Font del Porró i coves del barranc de l'Ortiga. Montsià

27 d’octubre de 2019

Segueixo tirant mà d’arxius dels del confinament, i aquesta vegada vull compartir una gran troballa que vam fer l’any passat: La Font del Porró, al Montsià.
Feia molts anys que li anàvem al darrera. Era una de les encara nombroses incògnites del Montsià. Topònims que veus en els mapes, o llocs mítics dels que n’hem sentit parlar moltes vegades, però que tant sols la transmisió oral i alguna vaga ressenya, ens dóna pistes de la seva presència.
La Font del Porró forma part del primer grup: tot i estar assenyalada als mapes, mai fins ara l’havia trobat. Compartint la recerca amb els companys Agustí Barceló i Sisco Moya, i gràcies a la seva constància, l’any passat van poder finalment localitzar-la, i no tant sols la font sinó tot un reguitzell de petites coves i balmes, que van anar trobant mentre feien la recerca. Finalment, amb l’ajuda d’un dels millors coneixedors de la serra, Xavier Mançanera d’Ulldecona, la van localitzar!

Font del Porró

Vaigue per endavant que es tracta d’un itinerari complex, gens fàcil de seguir i de trobar, en tractar-se d’una zona del Montsià molt poc concorreguda, i de difícil accés. Des de la desaparició dels ramats de cabres i bous, abans tant habituals al proper Mas de Comú, els vells corriols que solcaven aquests barrancs han desaparegut sota una densa vegetació, i ara tant sols el rastre de corriols de porc senglar, ajuda a trobar els passos més evidents per progressar entre aquest mar de malesa.
Us adjunto el track que vaig seguir per trobar-la, perquè possiblement tant sols amb l’ajuda d’un GPS s’hi pot arribar ara mateix.

Aproximació: Des d’Ulldecona, pugem pel camí Montsià, o camí del Mas de Comú, l’antic GR-92, fins a l’àrea interpretativa del Barranc del Mas de Comú, on deixem el cotxe.

Desnivell: Uns 1400m acumulats.

Dificultat: Difícil.

Durada: Unes 6 hores, uns 10 km.

Itinerari: Com he comentat al principi de la publicació, i degut a que bona part de l’itinerari es fora senders, no faré una descripció molt acurada d l’itinerari, i us convido a que us descarregueu el track al vostre GPS, per afinar la recerca.
Sortim de l’àrea interpretativa i seguim remuntant el Camí Montsià, fins al final, on comença el sender que puja al Mas de Comú.
Al principi anem pel llit del barranc, i a la dreta veiem un petit vell filat per caçar. Aviat el sender surt del llit del barranc per l’esquerra i comença a guanyar alçada. Per la dreta deixem el barranc del Pare Pasqual. Més endavant, en una zona rocosa passem per les restes d’una vella portera que impedia que els ramats baixessin als plans.

Portera al Barranc del Mas de Comú


El sender segueix remuntant i a la dreta del camí anem trobant les restes de vells forns de calç, fins a quatre, que demostren la importància d’aquest vell ofici, en aquesta zona d’accés a un dels masos més emblemàtics de la serra. A un dels forns, que té també un abeurador al costat, em sorprén trobar boga al seu interior, impermeabilitzat per contenir aigua.

Forns de calç


Boga dins un vell forn de calç / cisterna

Un vell abeurador

Un cop superat el barranc de l’Ortiga, per on transcorre bona part de l’itinerari, el sender comença a pujar fort fent grans ziga-zagues. A una forta corba a l’esquerra, i als peus d’un petit cingle de roca, per la dreta davalla un petit corriol assenyalat amb una fita de pedres que ens porta a la Cova de l’Ortiga, o també anomenada en algunes fonts com la Cova del Gall. Una gran balma triangular que s’endinsa uns metres al rocall, resguardada per un mur de pedra en sec, per aixoplugar els ramats.

