Roca Roja, Mola del Calvo i Racó de la Riba. Montsià

1 de gener de 2019

Quina millor manera de celebrar l'any nou que fent allò que t'agrada: una ruteta pel Montsià. 

Roca Roja

La que us proposo és una ruta molt poc habitual. Tant poc, que el sender està quasi perdut, i cal molta intuició i vista desperta per identificar les nombroses fites de pedra que l'assenyalen, per això marco el traçat com a difícil!!! 
Des de Roca Roja, baixem a la Mola del Calvo, carregada d'indrets interessants de visitar, i després pel sender quasi perdut que passa per la capçalera del Racó de la Riba fins al Coll d'Embaló, remuntar pel crestall fins al sender, aquest bó, dels Moletons o Les Comares, m'encanten tots dos topònims,  per retornar. 

Aproximació: Es pot accedir fins al Mas de Mulet, al mig del barranc de les Codines, arribant des d’Ulldecona pel Lligallo o Camí Montsià. Un cop al mas es pot arribar per la pista, i després d’una llarga costa encimentada, fins a la Bassa Blanca, on trobem una bassa de bombers.

Bassa Blanca

Bassa de bombers a bassa Blanca

Desnivell: uns 1000m. acumulats

Dificultat: Difícil.

Durada: unes 7 hores, comptant parades. Uns 10 Km.


Itinerari: Sortim de Bassa Blanca a la que podem accedir pel camí del Mas de Mulet, fins al final de la pista. Remuntem cap a Roca Roja, i uns metres després de les restes d'una caseta al costat del sender, mirant al barranc cap al sud, deixem el sender principal per baixar entre bancals perduts fins assolir la base del cingle de Roca Roja, que recorrerem en tota la seva extensió, fora sender i per terreny molt perdut. Val la pena veure tot el cingle roginós des de la seva base, amb alguna balma i molta roca vertical acolorida. 

Restes caseta al sender de Roca Roja

Deixem el sender, restes caseta

Roca Roja

Trobem el lligallo de Roca Roja que puja pel crestall de la Serra del Fandango. Un indicador ens dóna diferents possibilitats, anem cap a la Mola del Calvo. El sender va planejant i oferint-nos unes vistes espectaculars de la Punta de la Banya i de tot el contorn litoral que es perd fins a la Serra d'Irta. Comencem a davallar cap a la Mola. Al mig del sender trobem una piqueta de filat i cal estar atents al track perquè després d'una forta baixada, entrem per uns vells bancals a la dreta per anar a trobar el Cocó i la caseta de Caié. Un gran cocó tallat a la roca viva, aprofitant els escorrentius d'una gran llosa on també s'hi va picar una regata per conduïr l'aigua. una mica més al sud les restes de la caseta que encara conserven l'entramet de vigues fetes amb soques per sustentar el sostre. 

Lligallo de Roca Roja. Indicador 


Piqueta de filat al sender

Cocó de Caié

Caseta de Caié

Tornem al sender i seguim baixant fins a l'espectacular Bassa de Damià. Un gran argiler que conserva l'aigua de la pluja, i on hi podem veure una preciosa pica de filat, també tallada a una gran roca, que ara romàn desfalcada a la vora de la bassa. Nombrosos rastres i petjades de porc senglar ens fan imaginar els festivals que es deuen muntar aquestes bèsties a la calma de la nit. 
Seguint més avall arribem a la vora de la pedrera de la fàbrica del ciment. Des d'aquí es constata l'inmens forat que s'ha fet a la serra, menys visible des de la carretera. A la vora una caseta de la mateixa pedrera, i una mica més cap al sud les restes de la caseta de Damià entre un frondós pinaret.

Bassa de Damià

Pedrera del ciment

Caseta de la pedrera

Caseta del tio Damià

Tornem a la bassa de Damià i desfem camí pel mateix sender, però a pocs metres de la bassa ens desviem per l'esquerra entre un pinar per trobar també les restes de l'aljub de l'Úrsol. Una caseta amb sostre de volta, ja caigut, i amb una cisterna a la part de darrera on emmagatzemaven aigua. 

Aljub de l'Úrsol

Interior de l'aljub

Remuntem tota la costa que ja haviem baixat fins a la mateixa alçada del sender planer que venia de Roca Roja, on trobem una bifurcació, amb un indicador tombat al terra que ens assenyala per la dreta, el sender a la cova Calderera i al Coll d'Embaló. Compte amb aquest tram perquè es força perdedor. Només algunes fites de pedra ens confirmen que seguim pel bon camí, tot i ser quasi inexistent em alguns trams. Seria la continuació més meridional del sender de les Faixes, que enllaçaria, de fet ho fa, la Font del Bassiol i Roca Roja. Les vistes dels Alfacs són meravelloses, el dia acompanya!

Indicador tombat

Pedrera

Mola del Calvo

Racó de la Riba

Travessem fins a 6 grans rossegadors de pedra, mantenint una cota més o menys semblant. 
Al principi el sender fa una forta davallada per continuar fins a una punta de cingle, on passem a tocar de la base. 
Al segon rossegador de pedra, davallo uns metres cap a baix seguint rastres molt evidents de porc senglar, fins a un gran revolcador. 
Seguim superant barranquets amb grans rossegadors de pedra, i amb grans arbres isolats enmig d'un mar de pedra calcàrea que s'aboquen cap al Racó de la Riba. Seguim en direcció nord-est, entrant i sortint fins al 5è rossegador, molt gran, que si seguíssim cap a baix ens portaria a la cova Calderera, que deixo per a una propera entrada. 

