Ermites de Cardó

Us proposo un interessant itinerari que ens acosta a un dels atractius de la Vall de Cardó: les Ermites.

Bastides a principis del segle XVII per monjos Carmelites, amb el Monestir al centre de la Vall, van ser refugi de nombrosos eremites que es van consagrar a la contemplació i la oració, fins a principis del segle XIX, que la desamortització de Mendizabal els va expropiar els terrenys, i es va reconvertir en un magnífic balneari, aprofitant les seues aigües.

Nivell: Moderat, uns deu kilòmetres comptant anades i tornades...

Temps: Unes quatre hores comptant les parades.

Itinerari: Sortim de davant del Balneari i desfem camí per la carretera fins a l'ermita de Sant Elíes o del Borboll. Aquí agafem el sender que ens ajuda a remuntar tota la vall de de Sant Roc. Trobarem les ermites de Sant Josep i de Sant Roc, amb les seues fonts. Continuem pujant pel sender fins a la Cassola del Diable. Un interessant circ calcari on hi podem trobar un antic forn de quitrà. Quasi dalt de tot de la carena ens desviem a la dreta per culminar la pujada a un mirador extraordinari de la Vall: Els Martells, per les curioses formes del rocam. Tornem cap a la carena i empalmem amb el sender que cap a l'esquerra ens portaria pel portell del Bou i les Tormines, a la Font del Teix. Seguim a la dreta cap al portell de Cardó. Deixem a l'esquerra el pujador a la Creu de Santos i comencem a devallar cap a la font dels Teixets i la cova dels Porcs. Aquí deixem el camí que per la dreta ens baixaria a l'ermita de la Columna. Passem per davant la bauma dels Porcs i seguim cap a la carena en direcció nord fins al sender que ens porta carenejant fins a l'ermita de Sant Onofre. Desfem el camí per retrobar el sender que en clara baixada vol trobar l'antiga pista de Cardó a Tivenys. Passem pel costat de l'espectacular font de l'Argelagar, i poc després trobem l'esmentada pista. Anem ara en direcció oest uns pocs metres. Pujant, a la dreta de la pista, veiem un corriolet que baixa a l'ermita de Sant Joan, amb un petit pou adossat a la roca. Desfem el camí i tornem a la pista però en direcció al balneari. Després d'una pronunciada corba veiem que per sota, a la nostra esquerra discorre un sender que ens deixarà en pocs metres, a les restes de l'ermita de Sant Jeroni. També té un povet al costat. Retrobem la pista i anem baixant. A l'esquera hi ha el mirador de Cardó, amb unes fabuloses vistes del Monestir i de la propera ermita de la Columna. Dos revolts més de pista en baixada ens deixaran al davant del monestir. 

En total visitem 6 de les 14 ermites que conformen el desert de Cardó. Veurem, a tocar, des de diferents angles, la de la Columna, la de Santa Agnès i Santa Ana, més lluny al camí dels frares queden la de la Santíssima Trinitat i la de l'Àngel Custodi que albirarem des de el Martell, i prop del Monestir però fora del nostre sender la de Santa Teresa i la del Carme, i bastant més lluny, prop del coll de Murteró, la de Sant Bernat, La Cremada. Potser la més deteriorada, que deixarem pendent per a una propera visita.

Que gaudiu d'una bona diada seguint els passos dels ermitans!!

Barranc de la Carbonera

24 d'agost de 2014

És un d'aquells indrets del Montsià que m'agrada revisitar periòdicament, per la pau que s'hi respira, i per tractar-se d'un barranc que encara conserva bona part de la seva vegetació, regalant-mos uns raconets molt autèntics.

S'hi pot accedir des de les Ventalles, pel camí que porta directe com un fil, al Barranc de l'Astor. Seguim per la dreta la pista principal quasi bé arrecerats a la serra. A pocs metres ja verem l'entrada evident de l'ampli barranc a l'esquerra. Està senyalitzat però ens barra el pas una cadena. També hi veurem el cartell d'una bassa de bombers. A pocs metres a la dreta hi ha un entrador on podem deixar el cotxe.

