Avançades de Sant Joan. Tortosa

Aquesta vegada us presento un passeig per la història. Una passejada pel nostre patrimoni proper, que considero que per la seva ubicació un tan amagada, és un gran desconegut per a la majoria de gent.
Preparant una sortida del Camp d'aprenentatge del delta de l'ebre, "Les Muralles de Tortosa",vam estar visitant i revisant l'activitat per a portar-la a terme amb un centre de les nostres terres.


Castell de la Suda

La ubicació de la sortida és al Castell de la Suda, avui en dia Parador Nacional de Turisme, però des del s II a C. punt de partida de la història de Tortosa. Dalt d'aquest turó ja hi ha indicis de l'existència d'un poblat iber emmurallat. Al segle III l'antiga ciutat romana de Dertusa creix i s'estén als peus d'aquest turó emmurallat.


Estela funeria romana al Castell de la Suda. Làpida de Porcia Euphrosyne, del s II dC, que segurament a l'edat mitjana es va posar en un pany de la muralla de llevant del Castell. Es considerada l'estela funeraria més bella d'Espanya. El text en llatí està dedicat a la memòria d'un soldat cors de l'armada imperial mort a les Goles de l'Ebre. L'original és al Museu de Tortosa.
  
Posteriorment els visigots mantenen les muralles durant el seu domini, entre els segles VI i VII. Els àrabs augmenten el recinte emmurallat entre els segles IX i X per protegir els barris més propers, hi construeixen drassanes, un pont de barques, l'Alfòndec (espais d'allotjament i comerç).


Làpida funerària àrab, localitzada el 1972 en descobrir la necròpolis, quan es feien les obres del Parador, a l'entrada del castell. Es tracta de la sepultura del caid Abb al Salam, comandant militar que devia tenir la residència al mateix castell de la Suda. Va morir el 931 i en la seva memòria es va fer aquesta làpida en marbre, amb cal·ligrafia cúfica, considerat com el tipus d'escriptura més antic, emprat entre els segles VIII i X. L'original és al Museu de Tortosa.



El castell de Sant Joan, conegut com el castell de la Suda, és un testimoni clau del passat andalusí de la ciutat. A més, conserva l'única necròpolis islàmica a cel obert de Catalunya.

Va ser construït al S X. sota el califat d'Abderraman III, al damunt d'una antiga acròpolis romana. Tot i l'alçada, un enorme pou excavat dins del recinte baixava a buscar el nivell de l'Ebre per proveir la fortalesa d'aigua.

Després de la conquesta de Tortosa a mans de Ramon Berenguer IV el 1148, el castell es va convertir en presó. Va ser propietat dels Moncada i dels Templers i va ser també la residència preferida del rei Jaume I.
(Font: Patrimoni Gencat)

Durant el regnat de Pere III el cerimoniós es decideix augmentar i reforçar el recinte emmurallat de la ciutat per tal d'incloure les vilanoves que havien crescut extramurs, als actuals barris de Remolins, Rastre i Temple. Les reparacions de portals, torres i muralles són una constant al llarg de l'época medieval, segles XIV, XV i XVI.



La Catedral de Tortosa, una de les mostres més notables del gòtic català. Però a la vegada una catedral que ha estat amagada durant segles, i inacabada, possiblement per raons defensives de la propia ciutat, segons els estandards defensius de la il·lustració.

Detall dels contraforts de la catedral

Muralla de Santa Clara del s XIV


Reials Col·legis

Muralla del Castell al Portal de la Bassa

A finals del segle XV i al XVI s'introdueixen noves tàctiques militars amb l'ús de les armes de foc i els canons, que impliquen la construcció de nous sistemes defensius: fortificacions, revellins, baluards... A Tortosa, després de la guerra dels Segadors, es construeixen, a la segona meitat del s XVII i principis del XVIII, seguint el sistema defensiu de l'enginyer militar francés Sebàstien Vauban, tot un seguit de fortificacions que fan de la ciutat un autèntic fortí inexpugnable: Fortí de les Tenalles, al nord, Avançades de Sant Joan, Fortí de Bonete, Baluard de la Victòria, del Carme, de Crist, d'Orleans, revellí del Temple, baluard de Sant Pere. protegint tot el contron de la ciutat, i fins i tot el Cap de Pont, baluard de defensa del Pont a la part de Ferreries.

Reconstrucció en 3D de les fortificacions. (Albert González)

Recreació en 3D de les Avançades de Sant Joan (Albert González)

Entrada a les Avançades

Muralla de Remolins (s XIV). Torre del Cèlio

Fortí de Tenalles


Fossat i primera avançada (1642-1650)

Muralla cap al Castell de la Suda


Pati d'armes i contramuralla nord

Cos de guàrdia

Segona avançada (1708-1715), fossat i porta d'entrada des del revellí


Tan a prop i tan desconegut!!!