Penya del Papiol, 383m.

Seguint amb el repte de la FEEC, li toca el torn a la Penya del Papiol. Amb els seus escassos 380 m. és un bon mirador  de la comarca de l’alt Penedès i de la seva capital, Vilafranca. Tot i no ser  el cim comarcal, ho és el Puig de les Agulles amb 848 m. ens ofereix unes bones vistes , amb grans extensions de vinya. Com altres cims, aquest també té a tocar l’emprempta de la industrialització del sòl amb una gran cantera que resta encant paissagístic a  tota la zona.
From Penya del Papiol
Horari: 1’30-2 h.

Desnivell acumulat: 200 m. Pujada.
Dificultat: fàcil
Època ideal: qualsevol donada la curta durada, evitant les hores fortes de sol a l’estiu

Itinerari: Deixem el cotxe a l’esplanada de davant l’Ajuntament de Sant Miquel d’Olerdola. Hi hem arribat des de Vilafranca del Penedès seguint la C-15 (s’ha d’anar amb compte, la carretera està en obres, a juliol del 2011).
Comencem la ruta a peu tornant a buscar la C-15 per on hem arribat a la població. Creuem una rotonda en obres perpendicularment i seguim un camí asfaltat, que de seguida es bifurca (a la dreta Masia Farreny). Seguim per l’esquerra fins a un revolt pronunciat de la carretera a l’esquerra, després d’una pujadeta que va girant a la dreta estem davant del Sant Sepulcre.

”Es tracta d’un recinte privat, amb una esglèsia romànica, de planta circular, patrimoni artístic i històric,  data de 1061, i té pintures al fresc (en restauració)”.

Un cop feta la visita a l’esglèsia, des del’exterior, refem el camí fins a la primera bifurcació que hem trobat, la de la Masia Farreny, hi passem la porta del tancat, donat que també és una finca privada i seguim la primera pista de terra a la dreta, anem pujant deixant l’accés  a esplanades per al conreu i a un revolt a la dreta trobem una petita esplanada a l’esquerra, entre un pinaret. En aquest punt deixem la pista i resseguim un corriol bastant perdut que enfila la cresta d’una lloma suau, fins al capdamunt de la cresta de la serra. Allà trobarem el GR-92-3, que cal seguir cap a l’esquerra, carenejant i amb el límit de la cantera a la nostra dreta.
Anem seguint el GR fins a la primera punta de la carena, és el Pi del Jaumet, i fins aquí, en suau pujada ens ha acompanyat la cantera. El GR segueix el fil de la serra fins a la Penya del Papiol.



Si el dia és clar, es retalla al nord la silueta de Montserrat. A la banda de ponent tenim als peus Vilafranca i cap a llevant, a més de la cantera i una línia d’alta tensió, podem veure a la costa Vilanova i la Geltrú.
Per tornar desfem el camí fet pel GR, aquesta vegada però el seguirem en direcció sud, fins a trobar un altre cop la C-15, i el caos de les obres. Entre aquestes i les canteres, es desdibuixa el GR, anem però cap a la rotonda provisional on hem començat la sortida i seguint cap a Olèrdola retornem al cotxe.






Descarregat el track a Wikiloc

Bona ascensió !

Psicobloc

Ja està servida una nova experiència dins el món de l'escalada. Aquesta vegada es tracta duna modalitat d'escalada lliure, sense cordes, semblant a escalar en Bloc, baix però no hi ha una colxoneta per amortiguar una possible caiguda, el que hi ha és aigua. Es practica als acantilats, sobr el mar, sobre un riu, un llac... només cal preveure que hi hagi prou fons per absorvir la caiguda en cas que falli la presa.
La manera de graduar és l'habitual escala francesa però amb l'afegit de dos números entre parèntesi que indiquen la llargada total de la via i l'alçada on es troba el pas més dificil o compromés. Per exemple 7a (15,8).
I per a mostra un botó, el crack Chris Sharma, fent pinitos a Mallorca.
Este paio no és normal !.