Horari: 2h 30min. aprox.
Distància: 7'26 Km.
Desnivell acumulat: 600 mts.
Dificultat: Senzilla

Itinerari: Emprenem la pista que s'endinsa al barranc pel costat de finques curosament treballades. Anem guanyant alçada moderadament. Si ens fixem podem veure un cocó magnífic a la part esquerra de la pista, a tocar d'un maset enrunat. Al final de la pista trobem la bassa dels bombers i al costat mateix un maset encara prou en peu,  on podem veure encara la típica disposició de les casetes que hi ha per tota la serra: el corral i a dalt la pallissa, i  a l'altra banda la xemeneia, la cisterna...

Poc abans del final de la pista, a la dreta surt una sendera que seguirem i ens conduïra per la banda dreta del barranc cap amunt. Girem fort a l'esquerra i passem pel llit del barranc, hem canviat de vessant ara anirem força estona per la banda esquerra. Si seguiu el track podreu veure a l'esquerra del camí un altre cocó prou ben conservat a l'esquerra de la sendera i al costat de les runes d'una caseta. El camí a estones planeja i a estones s'empina, quasi bé sempre a la sombra de carrasques i cirerers de pastor, que fan la passejada molt agradable. Al costat d'un maset tombat bastant gran, a l'ombra d'un pinaret, la caseta de l'Úrsula, trobem una bifurcació. Seguirem cap a la dreta per visitar el cocó de Xaparro. Poc abans d'arribar a la bifurcació el camí que hi porta, els ofereix una bona perspectiva de la Rocassa. Un imponent cingle que de ben segur que deu fer servir algun rapinyaire per fer niu.

Un cop desviats a la dreta el camí torna a tocar el llit del barranc i reprén la pujada per la dreta. Al cap de poca estona ja trobem la indicació a una llosa, del cocó. Ens desviem a la dreta del camí i anem cap a una raconada. Un barranquet que s'enfila de valent per anar a buscar el Mas de Comú. Al cap de poc metres i excavat a la raconada trobem el Cocó de Xaparro. Un bon lloc per referescar-se i gaudir una estona del silenci del Barranc.

Desfarem el camí un altre cop fins a la caseta de l'Úrsula i ara agafarem el cami que s'enfila cap a la dreta, tal i com baixem. Puja decidit entre bancals que en altres temps devien estar ufanosos fins a trobar, prop d'un cingle el Maset de Guash, el camí el bordeja per la dreta i segueix enfilant-se cap a la carena, que ja està ben prop. 

Després de planejar una estona retrobem el camí que va per dalt, davant mateix de la porta de l'antic Corral de Cabassers. A partir d'aquí no deixem el camí que des del cocó està senyalat en pintura verda i groga i que de no deixar-lo ens portaria fins al refugi del Bc. de l'Astor.

Passem a tocar de la caseta i el cocó del Rossellà, d'obligada visita, i seguim baixant seguint la carena en direcció oest. Trobarem una cruïlla. A la dreta, seguint les marques va a la mola de Lletí i al Bc de l'Astor. Nosaltres seguiremcap a l'esquerra, per la que ens porta directament cap a la pista, passant pel barranc de Lletí. Un cop a la pista seguirem per l'esquerra fins al cotxe. 

Que xaleu!

                  

Xàquera, la Creu de Santos.

A cavall entre la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre, la Serra de Cardó ens ofereix un bon grapat de raons per visitar-la. La seua vall amagada ha estat al llarg de la seua història refugi de pastors, de bandolers, de frares, de turistes de balneari, d'empreses d'embotellar aigua... i darrerament, d'excursionistes a peu o en bici. I m'ha sorprés molt gratament la darrera incorporació: tornen els pastors amb afany de recuperar la cabra autòctona d'aquella zona. Es tanca el cercle, tornem als inicis i als aprofitaments ancestrals.

La vall té, com deia, molts atractius per patejar-la de dalt a baix: moltes ermites, vells testimonis de quan el monestir de Cardó estava ben viu. Nombroses fonts i camins, de quan la gent que anava al balneari es passejava per la vall assaborint les seues aigues sanadores; més tard al obrir la planta embotelladora, la majoria d'aquestes fonts es van segellar per tal de "preservar" la seua puresa, i al seu lloc van instal·lar bombes per centralitzar l'aigua. La planta ja fa anys que ha tancat però es van oblidar de tornar a obrir les fonts... Quina llàstima. 

