Tossal de Mirapallars. 100 cims

23 d'agost de 2019

Segona jornada pel Montsec de Rúbies. Aquesta vegada per coronar el seu cim, el Tossal de la Torreta, sostre comarcal de  la Noguera,  i el Tossal de Mirapallars-i-Urgell, de la llista dels 100 cims de la FEEC, resseguint bona part de l'etapa 22 del GR-1. 


Tossal de la Torreta

Forat del Gel

Us proposo una interessant ruta que careneja un tram de l'impressionant Montsec, la primera gran muralla del prepirineu que ens aboca al Pallars Jussà, i amb la cirereta, de visita obligada, del forat del Gel. Una magnífica cavitat que ens deixarà sense alé! 

Aproximació: des d'Artesa de Segre, remuntem per la LP-9132 fins a Vilanova de Meià. Allí prenem la L-913 que puja per un estret pas entre els grans farallons de la Roca dels Arcs, un immens bloc de roca calcària de prop d'un quilòmetre de llargada per 200 m. de vertical solcada de vies, paradís dels escaladors,  a l'extrem oriental del Montsec de Rúbies. 


Roca dels Arcs
Croquis de les vies d'escalada de la Roca dels Arcs (enlavertical.com)


Cingles del Desferrador

La revirada carretera ens puja fins a la collada de l'Hostal Roig, on podem deixar el cotxe a un entrador a l'esquerra, abans de l'hostal (vella masada reconvertida en granja). 


l'Hostal Roig

Desnivell:Uns 1600 m acumulats, 796 positius.

Dificultat: Moderat. Compte amb la cova si la visiteu fins al fons!

Durada:7h. comptant parades i la visita a la cova. 17,9 Km.

Itinerari: Des de l'entrador, passem a tocar de les restes del Corral del Petit i trobem a la dreta de la pista un indicador a la Portella Blanca, que per un sender ens remunta dalt del turonet on trobem restes de velles trinxeres. 


GR 1 a la Portella Blanca

Trinxeres de Montllor

Trinxeres de Montllor

Poc més endavant retrobem la pista i la seguim. Som al camí de les Boïgues que seguirem uns 5,5 km, sempre pel ramal principal, recorrent el vessant nord del Montsec i guanyant alçada de manera suau però mantinguda, entre magnífics boscos de pi roig, grans aurons i roures espectaculars. 

Camí de les Boïgues

Desvio al Forat del Gel

Aproximadament al Km 5,5, deixem a l'esquerra la pista que remunta al coll de Llau de Comatorta, a la mateixa carena, per on després baixarem. Emprenem una gran corba a la dreta de la pista, amb la referència d'una petita cabana de pastors per la dreta. 

Aviat trobem a la dreta l'indicador del Forat del Gel. Deixem la pista i baixem per un sender en direcció a la cabana, que deixem a la dreta. 


Cabana de pastors

Sender al Forat del Gel

Embassament de Terradets

El sender agafa direcció oest, faldejant l'empinadíssima vessant nord del Montsec, que baixa cap als boscos de Llimiana. Entre solitaris roures monumentals, el sender pren direcció nord en una baixada desenfrenada que ens fa perdre uns 150 metres en molt poc recorregut. Trobem una feixa rocosa ara en direcció est que travessem en diagonal perdent una mica més d'alçada i que ens deixa encarats a un important replec rocós, per dalt del Serrat de Comellassos i del Serrat de Costes Rèbies. El sender s'interna entre boixos per donar pas a la impressionant boca del Forat del Gel. 


Muntanyesa griseta. Erebia cassioides

Roures monumentals

Entrada al Forat

Boca del Forat del Gel

La boca en forma de mitja lluna inclinada té una amplada d'uns 40 m. i una alçada de uns 15 m. D'un desnivell de uns 60m. i un recorregut total proper als 180 m., la primera sensació és d'immensitat a la primera gran sala vestíbul, però encara reserva la sorpresa de, després d'un petita meseta de blocs que la manté amagada a la vista, trobar una gran tartera de blocs que s'aboca a la seva cota més baixa i que amaga per les parets i sostres interessants formacions espeleològiques. Tot i estar a l'agost i tenir una elevada temperatura exterior, l'interior és curiosament força fred, el que ens fa pensar que els degotalls del sostre deuen formar petits dipòsits de gel a l'hivern, i d'aquí el seu topònim. A una raconada de la primera gran sala, un vell bassi de fusta recull pacient el degotall d'aigua. 