Grans rossegadors de pedra



Revolcador de senglars

Un cop superat el sisè rossegador, el sender remunta cap al Coll d'Embaló, la fita que separa el Racó de la Riba del barranc del Bassiol. 
Probo sort enfilant-me, per mateix crestall del coll per anar a trobar la carena del Montsià. Em sorprén trobar enmig de la cresta, un pujador entre roques, empedrat i assegurat amb pedra en sec, que em fa pensar que no sóc el primer en passar per aquí, i que segurament algun pastor devia bastir per superar ràpidament el desnivell. 

Coll d'Embaló

Sender a Molacima

Contraforts de Molacima

Pas empedrat al crestall

Barranc del Bassiol

Badia dels Alfacs

A la dreta Molacima, vigila immutable el pas del temps. Després d'una fàcil grimpadeta i un flanqueig cap al sud guanyo fàcilment el sender dels Moletons o de Les Comares, a la mateixa Portella Blanca. 
Resseguint el còmode sender cap al sud, passo pel Coll de Carrasqueta i arribo fins al Molló, on el sender comença a davallar cap a la Bassa de Tabola i el Molló de Roca Roja, aquesta vegada al capdamunt dels cingles. 

Portella Blanca

Coll de Carrasqueta

Lo Molló

Badall de la Solsida

Bassa de Tabola

Molló de Roca Roja

Deixo un moment el sender principal, per la dreta per arribar fins a l'espectacular escletxa de la Solsida. Un gran "badall al cap" de la mola de Roca Roja. 

La Solsida


Tornant al sender principal baixo cap a la Bassa Blanca. 

Salut i muntanya... i bon any!



                       
Powered by Wikiloc

La Palma d'Ebre i Flix

26 de juliol de 2018


Tanco aquesta sèrie d'entrades dedicades a una visita d'estiu a les comarques de la Ribera d'Ebre i Priorat amb la visita al petit poble de la Palma d'Ebre, d'uns 350 habitants, a l'altipla de la comarca de la Ribera d'Ebre. És d'aquells pobles que tots sabem menys o menys per on cau, però que la gent no acostuma a visitar per estar fora de qualsevol ruta habitual. Us recomano molt que hi feu una passejada perquè pels estrets carrers del poble s'hi amaga una petita joia: L'esglèsia romànica de Santa Maria, dedicada a la verge del Roser que data dels segles XII i XIII, de gran interès històric i arquitectònic, que recentment ha estat restaurada, retornant-li el seu esplendor. 

Esglèsia romànica de Santa Maria

Absis de Santa Maria

A pocs metres també trobem l'esglèsia parroquial de l'Assumpció, d'estil renaixentista i que data de mitjans del segle XIX. Uns metres més endavant, seguint el carrer major trobem la casa de la Vila, als baixos hi ha l'antiga presó que data del segle XV.

Esglèsia de l'Assumpció

Rellotge de sol a un casal de la Palma

Però ho confeso, el que realment m'ha portat a la Palma d'Ebre i que m'ha fet descobrir el poble, és la visita als afores del poble, en direcció a l'embassament de la Palma, del Pi de Cal Pino. 

Pi de Cal Pino

Detall de la soca

Arbre monumental de primer ordre. És l'arbre amb la soca més gruixuda de Catalunya. Amb una volta de canó de 4,90 m, una capaçada de 22 metres i una alçada de 14. De la soca parteixen dos branques enormes, i una tercera que es va esgallar a causa de les nevades de 1944. També esmentat com a Pi de la Palma, el poeta Lluís Joanpere li va dedicar uns versos l'any 1979:


"...Ets grapada de verdors, caramull de fantasies,
gruixut i nuós brancatge, just a la terra arrelat;
tu que domines el llamp, que orientes les falcilles,
que et despentines del vent, que la boira desafies,

prop de la Palma enclavat... "  

Ens fem petits i insignificants al costat d'aquestes meravelles que ens regala la natura.


Embassament de la Palma

La Palma d'Ebre

Segueixo camí cap a Flix, però no amb la inteció de visitar el poble, sinó de passejar per l'ermita del Remei. Un santuari situat a uns 6 km al nord de la població, prop de la Punta de la Senyora, pujant per la carretera C-233 i prenen el camí de l'ermita.

Al mateix marge de l'esplanada de l'ermita hi brolla la font del Remei. Aquesta està adosada a un cingle de roca, al que s'hi pot accedir per un sender a l'esquerra de l'ermita i que ens ofereix unes boniques vistes d'aquesta per la part superior. De façanes blanques, amb un bonic rellotge de sol sota la gran espadanya, l'espai convida a la contemplació!

Font del Remei

Espadanya

Ermita del Remei

Vista aèria de l'ermita

A un quilòmetre del poble, per la mateixa C-233, creuem per un pont a l'esquerra el riu de la Cana i remuntem per una pista asfaltada, és el camí de la Boca Bovera, que per sobre ressegueix tot el meandre de Flix. Només cal parar-se a un apartador del camí a pocs metres de l'empinat  talús que baixa cap a l'Ebre, per gaudir d'unes vistes meravelloses de tot el meandre, la capriciosa corva de l'Ebre abraçant a Flix.

Meandre de Flix

Meandre de Flix


Salut i muntanya!!