Puig de l'Àliga

21 de març de 2016

Aquesta vegada fem una sortida pel Garraf, pel seu extrem més occidental. Seguint el rastre dels 100 cims de la FEEC, pujarem al Puig de l’Àliga, turó de 460 metres que es troba entre els municipis d'Olèrdola a l'Alt Penedès i de Canyelles al Garraf. 


Aproximació: des de Sant Miquel d’Olèrdola, petita població al sud de Villafranca del Penedès, prenem la BV-2443, que pel costat de la C-15 va guanyant alçada enfilant-se cap al Conjunt Monumental d’Olèrdola, format per restes de l’edat del bronze, restes romanes del S II aC, restes medievals del castell del S X i l’esglèsia romànica de St. Miquel. Un espai carregat d’història que es pot visitar. Aquí deixarem el cotxe. 



Durada: Unes 2h. 
Dificultat: fàcil. 
Itinerari: Sortim del parking per una pista en direcció est, vorejant les restes de la muralla romana, i ens dirigim cap al Pla dels Albats per visitar les restes medievals de l’esglèsia de Santa Maria, que evidencien l’existència de un nucli de població, extramurs del castell. Entorn la capella es troba la necròpolis, amb prop d'un centenar de tombes antropomorfes del mateix tipus que es troben a l’interior del recinte. Les sepultures estan excavades a la roca i moltes d’elles pertanyen de neonats i infants: són els albats (nadons morts abans de rebre els Sagraments o tenir ús de raó), nom que ha donat origen al topònim de l'indret. 



Tornem a la pista per la que anàvem i anem donant la volta al turó que sustenta el castell i l’esglèsia de St Miquel. Es pot apreciar fins a quin punt es tracta d’un lloc estratègic al estar protegit per un cingle en quasi tota la seva circumferència.


Resseguint la pista passem pel Pla del Romaní i arribem a la urbanització Daltmar. La pista desemboca a un dels seus carrers que seguirem, vorejant el fondo de l’Obaga, que ens queda a l’esquerra, i que va pujant cap a l’aresta de la serra de la Cogullada. Un cop a l’aresta trenquem pel carrer Puig de l’Àliga, a la dreta per anar carenejant primer per carrer asfaltat, i després per pista, en direcció sud-oest. A la dreta deixem la Penya de l’Escofet, un petit turó on hi ha el pou que subministra l’aigua a la urbanització. Arribem a un coll en una bifurcació, a la dreta una pista baixa cap a la urbanització, seguim per l’esquerra i anem donant la volta en sentit horari al nostre objectiu, en lleugera pujada. Ja tenim al davant el collet i si ens fixem a la dreta de la pista veurem un corriol, que talla en busca de la carena directament. Pugem i ja veurem al davant el vèrtex geodèsic del Puig de l’Àliga, 464m, i una gran creu de ferro, una mica més enllà una torre de guaita forestal. La pluja fa acte de presència i ens priva de les vistes que han de ser espectaculars: el Garraf i la propera Penya del Papiol cap al nord-est, Canyelles als nostres peus i Vilanova en direcció a la costa, la gran plana del Penedès cap a ponent amb el Montmell com a teló de fons... 



Deixem el cim i continuem carenejant en la mateixa direcció que portàvem fins al coll de l’Àliga, a uns 500 m. del cim, on trobarem una bifurcació. Seguint cap a l’esquerra pugem fins al Turó de les Tres Partions coronat per una antena de comunicacions, punt de confluència dels municipis de Castellet i la Gornal, Olèrdola i Canyelles. Tornem a la bifurcació de pistes i abans d’arribar trenquem a l’esquerra per un corriol que ens portarà un altre cop a la pista, ara seguim per la pista de la dreta que baixa directa cap a la urbanització. Seguim el carrer Canyelles fins al final, per la part esquerra, alta, de la urbanització. Ara agafem una pista/camí, que baixa cap al nord-est, fins a trobar la carretera d’accés a la urbanització. La seguim cap a l’esquerra, uns 300 m, i després d’un parell de corbes agafem un corriol que deixa la carretera per la dreta en direcció als antics forns de Can Castellví, empalmem amb una pista que resseguim cap a la dreta pel fons de la vall. A dalt a l’esquerra deixem Can Castellví i la capella de Santa Llúcia. 