Les Torres del Moro

“ ...“Una galiota de prohensals” va atacar les costes de la desembocadura de l’Ebre. (comunicat dels procuradors de Tortosa a Barcelona, el 27 de maig de 1473).
Els monarques espanyols per fer front al perill dels pirates i especialment a l’acabament de la Reconquesta es van orientar en una primera fase cap a la possessió dels ports nordafricans. En fracassar la pressa d’Alger i Tunis es va intentar contenir el perill mitjançant l’armada de galeres que no podien donar abast a la vigilància d’una línia de costa tant extensa. Finalment es va recórrer a la solució de construir torres de vigia i defensa per tot el litoral mediterrani, que tenien el suport de forces mòbils.
I així van sorgir les torres que trobem al litoral de l’Ebre, “torres de moros”, construïdes principalment al segle XVI. Altres però, com la Torre Guardiola, la “Torreta” de la Ràpita, ja venien de més antic.”
Pescadors i navegants als Alfacs. Lluís Millàn i Roca.

Torre de la Guardiola

Sovint m’agrada rellegir els llibres del meu estimat mestre Don Millàn,  que amb les seves valuoses recerques,  t’acosten a la història del poble i el territori, i que et fan adonar de la importància del llegat patrimonial que tenim molt a la vora i que la mateixa qüotidianitat fa passar desapercebut.

Fruit de la lectura em va sorgir la idea de fer un recull fotogràfic d’aquestes edificacións que encara són presents a les nostres terres. Segurament no hi són totes, algunes han desaparegut, com al Torre de Sant Felip, al mig de les Cases d’Alcanar, que va ser enderrocada pels anglesos  a la guerra de la Independència, o la Torre de Codonyol que estava situada vora mar, molt a prop del barranc de Codonyol, i que tingué força importància a la guerra del Francès... però he intentat deixar testimoni gràfic de les que encara hi són i que es poden visitar (tot i que algunes són particulars).

Per tal de controlar l’entrada  i el trànsit pel  riu trobem la de la Carrova i la de Font de Quinto i la Casa del Prat ( o la Llotja), a la Serra de les Veles (Campredó)  datades totes tres entre els S. XII i XIII.


Torre de Font de Quinto

La Torre de la Carrova, restaurada a la dècada dels noranta, és possiblement la més majestuosa de la comarca amb una planta rectangular de 15 per 11'5 m. i amb una alçada de 18'5 m.
La Torre agafa el nom de la font d'origen àrab que brolla al seu peu, la Alcharrova i que el 1149 Ramon Berenguer IV donà als hospitalers.
La de la Carrova i la de Font de Quinto estan pràcticament encarades als dos costats del riu.

Torre de la Carrova

La Torre de l’Oriola rep el nom de la partida d’Amposta on es troba. Juntament amb la de Forxeron i la de Poquessalses formaven una mena de cordó defensiu d’Amposta.

 Torre de l'Oriola

 Torre de Forxeron

Torre de Poquessalses

La Torre de la Guardiola, la Torreta, a la Ràpita. “En temps antic quan encara no existia Sant Carles, la torre construïda, “la Torreta” com se l’anomena, degué servir com a torre de senyals en les guerres i ens els perills; d’aquí prendria el nom de Guardiola...” Sebastià Juan Arbó.
Posteriorment, l’any 1964, es va col·locar la imatge del Sagrat Cor.
(foto de l'inici de l'article)

La Torre de Sant Joan d’Alfacs o de Bolig
“... va ser construïda atenent les súpliques de la ciutat de Tortosa donat que les lluites amb els pirates algerians eren freqüents. Particularment forts van ser els combts de 1575 , amb la intervenció dels defensors de la Torre de l’Àngel. Li van donar el nom de Sant Joan en honor a l’Ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.” Lluís Millan

Torre de Sant Joan

Al terme d’Alcanar trobem fins a quatre torres. Dos d’elles, juntament amb la de Magin (al terme de la Ràpita),  conegudes a la Ràpita com les Torres del Moro, la primera, de Magín la segona, la de Pasqualot  i la tercera, la d’Urbano que es troben resseguint el camí dels Bandolers.
Passada la fàbrica del ciment, direcció a Alcanar també trobem la d'en Calbo i la de Morralla.

1a Torre del Moro, la de Magin


2a Torre del Moro, la de Pasqualot
3a Torre del Moro. la d'en Urbano
 La Torre d'en Calbo
La Torre de Morralla

Algunes abandonades i en ruïnes, altres restaurades com a cases particulars o com a residències de turisme rural... us convido a fer una passejada per la nostra història!