GR 92 Etapa 27. Cambrils - Hospitalet de l'Infant

Juliol de 2016


Proposta senderista estiuenca del GR 92, el sender de la Mediterrània, que ens permet fer camí vora el mar i descobrir cales, platges i indrets interessants, descobrint el litoral del Baix Camp. Des de Cambrils a l'Hospitalet de l'Infant
Imprescindible anar equipat per una eventual remullada a qualsevol de les precioses platges i cales que trobem al llarg del recorregut.

Punta de la Riera de Riudecanyes

Aproximació: Aprofitant la bona connexió de transport públic entre les dos localitats el més recomanable és deixar el cotxe a l'estació de tren, en el nostre cas d'Hospitalet, anar amb tren fins a Cambrils i fer la tornada a peu.

Desnivell: Inexistent.
Durada: Unes 4 h. Sense comptar parades .
Dificultat: Fàcil

Itinerari


Aquest tram transcorre sempre vora mar, sovint caminant a trenc d'ona, allà on la sorra és més dura i permet caminar millor. L'inconvenient: ara al juliol, les platges estan a vessar de gent, passes per les platges de molts campings que tenen tot l'espai marítim ocupat, les hores centrals poden ser dures perquè hi ha molt poques ombres, en algún tram d'aquesta etapa la senyalització és pobra i obsoleta, reclama a crits una posta a punt. 

Incici GR a Cambrils

Platja de l'Ardiaca

Platja de la Pixerota

Platja de la Pixerota

Búnker de la Punta de la Pixerota

Platja de la Punta de la Pixerota

Platja dels Pilans

Búnker de l'Estany Salat


Platja dels Penyals

Torreó de Miami

Cala Bot i platja de Cristall

Indicador GR

Port de l'Hospitalet


Platja de l'Arenal

17 km després...


Bona travessa!!

Powered by Wikiloc

Carlit

24 de juliol de 2005

Arriba l'estiu, un bon moment per plantejar-se algun repte d'alçada, aprofitant els dies llargs, la manca de neu (tot i que sovint pot ser un desavantatge), el clima benigne... Us proposo una escapada a un cim que vaig coronar fa uns anys però del que guardo un molt bon record, perquè té una mica de tot: llacs, ambient pirinenc, unes vistes magnífiques, i alçada... ratllant els 3000.


El Carlit, al Pirineu Oriental, està considerat com el cim més alt de tota la Cerdanya, amb 2921m. Tant de la part catalana com de la francesa. Un dels principals atractiu és la gran quantitat de llacs glacials que l’envolten, només superat en tot el Pirineu per la zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici. 

Accés i punt de partida: des de Puigcerdà prenem la carretera N-116 en direcció a Mont Louis, França. Abans d’entrar al poble, trobem una rotonda,agafem una desviació a l’esquerra, D-618, en direcció a les estacions d’esquí de Font Romeu i de Pyrenees2000, Escassament passats uns 400m, una altra rotonda, ara girem a la dreta per la D-118, direcció a les Angles, i enseguida, a 1 km aproximadament,un altre cop a l’esquerra, cap a la Bollosa. Si anem a l’estiu haurem de deixar el cotxe a una zona d’aparcaments (a 1,7km del darrer encreuament de la carretera), i esperar el servei d’autobusos que ens portarà fins al llac i Refugi de la Bollosa, després d’uns 10 km de pista. El refugi és propietat del Club Alpí Francès, té 40 places i és guardat en temporada. 
Travessarem, per damunt tota la presa que conforma el llac i anem a parar al davant de l’hotel Les Bones Hores. Tinc entès que els residents a l’hotel poden pujar amb el vehicle fins aquí. 


Desnivell: 1850 m, acumulats. 
Horaris: 3 h. aproximadament. Pujar i baixar. 
Dificultat: Moderada, amb algún pas complicat a l’aresta cimera 
Bibliografia i cartografia: Cerdanya, 1:50.000 Editorial Alpina 

Descripció de l’itinerari: Des d’aquest punt, a l’esquerra de l’hotel, veiem el cartell amb el mapa dels llacs, estem a 2005 m.


Descripció de l’itinerari: Des d’aquest punt, a l’esquerra de l’hotel, veiem el cartell amb el mapa dels llacs, estem a 2005 m. Comença l’ascensió, les possibilitats són diverses ja que hi ha una variada xarxa de senders, molt concorreguts a l’estiu, que van passant per tots els llacs que conformen tota aquesta vall. Qualsevol elecció és bona, tot i que jo aconsello agafar la via més directa i deixar per a la baixada, si encara hi ha ganes, la visita, per altra part espectacular al circuït de Llacs. 
Per tant la meva aproximació va ser seguir els següents llacs: Viver, Negre, entre el Sec i de la Comassa per pujar una petita lloma i anem a trobar el Llat i el Llong, Trebens i Soubirans, a les aigües del qual ja es veu reflectida l’enforcadura del Carlit. 



Estany Comassa

Estany Sec

A partir del Trebens el camí comença a pujar suaument per l’esquerra de la vall, pel vessant del Tossal Colomer, a la dreta anem deixant enrere el Soubirans (2350m.) 
Tenim el Carlit a tocar, però queda la pitjor part, el camí que puja fort es va convertint en una immensa tartera. Arribem al coll Colomer desprès de passar per l’estany Gelat de Soubirans.



Coll Colomers

El camí emprèn forta pendent per la mateixa aresta fins a un punt on segueix cap a la dreta fins a la xemeneia que uneix l’enforcadura dels dos cims. Degut al “trànsit” dens de gent, prefereixo tirar pel dret i seguir l’aresta, que en forta pendent, molts cops grimpant entre afilats blocs esquistosos, ens deixa al mateix cim sud del Carlit, 2921m. (1h 50’). 





Estany de Lanós


Tot i la gent, la vista és extraordinària: cap al nord-oest l’immens estany de Lanós, i cap a l’est el curiosament anomenat “desert del Carlit”, ple de llacs. Tot i semblar un contrasentit imagino que a l’hivern, tot cobert de neu, deu tenir una certa aparença de desert. Des d’aquí estant m’atreveixo a descobrir, la Pica d’Estats, el Puigmal, el Canigó, el Puigpedrós i altres cims propers. 

Després de les fotos de rigor, cal emprendre el descens, pujant primer al cim nord, injustament més solitari, tot i ser més baix. Aquesta vegada emprenent la xemeneia central i en vertiginosa baixada, a trobar el coll Colomer, i desfer el camí de pujada fins als llacs. Ara sí, completo la visita a la resta de llacs: del Castellà i dels Dugnes, fins arribar novament al llac de Bullosa. 

Estanys Sobirans i Trebens

Estany Castellar

Estany Viver

Entre cavalls passo novament la presa, per anar a recuperar forces al Refugi de les Bullosa, després d’una hora i quart de baixada, sense encantar-te, una cerveseta freda és la millor recompensa. 


Llac de Bollosa

Refugi de la Bollosa


Bona ascensió!


Powered by Wikiloc