Més endavant veiem un corriol a l’esquerra que baixa fins a la font de l’Avellaner. Al cingle del davant veiem les balmes de Cal Ximet, uns abrics de grans dimensions que es devien fer servir antigament com a habitatge i per als ramats. 



Seguim per la pista, deixem a l’esquerra el pujador de Cal Ximet, i seguim pel llit del barranc, a l’esquerra trobem un altre sender que ens portaria a la font de l’Ametlló, abans, també a l'esquerra del camí una barraca de pedra en sec de grans dimensions també ens crida l'atenció, i al capdamunt del cingle s'entreveu l'abric de la font de l'Ametlló.



Uns metres més endavant una pista comença a pujar per la dreta, una cadena barra el pas però la seguim en suau pujada. A una ampla corba cap a l’esquerra, la exuberant vegetació de la raconada ens marca el punt on es troba la font de l’Alba, a l’esquerra del camí. Un bon lloc per fer un descans. 


Seguim pujant i abans d’arribar al coll, a pocs metres de la font, seguim un sender que trenca a la dreta i que pel mig d’un bosquet fent ziga-zaga ens deixa en poca estona a la carretera d’accés al castell. 
Arribats al castell i al pàrking, us recomano la visita al complex (consulteu horaris i preus) . És curiosa també la visita a les sitges medievals que hi ha seguint un sender a la dreta de la porta d’entrada, per la part exterior del recinte. 



Una excel•lent passejada pel Garraf, per assolir un cim emblemàtic de la zona, i una interessant visita a la nostra història. 

Salut i muntanya!



Powered by Wikiloc

Turó del Maltall de Magarola

18 de març de 2016

Curt passeig per assolir un dels cims de la serra de Collserola, el Turó de la Magarola, de 430 m.  situat entre el Barcelonès i el Vallès Occidental.
Sempre em sorprèn la sensació de passar una mena de canvi de dimensió, al canviar en un tres i no rés, del cor d'una de les grans ciutats de la Mediterrània, a la tranquil·litat de la serralada litoral, en tan sols 10 minuts en cotxe. De l'enrenou del trànsit i dels carrers plens de gent, a la pau dels senders i el refilar dels ocells... 



Accés: A la ronda de dalt de Barcelona, a la zona de Sarrià- St. Gervasi, trobem la carretera de Sant Cugat (també coneguda com l'Arrabassada) i a uns 5 km aproximadament girem a la dreta entre uns edifics.  Estem al Coll de l'Erola, també conegut com Vista Rica, a la part de darrera dels edificis hi ha una zona per deixar els cotxes. 

Itinerari: la passejada que us proposo és força curta, però es pot complementar visitant l'ermita de Sant Medir (us recomano seguir aquest track ), però suficient per accedir a la Magarola i gaudir de les impressionants vistes de Barcelona). 
Sortim per la pista que arrenca a l'altre costat de l'aparcament, direcció al Turó de Santa María / Turó de Sant Cebrià / Pas del Rei. És una pista estreta on s'ha de vigilar perquè està força transitada per ciclistes de muntanya. Passat el primer turó, de Santa Maria, seguim fins a un encreuament amb una pista més ampla que puja per la dreta i que seguirem cap a l'esquerra. En pocs metres arribem a una cadena i a un altre encreuament de pistes. Deixarem les principals i comencem a pujar cap a la dreta. El camí al principi ample es va estretint per acavar convertint-se en un sender que ens porta al nostre objectiu: el turó de la Magarola.  Des d'aquest punt tots els anys a la tardor es fa un seguiment de la migració dels rapinyaires a Collserola. 



No vam tenir gaire sort perquè el dia estava una mica tapat i amb no gaire visibilitat, però les vistes de Barcelona als peus, en dia clar han de ser espectaculars, i cap al costat de ponent, Montserrat i els Vallès. 