Baixador a la Cova de l'Ortiga

Cova de l'Ortiga


Barranc del Mas de Comú i la Mola Alta

Tornem al sender i seguim pujant. Aviat per l’esquerra deixem el sender que ens porta al Lligallo Reial, i a un altre sender d’accés al Mas de Comú. Seguim remuntant pel principal, fins a tornar a estar a les envistes del barranc de l’Ortiga, molt a prop ja dels grans bancals del Mas de Comú. Aquí deixem el sender principal per la dreta i seguim un corriol que ens permet creuar novament el barranc i arribar a una petita lloma arrodonida, i ara envaïda per la vegetació, on s’amaga la Font de l’Ortiga, completament seca.

Bifurcació al Lligallo Reial

Lloma de la Font de l'Ortiga

Corriol a la Font de l'Ortiga

Cova de l'Ortiga des de dalt

Font de l'Ortiga

Seguim un petit i perdut corriol que en direcció sud-oest primer, i després en pujada en direcció sud-est, ens deixarà a cavall de la carena. El corriol segueix el seu camí en direcció a les Coves del Pare Pasqual, però en aquest punt el deixem i comencem a remuntar la carena fora sender.
Un pas entre dos grans blocs de roca en permet remuntar aquest primer esglaó de cingles. Un cop a dalt, seguim el contorn de la vora del cingle per l’esquerra, en una zona de densa vegetació, on haurem d’extremar els sentits per trobar el pas adient. Cap al final, la malesa ens obliga a baixar uns metres per poder seguir endavant fins a la part baixa d’un rossegador de pedra. Aquest serà ara el nostre camí, i caldrà remuntar-lo. Al següent esglaó de cingles que trobem per la dreta, i vora al rossegador que remuntem veiem la Cova de les Carrasques, una petita balma fruit d’una fractura horitzontal del propi cingle.

Punt on deixem el sender i pugem carenejant

Rossegador de pedra

Cova de les Carrasques


Seguim remuntant el rossegador per superar aquest segon i arribar al tercer esglaó de cingles que seguirem per dalt i per la dreta, en direcció oest. Hem d’estar pendents de la vora d’aquest cingle perquè trobarem un petit grau, que ens permetrà baixar i resseguir-lo ara, en la mateixa direcció però per sota. Anem fins al llit del barranc que baixa directe des de la Torreta, sempre per sota el cingle i ja veurem a la dreta i uns metres per sota, una petita esplanada, netejada pels companys Sisco i Agustí, on s’amaga la preuada Font del Porró. Com l’anterior està també completament seca, però no deixa de ser emocionant trobar un altre dels indrets amagats del Montsià. Un cop aquí, i per la localització, no costa entendre que fàcilment es podria comunicar amb la propera Font o Cova de la Gota, a la que s’accedeix fàcilment des del sender de les Coves del Pare Pasqual, o amb el sender que uneix aquestes amb la Font de l’Ortiga, que transcorre tres cingles més avall. Ara però, tot està perdut i cobert per un espès mantell de coscoll, arçots i argelagues que barren el pas.

Cingles del barranc de l'Ortiga

Font del Porró

Esplanada de la Font del Porró

Torno uns metres enrera fins on la vegetació em permet baixar uns metres per trobar la part alta del segon esglaó de cingle. Fixeus com està la zona que d’uns metres per sota, em surt un porc senglar esperitat, que em deixa glaçat veient com fuig… 
Un altre petit grau em permet baixar a la base d’aquest segon cingle i resseguir-lo  fins a la Cova del Pilanet, on una petita columna molt fossilitzada marca la boca de la petita cavitat.
Seguim el cingle en la mateixa direcció i retrobem la Cova de les Carrasques. 


Cova del Pilanet

Novament pugem per rossegador, però ara, als peus del tercer esglaó de cingles, anem cap a l’esquerra. A la base del cingle trobem molt properes la Cova del Gresol, i la de la Figuera. Petites cavitats a peu de cingle. Més endavant encara trobem la del Teix, i un altra petita entrada, sempre a la nostra dreta.

