a trobar la “Foradada”.
4h 10′ - “La Foradada” (671 m).- Lloc d’immillorable panoràmica sobre la costa dels Alfacs, Sant Carles de la Ràpita als peus de la serra, la serra de Godall i el Port a ponent, i en dies clars la sinuosa silueta de l’Ebre empaitant la mar. Aqui agafarem un corriol a ma esquerra, Deixant el de més a l’esquerra que ens tornaria a portar al Coll de la “foradada” que hem creuat fa unes hores, i que en forta baixada ens deixarà en un coll senyalitzat PR.C 83. Segirem el PR fins arribar al final d’uns bancals del Pla de Rodes.
4h 30′ - Pla de Rodes. En aquets punt deixem el PR i seguim per una sendera força fressada a la dreta, que ens portarà en 20 o 30 minuts, després d’una forta baixada, cap al cocó de Jordi, concretament ens deixa al primer trencall de la ruta.
5h - Aparcament del Cocó de Jordi. Punt de sortida i arribada.
Bona ascensió!!
Hola a tothom!!
Després de molt meditar, m’he decidit a crear el bloc (canviant-lo de lloc), per anar desant totes les meves cabòries muntanyenques. Des de la vora del Montsià, al sud del país, us dono la benvinguda i us convido a deixar les vostres opinions, reflexions i crítiques, de tot allò, que amb el temps i “una canya”, aniré penjant…
Vinga pos, som-hi!
Vinga pos, som-hi!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)