Seguim el sender, ara de baixada, pel mig d'una densa vegetació fins a un collet, el Pas del Rei, aquí girem cap a l'esquerra per un sender força ombriu fins arribar a una pista que prendrem cap a l'esquerra (seguint recte des d'aquest punt podríem anar a visitar l'ermita de Sant Medir). A partir d'ara ja estem a una pista que en menys d'un kilòmetre ens deixa a l'encreuament on hem trencat cap al cim. 

Fem la tornada tranquilament passejant per pista, al proper encreuament també cap a l'esquerra, sempre en direcció sud fins a l'aparcament. 

Salut i muntanya!


Powered by Wikiloc

Molló Puntaire

Ascensió al Molló Puntaite, punta cimera de la Serra de Mestral, a les Muntanyes de Vandellós, de 728 m. Aquesta punta també forma part de la llista dels 100 cims de la FEEC.


Us proposo una sortida diferent, ja que es tracta d'un combinat explosiu: via ferrada "Serres de Mestral" i senders per assolir el cim i fer el retorn. Una alternativa més assequible és pujar i baixar pel sender de baixada que marco al track.

Recorregut: 8 km. circulars 
Dificultat: Dificil si es fa la combinació amb la Ferrada. Moderat/fàcil si s'opta pel sender. 

Aproximació: A la N-340 en direcció nord, abans d'arribar a l'Hospitalet de l'Infant, entre els punts kilomètrics 1127 i 1128, veiem a l'esquerra de la carretera un camí esfaltat, al costat d'una edificació en forma de ferradura. Seguim la pista i passem per sobre de la via del tren, gira a la dreta, paral·lel a l'autopista uns metres fins que a l'esquerra hi ha un pas per sota de l'AP7. Ara cap a l'esquerra, resseguim el camí paral·lel a l'autopista en direcció contraria. Al davant ens queda l'àrea de servei de l'autopista, i abans d'arribar trenquem a la dreta per una pista que va en direcció a la serra, passem per sota de l'A 7 i girem a l'esquerra. Remuntem la pista tot el que puguem, en funció del vehicle que tinguem. El més recomanable és deixar-lo a una petita esplanada a la dreta abans d'arribar a una bifurcació de la pista que per l'esquerra puja fins a l'ermita de Sant Roc. 

Itinerari: Emprenem la pista que puja decidida cap al racó de la Mallola.Trobarem un encreuament de pistes, cap a l'esquerra es va al racó de l'Aigualcoll, per on tornarem. Seguim pujant cap a la dreta, per la pista que per l'esquerra del barranc va guanyant alçada. Uns metres més endavant, a l'esquerra de la pista veiem un pal indicador, que obre un corriol cap al començament de la via ferrada. Un cop equipats a peu de via, marcada en dos punts rojos, emprenem el primer tram bastant vertical, i trobem les primeres grapes i cadenes, una mica precàries, que seran la constant de tota la via. Anem avançant resseguint la cresta i alternant cables de seguretat i pasos equipats fins a una escletxa que ens deixa al primer rapel d'uns 20 mts d'alçada, la portella Estreta. 



Continuem pel fil de la carena superant diversos passos més o menys compromesos, Pugem per un tram bastant vertical i equipat, la canal del Foll. 





Als pocs metres trobarem un altre coll pronunciat al que accedim desgrimpant per una escletxa entre roques molt estreta, que ens obliga a llevar-nos la motxilla. Remuntem per l'altre costat i anem a trobar el segon rapel, d'uns 15 metres, poc vertical, que es pot desgrimpar per una corda fixa. A partir d'aquest punt la ferrada ja es converteix en un sender que poc a poc va a guanyar l'aresta cimera. Seguint pel sender cap a la dreta aniríem a la Punta dels Avencs. 





Nosaltres optarem per anar cap a la Portella del Xato, cap a l'esquerra, que reconeixerem per les torres de comunicacions que la coronen. Passem de llarg deixant les torres a la dreta i baixem cap a unes pistes que arriben a la portella en direcció oest. 

Passem de llarg el coll i les pistes i resseguim pel fil del carena sempre en direcció oest per petits corriols que van carenejant aquest tram final fins arribar al vértex geodèsic del Molló Puntaire. 