Cova Gresol

Interior cova Gresol

Cova de la Figuera



Cova del Teix



Ens clavem al llit del barranc i el comencem a remuntar, per trobar uns metres per damunt la Font del Teix, quasi seca també. Des d’aquí i ja per sender, remunto fins al Coll del Teix i resseguint la carena en direcció sud-oest, fins a la Torreta o Pare Pasqual, punta cimera de la serra del Montsià. Un respir per agafar forces, gaudint de les magnífiques vistes de la badia dels Alfacs, i del fet de tornar a anar per un sender…

Barranc

Font del Teix

Coll del Teix


La Torreta


Seguint la mateixa direcció baixo fins a la base de Molacima i prenc el sender que en baixada cap a la Foia, pel Mas de Rosalea, em porta fins al Fornet.

Molacima

Lo Fornet

Bifurcació a les Cioves del Pare Pasqual i contraforts de la Torreta

Torno a pujar pel mateix camí uns metres, però ara trenco per l’esquerra pel sender que em baixa fins a les Coves del Pare Pasqual, l i passant per la Bassa de Campa, baixo fins a l’area interpretativa on tinc el cotxe.

Barranc del Pare Pasqual

Bifurcació a la Font de l'Ortiga

Cova del Pare Pasqual

Bassa de Campa

Caseta dels Marcelinos

Una ruta potent i difícil per trobar la Font del Porró. Montsià autèntic!!!

Salut i muntanya!!

                      
Powered by Wikiloc

Coves de la Fou. El Port

Vint-i-cinquè dia de confinament!!. 

Estem a l’abril, en plena setmana de pasqua, i seguim tancats a casa. És com un malson surrealista i recurrent… el dia a dia s’està convertint en el puto “dia de la marmota”.
Poc a poc he anat desconnectant de les noticies del món exterior, per salut mental, que uns dies supero amb excel·lència a base de teletreball, ioga, “cuinetes”, alguna sèrie, neteja… , i d’altres em sotmet a un estat de catarsi depressiva…
Però siguem positius: el saber que dia a dia, familia, amics i les seves famílies, la gent del poble i del territori, estan bé de salut i ho estan portant de la millor manera possible, em dóna esperança. S’entreveu la llum al final del túnel i cada dia és un dia menys per tornar a gaudir de la seva companyia… com enyoro poder abraçar als qui estimo!, i quin poc valor li donem en una situació normal…

Tiro ma d’arxius i de sortides fetes abans de l’apocalispsi, confiant que aquesta humil publicació també us ajudi a desconnectar momentàniament i a gaudir de les nostres muntanyes i els nostres paisatges, que ben aviat tornarem a visitar. Ànims i quedem-nos a casa!!!

4 de gener de 2020

Ja feia molt temps que em rondava pel cap fer aquesta proposta d’itinerari fàcil, enllaçant tres punts emblemàtics de la zona de la Fou, al Port; unint en una mateixa jornada la visita a tres coves precioses, que ténen la particularitat de tenir associada una font i un bassi, convertint-les en petits oasis de vida, de pau i d’una gran bellesa. El dia de la visita, tot i que les tres tenien aigua, es notaven els estralls de la forta sequera que hem arrossegat bona part de l’hivern. Ara en les darreres llevantades, les imagino més vives, més ufanoses…

Cova dels Àngels

Aproximació.: Des del pantà d’Ulldecona, prenem la pista de la Fou, per la dreta un cop passat el pont, i ens internem al Port fins a l’àrea recreativa, a 8,12 Km del pantà.

Dificultat: Fàcil / Moderat

Durada: Unes 4 hores, 10,2 Km

Desnivell: Uns 1600 m acumulats.

