Senderes

Horta de Sant Joan està situada a la franja que delimita la província de Terol, la part sud del seu terme és molt accidentada, ja que està formada per l’extrem septentrional dels ports de Tortosa-Beseit. El paisatge agrest ofereix llocs de gran bellesa, com les roques de Benet o la muntanya de Santa Bàrbara. Al poble també s’ha de visitar la part antiga i el museu de Picasso. A dos kilòmetres a l’Est de Horta de Sant Joan, Terra Alta, es troba Santa Bàrbara, turó de singulars característiques i que canvia de forma, segons l’orientació des d’on la mirem. Es tracta d’una atalaia de 761 m d’alçada amb imponents cingles per tots els seus vessants. Des de molt antic ha estat habitada per anacoretes tot aprofitant les balmes, coves i fonts de l’indret, on s’edificaren petits oratoris seculars com els de Sant Onofre, Sant Pau, Sant Antoni i Santa Bàrbara. Font : http://www.terra-alta.org/index.htm Accés i punt de partida : des de la població de Horta de Sant Joan, Avinguda del

El massís del Canigó és troba a les estribacions més orientals del Pirineu abans d’arribar a la Mediterrània. Situat a l’anomenada ‘Catalunya Nord’, entre les comarques del Conflent, el Rosselló, el Vallespir i l’Alt Empordà , només a 50 km del mar. Forma part dels 100 cims de la FEEC. Tot i trobar-se dins de territori francès, el Canigó és una muntanya emblemàtica per als catalans . A la renaixença, segle XIX, quant l’anomenada Catalunya Nord encara formava part de Catalunya, el catalanisme situa al comtat de Rosselló, l’origen de Catalunya com a nació . El poeta Jacint Verdaguer va escriure el 1886 un poema referit a aquest cim :’Canigó’, en el que feia una exaltació de l’amor, el patriotisme i la llegenda. Avui dia encara reté tota la seva màgia… Accés i punt de partida : des de Prada de Conflent i seguint la N-116 arriben fins a Villafranca de Conflent. En aquest punt prenem la D-116 direcció a Vernet les Bains i fins a Casteil. Aquí s’acaba la carretera i prenem una pista

Començaré per casa. Jo també formo part de la comunitat de 100 cimeros de Catalunya, i començaré pel costat de casa, al Montsià. El seu punt culminant és la Torreta de Montsià amb una alçada de 765m, humils, però força canyeros. Ben segur que aquesta ascenció deixarà un bon sabor de boca a tothom. Torreta del Montsià Aproximació: Des de la carretera N-340 en el km 1.073,5, si venim des de Barcelona en direcció a València-Castelló trobem a la mateixa carretera a mà dreta, unes indicacions del Camí de Mata Redona. Seguint aquest camí estret i asfaltat, després d'uns 3 km arribarem a una zona d’aparcament anomenada “Cocó de Jordi”. Horari : Unes 5 o 6 h aproximadament. Val, ja sé que hi ha penya que la fa en 2h, hi ha d’haver de tot en aquest món, però hem de fer fotos, un mosset, un traguet… i una vecaineta si cal. Desnivell acumulat : +530 –530. Dificultat : Fàcil. Època ideal : Cal evitar el dies de sol ja que el recorregut transcorre en el seu 80% per zones

Després de molt meditar, m’he decidit a crear el bloc (canviant-lo de lloc), per anar desant totes les meves cabòries muntanyenques. Des de la vora del Montsià, al sud del país, us dono la benvinguda i us convido a deixar les vostres opinions, reflexions i crítiques, de tot allò, que amb el temps i “una canya”, aniré penjant… Vinga pos, som-hi!