Com us deia:  cims, carenes i crestes, colls, baumes i coves, boscos singulars i frondosos... Un petit paradís que a més té la virtud de conservar en bona mesura un bé cada cop més escàs: la tranquilitat, el silenci, la solitut... Sovint només trencada pel dringar de les esquelles de les cabres o qui sap si pel repic d'alguna campana de les ermites de la vall !! Posem-li màgia.

Us convido a fer una passejada per la "vall amagada", i ja posats pujar al cim més alt de la Serra: Xàquera o la Creu de Santos de 942m. (100 cims de la FEEC)

Horari: Unes 4 hores

Desnivell acumulat: 1200 m. Pujades i baixades

Dificultat: Moderada.

Itinerari: Deixarem el cotxe davant l'entrada de la planta embotelladora i del Balnerai, on s'acaba la carretera esfaltada, estreta i revirada, que ens hi ha portat des de Rasquera (TV 3031).

Resseguim un tram per pista de l'antic camí de Tivenys fins a una curva tancada a la dreta. Trobem a l'esquerra una cadena que barra un camí pel que seguirem, a la dreta veiem les restes de l'antiga font de la Columna i uns metres més avant a l'esquerra un senderol que ens porta fins a l'espectacular ermita de Sant Simeó, també coneguda com de la columna per la seua capriciosa ubicació. Tornem al sender que ens porta a remuntar tot el barranc de la columna. En un estret, a la dreta i sota d'un cingle, trobem la cova dels Porcs, on segurament s'aixoplugava el bestiar. 

Cova dels Porcs

Seguim pujant barranc amunt, ara en front trobarem un altre cingle que ens barra el pas i que ha sofert un desprendiment. Contra la paret i baix d'una enramadora trobem la font dels Teixets. Un bon lloc per agafar forces fent un traguinyol, cap a l'est podem veure la gran porta de la Vall, el Portell de Cardó. 

Font dels Teixets

Portell de Cardó

Continuem per sota el cingle cap l'Est, alerta perquè trobarem una bifurcació que a l'esquerra ens portaria al refugi de la font del Teix, que serà l'itinerari que seguirem en baixar del cim. Ara seguim cap a la dreta i arribem a un pujador entre el cingle. Ens barren el pas unes tanques de tela per evitar que passi el bestiar. Podem passar igualment però deixeu-ho com estava, per evitar que baixin les cabres. Segim i deixem enrera encara un parell de bifurcacions, sempre cap a la Creu de Santos. Un cop dalt del Collet de Santos, ens sorprén una preciosa panoràmica de tota la vall de l'Ebre als nostres peus, Els Ports, la serra del Boix, més enllà el Montsià... Segim pujant, ja queda poc. A l'esquerra del refugi de guaita foretal tenim el cim de Xàquera, amb la creu i el vèrtex geodèsic, més cap a llevant i a la mateixa carena una gran creu vigila tot l'entorn. Si el dia és clar podrem gaudir de unes maravelloses vistes que abarquen des de el Montsant fins al Delta de l'Ebre.

Collet de Santos

Creu de Santos o Xàquera

Punt de guaita forestal

Desfem el camí fins a l'encreuament que he comentat, ara, de baixada seguirem cap a la dreta, direcció al refugi. Primer passem a tocar del portell de Cardó, pel replà del Llerer, fins a un coll que ens aboca a l'altra vessant, la zona del povet de Xàquera. Pugem per l'atre costat del coll, sempre seguin la sendera evident i pugem a la cresta dels Revolcadors que seguirem en direcció NE fins al Portell del Bou. És una zona zona on hi ha molts pins negrals a la mateixa carena. Iniciem la baixada per la part E buscant la millor drecera. Al davant tenim la zona de la Tormina, fortament castigada per l'incendi del 2012, que va cremar prop de 3000 Ha.