Perfil de la ferrada "Serres de Mestral des de la Mola del Grèvol.

Si el dia es clar, les vistes són impagables, tota la costa des del Delta fins a Tarragona, el Coll de Balaguer, o les serres de Tivissa i Muntanyes de Vandellós a ponent. 
Per tornar desfarem el sender que ens ha portat fins aquí però pendent d'un sender que baixa cap a la dreta a meitat del camí cap a les antenes. Deixem la carena i comencem a baixar en direcció sud. El sender és força trescat i clar. Arribarem a la Mola del Grèvol on trobem la canal del Corb, el sender baixa molt bruscament per trobar una pista forestal al fons del barranc. Estem al racó de l'Aigualcoll. 



A la nostra esquerra neix un corriol que es dirigeix a unes agulles de roca que amaguen una altra via ferrada, la de l'Aigualcoll, una mica més exigent amb té trams desplomats, ràpels i fins i tot un petit pont tibetà. 

Resseguint la pista trobem la Font de l'Aigualcoll i una petita bassa forestal. Seguim per la pista fins a l'encreuament de pistes que citavem al començament de la ressenya. Només ens cal baixar fins al cotxe.

Bona ascensió!!

Powered by Wikiloc

Corral Nou- Andara

9 de març de 2016

Una aproximació al Montsià de la banda dels Freginals, per veure alguns dels seus racons emblemàtics i descobrir senderes poc fressades i molt desconegudes, per a molta gent. 


Des dels Freginals, ens endinsem a la foia pel camí d'Ulldecona, al sud de la població. Als pocs metres una bifurcació a l'esquerra, seguim recte i uns 200 mts més endavant una altra, que ara sí, prenem a l'esquerra. Pugem pel camí dels Canyerils sempre amunt de cara a la serra fins una altra bifurcació. Estem al camí dels Bandolers i ara girem a la dreta. Hi ha algun indicador cap al Corral Nou. Als pocs metres el camí del Corral Nou trenca a l'esquerra. Podem deixar el cotxe, apartat del camí per emprendre la ruta a peu. 

Recorregut: 7Km. circulars. 
Dificultat: La deixo com a moderada donat que són camins poc fressats i una mica perduts. Tota la sendera està marcada amb ratlles blanques i verdes fins a la font d'Andara. 

Itinerari: Deixem el cotxe i remuntem per camí esfaltat cap a la serra. Passem per davant de dos bonics exemples d'arquitectura rural: la caseta de Miquelet de la Verge, al principi del camí, i la del Seré, més amunt i de dos plantes... 

Caseta de Miquelet de la Verge

Caseta del Seré

El camí es va enfilant cap amunt, en casetes de camp arreglades als dos costat. S'acaba el camí bo i es defineix com una pista de terra que al final, a un pinaret, ja es converteix en sender. A la nostra esquerra, podem entreveure les restes del Corral Nou, completament envaïdes per la vegetació. Per les magnituds del corral, havia de ser força important en el seu temps, a més d'estar a un punt clau de comunicació entre la serra i la foia, a tocar del camí vell de Mata-redona. 
Corral Nou

Entrem de ple al barranc del Sastre. Als pocs metres, entre la densa vegetació del llit del barranc ens apareix al davant una magnífica carrasca al costat de les piques del Pantà del Corral Nou. Darrera de la carrasca podem veure l'imponent mur de contenció del Pantà. Es tracta d'una construcció singular, que devia abastir d'aigua el corral Nou. Val la pena enfilar-se per visitar-la. 

Pantà del Corral Nou

Piques del Pantà del Corral Nou

A la dreta de la carrasca surt un sender que s'endinsa encara més al barranc. El creuem dibuixant una pronunciada corba a la dreta i anem pujant en ziga-zagues per l'obaga de la serreta fins a guanyar la carena. Un cop a dalt canviem de barranc, ara tenim als peus el Racó de Morro Cremat i davant els seus empinats cingles que li fan de capçalera, contraforts de la Moleta de Mata-redona. 
Pugem carenejant i donant la volta per la dreta al Morral. Trobem una bifurcació, a la dreta el sender empren la baixada cap al barranc, i en uns cent metres podem visitar les restes d'un gran forn de calç, excavat a la paret. 

