Mapes del territori

Tot i que alguns ja fa temps que hi són, us deixo una petita mostra de mapes interessants del territori més proper a les Terres de l'Ebre.

Serra de Godall. Complementa a la edició sobre el Montsià, de manera monogràfica. Escala 1:20000


Estels del Sud. A l'estil de les grans travesses clàssiques, com la Cavalls del Vent o la Carros de Foc, al voltant del Port també trobem una proposta molt interessant de travessa. Una volta al massís, visitant refugis i pobles del contorn.


Vall de Cardó: En motiu del 50è dia del camí de muntanya, l'editorial Piolet ha editat aquest mapa de la zona , a la vegada que es va fer una neteja a fons i senyalització, de molts dels camins que solquen aquest racó de la Vall de Cardó.





Cova del Pi. Mas de Comú

03 d'abril de 2015

A mig camí entre el Mas de Comú i el crestall, en linia recta, es troba aquesta petita meravella. 
No és una cova de grans dimensions, deu tirar uns 20 metres, en dos boques diferents que s'obren des de la primera sala, i que es comuniquen al fons. Un bon tros de gatera ens deixa a la sala interior, on es pot estar dret i gaudir de l'espectacle: estalagmites, banderes, columnes... petites colades...



A nivell d'espeleo és possiblement la cova més complerta que hi ha a la serra del Montsià. Un festival per als sentits. Aquí us deixo una petita mostra: 



Font del Pi

Boca de la Cova del Pi














Crescuda del riu Sénia.

23 març 2015

El Sénia és un riu estacionari, amb apenes 50 km de recorregut. Una mica més amunt de Sant Rafel hi ha un gran forat a la llera que fa d'embornal de la poca aigua que hi baixa. D'aquest punt cap al mar, coneixem un Sénia absolutament sec, fins a quasi bé la desembocadura.

Després de l'episodi de forta llevantada dels dies 20, 21, 22 i 23 de març de 2015, el Sénia està absolutament desconegut. La força de la natura desfermada ens ha fet gaudir, per una banda, de l'espectacle de veure un riu "de veritat", amb una energia inusual, fora de límits, que a la vegada amaga una part molt perillosa i fins i tot tràgica. Hem hagut de lamentar la trista desaparició d'una noia d'un poble veí.

Em va fer pensar en altres temps on aquesta força era aprofitada per la gent de la zona, i es la prova del sentit que tenien l'existència de molts molins al llarg de la seva curta trajectòria. Cosa que costa entendre en veure una llera totalment seca en una situació normal.

En poques hores el pantà es va omplir a vessar... aigua, vida... però també tragèdia. Vet aquí la paradoxa d'aquesta vida.





Crescuda riu Sénia 23 març 2015 from Pep Badia on Vimeo.