Bassi del Forat del Gel

Primera gran sala, vestíbul.

Rampa final






Després de força estona recorrent tota al cova tornem a emprendre l'empinat sender ara en pujada. Quan el pendent ja es suavitza i el sender torna en direcció a la cabana, el deixem i pugem al recte tallant terreny per retrobar uns metres més amunt la pista cap a la Portella Blanca, que veníem seguint. 


Faune ziga-zaga. Hipparchia fidia

Pista a la Portella Blanca

Safrà de muntanya

Poc més endavant una altra cruïlla senyalitzada ens porta per l'esquerra, esgarrapant metres al Montsec, cap a la carena. 
A la vora d'uns abeuradors improvisats per als ramats, al costat de la pista, trobem per l'esquerra una pista que remunta cap a la carena. No la prenem, ni tampoc seguim cap a la Portella, trenquem i pugem al recte per una mena de tallafoc, pelat de vegetació, que ens permet superar ràpidament els darrers metres que ens separen del Tossal de la Torreta, que amb 1677m , i amb un gran vèrtex geodèsic, és el cim més alt del Montsec de Rúbies, i sostre comarcal de la Noguera. Una gran rabera de cabres pastura plàcidament els voltants del vèrtex, que per la seva cara nord fa una suau pendent, però a la cara sud s'aboca vetiginós cap a la vall de Rúbies i Santa Maria de Meià, amb la muntanya de Sant Mamet, recentment visitada, com a teló de fons. Cap a l'oest s'obre la Vall d'Àger amb el Montsec d'Ares, més enllà del Congost de Terradets. Al nord s'aixeca imponent la Serra de Boumort, preludi del proper Pirineu.. 
La panoràmica ens segresta momentàniament però cal seguir.


Tossal de la Torreta

Montsec d'Ares i Vall d'Àger

Muntanya de Sant Mamet

Vall de Rúbies




Vèrtex del Tossal de la Torreta

Dos potents bocs es juguen la masculinitat a cops de banya, en un joc aparentment absurd, però d'una violència exacerbada, sota la mirada indiferent de la resta del ramat. Tot i estar mig estabornits i amb el front sanguejant, segueixen copejant-se alternativament, com seguint un estudiat guió, sense fi. Esgarrifats per l'escena i per la cruesa dels intints animals, comencem a carenejar el Montsec ara en direcció a llevant. 


Lluita de titans...


Baixem a un coll pel camí de les Torretes, on per la dreta tornaríem als abeuradors del la pista de la Portella Blanca, i seguim carenejant. Passem ara pel vessant sud d'una lloma arrodonida i arribem al marcat Coll de la Llau de la Coma del Torn. 


Carena del Montsec de Rúbies

Papallona reina. Papilio machaon

Coll de la Llau de la Coma del Torn. Tossal de Mirapallars

Davant nostre ja es dibuixa el cim retallat del Tossal de Mirapallars al que accedim pel mateix fil de  la carena.
Al cim només trobem una petita caixa fixada en un suport, però hem aconseguit la fita de coronar un altre dels 100 cims de la FEEC. 


Tossal de Mirapallars


La carena, ara en baixada ens porta al Coll de la Llau de Comatorta, on hi arriba una pista descomposta,  cap a l'est i resseguint amb la mirada la llarga carena del Montsec de Rúbies encara s'aixequen el Grau, el Puig del Camí Ramader i la Roca Alta. Nosaltres deixem la carena i per la pista de l'esquerra baixem novament al Camí de les Boïgues, que pel matí hem remuntat, a l'alçada de la cabana de pastors. 


Coll de la Llau de Comatorta, lo Grau i Puig del Camí Ramader.

Retrobem el camí de les Boïgues

Ara en baixada, i després d'uns 300 metres, per l'esquerra de la pista, veiem unes fites de pedra que ens marquen el GR-1. El seguim en baixada, per un tram bastant perdut i descuidat, entre impressionants exemplars de pi roig, per retornar un altre cop a la pista, i desfent el camí de pujada tornar fins al cotxe, a tocar de l'abeurador del Corral del Petit.


 GR1

Espectaculars pins rojos

Abeurador del Corral del Petit


Una ruta excel·lent pel prepirineu, acompanyat del bon amic Xavier, que com sempre, pacient, suporta estoïcament les meues cabòries muntanyenques d'anar amunt i avall, sempre cercant nous horitzons i racons interessants. Gràcies! 

Salut i muntanya!!!

                  
Powered by Wikiloc