Itinerari: Deixem el cotxe a l’àrea recreativa, i prenem la pista forestal que ens ha portat fins aquí en sentit contrari. A una marcada corba a la dreta, entrem per l’esquerra al costat d’una petita caseta forestal. Un indicador ens assenyala el sender d’accés al Racó del Tabac, un gran barranc pel que es pot accedir als Plans de Valldebous, i a la Punta de la Puça. El deixem a la nostra dreta i baixem per una vella pista barrada amb una cadena, que ens porta a creuar el barranc de la Fou, i remuntant per l’altra vessant seguint les grans ziga-zagues de la pista ens deixa al davant d’un preciós xalet forestal, envoltat de bosc.

Àrea de la Fou

Sender al Racó del Tabac

Barranc de la Fou

Xalet forestal de la Fou

Per la dreta del frontal del xalet remunta un corriol que seguim en pujada uns metres, i que aviat va planejant en direcció nord.
Passem sota els espectaculars cingles de la Mallada de Valldabella i resseguint el seu contorn per la base prenem direcció nord-est. 


Mallada de Valldabella

El sender s’interna en una preciosa raconada del cingle, curulla d’una vegetació ufanosa. Som al Racó de la Cova dels Àngels.
A la dreta, el bassi vuit ens mostra el camí que per una feixa del cingle ens porta a una balconada privilegiada des d’on podem assaborir molts racons de la Fou. Per l’esquerra del bassi i entre boixos enormes arribem a l’entrada de la cova, amb multitud de formacions fòssils, i nombroses columnes que formen un petit bosc calcari. Per la dreta i pujant a un petit ressalt visitem l’interior de la petita cova que acull una espectacular colada, que regalima aigua per tot, inventant mil matissos de colors a la roca. Al fons un petit llac acull les mil gotes del sostre… serenament. 
Un regal per a l’esperit, i una pau immensa que t’embolcalla. Com sempre que hi torno, un retrobament especial amb el meu pare, que me la va descobrir fa molts anys!! Em fa feliç ser-hi i compartir-la. Gràcies.

Racó Cova dels Àngels






Des de la cova prenem un sender que comença a baixar decidit entre els boixos i els pins. Per la dreta trobem un altre sender que ens remuntaria cap a la Punta de la Puça pels bancals de Sarpa, però seguim baixant decidits fins a retrobar la pista.
La prenem per la dreta i l’anem remuntant. Després d’un petit portell entre grans roques, ens fixem i a l’esquerra veiem un tram molt ampli del rocós barranc de la Fou. Després de fortes pluges, aquí s’aplega força aigua. Som al Pantanet.
Uns metres més amunt la pista creua el barranc per una mena de pontet encimentat, que dóna a una esplanada gran. Sota el cingle gran que tenim a la dreta, i al mateix llit del barranc brolla la Font del Teix, al recer dels altius pollancres.

Pista de la Fou

Font del Teix

Font del Teix

Sender a Cova dels Bous

Per l’esquerra de la pista, uns metres més amunt de la font, veiem l’indicador que ens mostra el sender a la cova dels Bous.
Un sender que puja sense concessions, uns 200 metres de desnivell en menys d’un quilòmetre de recorregut. Al capdamunt, i sota un altre cingle espectacular trobem la Cova dels Bous. Una gran balma que obre a la base del cingle, però sense adentrar-s’hi. Per la dreta i també seguint el cingle, deixem el sender que ens portaria al Turmell i les Vallcaneres, que ja he descrit en altres entrades. A l’esquerra de la coveta, veiem el vell bassi, ara vuit d’aigua, un gran arbre tombat, i darrera de les seves arrels, el raconet que acull la font de la Cova dels Bous.


Cova dels Bous



Font de la Cova dels Bous

Des de la mateixa raconada de la font veiem el sender que surt en direcció sud-oest, resseguint la base dels cingles.
El sender ens porta a una zona més despoblada de vegetació que ens regala unes magnífiques vistes del barranc de la Fou, als nostres peus. 
Comencem a baixar fort per entre caps de barranc, per arribar a la zona de les Fagedes. A l’esquerra veiem l’indicador que ens porta uns metres més avall, al llit d’un barranquet, fins a la Font dels Hortets, que només deixa anar un fil d’aigua.