Baixador del Cirerer del Gerro

Portell del Bou, L'escaleta

Ens pot servir de referència l'esquelet d'un pi immens que hi ha al vessant E del Portell, la sendera passa tocant a la soca. ara seguim cap al nord la sendera que ens portarà fins al coll de la Roca del Migdia, un pal indicador ens senyala el camí força trescat en aquest punt. A la nostra esquerra un replà sota un cingle ens indica l'entrada de la Cova Llóbrega. El sender va girant cap a l'oest i aviat trobem la Font del Teix. Un exemplar impressionant de pi roig al capdamunt d'uns marges i a continuació el Teix Pare que dóna nom a la font i a la zona. Un impressionant exemplar d'uns quatre metres de circumferència a la soca, que es mereixeria forma part de la llista d'arbres monumentals de la Generalitat, sense cap mena de dubte. Aqui l'aigua corre freca i abundant sempre i ens pot ajudar a agafar forces per fer el darrer escaló de la sortida. 

Cova Llóbrega

Roca del Migdia

Font del Teix

Teix de la Font

Seguim el sender cap al NW, passant a tocar del refugi de la Font del Teix. En aquest tram trevessem la Teixeda de Cosp, prop de 200 exemplars de Teix conformen la Teixeda de Cosp, una de les més meridionals d'Europa. Una veritable joia !

Refugi de la Font del Teix

Portell de Cosp

Trobem una bifurcación, a la dreta baixaríem cap a la Font de Múrria, seguim el sender en direcció al Portell de Cosp, per l'anomenat camí dels Frares.

Ara baixem pel vessant oest, al capdavall ja l'albira el Balneari. Passem pel mig de l'ermita de Sant Àngel i seguim baixant fent una gran ziga-zaga fins a la de la Santíssima Trinitat.

Ermita de l'Àngel Custodi

Ermita de la Santíssima Trinitat

Acabem de baixar a la carretera que seguirem cap a l'esquerra per tal d'anar fins al Balneari. Inici i final de l'excursió.

Bona ascensió !

                   

Powered by Wikiloc

Punta de l'Aigua i Tossal d'en Grilló

Preciosa sortida al Port de Paüls, per assolir dos de les puntes més emblemàtiques d'questa zona: La Punta de l'Aigua de 1083m i el Tossal d'en Grilló de 1071m.

Horari: Unes 5 hores

Desnivell acumulat: 2100 m.

Dificultat: Moderada, donada la distància i en desnivell.

Itinerari:

Sortim de davant del cementiri de Paüls per la pista de la dreta que anirem seguint tota l'estona, deixant a la dreta diferents  ramals i l'indicador del GR 171 per on tornarem.  S'acaba la pista un cop passat el Bc i la Font del Llop. Ara cal seguir la sendera que en pujada continuada ens portarà remuntant el Bc de l'Escudelleta, entre bosquests i tarteres fins al Coll de la Gilaberta, el cami éstà molt fressat i no té pèrdua. Des del coll i en direcció sud agafem un corriol que ens porta cap a la punta de L'Aigua de 1083m. Excel·lent mirador d'aquesta zona dels ports, amb la constant vigilància dels voltors.

Tornem al coll, gran encreuament de camins, i aquesta vegada agafem el sender en direcció nord-oest cap al Coll d'Atans. Resseguim el sender fins a la font del Montsagre d'Horta, al mig del barranc i composada per diversos bassis. Seguim per guanyar el fil de l'aresta que ens queda direcció nord, i arribem a la pista que puja fins al refugi forestal del Tossal d'en Grilló. Al capdamunt tenim el Tossal, de 1071m amb grans panoràmiques de la Terra Alta.

Baixem pel mig del barranquet ressec que hi ha als peus del refugi per visitar el monumental Teix que aguanta solemne el pas del temps i les ventades. Sortim a la pista i baixem fins a la Bassa de la Refoia del Coll Roig. Deixem la pista, voregem la bassa i baixem pel senderol que ens porta fins a la font del Montsagre de Paüls. Al davant, imponent, la Punta dels Raus. Des de la font prenem el GR 171 que en bona i pendent baixada ens deixarà un altre cop a la pista del començament, després de passar pel Tormassal i el mas de les Glòries