Forn al sender al cocó de Morro Cremat

Tornem enrera fins a l'encreuament i ara si, seguim pujant per l'esquerra, guanyant poc a poc alçada sempre pel fil de la carena. Pasem per unes curioses corbes molt tancades, anomenades lo Caragol, fixeus que al darrera acabem de deixar el magnífic Morral: una gran llosa calcària molt inclinada, que s'assoma a la Foia, com la proa d'un gran vaixell. Als pocs metres una altra bifurcació ens indica que en uns 300 metres arribariem a la bassa d'Ortís, i a Mata-redona al caient oposat.

Lo Caragol

Lo Morral

Seguim pel corriol de l'esquerra que durant bona estona ens mantindrà a la mateixa alçada, per sota de la cresta cimera d'aquesta part del Montsià. Ara en direcció nord. A la primera raconada trobem el Cocó de la Rabosa, només amb aigua després de pluges recents. 

Cocó de la Rabosa

Resseguim la cota entrant i sortint de la serra, per damunt de la capçalera del barranc del Sastre. Ens hem de fixar en un cingle important que ens queda a la dreta per sobre del camí, perquè és el nostre objectiu. Al sender, prop del cingle, trobarem una fita de pedres que ens marca un corriol a la dreta. El seguim uns pocs metres i ens deixa a una ampla feixa al mig del cingle rogenc. Estem a l'emblemàtica Corralissa del Cingle. Costa poc imaginar altres temps, quan pastors i bestiar es devien aixoplugar en aquesta gran corralissa. 

Corralissa del Cingle

Retornem al sender i el continuem, direcció nord, sempre mantenint més o menys la cota. Uns metres més enllà passem per sota d'un altre alterós cingle. al seus peus un barranquet, que enfila cap a baix a la plana: el racó del Menut. i per darrera el cingle ja es pot veure el Pic d'Andara de 556 mts que domina aquesta zona del Montsià, només superada pels 623 del Molló dels tres Termes una mica més al sud. Resseguim el contorn del pic d'Andara per anara trobar una altra joia del Montsià: les piques del font d'Andara, al capdamunt d'una balconada de la serra per sobre dels Freginals, i amb el teló de fons de la serra de Godall i el Port. 

Racó del Menut

Piques de la Font d'Andara

Uns metres més endavant trobem la font d'Andara. Avui en dia bastant malmesa i també normalment seca.

Font d'Andara


Aquí neix el sender que ens remuntaria cap al Molló dels tres Termes. Seguim pel sender cap a l'esquerra i als pocs metres uns altra bifurcació marcada amb un petit indicador metàl·lic. A la dreta va a buscar el racó de Cedrilles, per les carrasquetes del Soco, nosaltres emprenem cap a l'esquerra cap al barranc d'Andara, i comencem a devallar. Passem per una tartera de pedra bastant descomposta i a mitja baixada veiem una altra fita de pedres, que ens marca un senderó a l'esquerra, el baixem, arribem al llit del barranc, que baixa empinat i passem a l'altre costat. Resseguint el sender, en pocs metres arribem a la cova d'Andara. Una gran bauma de forma triangular que entra pocs metres a la muntanya. 

Cova d'Andara

Un cop al camí una altra vegada, continuem baixant per sender a estones bastant empinat i descompost fins a la base del barranc on canviem de vessant i anem per la seva banda esquerra. Travessem uns bancalets de pins molt perduts i arribem als conreus d'oliveres. Seguim el camí d'una finca fins a trobar l'encreuament del Camí dels bandolers i el de les Setjoles. Trenquem a l'esquerra, per Bandolers, per camí ample i asfaltat i en poca estona retrobem el cotxe. 
Una volteta molt recomanable per conèixer aquesta zona del Montsià, sovint oblidada, però de gran riquesa antropològica i de paisatges oberts i espectaculars. 

Salut i muntanya!!


Powered by Wikiloc