Barranc de la Fou


Font dels Hortets

Un altre cop al sender, el seguim i passem un coll entre el Solà dels Hortets a la nostra esquerra i la Moleta dels Hortets enlairada a la dreta. Mil agulles de roca, amb el teló de fons del Morral del Catinell. Ens crida l’atenció, a l’altra banda del barranc de la Fou, una curiosa agulla de roca solitària en forma de bolet.
El sender torna a baixar decidit. Ara estem enfront de la imponent Mola Aixada, que més tard quasi carenejarem. El sender ens porta al fons  d’un barranc, on trobem un indicador. Estem a l’aiguabarreig de dos importants barrancs, el de Cova Roja a l’esquerra i el de les Tosques a la dreta. Prenem el primer, i el sender molt trescat ens porta pel mateix llit remuntant-lo.

Morral del Catinell


Racó de la Cova dels Àngels

Mola Aixada


El sender s’enfila ara pel vessant dret del barranc guanyant metres, però aviat prenem un corriol per la dreta, que torna a baixar al llit del barranc. Aquest corriol ens portari a la capçalera del barranc de les Tosques i a la Canal Negra, que remunta fins al Negrell, una ruta encara pendent.
Al mateix llit del barranc i uns metres més amunt trobem el bassi de la Font de Cova Roja, d’aspecte fantasmagòric, amb curioses canals de fusta que abasteixen d’aigua el bassi. Només hi falten els follets!
Tornem al sender principal  i pocs metres més amunt trobem l’entrador a la Cova Roja. També anomenada Cova Na Roja, té als mateix peus del cingle on s’interna, una bonica barraca de pedra en sec, i la font a la seva esquerra. Uns metres més enllà la estreta boca de la cova, protegida per una paret de pedra en sec, que com un tub recte s’interna a la muntanya uns 30 metres. Prop de la boca de la cova, reposen les restes d’una petita cabra, que va trobar-hi aquí el seu darrer refugi.

Bassi de Cova Na Roja




Font de Cova Na Roja

Cova Na Roja


Tornem al sender i seguim remuntant cap a la capçalera del barranc, sota uns espectaculars exemplars de pi negral que poblen aquesta raconada.
Ara el sender puja fort i va girant cap a l’esquerra uns 180 graus, però per sobre dels cingles que acullen la Cova Roja. Anem per la Costa Dreta, en direcció nord-est per sota de la carena de Mola Aixada, dibuixant tot el seu contorn sense perdre alçada. Per l’esquerra tenim una àmplia panoràmica de les Muntanyes del Negrell.


Muntanyes del Negrell

En arribar a la punta, el sender segueix el contorn de la muntanya i comença a baixar per sobre de les Lleixes, els espectaculars cingles que formen els contraforts orientals de Mola Aixada. Passem a la vora d’una preciosa balma, i arribem a una punta de cingle, on el sender passa per una estreta lleixa de roca sobre un alt espadat. Un cable fixat a la roca ens permet passar assegurats. Allà on acaba la lleixa, i a una petita balma dalt a la dreta, s’amaga la font de la Portella de la Malladeta, i uns metres més endavant ja estem al Coll de la Portella, amb unes vistes fantàstiques del Pont Foradat.

Balma de les Lleixes

Les Lleixes

Font de la Portella de la Malladeta

Moleta de l'Àliga

El Pont Foradat

Des del coll, prenem el sender que per l’esquerra comença a baixar decidit cap al fons de la vall de la Fou. Més avall retrobem el sender, que per l’esquerra ens tornaria a portar a la Font dels Hortets i al Barranc de les Tosques. El seguim per la dreta i acabem de baixar el metres que ens separen de l’àrea de lleure de la Fou, on hem començat la ruta.
Bon itinerari i millor companyia!

Salut i muntanya!!!  Ara més salut que mai…

                   
Powered by Wikiloc